Els tres mils fantasmes. Agulla del Coll de Coronas.
Al nordoest del punt culminant dels Pirineus, s'obre el coll de Coronas, separant l'Aneto de la resta del cordal de les Maladetes. Éssent el punt de pas per a les dues vies més transitades de l'Aneto, aquest coll és conegut per tothom. Es pot afirmar que per aquí han passat absolutament tots els pirineistes que hi hagut des del 1842, any de la conquesta. És el punt de referència quan es traspassa qualsevol dels Portillons, o quan s'arriba als estanys de Coronas en la pujada des del sud. El seu característic estany intermitent, que es formava sobre el gel de la gelera de l'Aneto, era una de les meravelles que et proporcionava l'ascensió a l'Aneto fins fa alguns anys. La fusió de les geleres ha fet desaparéixer aquest fenomen, així com gran part de la gelera de Coronas en la seua vessant sud, reduida a hores d'ara a la condició de congesta, sense moviment.
S'obre, doncs, aquest coll, entre l'Aneto i el pic de Coronas. Més exactament, ja que estem tractant de puntes secundàries de tres mil metres, entre la Punta dels descalços o Oliveras-Arenas i la Tuca del coll de Coronas. Qualsevol que, des del mateix coll hagi tractat de pujar al Pic de Coronas, s'haurà adonat que en les immediacions del coll es deixa un sector de la cresta al sud, circulant fàcilment per la vessant nord fins una mena de canal descomposta que, fatigosament, dóna accès al replà superior del pic de Coronas. Doncs bé, en aquest tram de cresta que normalment s'evita, s'alça, modest, un gran bloc en forma de centinel·la que passa el temps vigilant el trànsit pel coll del seus peus i rebent, certament, poques visites. S'ha d'evitar la temptació de deambular per la fàcil vessant nord i decidir-se a progressar a tota cresta, de totes formes poc complicada, per a arribar a aquest punt que hem anomenat Agulla del coll de Coronas.
El primer recorregut per aquesta cresta ens porta al dia 24 de juliol del 1906, quan mossèn Jaume Oliveras i Antoni Arenas intenten arribar el cim de l'Aneto des de la vall de coronas sense cap mena de material per a la progressió pel gel. Trobant-se el coll de Coronas defensat per la seua gelera, es van fixar que podrien accedir al pic del Medio pel contrafort que aquest projecta al sud. Dit i fet, a les 11 del matí xafaven el cim del Pic del Medio. Des d'aquí van progressar cap a l'Aneto matenint-se a la línia de cresta per a evitar el gel. Aquí hi ha el relat de mossèn Oliveras: "...Seguint la cresta, baixem al coll de Coronas, el creuem per la seua cresta rocosa sobre l'estany i, encara que amb grans equilibris i majúscules dificultats, vam seguir per sobre de l'esquerda de la rimaia fins arribar a la cresta, que ja sense cap dificultat ens portà al Pas de Mahoma (sic), que vam trobar molt fàci, donat que portàvem sis hores d'entrenament per crestes més difícils i perilloses que aquella" [Oliveras, Jaume. "Al Aneto por su arista NO. y descenso por la cresta de Llosas". Montaña nº47, año X, ene-feb 1957, pp.221-225]. També Agustí Jolis relata el fet en el seu llibre "La conquista de la Montaña" [Barcelona, Herakles, 1954, pp.114 y 116]. Encara que erròniament extèn el recorregut d'Oliveras i Arenas indicant que van pujar al Maldito per la cresta de Cregüeña. Russell havia passat per allí el 1864, baixant del pic de Coronas per a dirigir-se a l'Aneto, però ell va passar per l'estany per a agafar la pujada per la gelera [Souvenirs d'un montagnard. Pau, Vignancour, 1878, pp.41-42].
A l'agost del 2012, el dia 10, Jesús Mari Linaza i Juan Carlos MArtínez prenen mesures de l'agulla. I el dia 28 del mateix mes són Fidel SAez de Heredia i Luis Mata els que fan el mateix. EN la cartografia del SITAR, la prominència de l'agulla és de 9,3 metres; però les tres medicions GPS realitzades indiquen una prominència superior.
Dades tècniques:
SITAR J.Mari Fidel Luis
Bretxa Oest 3219m 3219m. 3221,5m. 3220m.
Agulla 3228,3m 3231m. 3233m. 3235m.(mesura puntual)
En aquest cas, al disposar de més d'una medició, podem acceptar l'Agulla del coll de Coronas com a nou tres mil fantasma.
Podeu consultar l'activitat en els següents enllaços:
Cresta del Medio.
Cresta Maldito-Coronas.
FTer (traduït per Carles)
