LLista de tresmiles de Joan García (1983).

Joan García, soci del Club Excursionista Pirenaic de Barcelona, publica al Butlletí de l'entitat, el 1983, una nova llista de tresmils. En aquest cas, és el resultat de la seua activitat muntanyenca. En el transcurs de cinc anys, d'agost del 1977 al mateix mes del 1982, l'autor va pujar a la totalitat dels 138 tresmils censats en la seua llista, en 75 dies d'activitat. Una llista completa, ben detallada, va ser publicada als butlletins núm. 296, 297, 298 i 299 del Club al 1983. No hem pogut trobar el núm. 299. A més a més, Joan García cita que la llista completa fou publicada prèviament al Butlletí núm. 284. Ignorem a quin any pertany, doncs tampoc hem pogut trobar-lo. Joan García fa referència en la seua segona publicació a dues llistes prèvies que va poder trobar, que ignorem quines van poder ser, doncs se citen al núm. 299. Si algun lector d'aquest Blog pot facilitar-nos informació dels dos butlletins que no hem pogut trobar (284 i 299 del Club Excursionista Pirenaic), li ho agrairíem infinitament.

Joan García, igual que Manuel Cortés en la seua llista del 1977, divideix la serralada en diferents zones o massissos, i ordena aquests d'Oest a Est. Aquesta agrupació és la que posteriorment utilitzarà Buyse. També indica la seua ubicació nacional, utilitzant "E" per als pics espanyols, "F" per als francesos i "E-F" per als que fan frontera.

A més a més de la llista de cims, Joan García assenyala els accessos a cada massís, la cartografia, guies i una sèrie d'anotacions del màxim interès respecte a toponímia, història i circumstàncies d'alguns cims, remarcant algunes discrepàncies en alçades i alguns cims que ells considera anònims, el que, previsiblement, condicionarà futures llistes i alguns desencontres toponímics.

Reproduïm a continuació els tres mils de la llista de Joan García, afegint, pel seu interès, les anotacions que va realitzar; aquestes anotacions s'indiquen mitjaçant xifres al costat del nom afectat. Per a les nostres anotacions, en aquest cas, utilitzarem lletres. La zona de la Pica d'Estats es relata en el Butlletí que ens falta i per aquesta raó no la reproduïm.

Balaitous-Infiernos
Frondella Occ. (1)		3006m		E
Frondella Central		3025m		E
Frondella Oriental		3063m		E
Pico Anónimo (Aiguille Cadiar)		3022m		E		(a)
Balaitous (Pico Moros)		3144m		E-F		(b)
Torre de Costerillou (T. Cadier)		3049		E-F
Aguja d'Usell		3022m		E-F
Gran Facha		3005m		E-F
Infierno Occ. (2)		3076		E
Infierno Cent.		3072		E
Infierno Or.		3056		E
Pico de los Arnales (3)		3006m		E
Garmo Negro (4)		3051m		E
Pico de Algas (Pico de la Bandera)		3021m		E		(c)
Pico Arnalas (Argualas, Arualas)		3046m		E		(d)

(1) En el mapa del IGN (Carte Touristique 274), aquest cim està clarament situat, no així en el de la Ed. Alpina, en el qual, les corbes de nivell que l'assenyalen, ni tan sols arriba a la cota dels tres mil metres. Aquest és, per tant, un dels pics que no apareix com un tres mil definit, si es tenen en compte les discrepàncies entre ambdues fonts d'informació.

(2) Segons la guia del C.E.C. (Vignemale-Monte Perdido), el conjunt dels tres pics és conegut també com "Quijada de Pondiellos".

(3) Referent a la toponímia i a l'altitud d'aquest cim, com dels tres següents, les diferències entre les distintes fonts d'informació consultades són considerables. Tenint en compte aquesta confusió i que s'ha d'optar per un criteri determinat, s'ha escollit el del mapa de la Ed. Alpina.
(4) El conjunt d'aquest cim i els dos següents es denomina com a "Picos de las Argualas". L'Argualas fou el primer tres mil assolit en territori espanyol i per un espanyol (V.Heredia i R.Junker el 1790).

(a) És el cim que figura com Pic Anònim en la cartografia oficial espanyola. Malgrat això, va ser batejada com a Pic Cadier per la Comission de Toponymie et de Topographie a l'agost del 1919.

(b) (c) Per a una explicació dels topònima Moros i La Bandera, vegi's l'entrada d'aquest Blog corresponent a la llista de Salvador Morales (1973).

(d) El nom d'Arnalas per al cim de l'Argualas apareix en la cartografia oficial espanyola del 1936.

Vignemale
Pique-Longue (G.Vignemale)		3298m		E-F
Pitón Carré (Jumeaox)		3197m		F		(e)
Punta Chausenque (1)		3204m		F
Petit Vignemale (2)		3032m		F
Pico del Clot de la Hount		3289m		E-F
Pico de Cerbillona		3247m		E-F
Pico Central		3235m		E-F
Montferrat		3219m		E-F
Gran Tapou		3150m		E-F
Tapou Milieu		3130m		E-F

(1) Aquest és el pic més alt del Pirineu situat completament en territori francès.

(2) És sense dubtar el tresmil que ofereix la més ràpida i curta ascensió, des d'una base ben definida, com és el refugi de Baysellance. Però l'accés al citat refugi, ja no és ni tan curt ni tan ràpid.

(e) Pitón Carré o Jumeaux, nom utilitzat a la Guía Ollivier Vignemale-Monte Perdido del 1968.

Marboré-Monte Perdido
Gabietous Occ. (1)		3034m		E
Gabietous Or.		3031m		E-F
Taillón		3144m		E-F
El Casco		3006m		E-F
Torre de Marboré		3009m		E-F
Espalda de Marboré		3073m		E-F
Pic Occ. de la Cascada (2)		3095m		E-F
Pic Central de la Cascada		3106m		E-F
(Pic Brulle)
Pic Or. de la Cascada		3161m		E-F
Marboré		3248m		E-F
Petit Astazú		3012m		E-F
Grand Astazú		3071m		E-F
Cilindre de Marboré		3325m		E
Dedo del Monte Perdido		3178m		E
Monte Perdido		3355m		E
Soum de Ramond (P. Añisclo)		3254m		E
Punta de las Olas		3002m		E

(1) Els Gabietous són els tres mils d'ascensió de menys desnivell i recorregut, des d'un lloc accessible amb vehicle. Des de la collada de Bujaruelo (carretera des de Gavarnie), el desnivell fins el pic dels Gabietous, no arriba als 800 metres i el recorregut de la via normal tot just és d'uns dos quilòmetres. Però cal fer esment, que, pel que fa a difucultat, ja no resulta tan senzilla aquesta ascensió, en comparança amb la majoria de vies normals d'altres tres mils del Pirineu.
(2) No està gaire clar quins són exactament els diferents pics de la Cascada, segons els distints mapes, quies i fins i tot en la mateixa apreciació sobre el terreny, tenint en compte que són bastantes les prominències en aquesta zona que podrien considerar-se pics o cims. En el cas que es vulgui ascendir als pics de la Cascada, el més normal és recòrrer tots el cims de l'aresta, la qual, d'altra banda, no ofereix cap dificultat especial.

La Munia
Peña Robiñera (Lauseres) (1)		3003m		E
La Munia		3133m		E-F
Petite Munia		3095m		E-F
Pico de Sierra Morena		3090m		E-F
Pico de Troumouse		3085m		E-F
Pic Heid		3022m		F

(1) A la Guia del CEC (Vignemale-Monte Perdido), aquest pic figura amb una altitud de 2983 metres. En totes les altres fonts d'informació (inclós el petit mapa que acompanya, en la mencionada guia, al text al·ludit) apareix amb una cota de 3003 metres.

Pic Long-Nèouviélle (1)
Pic de Crabounouse		3021m		F
Pic Bougarret
(Pic d'Estibère Bonne)		3031m		F
Dent d'Estibère Male		3017m		F
Pic Long		3192m		F
Pic Maubic		3058m		F
Pic Badet
(Pic d'Estibère Male)		3160m		F
Pic Maou		3074m		F
Pic Campbieil		3157m		F
Pic d'Estaragne		3006m		F
Turón de Nèouviélle (2)		3035m		F
Pic des Trois Conseillers
(Pic de Maniportet)		3039m		F
Nèouviélle (Pic d'Aubert)		3091m		F
Pic Ramougn		3011m		F

(1) Aquest és l'únic massís pirinenc amb cims de més de tres mil metres situat, totalment, en territori francès.

(2) Aquest pic ofereix, segons la Guia Ollivier i de la d'itineraris d'esquí de la F.F.M. l'ascensió més senzilla, per accés, desnivell i dificultat tècnica, a un tresmil. Però es refereix a l'ascensió pel vessant nord, des del refugi de la Glère. Aquest cim fou, segons sembla, el primer tresmil, que es va assolir en el Pirineu (Henri Reboul i Vidal el 2 d'Agost del 1787).

Bachimala
Pico de Culfreda (Batoua)		3034m		E-F
Pic Lustou		3023m		F
Abeillé Occ. (1)		3024m		E		(f)
Abeillé		3028m		E-F
Petit Bachimala		3061m		E-F
Punta Ledormeur		3120m		E-F
Bachimala (Pic Schrader)		3177m		E-F
Punta del Sabre		3136m		E-F

(1) Aquest és l'únic pic que, tenint una indiscutible personalitat, apareix sense nom en totes les fonts consultades. El nom que figura a la llista, procedeix d'una referència de la Guia Ollivier, que, en el quart pàragraf de la pàgina 80 diu: "...des d'aquest punt es pot, amb pocs minuts, assolir la punta 3024, situada aproximadament a 200 metres en el vessant espanyol, i a voltes, se'l designa "Abeillé Occidental".

(f) Abeillé Occidental és l'actual Pic de la Pez. La referència, com s'indica, està treta de la Guia Ollivier. És la primera vegada que apareix aquest pic en una llista, encara que havia estat citat per Jean Arlaud el 1937. A la cartografia oficial espanyola figura representat, sense nom, amb 3.024 m., des de la primera edició del full 147-Liena del Mapa Topográfico Nacional del 1938. Henri Baudrimont el va representar en un mapa realitzat el 1939 amb el nom de Pic du Port de la Pez. Igualment, apareix en un poc divulgat mapa del Pirineu Central de José Antonio Oyarzabal als anys 50, aquí amb el nom de Pic de la Pez.

Macizo de Posets
Los Gemelos (1)		3160m		E		(g)
La Bardamina		3079m		E
Pico de Posets (Llardana)		3375m		E
Pico de Espadas (Llardaneta)		3332m		E
Diente de Llardana
(Tucón de la Canal)		3085m		E
Tucón Royo (Pavots)		3121m		E
Forqueta de Eriste (Turets)		3007m		E
Eriste Norte (Beraldi)		3025m		E
Gran Pico de Eriste
(Bagüeñola)		3053m		E
Eriste Sur (Bagüeñola Sur)		3045m		E

(1) Abans d'aquest doble pic, hi ha un altre cim, situat al nord, que s'hauria de considerar com un pic a part, perquè té personalitat pròpia, ja que es veu molt diferenciat del cim principal, tant pel que fa a la vista, al fer-ne el recorregut, o en el mapa on figura amb una cota de 3125 metres.

(g) L'anotació sobre aquest cim realitzada per Joan García té la seua importància, doncs apunta l'anonimat de la cota 3.125 m. i és, molt possiblement, la causa de l'interès de Juan Buyse per batejar, en la seua llista de tres mils, a aquell cim amb el seu sobrenom: Pic del Veterà. Però en la llista de Salvador Morales del 1973 ja s'havien esmentat com Gemelos Nord i Sud; nomenclatura que també utilitzava Salvador Acaso en un article en la revista Cimas, al 1975.

Barrera Septentrional
Pic de Clarabide (1)
(Clarabide Sur)		3028m		E-F
Pic de Gias (Clarabide Or.)		3011m		E		(h)
Clarabide Norte		3012m		E-F
Pic Camboué (2)		3003m		F		(i)
Pic Saint-Saud		3043m		F		(j)
Punta Lourde-Rocheblave		3104m		E-F
Pico de los Gourgs Blancs		3128m		E-F
Pico Jean Arlaud
(Pico de Oô)		3065m		E-F
Pic Gourdon		3034m		F
Pic des Spijoles		3065m		F
Pic Belloc		3008m		F
Cap de la Baquo (3)		3103m		E-F
Pico de la Baquo		3114m		E-F
Pico del Portillón de Oô		3050m		E-F
Perdiguero		3222m		E-F
Pico Royo		3121m		E-F
Punta Literola		3132m		E-F
Pic Quayrat		3060m		F
Pic Lezat		3107m		F
Crabioules Occ.		3106m		E-F
Crabioules Or.		3116m		E-F
Pico de Malpás		3109m		E-F
Pico de Boum		3006m		E-F

(1) Com es pot deduir de la disparitat referent a cotes i noms, sembla que hi ha bastanta confusió respecte a aquests tres primers cims. Per a confeccionar la llista, en aquest cas, m'he servit de la informació del mapa de Alpina.

(2) Els dos mapes utilizats i la majoria de referències, estan més o menys d'acord respecte a la cota i situació del Saint-Saud. Del Camboué solsament se'n fa esment a la Guia Ollivier i, si llegim atentament tot el que fa referència a aquest cim i el seu veí, veurem que a la pàgina 97 els situa a l'inrevés, canviant-les-hi les cotes, tot dient que "...el mapa del IGN sembla equivocat...". Per a la confecció de la llista, he optat per la informació subministrada pels mapes, però, tanmateix, vull fer constar la confusió que hi ha al respecte.

(3) Més confusió, encara, en els que es denominen Picos de la Baqou ! No solament hi ha discrepàncies en quant a cotes i noms, sinó fins i tot al nombre de pics que composen aquest grup. Les puntes que sobresurten i que són dignes, per tant, de ser considerades com a cims, són algunes més de les dues finalment, he inclòs a la llista.

(h) La inclusió del Pic de Gias entre els Clarabide procedeix de la "Guide de la region d'Aure et de Luchon" d'Armengaud i Comet en 1953.

(i) (j) Reflexa Joan García l'errònia atribució d'aquests cims en el mapa de l'IGN francès del 1953.

Massis de la Maladeta
Pico de Alba		3100m		E
Diente de Alba		3115m		E
Maladeta Occ. (1º Pic)
(Pico Cordier)		3270m		E
Maladeta Occ. (2º Pic)		3220m		E
Maladeta Occ. (3er Pic)		3178m		E
Pico de Le Bondidier		3150m		E
Maladeta		3300m		E
Pico Maldito		3350m		E
Punta Astorg		3354m		E
Pico del Medio		3145m		E
Pico de Coronas		3310m		E
Pico de Aragüells		3037m		E
Pico de Piedras Albas (1)		3000m		E		(k)
Pico de Cregüeña
(Estatata Or.)		3000m		E		(l)
Aneto		3404m		E
Agulla de Franqueville
(Agulla de Llosas NO)		2065m		E
Agulla de Tchihatcheff
(Agulla de Llosas Cent.)		3052m		E
Agulla d'Argarot
(Agulla de Llosas SO)		3035m		E
Espalda de Aneto
(Cap des Frères Cadier)		3350m		E
Pic de les Tempestats		3310m		E
Pic de Margalida		3230m		E
Pic Russell		3205m		E
Tuc de Mulleres		3010m		E
Vallibierna Occ.
(Tuca de las Culebras)		3062m		E
Vallibierna Or.		3067m		E

(1) Aquest pic i el següent apareixen en el mapa d'Alpina com a inferiors a la cota de 3000 metres, tanmateix, per figurar com l'expressada cota a la Guia del CEC (Posets-Maladeta) i en una llista de tresmil, de la qual se´n fa menció al final d'aquest treball, els he inclós a la llista.

(k) (l) Sembla que s'està referint a la llista de tres mils aragonesos de Salvador Morales el 1973.

Besiberri-Coma les Bienes (1)
Besiberri Nord		3014m		E
Besiberri Central
(Doble Ressalt)		3003m		E
Besiberri Sud		3030m		E
Coma Lo Forno
(Coma Les Torres)		3030m		E		(m)
Punta Passet		3003m		E
Punta Alta de Coma les
Bienes		3014m		E
Pala Alta de Serraders (2)		3001m		E

(1) Amb el Tuc de Mulleres i els del grup següent (Pica d'Estats) són els tres mils catalans. Tots els altres es reparteixen entre Aragó i França.

(2) Un altre tresmil que no ho és, segons el mapa de l'Alpina, tanmateix sí que hi fugura com a tal a la Guia del CEC (Pallars-Aran).

(m) El nom de Coma les Torres es en realitat el pic de 2.815 m. situat a l'Est del cim principal. També conegut com el Comaloforno de Gourdon, doncs va ser el punt on va arribar ell en el seu intent al Coma lo Forno del 10 d'octubre del 1876.

Pica d'Estats

Aquesta zona és la que no hem pogut trobar. Ha de comprendre quatre cims de tres mil metres per a completar els 138 cims de la llista. Són, sens dubte, la Pica d'Estats, el Montcallm, el Sotllo i queda el dubte de si el quart cim és el Verdaguer o el vèrtex geodèsic de la Pica (Punta Gabarró).

FTer (traduït per Carles)