dimecres, 3 de setembre del 2014

La primera llista de tres mils de Buyse. Revista Muntanya núm. 748 (1986).

Al desembre del 1986, Juan Buyse publica la seua primera llista de tres mils a la publicació del Centre Excursionista de Catalunya: la revista Muntanya número 748.

Veient la dificultat d'aconseguir un consens muntanyenc sobre quines cotes són mereixedores de comptabilitzar-se, Buyse proposa, aquí, per primera vegada, unes senzilles regles per dilucidar si una elevació és un o no un tres mil; i, per tant, digna de figurar en una llista. La seua intenció és reduir les discrepàncies al mínim i, adicionalment, fer figurar al llistat el més gran nombre de cotes superiors a 3.000 metres possible. Per això, estableix dues categories: una de cims indiscutibles i una altra amb la resta d'avantcims, agulles i puntes secundàries que apareguin.

Les regles que pretèn utilitzar són les següents:

1.Éssent el cim d'una elevació, per definició, el seu punt més alt, entra en la primera categoria la cota més alta, o culminant, de les muntanyes que sobrepassen els 3.000 m. Teòricament, una muntanya, com només té un punt de màxima elevació, només pot tenir un cim (éssent l'excepció que confirma la regla el pic de "Gemelos", així anomenat per presentar dos cims de 3.160 m.).

2.Els pics o protuberàncies que no siguin els cims, és a dir, la màxima elevació d'una muntanya, entren en la segona categoria, tant si són avantcims com si són agulles o puntes secundàries.

2.1.Hi ha algunes excepcions a aquesta regla, les quals es consideren justificades: quan un avantcim, una agulla o un punta (geogràficament secundàries), tinguin -generalment, perquè així les van batejar els pioners descobridors del Pirineu- un nom de Pic i són, a la pràctica, tradicionalemnt considerades com a cims pels muntanyencs.

2.2.El fet que, des d'una punta que no sigui cim comenci una estribació o contrafort lateral, així com l'existència de vies d'ascensió pròpies d'aquella punta, poden ser elements decisius per a la seua classificació dins de la primera categoria, com passa amb la "Espalda de Aneto".

Observem que a la primera regla, que hauria de ser inequívoca, ja apareixen les excepcions. Es fa realitat el judici de Jacques Jolfre, que d'allò aparentment senzill, ràpidament esdevé un veritable trencaclosques quan es tracta d'aplicar-ho a la realitat. Noti's també que l'excepció mencionada dista molt de ser innocent. Buyse, des de la primera pàgina que escriu, tracta d'associar el nom de "Los Gemelos", que suggereix una idea de dos cims, a un lloc i un cim concret. La raó s'haurà de buscar en la proposició de nom que realitza per al cim que queda lliure. Efectivament, al desplaçar el topònim "Gemelos" al cim de 3.160 m. (que consisteix en dues puntetes pròximes separades per una petita bretxa), queda sense nom el cim de 3.125 m. A la percepció de Buyse l'ajuda una errada de base a la cartografia Alpina: Al primer mapa de la zona de Posets de l'any 1960, només figura un pic "Los Gemelos" amb 3.125 m., correctament situat al punt de conjunció de crestes; però ja als anys 70 (5a i 6a edicions de 1972 i 1974), el pic de "Los Gemelos" s'ha desplaçat a la punta de 3.160 m., quedant innominat el nus de crestes de 3.125 m. Sembla que Buyse, ignorant el que s'indica a la llista prèvia de Feliu Izard que diu haver consultat, considera que el cim de 3.125 m. és un tres mil innominat. Quina ocasió per batejar un tres mil amb el seu propi nom! Perquè l'assumpte no canti massa, millor que pic Buyse, utilitza el seu pseudònim: "El Veterano". En català, el Veterà. Per donar-li un toc més oficial, afegeix que el bateig "es troba pendent de ser reconegut oficialment". Ignorem a qui es va poder dirigir per oficialitzar-lo, probablement a ningú; l'ocasió vindria rodada en un futur. El contenciós de "Los Gemelos" farà córrer bastant tinta posteriorment, i ho anirem veient en entrades successives. Serveixi com a exemple, un article de Marc Jusnel a la "Revue Pyrénéenne" núm. 55 del 1991, on, fent-se eco del bateig de Buyse, assenyala les imprecisions al mapa d'Alpina; l'editorial de Granollers es defensa en una contestació de Montserrat Llobet de l'any següent, "Revue Pyrénéenne" núm. 58. Això és motiu d'una segona carta de Marc Jusnel al núm. 64 reafirmant-se en les seues conclusions i aportant com a prova cartografia Prames que distingeix clarament entre "Gemelo" Sud i Nord. Buyse ha introduït un problema toponímic en un sector, que, per afegitó, no està perfectament representat a la cartografia. A més, és probable que, tractant de justificar el seu bateig, sigui la llavor de posteriors canvis de noms de cims.

Sector de los Gemelos en el mapa de Alpina "Alto valle del Ésera II. Posets", 1ª edició de 1960.
©Institut Cartogràfic de Catalunya


Sector de los Gemelos en el mapa de Alpina "Posets-Benasque", 6ª edició de 1974.


El número de cims reflexats en aquesta llista és de 153 (121 pics de primera categoria i 32 de segona), o sigui, cinc cims més que en la llista precedent de Feliu Izard: Tuca de Llardaneta amb una alçada errònia de 3.211 m., "Espalda" de Chausenque amb 3.138 m., Pic du "Milieu" amb 3.129 m., Punta de Saint-Saud amb 3.079 m. i Clarabide Oriental amb 3.021 m.

Els canvis de nom respecte a la llista de Feliu Izard del 1985 són: Els Bessons ("Gemelos") pel "Gemeló" Sud; El Veterà pel "Gemelo" Nord; la Punta Sudest de la Pica d'Estats (nom tradicional) pel de Punta d'en Gabarró; Gran Eriste o Leners (noms atorgats en les diferents vessants) per Grand pic de Bagüenyola; pic Anònim o Cadier (el pirineïsme francès l'havia batejat així el 1919) per la Punta d'en Heredia; Arnales (nom utilitzat en la cartografia d'Alpina) per pic Nord de Pondiellos; Arnales Sud per pic de Pondiellos.

També s'ha de fet notar que Buyse adopta els noms utilitzats per Feliu Izard per les tres agulles de la cresta de Cregüeña i en l'ordre que Feliu havia definit, però els hi treu la denominació que les ubica: Oriental, Central i Occidental. Segon acte del ball de noms de les agulles (vegi's explicació per aquestes agulles a primera llista de Feliu Izard de 1985).


a) Zona Balaitós-Infiernos-Argualas  
CIMS AVANTCIMS
001 Balaitós 3151m  
  01 Torre Casterillou 3049m
  02 Agulla d'Ussel 3020m
  03 Pic Anònim 3022m
  04 Frondella Oriental 3068m
002 Frondella Central 3069m  
  05 Frondella Occidental 3006m
003 Gran Faxa 3005m  
004 Infierno Occidental 3073  
005 Infierno Central 3082m  
006 Infierno Oriental 3076m  
007 Arnales 3006  
  06 Arnales Sud 3001m
  07 Agulla de Pondiellos 3015m
008 Garmo Negre 3051m  
009 Algas 3021m  
010 Argualas 3046m  
   
b) Zona del Vinhamala  
CIMS AVANTCIMS
011 Pique Longue 3298m  
012 Clot de la Hount 3289m  
013 Cerbillona 3247  
014 Pic Central 3235m  
015 Montferrat 3220  
016 Gran Tapou 3143m  
017 Pic du Milieu 3129  
018 Piton Carré 3197m  
019 Pointa de Chausenque 3204m  
  08 Épaule de Chausenque 3138m
020 Petit Vinhamala 3032m  
   
c) Zona del Mont Perdut  
CIMS AVANTCIMS
021 Gabietu Occidental 3034m  
022 Gabietu Oriental 3031m  
023 El Taillón 3144m  
024 El Casc 3006  
025 Torre de Marboré 3012  
026 Espatlla de Marboré 3077m  
027 P.Occ. de la Cascada 3099m  
028 P.Central de la Cascada 3088m  
029 P.Oriental de la Cascada 3165m  
030 Pic de Marboré 3253m  
031 Petit Astazú 3024m  
032 Gran Astazú 3080m  
033 El Cilindre 3328m  
  09 Dit del Mont Perdut 3188m
034 Mont Perdut 3355m  
035 Sum de Ramond 3254m  
036 Punta de las Olas 3002m  
   
d) Zona de la Múnia  
CIMS AVANTCIMS
037 Pic Heid 3022m  
038 Pic de Troumouse 3085m  
039 Sierra Morena 3090m  
  10 Petita Múnia 3096m
040 La Múnia 3134m  
041 Pico Robiñera 3003m  
   
e) Zona de Néouvielle  
CIMS AVANTCIMS
042 Néouvielle 3091m  
043 Punta Ramougn 3011m  
044 Pic des trois Conseillers 3039m  
045 Turon de Néouvielle 3035m  
046 Pale de Carbounouse 3021m  
047 Pic de Bugarret 3031m  
048 Dent d'Estibère mâle 3017m  
049 Pic Maubic 3058m  
050 Pic Long 3192m  
051 Pic Badet 3160m  
052 Pic Maou 3074m  
053 Campbieil 3157m  
  11 Lentilla 3044m
054 Estaragne 3006m  
   
f) Zona Culfreda-Bachimala  
CIMS AVANTCIMS
055 Lustou 3023m  
  12 Culfreda Nord 3032m
056 Culfreda 3034m  
057 Punta de la Pez 3024m  
058 Pic Abeillé 3029m  
  13 Punta sense nom 3040m
059 Petit Bachimala 3061m  
  14 Punta Ledormeur 3120m
060 Pic Schrader 3177m  
  15 Punta Sabre 3136m
   
g) Zona Pocets-Eristes  
CIMS AVANTCIMS
061 El Veterà 3125m  
062 Els Bessons 3160m  
063 Pocets 3375m  
064 Bardamina 3079m  
065 Dent de Llardana 3085m  
066 Tuca de Llardaneta 3211m  
067 Espadas 3332m  
068 Pavots 3121m  
069 Diente Royo 3010m  
070 La Forqueta 3007m  
071 Eriste Nord 3025m  
072 Gran Eriste 3053m  
073 Eriste Sud 3045m  
   
h) Zona Clarabide-Perdiguero-Crabioules  
CIMS AVANTCIMS
074 Clarabide Occidental 3028m  
  16 Clarabide Oriental 3021m
075 Pic Gías 3011  
076 Pic Saint-Saud 3003m  
077 Pic Camboué 3043m  
  17 Punta Saint-Saud 3079m
  18 Pta. Lourde-Rocheblave 3104m
078 Gourgs-Blancs 3129m  
079 Pic Jean Arlaud 3065  
080 Belloc 3008m  
081 Spijeoles 3065m  
082 Gourdon 3034m  
  19 Cap dera Baquo 3097m
  20 Pic dera Bacquo 3106m
083 Seilh dera Baquo 3144m  
084 Pic del Portilló d'Oô 3050m  
085 Perdiguero 3221m  
086 Lézat 3107m  
  21 Crabioules Occidental 3106m
088 Crabioules Oriental 3116m  
089 Pic de Literola 3132m  
090 Pic Royo 3121m  
091 Pic de Malpas 3109m  
092 Pic Bom 3006m  
   
i) Zona Aneto-Maladeta  
CIMS AVANTCIMS
093 Pic d'Alba 3118m  
094 Dent d'Alba 3136m  
  22 Punta Delmas 3170m
095 Pico Mir 3185m  
096 Pic Sayó 3220m  
097 Pic Cordier 3254m  
098 Pic le Bondidier 3185m  
099 La Maladeta 3308m  
100 Pic Maleït 3350m  
101 Punta Astorg 3355m  
102 Pic del Mig 3346m  
103 Pic de Corones 3293m  
104 Aneto 3404m  
105 Espatlla d'Aneto 3350m  
106 Tempestats 3290m  
107 Margalida 3241m  
108 Russell 3205m  
  23 Russell Sud. 3201m
109 Molieres 3010m  
110 Vallhiverna 3067m  
  24 Tuca de les Colobres 3062m
111 Pico Aragüells 3037m  
  25 Agulla Haurillon 3035m
  26 Agulla Cregüeña 3005m
  27 Agulla Juncadella 3015m
  28 Agulla Franqueville 3065m
  29 Agulla Tchiatcheff 3052m
  30 Agulla Argarot 3035m
   
j) Zona Besiberri-Estats  
CIMS AVANTCIMS
112 Besiberri Nord 3014m  
113 Doble Ressalt 3003  
114 Besiberri Sud 3030m  
115 Comaloforno 3033m  
116 Punta Célestin Passet 3002m  
117 Punta Alta 3014m  
118 Sotllo 3073m  
119 Montcalm 3077m  
120 Pic Jacint Verdaguer 3128  
121 Pica d'Estats 3143m  
  31 Punta S.E. 3114m
  32 Redó de Canalbona 3004m


És a propòsit d'aquesta llista que Buyse, per mediació de Jean Garnier i Robert Ollivier, reuneix al seu entorn un grup de pirineïstes espanyols i francesos que, en un parell d'anys, completaran amb nous cims el que es pretèn que sigui el llistat definitiu dels tres mils pirinencs. És el que es dirà "Equip dels Tres mils".

Com a reacció d'aquest article a Muntanya, Jordi Iranzo i López redactarà, al febrer del 1987, una contestació que apareix publicada a Muntanya núm. 760 de desembre del 1988. Iranzo apunta noms que Buyse no esmenta: Culfreda Central, dos Puntes al Posets (Posets Nord), dos Puntes a l'Espadas, dos puntes a la Forqueta, dos puntes al Quaïrat, el Perdiguero Oest i el "Hito" de Perdiguero. les puntes Mamy i Lacq. A més, diu haver conegut, a Ordesa, a l'estiu de 1970, a un muntanyenc francès d'uns 60 anys d'edat, que no li va dir el seu nom i que havia pujat a tots els tres mils i participat, a la dècada dels anys 30, en diverses primeres als Pirineus: Jean-Victor Parant?


FTer (traduït per Carles)

divendres, 16 de maig del 2014

Llista de tres mils de Feliu Izard (1985).

Amb aquest llistat entrem en el que podríem anomenar llistes actuals. Efectivament, són les que, d'una manera o altra, tenen vigència avui en dia. Als anys 80 del segle passat, l'interès pels tres mils no para de créixer. La cordillera es pot considerar explorada i, per tant, coneguda fins als seus detalls més ínfims. La cartografia, finalment, és considerada fiable i a una escala que permet planificar els itineraris abans d'anar a la muntanya. El muntanyisme en si, experimenta un creixement sense precedents en aquesta època, especialment en la vessant espanyola, situant-se, per fi, al mateix nivell del més avançat, fins llavors, pirineïsme gal. És normal, llavors, que en el pensament de molts pirineïstes germini la idea d'intentar aconseguir la totalitat dels tres mils, el que es percebeix com un objectiu factible. Aquí parlo per experiència, perquè vaig viure aquesta època. Després d'uns anys anant pels Pirineus i pujant els seus cims, un bon dia ens adonem que havíem pujat uns cinquanta o potser prop d'un centenar de cims de tres mil metres. Les preguntes no tarden a sortir: Serà possible fer-los tots? Quants són? On hi ha una llista? Molts ens les vam fer i molts ens vam proposar aquest objectiu.

En aquest marc, el 1985, un muntanyenc de Lleida, Feliu Izard, per celebrar el seu tres mil número 100, té la idea de publicar un llista de tres mils, no en una revista, sinó en format de petit opuscle. El número d'exemplars d'aquesta primera edició va ser de 100, que es van distribuir entre els que el van acompanyar en el seu tres mil número cent. Immediatament, en va fer una segona edició, de també 100 exemplars, que també es va esgotar en poc temps. Havent-se extès la notícia pel Centre Excursionista de Lleida, del que era soci Feliu, es va procedir a realitzar una tercera edició amb uns altres 100 exemplars. Per tant, les tres primeres edicions de l'opuscle titulat ""Tres mils" del Pirineu", són idèntiques i realitzades el mateix any 1985. Posteriorment, s'han realitzat noves edicions, estant ara mateix per la novena. Aquesta llista de Feliu Izard, que no ha cessat d'evolucionar amb els anys, és una de les referències seguides actualment. Els socis del Centre Excursionista de Lleida la tenen com a guia i és un objectiu per a molts d'ells. Assenyalem que, quan un soci l'acaba, s'acostuma a realitzar una excursió col·lectiva per acompanyar-lo en el seu últim tres mil. Durant la sortida, se li entrega, per a que el conservi com a depositari, un antic piolet que va pertànyer a Juli Soler i Santaló, trobat fa uns anys en les obres de remodelació del refugi de la Renclusa. Una placa amb el nom del finalista s'afegeix al mànec del piolet.

Ens aturarem a analitzar aquesta primera llista del 1985, que engloba 148 cims de tres mil metres. És molt important, donat que molts dels tropònims que avui són utilitzats per denominar a diversos pics, apareixen aquí per primera volta, ja que foren establerts segons el criteri de Feliu Izard. En futures entrades veurem també la quarta edició de l'any 1987, per la importància que té en certes errades toponímiques, l'ús del qual avui s'ha generalitzat, i la novena, del 2006, com més recent.

Portada del quadern en la seua 3a edició.


Reproduim a continuació el llistat complet de cims, que està en ordre altimètric. Realitzem algunes anotacions per aclarir certs aspectes interessants o que tindran trascendència amb posterioritat a la seua publicació.

NÚM NOM ALÇ. Altres denominacions Notes
         
1 Pic d'Aneto 3404    
2 Pic dels Posets 3375 Pic de Llardana  
3 Mont Perdut 3355    
4 Punta d'en Astorg 3354    
5 Espatlla d'Aneto 3350 Pta. dels frères Cadier o Cap des 5 frères  
6 Pic Maleït 3350    
7 Pic del Mig 3345    
8 Pic de les Espases 3332 Pic de Llardaneta  
9 Cilindro de Marboré 3325    
10 Pic de Corones 3310    
11 Pic de les Tempestats 3310    
12 Pic de la Maladeta 3308    
13 La Pique Longue 3298    
14 El Clot dera Hount 3274    
15 El Soum d'en Ramond 3254 Pic d'Añisclo  
16 Pic de Marboré 3253    
17 Punta d'en Cordier 3252 Maladeta Occ. Sur 1ª  
18 Pic de la Cerbillonera 3247 Cerbillonar, Cerbillona, etc  
19 Pic de na Margalida 3241    
20 Pic Central 3235    
21 Perdiguero 3221    
22 Pic de Montferrat 3220    
23 Punta d'en Sayó 3220 Maladeta Occ. Sur 2ª (1)
24 Pic d'en Russell N 3207    
25 Punta d'en Chaussenque 3205    
26 Pic d'en Russell S 3205    
27 Le Piton Carré 3198 Les Jumeaux (2)
28 Le Pic Long 3192    
29 Punta d'en Mir 3178 Maladeta Occ. Sur 3ª (3)
30 El Dedo del Mont Perdut 3178    
31 Gran Bachimala 3177 Machimala, Pta. Schrader  
32 Punta d'en Delmàs 3170 Maladeta Occ. Sur 4ª (4)
33 Pic Or. de la Cascada 3161    
34 Pic Badet 3160    
35 El Gemelo Sur 3160   (5)
36 Pic de Campvielh 3157    
37 Pic de Lentilha 3156    
38 Pic de Lliterola 3152    
39 Pic de Tapou 3150    
40 Pic d'en Le Bondidier 3150    
41 Pic de Marmuré 3145 Bat-laitouse, Balaitus, Pico Moros (6)
42 Pic del Taillón 3144    
43 Punta del Sabre 3143    
44 Pica d'Estats 3143    
45 Dents d'Alba 3136    
46 Pic de la Munia 3134    
47 Pic dels Gorgs Blancs 3131    
48 El Gemelo Nord 3125   (7)
49 Punta d'en Mossèn Cinto 3125 Punta N.Oest o Pic Occ. de la Pica (8)
50 Pta. dels Pavots 3121 Tucon Royo  
51 Pic Roio 3121    
52 Pta. d'en Ledourmeur 3120    
53 Pic d'Alba 3118    
54 Pic Or. dels Crabiolès 3116    
55 Pta d'en Gabarró 3115 Pta. S.Est o Pic Or. de la Pica (9)
56 Seilh dera Vaca 3114    
57 El Malhpas 3109    
58 Pta. d'en Lourde-Rocheblave 3107    
59 Pic d'en Brulle 3106 Pic Central de la Cascada  
60 Pic dera Vaca 3106    
61 Pic Occ. dels Crabiolès 3106    
62 Cap dera Vaca 3097    
63 La petita Munia 3096    
64 Pic Occ. de la Cascada 3095    
65 Pic de Neuvielh 3092 Pic d'Aubert  
66 Pico del Infierno 3091 Gran Pico de la Quijada de Pondiellos  
67 Sierra Morena 3090    
68 Pic d'en Lezat 3090    
69 Pic de Troumouse 3085    
70 Dent de Llardana 3085    
71 Montcalm 3080    
72 Pic de Bardamina 3079    
73 Pic Occ. del Infierno 3076    
74 Pic d'en Jean Arlaud 3074 Pic d'Oo  
75 Pic Maou 3074    
76 La Espalda de Marboré 3073    
77 Pic de Sotllo 3073    
78 Gran Pic d'Astazou 3071    
79 El Garmo Negro 3070 es el apropiado "Pico Bandera" (10)
80 Pico de las Frondellas 3069    
81 Pic Maubic 3069    
82 Pta. Ctal. Frondellas 3068    
83 Pic de Vallhiverna 3067    
84 Pta. d'en Franqueville 3065    
85 Pic dels Spijoles 3065    
86 Pic de les Colobres 3062    
87 Petit Bachimala 3060    
88 Pico Or. del Infierno 3056    
89 Gran Pic de Bagüenyola 3053 Eriste ctal., Leners  
90 Pta. d'en Cikhacev 3052    
91 Torra d'en Costerillou 3049 Torre dels germans Cadier  
92 Pico de la Argualas 3046 Arollas, no hauria de ser el "Pic Bandera" (11)
93 Eriste Sud 3045 Bagüenyola Sud  
94 Pic del Portillò d'Oô 3044    
95 Pta. d'en Camboue 3043    
96 Pta. Sans Nom 3040   (12)
97 Pic des Trois Conseillers 3039    
98 Pic d'Aragüells 3037    
99 Pta. de l'Abeille 3036    
100 Pic de Culfreda sud 3035 Batouas sud  
101 Pta. d'en Argarot 3035    
102 Turon de Neuvielh 3035    
103 Pta. Haurillon 3035 Pta. Or. cresta Cregüenya (13)
104 Gran Quayrat 3034    
105 Pic Occ. de Gabietu 3034    
106 Pic d'en Gourdon 3034 Pic Noir  
107 Pic de Comaloforno 3033 Montado de Caldes  
108 El petit Vinhamala 3032    
109 Pic de Culfreda nord 3032 Batouas nord  
110 Pic de Bugarret 3031    
111 Pic Or. de Gabietu 3031    
112 Pico de Algas 3030    
113 Besiberri Sud 3030    
114 Pic de Clarabide 3028    
115 Pic de Lustou 3026 Pic d'Estiouere o du Tour (14)
116 Pic d'en Beraldi 3025 Bagüenyola o Eriste Nord  
117 Pta. d'en Heredia 3024 Pico Anónimo (15)
118 Pta. de la Pez 3024    
119 Agulla d'en Ussel 3022    
120 Pta. d'en Heïd 3022    
121 Pala Carbonouse 3021    
122 Dent d'Estibere Male 3017    
123 Agulla de Pondiellos 3015    
124 Pta. Juncadella 3015 Pta. Central Cresta Cregüenya (16)
125 Besiberri Nord 3014    
126 Pta. Alta de la Comaslesbienes 3014    
127 Petit Pic d'Astazou 3012    
128 Pta. de Ramougn 3011 Turon Petit  
129 Pic de Gias 3011    
130 Tuc de les Mulleres 3010    
131 El Diente Royo 3010    
132 La Torre de Marboré 3009    
133 Pic de Turets 3007 La Forqueta  
134 Pic de Robinhera 3007 Louseras  
135 El Corral Ciego 3006 Casque de Marboré  
136 Pta. Occ. de las Frondellas 3006    
137 La Gran Faixa 3006    
138 Pic Nord de Pondiellos 3006 Arnales Nord (17)
139 Pic d'Estaranha 3006    
140 Pta. d'en Belloc 3006    
141 Ag. de Cregüenya 3005 Pta. Occ. Cresta Cregüenya (18)
142 Pic Rodó de Canalbona 3004    
143 Pic del Boum 3004    
144 Pta. d'en Saint-Saud 3003    
145 El Doble Ressalt 3003 Besiberri Central  
146 Pta. d'en Celestin Passet 3002    
148 Pic de Pondiellos 3001 Arnales Sud (19)

(1) El topònim és posat per en Feliu. Es tracta de José Sayó Pedrón, "Pepe, el de Llausia", guia de Benasc mort el 1916 amb el seu client Adolf Blass, al ser fulminats per un llamp al Pas de Mahoma. Fins aquest bateig, el cim era el Segon Pic Occidental de la Maladeta.

(2) Pierre La Bouliniere ja citava, el 1805 "les sommités jumelles" per descriure al conjunt del Vignemale vist des de les Oulettes. El sobrenom de "Les Jumeaux" s'utilitza en tarjetes postals franceses a principis del segle XX (Tarjeta postal BR. Bloc Frères, editors a Burdeus). També citat per Lluís Estasen el 1922. Apareix a la Guia de Robert Ollivier "Pyrénées Centrales. Cauterets, Vignemale, Gavarnie, Cañons Espagnols".

(3) Abans conegut com Tercer Pic Occidental de la Maladeta. També batejat per Feliu en memòria de José Mir, un dels primers guies que exerciren com a tals a Benasc. En concret, amb José Sayó, van acompanyar a Ramiro Busquets en l'ascensió a la Maladeta, el 1902.

(4) Bateig d'en Feliu. José Delmás "Jotas", va ser un altre dels primerencs guies de Benasc. Va ser el guia en cap del grup que va pujar a recuperar els cadàvers de Sayó i Blass. Va acompanyar al grup de Lluís Estasen en la primera ascensió hivernal espanyola a l'Aneto, el 12 d'abril del 1922.

(5) Gemelo Sud, seguint la nomenclatura que havia establert Arlaud el 1927, i ja usada amb anterioritat per Salvador Morales i Salvador Acaso: Les Jumeaux, per als pics al nord de la bretxa Carrive.

(6) Marmuré era el nom preferit dels germans Cadier per anomenar al Balaitús. També usat pels "peñalaros" Zaballa i Bernardo de Quirós. Pic Moros ja hem vist que és una denominació impròpia per aquest cim.

(7) Igual que la nota (5). En aquest cas, el Gemelo Nord.

(8) Batejat per en Feliu Izard en honor de mossèn Jacint "Cinto" Verdaguer en el centenari de la seua ascensió a la Pica. Anteriorment, aquesta elevació es coneixia com la Punta Occidental de la Pica. La proposició de dedicar un cim a mossèn Cinto ja existia des d'antic, quan el poeta valencià Vicenç Venceslau i Querol proposa al canonge Collell que s'hauria de donar un nom de l'autor de "Canigó" a un cim pirinenc sense nom. Aquest va recollir la proposta a "La veu de Montserrat" de l'1 de maig del 1866.

(9) Igualment, bateig de Feliu. Aquí en memòria del metge Pere Gabarró i Garcia, que el 1932 va realitzar la primera ascensió en solitari a la cresta oriental de la Pica d'Estats. Però aquesta cresta havia estat recorreguda en diferents ocasions: el 1871, per oficials espanyols que van escollir aquest lloc com vèrtex geodèsic; el 1883, per Maurice Gourdon i Rasdicoulier. Per aquelles dates, França denominava a aquesta prominència "Pic du Drapeau Espagnol", en referència a una bandera col·locada allí pels geodèsics, sobre la torreta.

(10) El Garmo Negro no pot ser el Pic Bandera, donat que des del Balneari no es distingeix el seu cim. A més, existeix el testimoni d'Arlaud, el qual, el 14 de juliol del 1921, es troba al cim de l'Argualas un bandera espanyola, sesgada pel temps, en un màstil, en el punt més visible des de Panticosa.

(11) Precisament, és el veritable Pic Bandera, veure la nota (10).

(12) És la cota intermitja entre el pic Abeillé i el Petit Bachimala.

(13) Nom també instaurat per Feliu. Aquí, en memòria de la suposada (i no certa), primera ascensió de la cresta de Cregüeña per Emili Juncadella amb el guia de Luchon Jean Haurillon, a l'agost del 1910.

(14) Ambdós noms, de Thou (i no Tour) i d'Estiouerre, van ser usats, respectivament, per Peytier, el 1826 i per Vincent de Chausenque, en la seua obra del 1854.
(15) Nom també posat per en Feliu, en aquest cas en memòria de Vicente de Heredia, oficial topògraf espanyol que va treballar conjuntament amb Junker en la primera delimitació entre els regnes d'Espanya i França.

(16) Bateig també de Feliu, veure la nota (13). Però cal observar que el nom de l'agulla Juncadella s'aplica a l'agulla central de la cresta. Però la cota indicada 3012, correspon amb el de la primera agulla (la més occidental i propera al coll de Cregüeña) al mapa de l'Editorial Alpina Maladeta-Aneto del 1980 (el mapa és erroni). S'estan posant les bases per a un ball de noms.

(17) Aquest pic és l'Arnales. Aquí s'assenyala Nord per distingir-lo del Sud, també esmentat. El topònim de Pondiellos, Feliu Izard ens ha confirmat que el va treure del mapa de cordales Panticosa-Piedrafita C-7 de Javi Malo. Javi s'havia basat en els primers fulls del Mapa Topogràfic Nacional per obtenir aquest topònim.

(18) Aquest nom, posat per en Feliu, en aquest cas pel nom de la cresta (Cregüeña). Feliu indica que és la més occidental i per tant la més propera al coll de Cregüeña. Però la cota assenyalada 3.005, corresponent al mapa de l'Alpina Maladeta-Aneto, del 1980, amb l'agulla Central. Veure la nota (16).

(19) És l'Arnaldes Sud. Vegi's la nota (17)

Detall del mapa de l'Editorial Alpina Maladeta Aneto de 1980 amb las cotes errònies que identifiquen les Agulles de la cresta de Cregüeña. Causa del futur ball de noms en aquestes Agulles.



A més, en l'opuscle s'inclouen unes taules amb la classificació dels cims. Feliu Izard realitza una divisió en dotze massisos: Estats, Besiberris, Maladetes, Oô, Posets, Bachimala, Neuvielh, La Munia, Ordesa, Vinhamala-Pique Longue, La Quijada de Pondiellos i Bat-Laitouse. Dins d'ells, es classifiquen els cims en quatre categories: Pics principals, Pics secundaris, Pics satèlits i Avantcims.

Pàgina mostrant la classificació establerta per Feliu Izard.


FTer (traduït per Carles)

divendres, 7 de març del 2014

Llista de tres mils de Josep Silva (1975). Publicada al 1983.

La revista Vèrtex, òrgan de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, publica al seu número 95 de setembre-octubre del 1983, una nova llista de tres mils. L'autor n`és, en aquesta ocasió, Josep Silva i Terrades. Aquesta llista és interessant per diversos motius. En primer lloc, és una recopilació dels cims que l'autor ha aconseguit personalment, fet que comporta que diversos dels cims ressenyats sigui la primera vegada que apareixen. Josep Silva ha plasmat la seua perspectiva personal en afegitó als cims que es podien trobar a la cartografia, elevant el número de puntes senyalades a 161. A més a més, detalla en quines dates ha realitzat les ascensions, el que permet recrear els recorreguts realitzats. En les dates indicades, alguns encadenaments són certament meritoris. Finalment, s'ha de datar aquesta llista no a l'any 1983, quan es va publicar, sinó al 1975, que és quan J. Silva finalitza el seu recorregut pels tres mils i, mitjançant una comunicació del president del seu club, l'Associació Excursionista Pedraforca, ho fa saber a la Federació, que ara sí és publicada.

El datar a aquesta llista el 1975, la col·loca contemporània de la primera publicada per Juan Mari Feliu, al 1976. Comparant el número de cims, són 161 contra 110. No hi ha dubte que en Josep Silva prestava atenció al que veia (tot i que se li escapen les agulles de la cresta de Cregüenya). Es pot assegurar que l'oblit ocorregut el 1975 retarda una dècada el tresmilisme, que hagués seguit per altres viaranys d'haver-se publicat. Aquest número de cims, sens dubte, plantejaren a J. Silva algun problema toponímic. Sembla haver-lo resolt assenyalant amb posterioritat el nomb d'alguns dels cims pujats, quan aparegueren publicats en alguna part. A més, es nota que desconeixia l'alçada exacta d'alguns dels pics aconseguits, segurament per mancança de cartografia. En aquests casos, es limitava a indicar l'alçada amb un redó 3.000 m.


001 ANETO 3404 28-07-42  
002 POSETS 3367 24-07-43  
003 CASCO DE MARBORE 3006 08-08-46  
004 TORRE DE MARBORE 3018 08-08-46  
005 MONTE PERDIDO 3353 09-08-46  
006 CILINDRO DE MARBORE 3327 10-08-46  
007 DOIGT DE MONTE PERDIDO      
  OU PIC BAZILLAC 3174 12-08-46 (1)
008 TAILLON 3143 12-08-46  
009 CASCADA OCCIDENTAL 3085 13-08-46  
010 CENTRAL DE LA CASCADA      
  OU BRULLE 3157 13-08-46  
011 CASCADA ORIENTAL 3093 13-08-46  
012 ESPALDA DE MARBORE 3069 13-08-46  
013 MARBORE 3250 13-08-46  
014 SOUM DE RAMOND 3260 15-08-46  
015 VALLIBIERNA ORIENTAL 3067 17-08-47  
016 TEMPESTATS 3289 19-08-47  
017 MALADETA ORIENTAL 3312 21-08-47  
018 ESPATLLA D'ANETO OU CAP      
  DES FRERES CADIER 3350 21-08-47  
019 PUNTA SE D'ESTATS 3114 27-03-48 (2)
020 PICA D'ESTATS 3143 27-03-48  
021 MONTCALM 3077 27-03-48  
022 GABIETO ORIENTAL 3031 09-08-48  
023 GABIETO OCCIDENTAL 3024 09-08-48  
024 AZTAZOU OCCIDENTAL 3016 11-08-48  
025 AZTAZOU ORIENTAL 3083 11-08-48  
026 LOUSETAS O ROBIÑERA 3003 15-08-48  
027 MUNIA 3159 16-08-48  
028 MULLERES 3005 15-04-49  
029 PIC DE CORONAS 3310 17-04-49  
030 PIC DEL MIG 3345 17-04-49  
031 PUNTA RUSSELL 3343 17-04-49 (3)
032 PUNTA ASTORG 3354 17-04-49  
033 PIC MALEIT 3350 07-04-49 (4)
034 INFIERNO ORIENTAL 3090 07-08-49 (5)
035 INFIERNO CENTRAL 3081 07-08-49  
036 INFIERNO OCCIDENTAL 3035 07-08-49  
037 AROLAS ORIENTAL 3046 07-08-49 (6)
038 AROLAS OCCIDENTAL 3070 07-08-49 (7)
039 GARMO NEGRO 3030 07-08-49 (8)
040 ALGAS OCCIDENTAL 3035 07-08-49 (9)
041 ALGAS ORIENTAL 3045 07-08-49 (10)
042 FRONDELLA NORD 3056 12-08-49  
043 FRONDELLA CENTRAL 3064 12-08-49  
044 FRONDELLA SUD 3001 12-08-49  
045 GRAN FACHA 3006 15-08-49  
046 PETIT VIGNEMALE 3032 17-08-49  
047 CHAUSENQUE 3205 17-08-49  
048 ANONIM DU VIGNEMALE 3100 17-08-49 (11)
049 PITON CARRÉ 3208 17-08-49  
050 PIQUE LONGUE 3298 17-08-49  
051 CLOT DE LA HUNT 3289 17-08-49  
052 CERVILLONA 3247 17-08-49  
053 CENTRAL DE MONFERRAT 3235 17-08-49  
054 MONFERRAT 3220 17-08-49  
055 GRAN PIC DE TAPOU 3148 17-08-49  
056 PIC DE MILIEU 3129 17-08-49  
057 PIC DE GIAS OU POUCHER-      
  GUES 3010 07-08-50  
058 CLARABIDE GRAN 3020 07-08-50  
059 CLARABIDE ORIENTAL 3012 07-08-50  
060 LOURDE ROCHEBLAVE 3104 07-08-50 (12)
061 ANTECIME OU GOURGS      
  BLANCS OCCIDENTAL 3127 07-08-50  
062 GOURGS BLANCS 3128 07-08-50  
063 PIC D'OÔ OU JEAN ARLAUD 3065 08-08-50 (13)
064 POINTE DE LA BAQUO OCCI- 3097 09-08-50  
  DENTAL      
065 SOMMET DE LA BAQUO 3103 09-08-50  
066 CAP DU SEIL DE LA BAQUO 3110 09-08-50  
067 PERDIGUERO GRAN 3222 11-08-50  
068 PIC ROYO 3121 11-08-50  
069 LITEROLA 3132 11-08-50  
070 POINTE MAMY 3000 11-08-50 (14)
071 CRABIOULÉS OCCIDENTAL 3106 11-08-50  
072 CRABIOULÉS ORIENTAL 3116 11-08-50  
073 QUAIRAT NORD 3000 12-08-50 (15)
074 GRAN QUAIRAT 3060 12-08-50  
075 POINTE LACQ 3011 13-08-50  
076 LÈZAT 3107 13-08-50  
077 BOUM 3006 14-08-50  
078 MAUPAS 3109 14-08-50  
079 TOURETS OCCIDENTAL 3012 16-08-50 (16)
080 TOURETS ORIENTAL 3000 16-08-50 (16)
081 BERALDI 3026 16-08-50  
082 BALAITOUS 3146 15-08-52  
083 TOUR DE COSTERILLOU 3060 18-08-52  
084 AIGUILLE D'USSELL 3001 18-08-52  
085 MALADETA CENTRAL 3204 04-08-53 (17)
086 BONDIDIER 3000 04-08-53  
087 CORDIER 3000 04-08-53 (18)
088 MALADETA OCCIDENTAL 3187 14-08-53 (19)
089 DENT D'ALBA 3114 04-08-53  
090 PIC D'ALBA 3096 04-08-53  
091 ARAGUELLS 3037 05-08-53  
092 VALLIBIERNA OCCIDENTAL 3055 06-08-53  
093 MARGUELIDE 3258 07-08-53  
094 RUSSELL MERIDIONAL 3205 07-08-53  
095 RUSSELL NORD 3201 07-08-53  
096 SOUBIRON 3000 07-08-53 (20)
097 PORTILLON 3044 10-08-53  
098 ESPADAS 3326 12-08-53  
099 PUNTA VIADÓS 3000 12-08-53 (21)
100 AGULLA BLANCA 3000 12-08-53 (22)
101 PIC DE LARDANA 3000 12-08-53 (23)
102 PIC DE PAVOST 3000 12-08-53 (24)
103 ERISTE CENTRAL 3053 09-08-53 (25)
104 ERISTE ORIENTAL 3030 09-08-53  
105 PUNTA SABRE 3143 11-08-55  
106 GRAN BATCHIMALA 3177 11-08-55  
107 PUNTA ALTA 3014 19-04-57  
108 BECIBERRI NORD 3014 21-04-57  
109 PIC DE LAS OLAS 3016 12-08-58  
110 BATOUA MERIDIONAL 3035 10-08-63  
111 BATOUA CENTRAL 3027 10-08-63  
112 BATOUA SEPTENTRIONAL 3030 10-08-63  
113 COMA LOS ALTOS DEL SE-      
  RRADER 3001 10-09-64 (26)
114 COMA LO FORNO 3030 12-09-64  
115 BECIBERRI SUD 3030 12-09-64  
116 DOBLE RESALT SUPERIOR 3003 12-09-64 (27)
117 DOBLE RESALT INFERIOR 3002 12-09-64 (27)
118 DENT DE LARDANA 3095 02-08-66  
119 BARDAMINA 3079 03-08-66  
120 CLARABIDE OCCIDENTAL 3007 05-08-66 (28)
121 PIRAMIDE DE POUCHERGUES 3005 05-08-66 (29)
122 CAMPBOUE 3035 05-08-66  
123 SAINT SAUD 3079 05-08-66 (30)
124 PIC GOURDON 3031 06-08-66  
125 SPIJEOLES 3065 06-08-66  
126 BELLOC Pointe Sud 3007 06-08-66  
127 BELLOC Mediane 3006 06-08-66  
128 BELLOC Gran 3008 06-08-66  
129 SOTLLO 3075 24-07-67  
130 PUNTA NORD D'ESTATS 3128 24-07-67 (31)
131 TURON DE NEOUVIEILLE 3042 01-08-67  
132 TROIS CONSEILLERS 3058 01-08-67  
133 NEOUVIEILLE 3092 01-08-67  
134 RAMOUNG 3011 01-08-72  
135 PUNTA LEQUETRE 3001 27-08-72 (32)
136 PUNTA PASSET 3002 27-08-72  
137 PETITA MUNIA 3096 27-08-72 (33)
138 SERRE MOURENNE 3090 28-08-72  
139 TROMOSA 3085 28-08-72  
140 POINTE 3028 3028 28-07-72 (34)
141 PIC HEID 3022 28-07-72  
142 POINTE 3018 3018 23-06-74 (35)
143 POINTE 3024 3024 23-06-74 (36)
144 ABEILLE 3028 23-06-74  
145 POINTE 3057 3057 23-06-74 (37)
146 PETIT BATCHIMALE 3061 23-06-74  
147 POINTE LEDORMEUR 3087 23-06-74  
148 PIC MAUBIC 3062 15-07-74  
149 PIC LONG 3194 15-07-74  
150 BADET 3161 15-07-74  
151 CAMPBIEIL SUD 3168 15-07-74 (38)
152 CAMPBIEIL NORD 3175 15-07-74  
153 HITO DE PERDIGUERO 3170 08-06-75  
154 PERDIGUERO OCCIDENTAL 3176 08-06-75  
155 DENT D'ESTERAGNE 3006 14-07-75  
156 PIC DE LOUSTOU 3024 15-07-75  
157 DENT D'ESTIBERE MALE 3017 17-07-75  
158 BUGARRET 3031 17-07-75  
159 PALE CARBONOUSE SUD 3015 17-07-75  
160 PALE CARBONOUSE CENTRAL 3021 17-07-75  
161 PALE CARBONOUSE NORD 3016 17-07-75 (39)


(1) Aquí sembla que Josep Silva ha confós el Dit de la Falsa Bretxa amb el Dit del Perdut, encara que l'alçada indicada és la correcta. Anomenar-lo pic Bazillac i que l'ascensió es realitzi el mateix dia que el Taillon, apunten cap a aquesta hipòtesi.

(2) És la Punta del vèrtex geodèsic. Avui, Punta Gabarró.

(3) La Punta Russell és el nom que es va proposar per al Pic del Mig degut a la primera ascensió d'aquest cim per part de Herny Russell. Així figura al mapa de Léon Maury "Les Monts MauditS", de 1945. Josep Silva ha interpretat que aquest nom assenyala un cim diferent que, segurament, li encaixaria en una cota intermitja de la cresta que destaca en el recorregut entre el Pic del Mig i la Punta d'Astorg.

(4) Sembla una errada en la data. Lògicament, es devia aconseguir el "Maldito" en la mateixa data que els anteriors.

(5) Per les alçades, sembla haver-hi una confusió entre l'Infern Occiental i l'Oriental.

(6) Observar que en aquesta data, 7 d'agost del 1949, puja tots els cims de la zona de Panticosa. Donat l'ordre en que apareixen els cims, és lògic deduir que Josep Silva venia dels Inferns i es va saltar l'Arnales (remarcar que en la cartografia espanyola, la cota que indica l'Arnales sembla formar part de la trilogia dels Inferns). El pic Arollas era la denominació francesa per al "Garmo Negro". Aquesta nomenclatura també la utilitzà en Juli Soler i Santaló en els seus relats pòstums publicats pel CEC el 1919, així que aquest Arollas Oriental només pot ser l'actual Agulla de Pondiellos.

(7) Aquí és el "Garmo Negro". L'alçada el delata, encara que seguim amb el topònim Arollas.

(8) Definitivament, sembla seguir la nomenclatura utilitzada per en Juli Soler i Santaló. Segurament es refereix a l'"Algas Nord".

(9) És l'Algas.

(10) L'Argualas.

(11) Aquest cim és difícil d'identificar. Podria tractar-se de la Espatlla de Chausenque, però sense cap seguretat.

(12) Aquest nom, aquí, és decisiu. La primera menció pública del nom de Punta Lourde-Rocheblave aplicat al cim occidental del Gourgs-Blancs apareix en un croquis de Léon Maury i Denis Eydoux, publicat a la revista Pyrénées, núm. 12, quart trimestre de 1952, pl. 307. Nom que es popularitza amb la publicació, el 1953, de la "Guide de la région d'Aure et de Luchon" per Armengaud i Comet, que és on previsiblement el trobaria J. Silva. Això indica que la denominació d'alguns pics de la llista és posterior a les dates en que es van realitzar les ascensions.

(13) Seguim igual. El nom de Jean Arlaud aplicat al pic del Port d'Oo s'implanta en l'esmentada guia d'Armengaud i Comet del 1953. Al 1950, aquest pic no es podia dir així.

(14) Com en altres pics. Per un cantó, sembla haver-se identificat primerament com a tres mil i, posteriorment, haver-hi posat el nom. En aquest cas de les Guies Ollivier.

(15) Denota una gran perspicàcia en la identificació de puntes susceptibles de considerar-se tres mils. L'avantcim nord del Quayrat és conegut des d'antic. Se sosté que fou el veritable punt aconseguit per Reboul i Vidal en la seua ascensió del 6 d'agost del 1789. Russell cita les dues puntes el 1879. També estan diferenciades a la Guia Lerdormeur.

(16) Les Tourets. És el nom francès dels pics de la Forqueta.

(17) Maladeta Central. És el Primer Occidental de la Maladeta, avui conegut com Pic Cordier.

(18) Un altre pic que s'indica com superior a tres mil, però sense especificar la seua alçada exacta, per desconeixement. Sembla tractar-se del Tercer Occidental, avui Pic Mir. El nom Cordier no s'utilitza fins la publicació de la Guia del CEC "Posets-Maladeta", d'Armengaud i Jolis, el 1958.

(19) Aquí, per l'alçada, sembla ser la Segona Maladeta Occiental, el pic Sayó. A la data d'ascensió sembla haver-hi una errada, doncs és fàcil que fos ascendit el mateix dia que els anteriors.

(20) És molt possible que sigui la Punta Russell Oriental. El nom de Soubiron s'aplicà el 1921 per Arlaud a un pic pròxim, més al SE.

(21) Aquest i els següents de la jornada del 12 d'agost del 1952, són difícils d'aclarir. És evident que són puntes al voltant de l'"Espadas", però quines? Les seues alçades surten com a tres mils sense més dades. Podem fer una hipòtesi. Veiem que el 17 d'agost, J. Silva estava a la zona de la Maladeta; el 19 aconsegueix el Portillón (pic del Portillón de Oo, la data del 9 d'agost per als Eriste sembla una errada, trenca l'ordre cronològic que està seguint en la llista i el recorregut és una mica enrevessat). És de suposar que del Portillón baixés a Estós. Llavors, la Punta Viadós i l'Agulla Blanca (22) serien dos pics a la cresta nord del Possets: Els "Gemelos". El Pic de Llardana (23) seria la punta Nord del Posets (el cim principal, pel que ha de passar, no està anotat, doncs especifica que no ressenya per segona vegada cims a la llista que ja estaven aconseguits amb anterioritat). D'aquí passa a l'"Espadas" i, per la cresta, al Pavots (24).

(25) Ja hem comentat la nostra percepció que la data està aquí equivocada (veure nota anterior (21)).

(26) És la Pala Alta del Serrader, que ja hem vist que, en altres llistes, estava considerada amb una alçada superior als 3.000 m.

(27) Doble Ressalt. Són les dues puntes del Besiberri del Mig, anomenades així des d'antic.

(28) Torna a per el Clarabide Occiental, que no aconseguí l'any 1.950. Les Guies Ollivier o la Posets-Maladeta són les responsables.

(29) Piràmide de Pouchergues. L'actual Saint-Saud. Certament, és el nom que li atorgà el suara esmentat el 1906. Així ve reflexat a la Guia Armengaud-Comet del 1953.

(30) També provinent de la Guia Armengaud-Comet. És, conjuntament amb les dues puntes del Camboué, una del conjunt de tres puntes que s'anomenaren Pics de Saint-Saud, a la cresta NO del Gourgs-Blancs. És un amuntegament de roques amb uns cinc metres de prominència sobre la gelera que, avui, no es considera cim.

(31) És la punta Verdaguer actual.

(32) En algun moment, es va considerar la Punta Lequeutre com a tres mil. No arriba a aquesta alcada, igual que la seua veïna Punta Célestin Passet.

(33) Una altra errada de data. Deu ser el dia 28 d'agost del 1972, dia de la cresta de la Munia. En realitat, d'aquest dia és l'únic del que hem pogut trobar un relat complementari, el del company de Josep Silva en aquest recorregut: MACIÀ I VIVES, Carles. "Cresta oriental del circ de Troumouse". Muntanya núm. 671, CEC, Barcelona, feb-1974, pl.3-8.

(34) Aquest cota és per a la que Buyse va proposar el nom de Punta de Aires en la seua llista de 1988 (revista Pyrénées) i 1990 (primera edició del llibre). Després va ser inclosa entre les cotes restants del 1993 degut a la suposada falta de prominència. Però existia un bateig anterior. Els germans Ravier havien proposat, al 1962, rememorar en aquesta als germans Joseph i Louis Couffite, morts en accident a la cara nord del Pitón Carré. L'IGN francès va refusar la proposició i la punta 3028 va quedar anònima. Una de les puntes properes al pic Chabarrou Sud (Alphonse Meillon) porta avui el nom dels germans Couffite.

(35) Punta del Port de la Pez.

(36) Punta de la Pez. És meritori assenyalar aquestes dues puntes, perquè, encara que són conegudes des d'antic (fulla 147-Liena del mapa de l'IGN, edició especial del 1938), no són pràcticament ressenyades en la bibliografia pirinenca fins a la dècada dels 80, tret d'una vaga referència a la Guia Ollivier "Pyrénées Centrales III", als anys 60.

(37) Pointe 3057. És el que avui es coneix com pic Marcos Feliu. Sempre ha estat molt confús diferenciar entre les diferents puntes de la cresta entre el Gran Bachimala i l'Abeillé.

(38) Una constatació, al 1974, del pic Lentilla.

(39) Rera Josep Silva, altres autors s'han percatat de la diferenciació del cim nord de la Pale de Crabounouse, que figura avui entre els tres mils fantasmes.

FTer (traduït per Carles)



Addenda, 10 de febrer del 2015.

Podem ara explicar perquè la llista de Josep Silva no es va publicar en el moment de la seua primera comunicació a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, i perquè, el 1983, la FEEC la donava per traspaperada.
Per a això, hem d'anar al número 52 de la revista Vèrtex, del juliol-agost del 1976. A l'apartat "Actualitat Alpinística" es fa una breu menció dels 161 tres mils de Josep Silva i Terrades, aconseguits al llarg de més de trenta anys (pàgina 144). Ara bé, el redactor d'"Actualitat Alpinística", que sembla ser Manuel Punsola i Mitjans, diu que aquelles línies reproduïdes a la revista són les pòstumes d'en Joan Enric Farreny i Sistac, que era el que portava la Secció fins al desgraciat accident que li va costar la vida al Couloir de Gaube, el 17 de maig del 1976. No és atrevit imaginar que la primera comunicació de Josep Silva a la Federació quedés entre els papers que Farreny va deixar en el moment de la seua mort i que, en aquelles circumstàncies, se'ls hi perdés la pista.