divendres, 16 de maig del 2014

Llista de tres mils de Feliu Izard (1985).

Amb aquest llistat entrem en el que podríem anomenar llistes actuals. Efectivament, són les que, d'una manera o altra, tenen vigència avui en dia. Als anys 80 del segle passat, l'interès pels tres mils no para de créixer. La cordillera es pot considerar explorada i, per tant, coneguda fins als seus detalls més ínfims. La cartografia, finalment, és considerada fiable i a una escala que permet planificar els itineraris abans d'anar a la muntanya. El muntanyisme en si, experimenta un creixement sense precedents en aquesta època, especialment en la vessant espanyola, situant-se, per fi, al mateix nivell del més avançat, fins llavors, pirineïsme gal. És normal, llavors, que en el pensament de molts pirineïstes germini la idea d'intentar aconseguir la totalitat dels tres mils, el que es percebeix com un objectiu factible. Aquí parlo per experiència, perquè vaig viure aquesta època. Després d'uns anys anant pels Pirineus i pujant els seus cims, un bon dia ens adonem que havíem pujat uns cinquanta o potser prop d'un centenar de cims de tres mil metres. Les preguntes no tarden a sortir: Serà possible fer-los tots? Quants són? On hi ha una llista? Molts ens les vam fer i molts ens vam proposar aquest objectiu.

En aquest marc, el 1985, un muntanyenc de Lleida, Feliu Izard, per celebrar el seu tres mil número 100, té la idea de publicar un llista de tres mils, no en una revista, sinó en format de petit opuscle. El número d'exemplars d'aquesta primera edició va ser de 100, que es van distribuir entre els que el van acompanyar en el seu tres mil número cent. Immediatament, en va fer una segona edició, de també 100 exemplars, que també es va esgotar en poc temps. Havent-se extès la notícia pel Centre Excursionista de Lleida, del que era soci Feliu, es va procedir a realitzar una tercera edició amb uns altres 100 exemplars. Per tant, les tres primeres edicions de l'opuscle titulat ""Tres mils" del Pirineu", són idèntiques i realitzades el mateix any 1985. Posteriorment, s'han realitzat noves edicions, estant ara mateix per la novena. Aquesta llista de Feliu Izard, que no ha cessat d'evolucionar amb els anys, és una de les referències seguides actualment. Els socis del Centre Excursionista de Lleida la tenen com a guia i és un objectiu per a molts d'ells. Assenyalem que, quan un soci l'acaba, s'acostuma a realitzar una excursió col·lectiva per acompanyar-lo en el seu últim tres mil. Durant la sortida, se li entrega, per a que el conservi com a depositari, un antic piolet que va pertànyer a Juli Soler i Santaló, trobat fa uns anys en les obres de remodelació del refugi de la Renclusa. Una placa amb el nom del finalista s'afegeix al mànec del piolet.

Ens aturarem a analitzar aquesta primera llista del 1985, que engloba 148 cims de tres mil metres. És molt important, donat que molts dels tropònims que avui són utilitzats per denominar a diversos pics, apareixen aquí per primera volta, ja que foren establerts segons el criteri de Feliu Izard. En futures entrades veurem també la quarta edició de l'any 1987, per la importància que té en certes errades toponímiques, l'ús del qual avui s'ha generalitzat, i la novena, del 2006, com més recent.

Portada del quadern en la seua 3a edició.


Reproduim a continuació el llistat complet de cims, que està en ordre altimètric. Realitzem algunes anotacions per aclarir certs aspectes interessants o que tindran trascendència amb posterioritat a la seua publicació.

NÚM NOM ALÇ. Altres denominacions Notes
         
1 Pic d'Aneto 3404    
2 Pic dels Posets 3375 Pic de Llardana  
3 Mont Perdut 3355    
4 Punta d'en Astorg 3354    
5 Espatlla d'Aneto 3350 Pta. dels frères Cadier o Cap des 5 frères  
6 Pic Maleït 3350    
7 Pic del Mig 3345    
8 Pic de les Espases 3332 Pic de Llardaneta  
9 Cilindro de Marboré 3325    
10 Pic de Corones 3310    
11 Pic de les Tempestats 3310    
12 Pic de la Maladeta 3308    
13 La Pique Longue 3298    
14 El Clot dera Hount 3274    
15 El Soum d'en Ramond 3254 Pic d'Añisclo  
16 Pic de Marboré 3253    
17 Punta d'en Cordier 3252 Maladeta Occ. Sur 1ª  
18 Pic de la Cerbillonera 3247 Cerbillonar, Cerbillona, etc  
19 Pic de na Margalida 3241    
20 Pic Central 3235    
21 Perdiguero 3221    
22 Pic de Montferrat 3220    
23 Punta d'en Sayó 3220 Maladeta Occ. Sur 2ª (1)
24 Pic d'en Russell N 3207    
25 Punta d'en Chaussenque 3205    
26 Pic d'en Russell S 3205    
27 Le Piton Carré 3198 Les Jumeaux (2)
28 Le Pic Long 3192    
29 Punta d'en Mir 3178 Maladeta Occ. Sur 3ª (3)
30 El Dedo del Mont Perdut 3178    
31 Gran Bachimala 3177 Machimala, Pta. Schrader  
32 Punta d'en Delmàs 3170 Maladeta Occ. Sur 4ª (4)
33 Pic Or. de la Cascada 3161    
34 Pic Badet 3160    
35 El Gemelo Sur 3160   (5)
36 Pic de Campvielh 3157    
37 Pic de Lentilha 3156    
38 Pic de Lliterola 3152    
39 Pic de Tapou 3150    
40 Pic d'en Le Bondidier 3150    
41 Pic de Marmuré 3145 Bat-laitouse, Balaitus, Pico Moros (6)
42 Pic del Taillón 3144    
43 Punta del Sabre 3143    
44 Pica d'Estats 3143    
45 Dents d'Alba 3136    
46 Pic de la Munia 3134    
47 Pic dels Gorgs Blancs 3131    
48 El Gemelo Nord 3125   (7)
49 Punta d'en Mossèn Cinto 3125 Punta N.Oest o Pic Occ. de la Pica (8)
50 Pta. dels Pavots 3121 Tucon Royo  
51 Pic Roio 3121    
52 Pta. d'en Ledourmeur 3120    
53 Pic d'Alba 3118    
54 Pic Or. dels Crabiolès 3116    
55 Pta d'en Gabarró 3115 Pta. S.Est o Pic Or. de la Pica (9)
56 Seilh dera Vaca 3114    
57 El Malhpas 3109    
58 Pta. d'en Lourde-Rocheblave 3107    
59 Pic d'en Brulle 3106 Pic Central de la Cascada  
60 Pic dera Vaca 3106    
61 Pic Occ. dels Crabiolès 3106    
62 Cap dera Vaca 3097    
63 La petita Munia 3096    
64 Pic Occ. de la Cascada 3095    
65 Pic de Neuvielh 3092 Pic d'Aubert  
66 Pico del Infierno 3091 Gran Pico de la Quijada de Pondiellos  
67 Sierra Morena 3090    
68 Pic d'en Lezat 3090    
69 Pic de Troumouse 3085    
70 Dent de Llardana 3085    
71 Montcalm 3080    
72 Pic de Bardamina 3079    
73 Pic Occ. del Infierno 3076    
74 Pic d'en Jean Arlaud 3074 Pic d'Oo  
75 Pic Maou 3074    
76 La Espalda de Marboré 3073    
77 Pic de Sotllo 3073    
78 Gran Pic d'Astazou 3071    
79 El Garmo Negro 3070 es el apropiado "Pico Bandera" (10)
80 Pico de las Frondellas 3069    
81 Pic Maubic 3069    
82 Pta. Ctal. Frondellas 3068    
83 Pic de Vallhiverna 3067    
84 Pta. d'en Franqueville 3065    
85 Pic dels Spijoles 3065    
86 Pic de les Colobres 3062    
87 Petit Bachimala 3060    
88 Pico Or. del Infierno 3056    
89 Gran Pic de Bagüenyola 3053 Eriste ctal., Leners  
90 Pta. d'en Cikhacev 3052    
91 Torra d'en Costerillou 3049 Torre dels germans Cadier  
92 Pico de la Argualas 3046 Arollas, no hauria de ser el "Pic Bandera" (11)
93 Eriste Sud 3045 Bagüenyola Sud  
94 Pic del Portillò d'Oô 3044    
95 Pta. d'en Camboue 3043    
96 Pta. Sans Nom 3040   (12)
97 Pic des Trois Conseillers 3039    
98 Pic d'Aragüells 3037    
99 Pta. de l'Abeille 3036    
100 Pic de Culfreda sud 3035 Batouas sud  
101 Pta. d'en Argarot 3035    
102 Turon de Neuvielh 3035    
103 Pta. Haurillon 3035 Pta. Or. cresta Cregüenya (13)
104 Gran Quayrat 3034    
105 Pic Occ. de Gabietu 3034    
106 Pic d'en Gourdon 3034 Pic Noir  
107 Pic de Comaloforno 3033 Montado de Caldes  
108 El petit Vinhamala 3032    
109 Pic de Culfreda nord 3032 Batouas nord  
110 Pic de Bugarret 3031    
111 Pic Or. de Gabietu 3031    
112 Pico de Algas 3030    
113 Besiberri Sud 3030    
114 Pic de Clarabide 3028    
115 Pic de Lustou 3026 Pic d'Estiouere o du Tour (14)
116 Pic d'en Beraldi 3025 Bagüenyola o Eriste Nord  
117 Pta. d'en Heredia 3024 Pico Anónimo (15)
118 Pta. de la Pez 3024    
119 Agulla d'en Ussel 3022    
120 Pta. d'en Heïd 3022    
121 Pala Carbonouse 3021    
122 Dent d'Estibere Male 3017    
123 Agulla de Pondiellos 3015    
124 Pta. Juncadella 3015 Pta. Central Cresta Cregüenya (16)
125 Besiberri Nord 3014    
126 Pta. Alta de la Comaslesbienes 3014    
127 Petit Pic d'Astazou 3012    
128 Pta. de Ramougn 3011 Turon Petit  
129 Pic de Gias 3011    
130 Tuc de les Mulleres 3010    
131 El Diente Royo 3010    
132 La Torre de Marboré 3009    
133 Pic de Turets 3007 La Forqueta  
134 Pic de Robinhera 3007 Louseras  
135 El Corral Ciego 3006 Casque de Marboré  
136 Pta. Occ. de las Frondellas 3006    
137 La Gran Faixa 3006    
138 Pic Nord de Pondiellos 3006 Arnales Nord (17)
139 Pic d'Estaranha 3006    
140 Pta. d'en Belloc 3006    
141 Ag. de Cregüenya 3005 Pta. Occ. Cresta Cregüenya (18)
142 Pic Rodó de Canalbona 3004    
143 Pic del Boum 3004    
144 Pta. d'en Saint-Saud 3003    
145 El Doble Ressalt 3003 Besiberri Central  
146 Pta. d'en Celestin Passet 3002    
148 Pic de Pondiellos 3001 Arnales Sud (19)

(1) El topònim és posat per en Feliu. Es tracta de José Sayó Pedrón, "Pepe, el de Llausia", guia de Benasc mort el 1916 amb el seu client Adolf Blass, al ser fulminats per un llamp al Pas de Mahoma. Fins aquest bateig, el cim era el Segon Pic Occidental de la Maladeta.

(2) Pierre La Bouliniere ja citava, el 1805 "les sommités jumelles" per descriure al conjunt del Vignemale vist des de les Oulettes. El sobrenom de "Les Jumeaux" s'utilitza en tarjetes postals franceses a principis del segle XX (Tarjeta postal BR. Bloc Frères, editors a Burdeus). També citat per Lluís Estasen el 1922. Apareix a la Guia de Robert Ollivier "Pyrénées Centrales. Cauterets, Vignemale, Gavarnie, Cañons Espagnols".

(3) Abans conegut com Tercer Pic Occidental de la Maladeta. També batejat per Feliu en memòria de José Mir, un dels primers guies que exerciren com a tals a Benasc. En concret, amb José Sayó, van acompanyar a Ramiro Busquets en l'ascensió a la Maladeta, el 1902.

(4) Bateig d'en Feliu. José Delmás "Jotas", va ser un altre dels primerencs guies de Benasc. Va ser el guia en cap del grup que va pujar a recuperar els cadàvers de Sayó i Blass. Va acompanyar al grup de Lluís Estasen en la primera ascensió hivernal espanyola a l'Aneto, el 12 d'abril del 1922.

(5) Gemelo Sud, seguint la nomenclatura que havia establert Arlaud el 1927, i ja usada amb anterioritat per Salvador Morales i Salvador Acaso: Les Jumeaux, per als pics al nord de la bretxa Carrive.

(6) Marmuré era el nom preferit dels germans Cadier per anomenar al Balaitús. També usat pels "peñalaros" Zaballa i Bernardo de Quirós. Pic Moros ja hem vist que és una denominació impròpia per aquest cim.

(7) Igual que la nota (5). En aquest cas, el Gemelo Nord.

(8) Batejat per en Feliu Izard en honor de mossèn Jacint "Cinto" Verdaguer en el centenari de la seua ascensió a la Pica. Anteriorment, aquesta elevació es coneixia com la Punta Occidental de la Pica. La proposició de dedicar un cim a mossèn Cinto ja existia des d'antic, quan el poeta valencià Vicenç Venceslau i Querol proposa al canonge Collell que s'hauria de donar un nom de l'autor de "Canigó" a un cim pirinenc sense nom. Aquest va recollir la proposta a "La veu de Montserrat" de l'1 de maig del 1866.

(9) Igualment, bateig de Feliu. Aquí en memòria del metge Pere Gabarró i Garcia, que el 1932 va realitzar la primera ascensió en solitari a la cresta oriental de la Pica d'Estats. Però aquesta cresta havia estat recorreguda en diferents ocasions: el 1871, per oficials espanyols que van escollir aquest lloc com vèrtex geodèsic; el 1883, per Maurice Gourdon i Rasdicoulier. Per aquelles dates, França denominava a aquesta prominència "Pic du Drapeau Espagnol", en referència a una bandera col·locada allí pels geodèsics, sobre la torreta.

(10) El Garmo Negro no pot ser el Pic Bandera, donat que des del Balneari no es distingeix el seu cim. A més, existeix el testimoni d'Arlaud, el qual, el 14 de juliol del 1921, es troba al cim de l'Argualas un bandera espanyola, sesgada pel temps, en un màstil, en el punt més visible des de Panticosa.

(11) Precisament, és el veritable Pic Bandera, veure la nota (10).

(12) És la cota intermitja entre el pic Abeillé i el Petit Bachimala.

(13) Nom també instaurat per Feliu. Aquí, en memòria de la suposada (i no certa), primera ascensió de la cresta de Cregüeña per Emili Juncadella amb el guia de Luchon Jean Haurillon, a l'agost del 1910.

(14) Ambdós noms, de Thou (i no Tour) i d'Estiouerre, van ser usats, respectivament, per Peytier, el 1826 i per Vincent de Chausenque, en la seua obra del 1854.
(15) Nom també posat per en Feliu, en aquest cas en memòria de Vicente de Heredia, oficial topògraf espanyol que va treballar conjuntament amb Junker en la primera delimitació entre els regnes d'Espanya i França.

(16) Bateig també de Feliu, veure la nota (13). Però cal observar que el nom de l'agulla Juncadella s'aplica a l'agulla central de la cresta. Però la cota indicada 3012, correspon amb el de la primera agulla (la més occidental i propera al coll de Cregüeña) al mapa de l'Editorial Alpina Maladeta-Aneto del 1980 (el mapa és erroni). S'estan posant les bases per a un ball de noms.

(17) Aquest pic és l'Arnales. Aquí s'assenyala Nord per distingir-lo del Sud, també esmentat. El topònim de Pondiellos, Feliu Izard ens ha confirmat que el va treure del mapa de cordales Panticosa-Piedrafita C-7 de Javi Malo. Javi s'havia basat en els primers fulls del Mapa Topogràfic Nacional per obtenir aquest topònim.

(18) Aquest nom, posat per en Feliu, en aquest cas pel nom de la cresta (Cregüeña). Feliu indica que és la més occidental i per tant la més propera al coll de Cregüeña. Però la cota assenyalada 3.005, corresponent al mapa de l'Alpina Maladeta-Aneto, del 1980, amb l'agulla Central. Veure la nota (16).

(19) És l'Arnaldes Sud. Vegi's la nota (17)

Detall del mapa de l'Editorial Alpina Maladeta Aneto de 1980 amb las cotes errònies que identifiquen les Agulles de la cresta de Cregüeña. Causa del futur ball de noms en aquestes Agulles.



A més, en l'opuscle s'inclouen unes taules amb la classificació dels cims. Feliu Izard realitza una divisió en dotze massisos: Estats, Besiberris, Maladetes, Oô, Posets, Bachimala, Neuvielh, La Munia, Ordesa, Vinhamala-Pique Longue, La Quijada de Pondiellos i Bat-Laitouse. Dins d'ells, es classifiquen els cims en quatre categories: Pics principals, Pics secundaris, Pics satèlits i Avantcims.

Pàgina mostrant la classificació establerta per Feliu Izard.


FTer (traduït per Carles)