Llista de tres mils de Feliu Izard (1985).
Amb aquest llistat entrem en el que podríem anomenar llistes actuals. Efectivament, són les que, d'una manera o altra, tenen vigència avui en dia. Als anys 80 del segle passat, l'interès pels tres mils no para de créixer. La cordillera es pot considerar explorada i, per tant, coneguda fins als seus detalls més ínfims. La cartografia, finalment, és considerada fiable i a una escala que permet planificar els itineraris abans d'anar a la muntanya. El muntanyisme en
si, experimenta un creixement sense precedents en aquesta època, especialment en la vessant espanyola, situant-se, per fi, al mateix nivell del més avançat, fins llavors, pirineïsme gal. És normal, llavors, que en el pensament de molts pirineïstes germini la idea d'intentar aconseguir la totalitat dels tres mils, el que es percebeix com un objectiu factible. Aquí parlo per experiència, perquè vaig viure aquesta època. Després d'uns anys anant pels Pirineus i pujant
els seus cims, un bon dia ens adonem que havíem pujat uns cinquanta o potser prop d'un centenar de cims de tres mil metres. Les preguntes no tarden a sortir: Serà possible fer-los tots? Quants són? On hi ha una llista? Molts ens les vam fer i molts ens vam proposar aquest objectiu.
En aquest marc, el 1985, un muntanyenc de Lleida, Feliu Izard, per celebrar el seu tres mil número 100, té la idea de publicar un llista de tres mils, no en una revista, sinó en format de petit opuscle. El número d'exemplars d'aquesta primera edició va ser de 100, que es van distribuir entre els que el van acompanyar en el seu tres mil número cent. Immediatament, en va fer una segona edició, de també 100 exemplars, que també es va esgotar en poc temps. Havent-se extès la notícia pel Centre Excursionista de Lleida, del que era soci Feliu, es va procedir a realitzar una tercera edició amb uns altres 100 exemplars. Per tant, les tres primeres edicions de l'opuscle titulat ""Tres mils" del Pirineu", són idèntiques i realitzades el mateix any 1985. Posteriorment, s'han realitzat noves edicions, estant ara mateix per la novena. Aquesta llista de Feliu Izard, que no ha cessat d'evolucionar amb els anys, és una de les referències seguides actualment. Els socis del Centre Excursionista de Lleida la tenen com a guia i és un objectiu per a molts d'ells.
Assenyalem que, quan un soci l'acaba, s'acostuma a realitzar una excursió col·lectiva per acompanyar-lo en el seu últim tres mil. Durant la sortida, se li entrega, per a que el conservi com a depositari, un antic piolet que va pertànyer a Juli Soler i Santaló, trobat fa uns anys en les obres de remodelació del refugi de la Renclusa. Una placa amb el nom del finalista s'afegeix al mànec del piolet.
Ens aturarem a analitzar aquesta primera llista del 1985, que engloba 148 cims de tres mil metres. És molt important, donat que molts dels tropònims que avui són utilitzats per denominar a diversos pics, apareixen aquí per primera volta, ja que foren establerts segons el criteri de Feliu Izard. En futures entrades veurem també la quarta edició de l'any 1987, per la importància que té en certes errades toponímiques, l'ús del qual avui s'ha generalitzat, i la novena, del 2006, com més recent.
Reproduim a continuació el llistat complet de cims, que està en ordre altimètric. Realitzem algunes anotacions per aclarir certs aspectes interessants o que tindran trascendència amb posterioritat a la seua publicació.
NÚM | NOM | ALÇ. | Altres denominacions | Notes | ||||
1 | Pic d'Aneto | 3404 | ||||||
2 | Pic dels Posets | 3375 | Pic de Llardana | |||||
3 | Mont Perdut | 3355 | ||||||
4 | Punta d'en Astorg | 3354 | ||||||
5 | Espatlla d'Aneto | 3350 | Pta. dels frères Cadier o Cap des 5 frères | |||||
6 | Pic Maleït | 3350 | ||||||
7 | Pic del Mig | 3345 | ||||||
8 | Pic de les Espases | 3332 | Pic de Llardaneta | |||||
9 | Cilindro de Marboré | 3325 | ||||||
10 | Pic de Corones | 3310 | ||||||
11 | Pic de les Tempestats | 3310 | ||||||
12 | Pic de la Maladeta | 3308 | ||||||
13 | La Pique Longue | 3298 | ||||||
14 | El Clot dera Hount | 3274 | ||||||
15 | El Soum d'en Ramond | 3254 | Pic d'Añisclo | |||||
16 | Pic de Marboré | 3253 | ||||||
17 | Punta d'en Cordier | 3252 | Maladeta Occ. Sur 1ª | |||||
18 | Pic de la Cerbillonera | 3247 | Cerbillonar, Cerbillona, etc | |||||
19 | Pic de na Margalida | 3241 | ||||||
20 | Pic Central | 3235 | ||||||
21 | Perdiguero | 3221 | ||||||
22 | Pic de Montferrat | 3220 | ||||||
23 | Punta d'en Sayó | 3220 | Maladeta Occ. Sur 2ª | (1) | ||||
24 | Pic d'en Russell N | 3207 | ||||||
25 | Punta d'en Chaussenque | 3205 | ||||||
26 | Pic d'en Russell S | 3205 | ||||||
27 | Le Piton Carré | 3198 | Les Jumeaux | (2) | ||||
28 | Le Pic Long | 3192 | ||||||
29 | Punta d'en Mir | 3178 | Maladeta Occ. Sur 3ª | (3) | ||||
30 | El Dedo del Mont Perdut | 3178 | ||||||
31 | Gran Bachimala | 3177 | Machimala, Pta. Schrader | |||||
32 | Punta d'en Delmàs | 3170 | Maladeta Occ. Sur 4ª | (4) | ||||
33 | Pic Or. de la Cascada | 3161 | ||||||
34 | Pic Badet | 3160 | ||||||
35 | El Gemelo Sur | 3160 | (5) | |||||
36 | Pic de Campvielh | 3157 | ||||||
37 | Pic de Lentilha | 3156 | ||||||
38 | Pic de Lliterola | 3152 | ||||||
39 | Pic de Tapou | 3150 | ||||||
40 | Pic d'en Le Bondidier | 3150 | ||||||
41 | Pic de Marmuré | 3145 | Bat-laitouse, Balaitus, Pico Moros | (6) | ||||
42 | Pic del Taillón | 3144 | ||||||
43 | Punta del Sabre | 3143 | ||||||
44 | Pica d'Estats | 3143 | ||||||
45 | Dents d'Alba | 3136 | ||||||
46 | Pic de la Munia | 3134 | ||||||
47 | Pic dels Gorgs Blancs | 3131 | ||||||
48 | El Gemelo Nord | 3125 | (7) | |||||
49 | Punta d'en Mossèn Cinto | 3125 | Punta N.Oest o Pic Occ. de la Pica | (8) | ||||
50 | Pta. dels Pavots | 3121 | Tucon Royo | |||||
51 | Pic Roio | 3121 | ||||||
52 | Pta. d'en Ledourmeur | 3120 | ||||||
53 | Pic d'Alba | 3118 | ||||||
54 | Pic Or. dels Crabiolès | 3116 | ||||||
55 | Pta d'en Gabarró | 3115 | Pta. S.Est o Pic Or. de la Pica | (9) | ||||
56 | Seilh dera Vaca | 3114 | ||||||
57 | El Malhpas | 3109 | ||||||
58 | Pta. d'en Lourde-Rocheblave | 3107 | ||||||
59 | Pic d'en Brulle | 3106 | Pic Central de la Cascada | |||||
60 | Pic dera Vaca | 3106 | ||||||
61 | Pic Occ. dels Crabiolès | 3106 | ||||||
62 | Cap dera Vaca | 3097 | ||||||
63 | La petita Munia | 3096 | ||||||
64 | Pic Occ. de la Cascada | 3095 | ||||||
65 | Pic de Neuvielh | 3092 | Pic d'Aubert | |||||
66 | Pico del Infierno | 3091 | Gran Pico de la Quijada de Pondiellos | |||||
67 | Sierra Morena | 3090 | ||||||
68 | Pic d'en Lezat | 3090 | ||||||
69 | Pic de Troumouse | 3085 | ||||||
70 | Dent de Llardana | 3085 | ||||||
71 | Montcalm | 3080 | ||||||
72 | Pic de Bardamina | 3079 | ||||||
73 | Pic Occ. del Infierno | 3076 | ||||||
74 | Pic d'en Jean Arlaud | 3074 | Pic d'Oo | |||||
75 | Pic Maou | 3074 | ||||||
76 | La Espalda de Marboré | 3073 | ||||||
77 | Pic de Sotllo | 3073 | ||||||
78 | Gran Pic d'Astazou | 3071 | ||||||
79 | El Garmo Negro | 3070 | es el apropiado "Pico Bandera" | (10) | ||||
80 | Pico de las Frondellas | 3069 | ||||||
81 | Pic Maubic | 3069 | ||||||
82 | Pta. Ctal. Frondellas | 3068 | ||||||
83 | Pic de Vallhiverna | 3067 | ||||||
84 | Pta. d'en Franqueville | 3065 | ||||||
85 | Pic dels Spijoles | 3065 | ||||||
86 | Pic de les Colobres | 3062 | ||||||
87 | Petit Bachimala | 3060 | ||||||
88 | Pico Or. del Infierno | 3056 | ||||||
89 | Gran Pic de Bagüenyola | 3053 | Eriste ctal., Leners | |||||
90 | Pta. d'en Cikhacev | 3052 | ||||||
91 | Torra d'en Costerillou | 3049 | Torre dels germans Cadier | |||||
92 | Pico de la Argualas | 3046 | Arollas, no hauria de ser el "Pic Bandera" | (11) | ||||
93 | Eriste Sud | 3045 | Bagüenyola Sud | |||||
94 | Pic del Portillò d'Oô | 3044 | ||||||
95 | Pta. d'en Camboue | 3043 | ||||||
96 | Pta. Sans Nom | 3040 | (12) | |||||
97 | Pic des Trois Conseillers | 3039 | ||||||
98 | Pic d'Aragüells | 3037 | ||||||
99 | Pta. de l'Abeille | 3036 | ||||||
100 | Pic de Culfreda sud | 3035 | Batouas sud | |||||
101 | Pta. d'en Argarot | 3035 | ||||||
102 | Turon de Neuvielh | 3035 | ||||||
103 | Pta. Haurillon | 3035 | Pta. Or. cresta Cregüenya | (13) | ||||
104 | Gran Quayrat | 3034 | ||||||
105 | Pic Occ. de Gabietu | 3034 | ||||||
106 | Pic d'en Gourdon | 3034 | Pic Noir | |||||
107 | Pic de Comaloforno | 3033 | Montado de Caldes | |||||
108 | El petit Vinhamala | 3032 | ||||||
109 | Pic de Culfreda nord | 3032 | Batouas nord | |||||
110 | Pic de Bugarret | 3031 | ||||||
111 | Pic Or. de Gabietu | 3031 | ||||||
112 | Pico de Algas | 3030 | ||||||
113 | Besiberri Sud | 3030 | ||||||
114 | Pic de Clarabide | 3028 | ||||||
115 | Pic de Lustou | 3026 | Pic d'Estiouere o du Tour | (14) | ||||
116 | Pic d'en Beraldi | 3025 | Bagüenyola o Eriste Nord | |||||
117 | Pta. d'en Heredia | 3024 | Pico Anónimo | (15) | ||||
118 | Pta. de la Pez | 3024 | ||||||
119 | Agulla d'en Ussel | 3022 | ||||||
120 | Pta. d'en Heïd | 3022 | ||||||
121 | Pala Carbonouse | 3021 | ||||||
122 | Dent d'Estibere Male | 3017 | ||||||
123 | Agulla de Pondiellos | 3015 | ||||||
124 | Pta. Juncadella | 3015 | Pta. Central Cresta Cregüenya | (16) | ||||
125 | Besiberri Nord | 3014 | ||||||
126 | Pta. Alta de la Comaslesbienes | 3014 | ||||||
127 | Petit Pic d'Astazou | 3012 | ||||||
128 | Pta. de Ramougn | 3011 | Turon Petit | |||||
129 | Pic de Gias | 3011 | ||||||
130 | Tuc de les Mulleres | 3010 | ||||||
131 | El Diente Royo | 3010 | ||||||
132 | La Torre de Marboré | 3009 | ||||||
133 | Pic de Turets | 3007 | La Forqueta | |||||
134 | Pic de Robinhera | 3007 | Louseras | |||||
135 | El Corral Ciego | 3006 | Casque de Marboré | |||||
136 | Pta. Occ. de las Frondellas | 3006 | ||||||
137 | La Gran Faixa | 3006 | ||||||
138 | Pic Nord de Pondiellos | 3006 | Arnales Nord | (17) | ||||
139 | Pic d'Estaranha | 3006 | ||||||
140 | Pta. d'en Belloc | 3006 | ||||||
141 | Ag. de Cregüenya | 3005 | Pta. Occ. Cresta Cregüenya | (18) | ||||
142 | Pic Rodó de Canalbona | 3004 | ||||||
143 | Pic del Boum | 3004 | ||||||
144 | Pta. d'en Saint-Saud | 3003 | ||||||
145 | El Doble Ressalt | 3003 | Besiberri Central | |||||
146 | Pta. d'en Celestin Passet | 3002 | ||||||
148 | Pic de Pondiellos | 3001 | Arnales Sud | (19) |
(1) El topònim és posat per en Feliu. Es tracta de José Sayó Pedrón, "Pepe, el de Llausia", guia de Benasc mort el 1916 amb el seu client Adolf Blass, al ser fulminats per un llamp al Pas de Mahoma. Fins aquest bateig, el cim era el Segon Pic Occidental de la Maladeta.
(2) Pierre La Bouliniere ja citava, el 1805 "les sommités jumelles" per descriure al conjunt del Vignemale vist des de les Oulettes. El sobrenom de "Les Jumeaux" s'utilitza en tarjetes postals franceses a principis del segle XX (Tarjeta postal BR. Bloc Frères, editors a Burdeus). També citat per Lluís Estasen el 1922. Apareix a la Guia de Robert Ollivier "Pyrénées Centrales. Cauterets, Vignemale, Gavarnie, Cañons Espagnols".
(3) Abans conegut com Tercer Pic Occidental de la Maladeta. També batejat per Feliu en memòria de José Mir, un dels primers guies que exerciren com a tals a Benasc. En concret, amb José Sayó, van acompanyar a Ramiro Busquets en l'ascensió a la Maladeta, el 1902.
(4) Bateig d'en Feliu. José Delmás "Jotas", va ser un altre dels primerencs guies de Benasc. Va ser el guia en cap del grup que va pujar a recuperar els cadàvers de Sayó i Blass. Va acompanyar al grup de Lluís Estasen en la primera ascensió hivernal espanyola a l'Aneto, el 12 d'abril del 1922.
(5) Gemelo Sud, seguint la nomenclatura que havia establert Arlaud el 1927, i ja usada amb anterioritat per Salvador Morales i Salvador Acaso: Les Jumeaux, per als pics al nord de la bretxa Carrive.
(6) Marmuré era el nom preferit dels germans Cadier per anomenar al Balaitús. També usat pels "peñalaros" Zaballa i Bernardo de Quirós. Pic Moros ja hem vist que és una denominació impròpia per aquest cim.
(7) Igual que la nota (5). En aquest cas, el Gemelo Nord.
(8) Batejat per en Feliu Izard en honor de mossèn Jacint "Cinto" Verdaguer en el centenari de la seua ascensió a la Pica. Anteriorment, aquesta elevació es coneixia com la Punta Occidental de la Pica. La proposició de dedicar un cim a mossèn Cinto ja existia des d'antic, quan el poeta valencià Vicenç Venceslau i Querol proposa al canonge Collell que s'hauria de donar un nom de l'autor de "Canigó" a un cim pirinenc sense nom. Aquest va recollir la proposta a "La veu de Montserrat" de l'1 de maig del 1866.
(9) Igualment, bateig de Feliu. Aquí en memòria del metge Pere Gabarró i Garcia, que el 1932 va realitzar la primera ascensió en solitari a la cresta oriental de la Pica d'Estats. Però aquesta cresta havia estat recorreguda en diferents ocasions: el 1871, per oficials espanyols que van escollir aquest lloc com vèrtex geodèsic; el 1883, per Maurice Gourdon i Rasdicoulier. Per aquelles dates, França denominava a aquesta prominència "Pic du Drapeau Espagnol", en referència a una bandera col·locada allí pels geodèsics, sobre la torreta.
(10) El Garmo Negro no pot ser el Pic Bandera, donat que des del Balneari no es distingeix el seu cim. A més, existeix el testimoni d'Arlaud, el qual, el 14 de juliol del 1921, es troba al cim de l'Argualas un bandera espanyola, sesgada pel temps, en un màstil, en el punt més visible des de Panticosa.
(11) Precisament, és el veritable Pic Bandera, veure la nota (10).
(12) És la cota intermitja entre el pic Abeillé i el Petit Bachimala.
(13) Nom també instaurat per Feliu. Aquí, en memòria de la suposada (i no certa), primera ascensió de la cresta de Cregüeña per Emili Juncadella amb el guia de Luchon Jean Haurillon, a l'agost del 1910.
(14) Ambdós noms, de Thou (i no Tour) i d'Estiouerre, van ser usats, respectivament, per Peytier, el 1826 i per Vincent de Chausenque, en la seua obra del 1854.
(15) Nom també posat per en Feliu, en aquest cas en memòria de Vicente de Heredia, oficial topògraf espanyol que va treballar conjuntament amb Junker en la primera delimitació entre els regnes d'Espanya i França.
(16) Bateig també de Feliu, veure la nota (13). Però cal observar que el nom de l'agulla Juncadella s'aplica a l'agulla central de la cresta. Però la cota indicada 3012, correspon amb el de la primera agulla (la més occidental i propera al coll de Cregüeña) al mapa de l'Editorial Alpina Maladeta-Aneto del 1980 (el mapa és erroni). S'estan posant les bases per a un ball de noms.
(17) Aquest pic és l'Arnales. Aquí s'assenyala Nord per distingir-lo del Sud, també esmentat. El topònim de Pondiellos, Feliu Izard ens ha confirmat que el va treure del mapa de cordales Panticosa-Piedrafita C-7 de Javi Malo. Javi s'havia basat en els primers fulls del Mapa Topogràfic Nacional per obtenir aquest topònim.
(18) Aquest nom, posat per en Feliu, en aquest cas pel nom de la cresta (Cregüeña). Feliu indica que és la més occidental i per tant la més propera al coll de Cregüeña. Però la cota assenyalada 3.005, corresponent al mapa de l'Alpina Maladeta-Aneto, del 1980, amb l'agulla Central. Veure la nota (16).
(19) És l'Arnaldes Sud. Vegi's la nota (17)
A més, en l'opuscle s'inclouen unes taules amb la classificació dels cims. Feliu Izard realitza una divisió en dotze massisos: Estats, Besiberris, Maladetes, Oô, Posets, Bachimala, Neuvielh, La Munia, Ordesa, Vinhamala-Pique Longue, La Quijada de Pondiellos i Bat-Laitouse. Dins d'ells, es classifiquen els cims en quatre categories: Pics principals, Pics secundaris, Pics satèlits i Avantcims.
FTer (traduït per Carles)