Els tresmils fantasmes. Punta Gías Inferior 3000,59m.
Aquesta punta secundària del Pic Gías se situa a uns 80 metres a l'est del cim principal. L'hem tingut durant anys en dubte tant pel que fa a la prominència com a la seva altitud. Els mesuraments realitzats els dies 16 d'agost i 22 de setembre de 2023 pels components del grup Sostremetries han permès afinar les dades i ara es pot afirmar, sens dubte, que estem davant d'una nova punta que compleix els requisits per ser inclosos a la llista de tresmils.
La cota en qüestió va ser visitada l'agost del 2012 per Jesús Mari Linaza i, al setembre del mateix any, per Luis Mata. Els mesuraments efectuats se situaven per sobre dels 3000m però no ens van permetre dilucidar si complia amb la prominència requerida, a això es va afegir l'alçada atorgada pel SITAR de 2994m, per la qual cosa aquesta cota va romandre a la nostra llista de punts pendents de futures comprovacions.
La doble punta del Gías és ben visible des del coll homònim, pas entre les valls de Gías i Pouchergues, però no sembla haver cridat l'atenció de ningú. Una solitària referència bibliogràfica és portada pels pèls. Josep de Tera i Camins, a les seves guies Posets-Perdiguero, tant en la seva versió catalana (Montblanc, 1994) com castellana (Prames, 1999), assenyala les dues crestes que parteixen del cim del Pic de Gías: al sud es desenvolupa la cresta de les Fitas i al sud-est l'esperó que sosté la nostra punta i que tanca la conca de l'estany de Gías. Una via va ser traçada el 1976 per F.Guzmán i J.Murciano en aquest esperó, creuant la punta que ens interessa, encara que no va merèixer una menció dels autors.
Les dues puntes del Gías vistes des del Pic Clarabide Oriental (Fotografia: Luis Mata))
Sobre el nom atorgat: Punta Inferior, l'equip de Sostremetries ha fet una referència respecte al cim principal, denominació amb la qual estem d'acord. Potser és interessant explicar aquí el que hem trobat respecte al topònim una mica fosc de Gías. Juli Soler i Santaló assenyala el 1907 la seva aparició en mapes francesos, tot i ser una denominació desconeguda a la vall de Benasc. L'acusació sembla venir del mapa "Pyrénées Centrales", del 1892, obra de Franz Schrader, on la denominació s'aplica a l'estany: "L. de Gias". És a partir de 1953, amb la publicació de la "Guide de la region d'Aure et de Luchon" d'Armengaud i Comet, que el topònim Gías comença a aplicar-se al coll que fins aleshores es deia de Pouchergues, ja que comunica la vall de'Estós amb aquesta vall francesa. En aquesta guia també s'anomena Punta Cecille-Isabelle o Gías al pic, en record de les dues filles de Saint-Saud que van aconseguir la primera ascensió el 1906, amb permís de Maurice Gourdon, que potser va trepitjar el cim el 1885. I a partir de la publicació el 1958 de la guia del CEC Po,sets-Maladeta, d'Armengaud i Jolís s'imposa la denominació Gías a totes les futures publicacions. Ángel Ballarín Cornel utilitza el topònim el 1968 a la seva obra sobre la vall de Benasc. Robert Aymard, el 1989, explica el significat del topònim: "Ens han estat proposades diferents explicacions. Gias és una vall tributària d'aquests; ara bé "gia", "gies", en benasquès, significaria branca. Una altra possibilitat, aquella de " gel" (orig.lat.), aragonès "gelar", gascó "gela" evoluciona en "giura"; igualment "geles", massa de gel, hauria pogut donar "gias". Notar en qualsevol cas la forma "gia > chia" assenyalada prelatina per Corominas".
El que sembla clar és que la denominació de Tuca d'O per a aquest cim ha de ser rebutjada, porta a equívoc, ja que el cim que assenyala el pas cap a la vall d'Oo és el pic del Port d'O o Arlaud, no aquest cim que, en tot cas, hauria d'assenyalar el pas cap a Pouchergues. Pel que fa a la forma "Chies" ha de significar el mateix que Gías. Com assenyala Aymard, el gel ha de ser l'explicació: antigament l'estany estaria gelat bona part de l'any, sense descartar la possibilitat d'una glacera ja desapareguda a la corda sota la bretxa de Gías. En realitat, els dos passos a què condueix aquesta vall, Gías/Pouchergues i Port d'O, no eren molt freqüentats a l'antiguitat, sinó per, únicament, gent intrèpida: alguns pastors i/o contrabandistes, feien un ús esporàdic, estant llavors els seus vessants septentrionals defensats per extenses masses de gel.
Reproduïm íntegrament a continuació les notes tècniques del mesurament que Sostremetries ens ha fet arribar.
"
L'EQUIP
Sostremetries és un equip de cinc enginyers tècnics en topografia que aprofita la seva experiència professional i el seu instrumental topogràfic per, en el seu temps lliure, determinar l'altitud de cims que generen algun tipus de debat, especialment els que freguen els tres mil metres d'altitud.
"
EL MOTIU
El sector de Gourgs Blancs i Clarabides acull el conjunt de tres mils més occidentals del massís del Perdiguero. Escassos tres-cents metres al sud-est del Pic de Clarabide hi ha el Pic de Gías, un nus de tres arestes amb prominència sobrada i que sempre ha figurat a la llista de tresmils del Pirineu. Però una petita punta que destaca a l'est del cim principal està al límit, tant del llindar dels tres mil metres com de la prominència mínima, per ser inclosa a la llista.
Actualment, a tots els mapes topogràfics consultats la punta oriental consta com un punt de cota sense nom. Segons investigacions dutes a terme per Patxi Termenón del grup dels Caçafantasmes, l'única menció amb nom apareix en una guia excursionista de Tera i Camins del 1999, però el topònim que li assignen (Gías Sud) no sembla gaire exacte geogràficament (1). En tenir una cota clarament menor que el cim principal i, sobretot per evitar possibles confusions amb la denominació de 1999, en aquest informe ens referirem al cim secundari amb el nom de Gías inferior.
Com passa per a la majoria de cims del Pirineu, l'altitud del Gías inferior depèn de la cartografia consultada.
Al Mapa Topogràfic d'Aragó a escala 1:5000 (MTA5) de l'Institut Geogràfic d'Aragó (IGEAR), la cartografia oficial de la zona, se li assigna una cota de 2994.48 m i al coll que el separa del pic principal, 2982.04 m. Com veurem més endavant, i també hem pogut constatar a altres zones, la prominència del MTA5 sembla força exacta, però ambdues cotes semblen tenir un desplaçament sistemàtic vertical massa marcat per tractar-se de cartografia a escala 1:5000.
Al Mapa Topogràfic Nacional a escala 1:25000 (MTN25) de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) se li assigna una cota de 2999 m i al coll de 2989 m. En aquest cas, la prominència seria la mínima imprescindible per entrar a la llista, però la cota no arriba als 3000 m.
Des del 2009, el projecte PNOA-LIDAR coordinat per l'IGN posa a disposició del públic un núvol de punts obtingut a través d'un sensor LiDAR aerotransportat. En aquest sector del Pirineu el núvol de punts té una densitat aproximada (al fons de les valls) de 0.5 punts/m2 i cada punt té una exactitud teòrica a cota sobre superfícies planes d'uns 15 cm. En un radi de 5 metres al voltant del cim s'han registrat 56 punts de més de 2999 m i un únic punt que supera els 3000 m, concretament 3000,22 m. Aquest punt LiDAR està situat aproximadament un metre al SE del punt culminant real. Tenint en compte el relleu abrupte al cim, s'estima que l'exactitud és força pitjor que els 15 cm teòrics. A més, no hi ha garanties que aquests punts no hagin rebotat sobre alguna fita de pedres o bé sobre terreny descompost.
Cap d'aquestes fonts d'informació cartogràfica no ofereix prou exactitud per determinar si el Gías inferior compleix els criteris d'altitud, ni de prominència.
"
LA PROPOSTA
L'estiu del 2023, Sostremetries decideix resoldre el debat mitjançant un mesurament topogràfic in situ, aportant més precisió a la cota i determinant sobre el terreny el punt més alt. La proposta consisteix a determinar l'altitud ortomètrica de l'element natural i estable més elevat del cim del Gías inferior mitjançant un receptor GNSS professional i una anivellació geomètrica. L'altitud es calcula pel que fa al Sistema de Referència Vertical a Espanya materialitzat per la Xarxa de Anivellació d'Alta Precisió (REDNAP). Concretament s'aplica el model de geoide EGM08-REDNAP, que és una adaptació del model gravimètric mundial EGM2008 a la REDNAP duta a terme per l'IGN el 2009.
"
L'INSTRUMENTAL
Per dur a terme aquesta tasca, Sostremetries ha utilitzat els instruments topogràfics següents, cedits per l'empresa Leica Geosystems:
• Receptor de Sistema de Navegació Global per Satèl·lit (GNSS):
o Antena Leica Viva GS16 multifreqüència i multiconstel·lació
o Controladora Leica Viva CS20
o Precisió teòrica 2 d'aixecament en temps real amb solució de xarxa (RTK):
▪ Horitzontal: 8 mm + 0.5 ppm
▪ Vertical: 15 mm + 0.5 ppm
o Precisió teòrica (2) d'aixecament estàtic amb observacions de llarga durada:
▪ Horitzontal: 3 mm + 0.1 ppm
▪ Vertical: 3.5 mm + 0.4 ppm
• Nivell òptic:
o Leica NA720
o Mira telescòpica d'anivellament amb resolució de 2 mm
o Augments: 20x
o Precisió de les visuals a 30 m de distància segons el fabricant: 1.5 mm
"
EL MESURAMENT
El primer pas és determinar el punt més alt de l'element natural i estable més elevat del cim. Es descarta el terreny descompost i també elements artificials com fites de pedres, fites de terme municipal, creus, monuments, plataformes de formigó i fins i tot vèrtexs geodèsics.
La determinació del punt més alt es duu a terme mitjançant el nivell òptic. És un instrument que projecta visuals sobre un pla horitzontal i per diferència de lectures permet mesurar el desnivell entre dos punts amb precisió de pocs mil·límetres. El nivell s'estaciona sobre un trípode aproximadament a mig camí entre els elements a comparar i sempre per sobre dels punts a anivellar. El cim serà l'element que presenti un menor desnivell respecte del pla horitzontal definit pel nivell.
En alguns cims com el Gías inferior, el punt culminant és el vèrtex superior d'una roca massa punxeguda per estacionar directament un receptor GNSS. En aquests casos, la solució que ofereix més precisió consisteix a estacionar sobre un element estable proper, fer l'observació GNSS de llarga durada aquí i finalment mesurar el desnivell des de la base fins al punt. Un cop estacionat es realitza una observació en mode estàtic durant 30 minuts registrant observacions de fase per al càlcul posterior.
Per mesurar la prominència es realitza una segona observació GNSS al coll que presenta un desnivell mínim venint des de qualsevol terreny d'altitud més gran al cim en qüestió. En aquest cas es tracta del coll que separa el cim principal del Gías del Gías inferior. Tenint en compte la morfologia del coll, s'ha pogut fer un mesurament GNSS directe.
El mesurament final es va dur a terme el dia 22 de setembre de 2023.
"
EL POST-PROCÉS
El càlcul de coordenades geodèsiques a partir de les observacions s'ha fet en gabinet mitjançant el programa Infinity de Leica Geosystems. S'han calculat línies base respecte CSOS (20.3 km) de la Xarxa de Geodèsia Activa d'Aragó (ARAGEA) i ESCO (41.4 km) de la xarxa CATNET de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Aquestes dues estacions s'han fixat a l'ajustament final. En canvi, s'han descartat les estacions BARY (Réseau GNSS Permanent de l'IGN France) i SABI (ARAGEA), perquè només oferien solució GPS (no permeten multiconstel·lació). Per al càlcul es disposa d'una finestra d'observació de 30 minuts amb registres cada 5 segons i senyals a les freqüències L1, E1, B1, L2, B2, L5, E5a, B3, E5b, e5ab i B2a.
L'alçada d'antena del mesurament al coll és de 0.834 m i la de la base d'anivellament al cim és de 0.887 m. La desviació estàndard a cota de l'ajust, tant per al mesurament al coll com per a la base d'anivellament al cim és de 3 mm.
El darrer pas és aplicar l'ondulació del geoide. L'estimació de l'ondulació s'obté per interpolació bilineal sobre el model de geoide EGM08-REDNAP a les coordenades del cim.
Assumint que les normals a la superfície del geoide ia la de l'el·lipsoide són aproximadament coplanàries, la cota ortomètrica se sol obtenir directament restant aquesta ondulació a la cota el·lipsoïdal.
• Cota el·lipsoïdal ETRS89: 3054.47 m
• Ondulació del geoide (EGM08-REDNAP): +53.88 m
• Cota ortomètrica: 3000.59 m
"
MESURAMENTS PRELIMINARS
El dia 16 d'agost del 2023 es va dur a terme un mesurament preliminar tant de l'altitud del cim com de la prominència des del coll. Sostremetries va tornar a comptar amb la col·laboració de Miquel Soro Martí, expert en aquest tipus de campanyes de mesura. També va comptar amb la companyia de Marta Moncunill Palà, Josep Maria Sala Micola i Higinio Rodríguez Fernández. Els mesuraments es van fer en temps real mitjançant solució de xarxa (RTK). Aquesta tècnica no és tan fiable com la versió postprocessada, però permet obtenir precisions que solen ser millors de 10 cm en la majoria de casos. En el cas del Gías inferior, la diferència entre aquest mesurament i el resultat definitiu va ser de poc més de 1 cm.
"
EL RESULTAT
Segons els mesuraments i càlculs en postprocés duts a terme per l'equip de Sostremetries, el valor més probable de l'altitud ortomètrica del Gías és de 3000.59 m i l'altitud del coll que el separa del pic principal de 2987.12 m. Totes dues altituds tenen una exactitud estimada de 3 cm. La prominència resultant és de 13.47 m
(1) TERA I CAMINS, Josep de. "Itinerari 130". Guies excursionistes, Llardana/Posets-Perdiguero Vol.1 Batisielles, Llardana/Posets, Gris/Eriste. Saragossa, Prames, 1999, p.170.
(2) Precisió segons especificacions del fabricant, sense oclusions i en condicions òptimes de constel·lació culminant mitjançant anivellació geomètrica. "
Addicionalment els membres de Sostremetries han realitzat mesuraments als cims del Clarabide Occidental, 3007,44m i del Petit pic del Portillón, 2998,66m, trobant que tots dos no compleixen amb les condicions per estar inclosos a la llista de tres mils. El primer per manca de prominència, 9,12m i el segon per no assolir l'altitud requerida. En conseqüència, actualitzem la llista de tresmils amb aquestes tres noves troballes. També s'ha comprovat l'altitud per sota dels 3000m a la Punta Célestin Passet, 2998,49m i a la Frondella SW., 2999,00m, així com als pics de Piedras Albas, 2997,63m, Cregüeña, 2994,21 Salenques, 2994,81m
Referències:
-SCHRADER, Franz. Pyrénées Centrals avec les grands massifs du versant espagnol (Feuille 5 Cotiella, Turbó). Gravé per Erhard, 1882-1892.
-GOURDON, Maurice. “Le Grand Pic de Batchimalle (3178m)". En: Explorations Pyrénéennes. Bulletin Trimestriel de la Societé Ramond, Bagnères de Bigorre, Vingtième année 3/1885.
-SAINT-SAUD, Aymard de. "Une semaine al Lac de Pouchergues". A: Bulletin Pyrénnéen nº59, set-oct 1906.
-SOLER I SANTALÓ, Juli. "Una excursió al Posets-Lardana 3367m. Pirineus d'Osca". A: Butlleti del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 167, Any XVIII, des-1908.
-SOLER I SANTALÓ, Juli. "El port d'Oo. De Benasque a Bagnères de Luchon. Alts pireneus d'Osca". A: Butlleti del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 191, Any XX, des-1910.
-ARMENGAUD, André i COMET, François. Pyrénées IV, Guide de la regió d'Aure et de Luchon, Privat Editeur, Tolosa, 1953.
-ARMENGAUD, André. JOLÍS, Agustí. Posets-Maladeta. Editorial Montblanc CEC, Barcelona, 1958.
-BALLARÍN CORNEL, Àngel. El valle de Benasque. La Editorial, Saragossa, 1968.
-VILA, Ricard. "Crònica alpina". A: Muntanya, núm. 699, Any CII, CEC, Barcelona, oct-1978.
-AYMARD, Robert. Toponymie des "Trois Mille". Uzos, 1989.
-TERA I CAMINS, Josep de. Posets-Perdiguero Vol.1 Gorgs Blancs, Lliterola i Remunye. Editorial Montblanc-Martín, Barcelona, 1994.
-TERA I CAMINS, Josep de. Guies excursionistes, Llardana/Posets-Perdiguero Vol.1 Batisielles, Llardana/Posets, Gris/Eriste. Prames, Saragossa, 1999.
-ALFONSO, Luis. Escaladas junto al Ésera, volum 2. La noche del loro, Saragossa, 2010.
-BOSCH, Rosa. "El Gías Inferior, un nou tresmil al Pirineu". A: La Vanguardia, 29 de setembre de 2023.
FTer (traduït per Carles)
