Caçafantasmes: Llista corregida dels 3000's pirinencs. Gener de 2023.

Oferim una llista, no definitiva, dels tresmils pirinencs amb les incorporacions pertinents d'aquelles cotes que hem trobat amb prominència superior a 10 metres. S'han exclòs d'ella, figurant a part, aquelles cotes del catàleg de Juan Buyse que, o bé tenen una prominència inferior a 10 metres, o les mesures més actuals les situen per sota dels 3000 metres.

Les alçades, que han variat des de les indicades per Buyse a causa de les noves mesures realitzades, s'indiquen en tres columnes: -Alçada assenyalada a la llista de Buyse, -Alçada indicada pel Servei d'Informació Territorial d'Aragó (SITAR), o per l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), segons el territori on es trobi el cim, -Alçada assenyalada per l'Institut Géographique National (IGN).

En aquells casos en que cap organisme assenyali l'alçada de la cota esmentada, i aquesta provingui de mesura GPS, l'altitud s'assenyala a la primera columna en cursiva.

Hi ha un problema amb les alçades en aquelles cotes que són frontereres, i és que cada Institut Geogràfic assenyala altures diferents per a elles. És per això que, en aquestes cotes, si una institució marca per sota dels 3000 i l'altra per sobre, mantenim el cim en la llista.

A la columna prominència s'indica la trobada en aquells cims en que aquest valor és significatiu: bé perquè són noves incorporacions, bé perquè surten de la llista.

A mesura que es vagin estudiant noves cotes, i si aquestes compleixen amb les condicions, aquesta llista s'actualitzarà aquí mateix. Per això és important prestar atenció a la data que figura en el títol, que variarà a mesura que es vagi modificant.

ZONA 1: BALAITUS - INFIERNO - ARGUALAS
	ALTURA	ALTURA		ALTURA
NOMBRE	BUYSE	SITAR		IGN	PROM.
Balaitús (001)	3.144 m.	3.145 m.		3.144 m.
Torre Costerillou (01)	3.049 m.			3.049 m.
Agulla d'Ussel (02)	3.022 m.			3.022 m.
Agulla Cadier (03)	3.022 m.	3.014,2 m.		3.022 m.
Frondella N. (04)	3.062 m.			3.063 m.
Frondella (002)	3.071 m.	3.060,3 m.
Frondella Central (05)	3.055 m.	3.043,5 m.
Gran Facha (004)	3.005 m.	3.000,3 m.		3.005 m.
Infierno Occidental (005)	3.073 m.	3.073,9 m.
Infierno Central (006)	3.083 m.	3.082,6 m.
Infierno Oriental (007)	3.076 m.	3.079,4 m.
Agulla d'Arnales	3.034 m.				13 m.
Arnales (008)	3.006 m.	3.001,4 m.
Agulla de Pondiellos (06)	3.011 m.	3.016,4 m.
Garmo Negro (009)	3.051 m.	3.064 m.
Algas SE. (1010)	3.023 m.	3.013,4 m.			11,3 m.
Algas (010)	3.036 m.	3.033,8 m.
Argualas (011)	3.046 m.	3.042,5 m.
PRINCIPALS:	10
SECUNDARIS:	8
ZONA 2: VIGNEMALE
	ALTURA	ALTURA		ALTURA
NOMBRE	BUYSE	SITAR		IGN	PROM.
Pique Longue (012)	3.298 m.	3.295,9 m.		3.298 m.
Ag. Inf. Clot de la Hount (08)	3.043 m.
Ag. Sup. Clot de la Hount (09)	3.115 m.
Clot de la Hount (013)	3.289 m.	3.290,8 m.		3.289 m.
Cerbillona (014)	3.247 m.	3.247,5 m.		3.247 m.
Agulla SW de Cerbillona (10)	3.051 m.	3.047,6 m.		3.051 m.
Pic Central (015)	3.235 m.	3.227,1 m.		3.235 m.
Montferrat (016)	3.219 m.	3.217,9 m.		3.219 m.
Punta Superior del Tapou (11)	3.132 m.
Punta Inferior del Tapou (12)	3.124 m.
Grand Tapou (017)	3.150 m.	3.150,6 m.		3.150 m.
Pic du Milieu (018)	3.130 m.	3.127,6 m.		3.130 m.
Pitón Carré (019)	3.197 m.			3.197 m.
Punta Chausenque (020)	3.204 m.			3.204 m.
Espatlla Chausenque (13)	3.154 m.			3.154 m.
Petit Vignemale (021)	3.032 m.			3.032 m.
PRINCIPALS:	10
SECUNDARIS:	6
ZONA 3: MONTE PERDIDO
	ALTURA	ALTURA		ALTURA
NOMBRE	BUYSE	SITAR		IGN	PROM.
Gabieto Occidental (022)	3.034 m.	3.034,9 m.
Gabieto Oriental (023)	3.031 m.	3.031,3 m.
Taillón (024)	3.144 m.	3.144,5 m.		3.144 m.
Casco (025)	3.006 m.	3.010,9 m.		3.006 m.
Torre de Marboré (026)	3.009 m.	3.011,8 m.		3.009 m.
Espatlla de Marboré (027)	3.073 m.	3.074,6 m.		3.073 m.
Pic Cascada Occidental (028)	3.095 m.	3.098,4 m.		3.095 m.
Pic Brulle (029)	3.106 m.	3.111 m.		3.106 m.
Pic Cascada Oriental (030)	3.161 m.	3.161,7 m.		3.161 m.
Marboré (031)	3.248 m.	3.251,3 m.		3.248 m.
Astazu Occidental (032)	3.012 m.	3.013 m.		3.012 m.
Astazu Oriental (033)	3.071 m.	3.071,1 m.		3.071 m.
Cilindre (034)	3.328 m.	3.324,7 m.		3.325 m.
Tuqueta de Marboré (1031)	3.093 m.	3.092,9 m.			12 m.
Pitón SW del Cilindro (14)	3.194 m.	3.193,5 m.
Dit del Perdut (15)	3.188 m.	3.185 m.
Artell del Perdut	3176 m.	3.174 m.		3.178 m.	15,2 m.
Mont Perdut (035)	3.355 m.	3.347,9 m.
Punta Escaleras (16)	3.027 m.	3.021,3 m.
Soum de Ramond-Añisclo(036)	3.254 m.	3.257,7 m.
Baudrimont NW (037)	3.045 m.	3.048,1 m.
Baudrimont SE (038)	3.026 m.	3.025,5 m.
Punta de las Olas (039)	3.002 m.	3.021,2 m.
PRINCIPALS:	18
SECUNDARIS:	5
ZONA 4: LA MUNIA
	ALTURA	ALTURA		ALTURA
NOMBRE	BUYSE	SITAR		IGN	PROM.
Heid (040)	3.022 m.			3.022 m.
Troumouse (041)	3.085 m.	3.083,5 m.		3.085 m.
Sierra Morena (042)	3.090 m.	3.088,1 m.		3.090 m.
Petita Munia (18)	3.096 m.	3.094,2 m.		3.096 m.
La Munia (043)	3.133 m.	3.128,7 m.		3.133 m.
Robiñera (044)	3.003 m.	3.000,1 m.
PRINCIPALS:	5
SECUNDARIS:	1
ZONA 5: NEOUVIELLE - PIC LONG
	ALTURA	ALTURA		ALTURA
NOMBRE	BUYSE	SITAR		IGN	PROM.
Pic de Néouvielle (045)	3.091 m.			3.091 m.
Ramougn (046)	3.011 m.			3.011 m.
Tres Consellers (047)	3.039 m.			3.039 m.
Primer Conseiller	3.035 m.				14 m.
Turon de Néouvielle (048)	3.035 m.			3.035 m.
Punta Reboul-Vidal (19)	3.007 m.
Crabounouse N. (1045)	3.016 m.			3.016 m.	11 m.
Pale Crabounouse (049)	3.021 m.			3.021 m.
Bugarret (050)	3.031 m.			3.031 m.
Dent d'Estibère Male (051)	3.017 m.			3.017 m.
Agulla Tourrat (20)	3.014 m.
Maubic (21)	3.058 m.			3.058 m.
Pic Long (052)	3.192 m.			3.192 m.
Aguja Badet (22)	3.135 m.
Badet (053)	3.160 m.			3.160 m.
Maou (054)	3.074 m.			3.074 m.
Campbieil (055)	3.173 m.			3.173 m.
Campbieil SSW, Lentilla (1049)	3.157 m.			3.157 m.	14 m.
Estaragne (056)	3.006 m.			3.006 m.
PRINCIPALS:	12
SECUNDARIS:	7
ZONA 6: CULFREDA - BACHIMALA
	ALTURA	ALTURA		ALTURA
NOMBRE	BUYSE	SITAR		IGN	PROM.
Lustou (057)	3.023 m.			3.023 m.
Culfreda NE (23)	3.032 m.	3.029,4 m.
Culfreda Central (24)	3.028 m.	3.026,4 m.
Culfreda (058)	3.034 m.	3.028,7 m.		3.034 m.
Pic Puerto de la Pez (059)	3.018 m.	3.008,5 m.		3.018 m.
Pic de la Pez (060)	3.024 m.
Abeillé (061)	3.029 m.	3.019,7 m.		3.029 m.
Pic Marcos Feliu (062)	3.057 m.	3.044 m.
Petit Bachimala (25)	3.061 m.	3.047,1 m.		3.061 m.
Punta del Ibón (26)	3.100 m.	3.093 m.
Punta Ledormeur (063)	3.120 m.	3.103,7 m.
Pic Schrader (064)	3.177 m.	3.175,7 m.		3.174 m.
Punta del Sabre (065)	3.136 m.	3.139 m.		3.136 m.
PRINCIPALS:	9
SECUNDARIS:	4
ZONA 7: POSETS - ERISTE
	ALTURA	ALTURA		ALTURA
NOMBRE	BUYSE	SITAR		IGN	PROM.
Veteranos (066)	3.125 m.	3.130,9 m.
Los Gemelos (067)	3.160 m.	3.171,6 m.
Pic de Posets (068)	3.375 m.	3.368,3 m.
Pic Inf. de la Paúl (27)	3.073 m.	3.077,8 m.
Pic de la Paúl (069)	3.078 m.	3.081,1 m.
Bardamina (070)	3.079 m.	3.070,6 m.
Dent de Llardana (071)	3.085 m.	3.089,5 m.
Tuqueta Roya (28)	3.273 m.	3.268,7 m.
Tuca de Llardaneta (072)	3.311 m.	3.294,9 m.
Les Espadas (073)	3.332 m.	3.327 m.
Tuca Forao de la Neu (29)	3.080 m.	3.075 m.
Pavots (074)	3.121 m.	3.123,1 m.
Forqueta (075)	3.007 m.	3.011,3 m.
Forqueta SE (31)	3.004 m.	3.007,4 m.
Beraldi (076)	3.025 m.	3.031,8 m.
Gran Pico de Eriste (077)	3.053 m.	3.055,9 m.
Eriste S. (078)	3.045 m.	3.041 m.
PRINCIPALS:	13
SECUNDARIS:	4
ZONA 8: CLARABIDE - PERDIGUERO - BOUM
	ALTURA	ALTURA		ALTURA
NOMBRE	BUYSE	SITAR		IGN	PROM.
Pic Occ. de Clarabide (32)	3.008 m.	3.001,2 m.
Pic de Clarabide (079)	3.020 m.	3.013,7 m.		3.020 m.
Pic de Gías (080)	3.011 m.	3.008,4 m.
Clarabide Oriental (33)	3.012 m.	3.012,7 m.		3.012 m.
Pic Saint-Saud (081)	3.003 m.			3.003 m.
Pic Camboué (082)	3.043 m.	3.034,2 m.		3.043 m.
Punta Lourde-Rocheblave (34)	3.104 m.	3.099,9 m.
Torre Armengaud (35)	3.114 m.	3.110,4 m.
Pic de Gourgs-Blancs (083)	3.129 m.	3.123,7 m.		3.129 m.
Pic Jean Arlaud (084)	3.065 m.	3.054,3 m.
Pic Belloc (085)	3.008 m.			3.008 m.
Belloc Central (36)	3.006 m.
Belloc S. (37)	3.007 m.
Espijeoles (086)	3.065 m.			3.065 m.
Pic Gourdon (087)	3.034 m.			3.034 m.
Cap Dera Baquo Occ. (39)	3.097 m.	3.091 m.		3.097 m.
Cap Dera Baquo Oriental (40)	3.103 m.	3.093,3 m.		3.103 m.
Seil Dera Baquo (088)	3.110 m.	3.101,4 m.		3.110 m.
Pic Petit del Portillón (41)	3.000 m.	2.988,7 m.		3.000 m.
Pic Portillón de Oô (089)	3.050 m.	3.039,8 m.		3.050 m.
Perdiguero (090)	3.222 m.	3.221 m.		3.222 m.
Hito W de Perdiguero (42)	3.176 m.	3.169,7 m.
Gran Quayrat (091)	3.060 m.			3.060 m.
Pico Lézat (092)	3.107 m.			3.107 m.
Ag. Superior de Lézat (44)	3.069 m.
Ag. Central NW de Lézat (45)	3.058 m.
Ag. Central SE de Lézat (46)	3.037 m.
Ag. Inferior de Lézat (47)	3.023 m.
Punta Lacq (48)	3.010 m.
Punta Mamy (49)	3.048 m.
Crabioules Occidental (093)	3.106 m.	3.099,5 m.
Crabioules Oriental (094)	3.116 m.	3.098,6 m.		3.116 m.
Punta de Lliterola (095)	3.132 m.	3.125,2 m.		3.132 m.
Pico Royo (096)	3.121 m.	3.114,3 m.		3.121 m.
Tuca de Lliterola (51)	3.095 m.	3.087,2 m.
Agulla Jean Garnier (52)	3.025 m.
Tusse de Remuñe (53)	3.041 m.	3.032,3 m.		3.041 m.
Pic Rabadá (54)	3.045 m.	3.029 m.		3.045 m.
Pic Navarro (55)	3.043 m.	3.029,7 m.		3.043 m.
Pic de Maupas (097)	3.109 m.	3.104,1 m.		3.109 m.
Pic de Boum (098)	3.006 m.	2.997,8 m.		3.006 m.
PRINCIPALS:	20
SECUNDARIS:	21
ZONA 9: MALADETA - ANETO
	ALTURA	ALTURA		ALTURA
NOMBRE	BUYSE	SITAR		ICC	PROM.
Gendarme d'Alba (56)	3.054 m.
Pic d'Alba (099)	3.118 m.	3.114,1 m.
Incisiu Oriental d'Alba (1078)	3.087 m.				14,1 m.
Dent d'Alba (100)	3.136 m.	3.126,3 m.
Queixal d'Alba (57)	3.118 m.	3.118,2 m.
Punta Delmás (58)	3.170 m.	3.165,8 m.
Pic Mir (101)	3.185 m.	3.189,2 m.
Pic Sayó (102)	3.220 m.	3.219,2 m.
Pic Le Bondidier (103)	3.185 m.	3.155,1 m.
Avantcim N. del Pic Le Bondidier (1081)	3.149 m.	3.153,9 m.			12 m.
Pic Cordier (104)	3.254 m.	3.270,8 m.
Pic Collado de la Rimaya (59)	3.265 m.	3.263 m.
Avantcim NE. de la Maladeta (1091)	3.235 m.	3.235 m.			11 m.
La Maladeta (105)	3.308 m.	3.313,5m.
Pic Abadías (60)	3.279 m.	3.278 m.
Agulla SO. del Pic Abadías	3.085 m.				22 m.
Pic Maldito (106)	3.350 m.	3.354 m.
Agulla Haurillón (62)	3.075 m.	3.069,3 m.
Agulla Cregüeña (63)	3.043 m.	3.045,4 m.
Agulla Juncadella (64)	3.021 m.	3.024 m.
Pic d'Aragüells (107)	3.037 m.	3.033,7 m.
Punta Astorg (108)	3.355 m.	3.355,6 m.
Pic del Mig (109)	3.346 m.	3.350,7 m.
Pic Coronas (110)	3.293 m.	3.296,9 m.
Tuca Collado de Coronas (65)	3.286 m.	3.282,1 m.
Agulla Collado de Coronas		3.228,3 m.			13 m.
Punta Oliveras-Arenas (66)	3.298 m.	3.305,7 m.
Aneto (111)	3.404 m.	3.403,3 m.
Agulla Daviu (67)	3.350 m.	3.363,6 m.
Punta de la Bretxa Superior de Llosàs (1102)	3.085 m.	3.082,6 m.			28 m.
Agulla Franqueville (69)	3.065 m.	3.066 m.
Agulla Tchihatcheff (70)	3.052 m.	3.047,9 m.
Agulla Argarot (71)	3.035 m.	3.036,7 m.
Argarot Sur (1101)	3.030 m.	3.032,5 m.			14 m.
Espatlla d'Aneto (112)	3.350 m.	3.347,5 m.
Pta. Brecha Tempestades (72)	3.274 m.
Pic de Tempestades (113)	3.290 m.	3.285,6 m.
Forca Estasen (73)	3.028 m.
Gend.-Torre de Salenques (74)	3.111 m.
1r Ressalt de Salenques (75)	3.127 m.
2n Ressalt de Salenques (76)	3.148 m.
Pic Margalida (114)	3.241 m.	3.255,4 m.
Punta Bretxa Russell (77)	3.192 m.	3.197,7 m.
Pic Russell (115)	3.207 m.	3.206,4 m.
Russell SE (78)3.205 m.	3.206,7 m.
Agulla Sur Russell (79)	3.146 m.
Punta Russell Oriental (80)	3.034 m.	3.051,5 m.
Agulla SW de Russell (81)	3.029 m.	3.034 m.
Tuca de Culebres (116)	3.062 m.	3.054 m.
Pic de Vallibierna (117)	3.067 m.	3.059,5 m.
Tuc de Mulleres (118)	3.010 m.	3.009,6 m.		3.011,8 m.
PRINCIPALS:	20
SECUNDARIS:	31
ZONA 10: BESSIBERRI
	ALTURA	ALTURA		ALTURA
NOMBRE	BUYSE	ICC		IGN	PROM.
Bessiberri N. (119)	3.014 m.	3.009,3 m.
Bessiberri S. (122)	3.030 m.	3.023,4 m.
Ag. Norte de Malavesina (1111)	3.010 m.	3.009,9 m.			14 m.
Comaloforno (123)	3.033 m.	3.029,2 m.
Punta Alta (125)	3.014 m.	3.014,1 m.
PRINCIPALS:	4
SECUNDARIS:	1
ZONA 11: ESTATS
	ALTURA	ALTURA		ALTURA
NOMBRE	BUYSE	ICC		IGN	PROM.
Avantcim N. de Sotllo	3.058 m.	3.058,2 m.			11,8 m.
Pic de Sotllo (126)	3.072 m.	3.072,7 m.		3.072 m.
Montcalm (127)	3.077 m.	3.078,3 m.		3.077 m.
Pic Verdaguer (128)	3.131 m.	3.129,4 m.		3.131 m.
Pica d'Estats (129)	3.143 m.	3.143,1 m.		3.143 m.
Cap de coma de Riufred (1117)	3.040 m.	3.040,3 m.			10,7 m.
Punta Gabarró (82)	3.115 m.	3.110,0 m.		3.115 m.
Rodó de Canalbona (83)	3.004 m.	3.004,3 m.		3.004 m.
PRINCIPALS:	4
SECUNDARIS:	4
TOTALS
PRINCIPALS:	125
SECUNDARIS:	92
CIMS DESCATALOGADES
	ALTURA	ALTURA		ALTURA
NOMBRE	BUYSE	SITAR		ICC	PROM.
Frondella SW, (003)	3.001 m.	2.992,2 m.
Algas N. (07)	3.032 m.	3.023,5 m.			7,5 m.
Espatlla d'Esparets (17)	3.077 m.	3.078,3 m.			8,7 m.
Diente Royo (30)	3.010 m.	2.991,1 m.			9,16 m.
Pic Audoubert (38)	3.045 m.	3.037,8 m.			8,4 m.
Hito E de Perdiguero (43)	3.170 m.	3.163,9 m.		3.170 m.	7 m.
Agulla de Lliterola (50)	3.028 m.				6 m.
Gendarme Schmidt-Endell (61)	3.335 m.				5 m.
Agulla Escudier (68)	3.315 m.	3.341,6m.			8,1 m.
Bessiberri del Mig N.-Simó (120)	3.002 m.			2.995,9 m.
Bessiberri del Mig S.-Jolis (121)	3.003 m.			2.995,2 m.
Punta Célestin Passet (124)	3.002 m.			2.997,6 m.

FTer (traduït per Carles)

El Pic Arnales.

La doble punta del Pic Arnales (cim principal i cim sud) sempre ha estat una muntanya discreta, forma part de la família dels Pics de l'Infern i sembla, potser, haver romàs cohibit per la propera presència dels seus tres germans grans. Els seus primers passos a la bibliografia pirinenca són tardans, ben entrat el segle XX, el 1922, al Butlletí del CEC núm. 329, debuta com a figurant en el recorregut que, el 16 de juliol de 1921, realitzen Lluis Estasen i Carles Feliu als Pics de l'Infern des dels estanys de Bachimaña. Millor sort hagués pogut córrer si algú s'hagués fixat en les paraules d'Estasen des dels Pics de l'Infern: "Al peu de la muralla N. es veuen les dues glaceres amb algunes esquerdes i vessant a baix els estanys de Bachimaña amb els seus veïns de Bramatuero; no gaire apartat del pic més alt i separat per una profunda bretxa hi ha una altra elevada cimera que passa també dels 3000 metres i el nom dels quals no he pogut saber. D'ell arrenca la carena que baixa cap als Arualas i el pic d'Algàs”.

I des del punt de vista muntanyenc només, fins que el 1968 apareix un Pic dels Arnales amb 3006 m., juntament amb el seu cim Sud de 3001 m., en un croquis de la Guia Ollivier Vignemale-Monte Perdut. El 1972 és representat per Javi Malo al seu mapa de carenes "C-7 Piedrafita-Panticosa", encara que indicant la seva posició al lloc que avui coneixem per pic de Pondiellos. El 1973 figura amb el seu nom, Arnales, a la llista de tres mils de Salvador Morales al Butlletí de Montañeros de Aragón, II època núm.22. Això fa que comenci a aparèixer en relats muntanyencs a partir dels anys 80. Un parell de rutes al seu cim ja apareixen descrites per Luis Alejos el 1986 als quadernets "Rutes Pyrenaica".

Però que romangués ignorada pels muntanyencs, no implica que fos del tot desconeguda. Des del 1928 és una fita important a la cartografia espanyola. Efectivament, com es narra a l'Acta de l'operació de reconeixement de la línia de terme entre els municipis de Sallent de Gállego i de Panticosa, el pic d'Arnales figura com a fita núm. 4 d'aquesta línia: "Quarta fita: Constituït per una roca de forma irregular d'un metre d'alçada per dos d'amplada i dues de llargada; està situat al lloc anomenat Pic dels Arnales, a terreny de roca i neu propietat del comú de veïns de Sallent i Panticosa". Operació realitzada el dia 4 d'octubre de 1928 i on van prendre part els comissionats pels Ajuntaments de Panticosa i Sallent: Luciano Urieta, Mauricio Arrudi, Antonio Pueyo i Manuel Arruebo, i el capità d'Estat Major Adolfo de la Rosa. Aquesta línia de terme va romandre vigent fins a 1982, quan el municipi de Lanuza es va integrar a Sallent de Gállego i es va refer tota la línia.

Potser aquesta aparició a les actes de la delimitació el 1928 va donar lloc a la primerenca irrupció del nostre cim a la cartografia espanyola. A la primera edició del full 145 Sallent del Mapa Topogràfic Nacional, el 1936, hi figura una cota de 3006 metres i un nom: Pics de Pondiellos. El 1963 a la segona edició, el mateix nom i 3002 m. de cota. A la primera edició del mapa a escala 1:25000 del 2000, el full 145-II Sallent de Gállego assenyala el topònim Pico Arnales amb 3002 m. A la segona edició del MTN25, el 2008, ha minvat una mica més, quedant-se a 2996 m. Aquell nom de Pondiellos a les primeres cartes és el que va fer servir Feliu Izard, doblant-lo a Pondiellos 3001 i Pondiellos N. 3006, a la seva primera llista de tres mils de l'any 1985. Doncs juntament amb l'Arnales, el cim secundari de l'Arnales Sur també ha figurat en algunes de les llistes de tres mils que s'han elaborat al llarg del temps. Per la seua part, en els mapes excursionistes d'Editorial Alpina, figura des de la primera edició de la guia Panticosa-Formigal del 1979.

Pel que fa a la toponímia poc podem dir: Robert Aymard a la seva obra de 1989 "Toponymie des 'Trois Mille'" diu: "Aquest topònim sembla ser l'aragonès "arnal", rocam (Kuhn), imatge usada per a cims cònics, bé que una possible mutació d'Arualas sigui possible, l'estany i les mallades sota el pic usen ambdós noms. Nota: els toponim emmaranyats Argualas, Arolas, Arnales, Algas, s'han pogut influir entre ells".

Ja el 2005, David Atela expressa els seus dubtes que arribi a l'altitud de 3000 m. I com veiem, a partir del 2009 l'Arnales semblava haver sortit del llistat de tresmils atesa la minoració de la seua altitud realitzada per l'IGN espanyol i posteriorment pel sistema d'informació territorial d'Aragó (SITAR). Per això, la seva altitud oficial fixada per sota dels 3000m, l'havíem apartat de la nostra llista. Però, res en aquest món és definitiu: el febrer del 2022, va aparèixer un estudi d'Enrique López Mondragón a la web "travessiapirenaica", on es posava en dubte amb arguments sòlids la cota atorgada pels Instituts Geogràfics a l'Arnals. Paral·lelament, a l'estiu del 2022, un grup català de topògrafs professionals aficionats a la muntanya, que el 2020 havien format un grup de nom "Sostremetries" realitzant alguns mesuraments de cims a Catalunya, van arribar a la mateixa conclusió que Enric López. Els membres de Sostremetries van decidir que l'única manera de sortir de dubtes era fer un mesurament al cim de l'Arnales. El resultat és el motiu d'aquesta entrada al nostre Blog.

L'octubre del 2022 ens vam posar en contacte amb Sostremetries i de les converses realitzades va sorgir la idea d'unir els nostres coneixements. A aquests efectes, en un futur des dels "Caçafantasmes" col·laborarem amb ells amb vista a dilucidar, si és possible, alguns punts sobre els quals hi ha dubtes de la seua altitud. Tingueu en compte que el procediment de mesura altimètrica usat per Sostremetries és el més exacte que pot ser usat avui dia amb les eines disponibles i és com es realitzen actualment els treballs geodèsics. Per això, al novembre Andreu Alvarruiz ens va fer arribar unes notes sobre els motius i forma de treball de "Sostremetries" i en concret sobre el mesurament realitzat el 31 de juliol de 2022 al pic Arnales. Notes que reproduïm íntegres a continuació:

---

"
L'EQUIP
Sostremetries és un equip de cinc enginyers tècnics en topografia que aprofita el seu experiència professional i instrumental topogràfic per, en el temps lliure, determinar l'altitud de cims que generen algun tipus de debat, especialment aquells que freguen els tres mil metres d'alçada.

"
EL MOTIU
El cas del pic Arnales és especialment controvertit. Depenent de la font consultada, la seva altitud oscil·la entre els 2996 m i els 3006 m.

El Mapa Topogràfic Nacional (MTN), elaborat per l'Institut Geogràfic Nacional (IGN), va ser una de les principals fonts de referència al llarg del segle XX per a la majoria de mapes excursionistes, guies, llibres i llistes de tres mils del Pirineu. En la seua primera edició de 1936, el Arnales figurava amb una altitud de 3006 m., però en edicions posteriors l'altitud oficial ha anat patint canvis. El 1963, el mateix MTN va actualitzar el valor a 3002 m i el 2009 el va baixar fins a 2996 m. que ja manté en les darreres edicions, inclosa la Base Topogràfica Nacional a escala 1:25.000 (BTN25). El pic Arnales ha “perdut” 10 metres en menys d'un segle fruit dels avenços tecnològics en les tècniques utilitzades, l'inici de l'era del posicionament GNSS, la campanya d'anivellament d'alta precisió, el reajustament de la Xarxa Geodèsica Nacional i els vols fotogramètrics de més resolució.

Paral·lelament, l'Institut Geogràfic d'Aragó (IGEAR), fins fa pocs anys, etiquetava el pic Arnales amb 2999.9 m. al seu Mapa Topogràfic d'Aragó a escala 1:5.000 (MTA5), la cartografia més detallada daquesta zona. Però recentment va actualitzar el valor a 3000.00 m, una xifra sospitosament rodona. Per a aquesta escala de cartografia s'estima que el 90% dels punts ben definits tenen una exactitud de l'ordre de 1.5 m, clarament insuficient per garantir que el pic supera els 3000 m. A més, al mateix mapa també apareix representat el cim sud, separat per sis corbes de nivell, però amb la mateixa cota associada de 3000,00 m. Aquest error probablement és degut a un problema d'etiquetatge, però posa a entredit la fiabilitat de l'altitud del cim principal.

Des del 2009, el projecte PNOA-LIDAR coordinat per l'IGN posa a disposició del públic una núvol de punts obtingut mitjançant un sensor LiDAR aerotransportat. Al massís dels Infiernos, el núvol de punts de la primera cobertura té una densitat mitjana de 0.5 punts/m2 i una exactitud teòrica a cota sobre superfícies planes d'uns 15 cm. En un radi de 2 m al voltant del cim s'han registrat quatre punts que superen els 3000 m, sent el més alt dels quals de 3000.42 m. Tenint en compte el relleu abrupte al cim, s'estima que l'exactitud serà força pitjor que els 15 cm teòrics. A més no hi ha garanties que aquests punts no hagin rebotat sobre alguna fita de pedres o bé sobre terreny descompost.

[Adenda de desembre de 2022]. Pocs mesos després que Sostremetries fes el seu mesurament, l'IGN va publicar les dades de la segona cobertura LiDAR del pirineu aragonès. El nou núvol de punts passa a contenir més de 40 punts per sobre dels 3000 m. en un radi de 4 m. al voltant del cim, el més alt dels quals amb 3001.52 m. i ubicat mig metre al NW del punt culminant. En comparar la primera cobertura amb la segona s'observa un sistematisme de aproximadament +0.81 m. en una zona quadrada de 10x10 m. centrada al cim.

"
LA PROPOSTA
A finals de juliol del 2022, Sostremetries decideix resoldre el debat mitjançant un mesurament topogràfica in situ, aportant més precisió a la cota i determinant sobre el terreny el punt més alt. La proposta consisteix a determinar l‟altitud ortomètrica de l‟element natural i estable més elevat del cim del pic Arnales mitjançant un receptor GNSS professional. L'altitud es calcula respecte al Sistema de Referència Vertical a Espanya materialitzat per la Xarxa de Anivellació d'alta precisió (REDNAP). Concretament s'aplica el model de geoide EGM08-REDNAP, que és una adaptació del model gravimètric mundial EGM2008 a la REDNAP portada a terme per l'IGN el 2009.

"
L'INSTRUMENTAL
Per dur a terme aquesta tasca, Sostremetries ha utilitzat els instruments topogràfics següents:
• Receptor de Sistema de Navegació Global per Satèl·lit (GNSS) Trimble R6:
o Doble constel·lació: GPS i GLONASS
o Doble freqüència amb 72 canals (L1 i L2)
o Precisions internes segons el fabricant (aixecaments estàtics):
▪ Horitzontal: 5 mm + 0.5 ppm RMS
▪ Vertical: 5 mm + 1 ppm RMS

• Nivell òptic Leica NA720:
o Augments: 20x
o Resolució de la mira d'anivellament: 1 mm
o Precisió de les visuals a 30 m. de distància segons el fabricant: 1.5 mm

"
L'OBSERVACIÓ
El primer pas és determinar el punt més alt de l'element natural i estable més elevat del cim. Es descarta el terreny descompost i també elements artificials com fites de pedres, fites de terme municipal, creus, monuments, plataformes de formigó i fins i tot vèrtexs geodèsics.

La determinació del punt més alt es duu a terme mitjançant un nivell òptic. Es tracta d'un instrument que projecta visuals sobre un pla horitzontal i per diferència de lectures permet mesurar el desnivell entre dos punts amb precisió de pocs mil·límetres. El nivell s'estaciona sobre un trípode aproximadament a mig camí entre els elements a comparar i sempre per damunt dels punts a anivellar. El cim serà l'element que presenti menys desnivell respecte del pla horitzontal definit pel nivell.

Finalment s'estaciona el receptor GNSS sobre el punt més alt amb l'ajuda d'un saló de altura fixa coneguda i un nivell esfèric. Un cop estacionat es realitza una observació en mode estàtic durant 30 minuts registrant observacions de fase (bandes L1 i L2) provinents de les constel·lacions GPS i GLONASS per al càlcul posterior.

"
EL POST-PROCÉS
El càlcul de coordenades geodèsiques a partir de les observacions s'ha dut a terme a gabinet mitjançant el programa RTKLIB i utilitzant la tècnica GNSS diferencial (DGNSS) en mode estàtic i respecte de les estacions permanents més properes. Concretament, s'han calculat línies base respecte de SABI (31 km) de la Xarxa de Geodèsia Activa d'Aragó (ARAGEA); JACA (45 km) i BLGU (49 km) de la Xarxa Geodèsica Nacional d'Estacions de Referència GNSS (ERGNSS); i RONL (57 km) de la Xarxa de Geodèsia Activa de Navarra (RGAN). S'ha aplicat una màscara de elevació de 15 graus tant a l'observació del cim com a les de les estacions de referència. S'han fixat ambigüitats correctament per a totes les línies base. El rang de discrepàncies entre les coordenades calculades des de les quatre estacions és d'uns 3 cm a planimetria i 6 cm a cota. Les coordenades geodèsiques finals es calculen promitjant les coordenades calculades des de cadascuna de les estacions.

El darrer pas és aplicar l'ondulació del geoide. L'estimació de l'ondulació es obté per interpolació bilineal sobre el model de geoide EGM08-REDNAP a les coordenades del cim. Assumint que les normals a la superfície del geoide i a la de l'el·lipsoide són aproximadament coplanàries, la cota ortomètrica se sol obtenir directament restant aquesta ondulació a la cota el·lipsoïdal.
• Cota el·lipsoïdal ETRS89: 3054.95 m
• Ondulació del geoide (EGM08-REDNAP): +53.58 m
• Cota ortomètrica: 3001.37 m

"
EL RESULTAT
Segons el mesurament dut a terme per l'equip de Sostremetries, l'altitud ortomètrica del pic Arnals és de 3001.37 m amb una exactitud estimada (1) de 7 cm.

(1) Exactitud aproximada basada en l'experiència professional"

Nota: L'equip de Sostremetries ha comptat amb l'assessorament del geògraf Miquel Soro, gran alpinista, guru de la meteorologia, expert en l'elaboració de cartografia de muntanya, professional del mesurament i coautor de diversos articles de recerca sobre l'ajust de xarxes geodèsiques. Juntament amb Oriol Boixareu, un altre dels membres de Sostremetries, van participar colze a colze en diverses campanyes d'observació i ajustament de xarxes geodèsiques a Catalunya, entre elles l'enllaç entre els marcs CATNET i REGENT, realitzant observacions de diverses hores a cada vèrtex. Miquel va guiar l'equip en la investigació sobre l'Arnales des de l'inici i va contactar amb Rosa María Bosch per aconseguir la primera publicació de la notícia a "La Vanguardia". Finalment els va posar contacte amb el grup dels Caçafantasmes.

---

El resultat d'aquesta observació va ser publicat de seguida en diversos mitjans, i es va realitzar una presentació oficial el 4 de novembre de 2022 a la Fira de la Muntanya de Vic 2022.

Com MESURAR un cim amb PRECISIÓ? Els topògrafs de Sostremetries, a la Fira del Llibre de Muntanya

Per tot això, actualitzem el nostre llistat de cotes superiors a 3000 metres per recollir de nou al Pic Arnales, aquesta vegada amb la seguretat que la seva cota és, definitivament, superior a 3000m. També s'ha comprovat en aquesta ocasió, mitjançant visuals òptiques, que el cim secundari de l'Arnales Sur no arriba als 3000m.


Referències:
-ESTASEN, Lluís. "Del Balaïtous a les Tres Sorores (Mont Perdut) (Excursions pels valls de Tena, Gavarnie i Broto) (Acabament)". A: Butlleti del CEC, núm. 329, juny 1922.
-"Trabajos Topográficos: Acta de la operación practicada para reconocer la línea de término y señalar los mojones comunes a los términos de Sallent de Gállego y Panticosa". Instituto Geográfico y Catastral, Acta_1928_055548, 4 octubre 1928.
-AYMARD, Robert. Toponymie des "Trois Mille". Uzos, 1989.
-Hoja 145 Sallent. Mapa Topográfico Nacional 1:50000, Instituto Geográfico, 1a edición 1936.
-Hoja 145 Sallent. Mapa Topográfico Nacional 1:50000, Instituto Geográfico y Catastral, 2a edición 1963.
-Hoja 145-II Sallent de Gállego. Mapa Topográfico Nacional de España 1:25000, Instituto Geográfico Nacional, 1ª edición 2000.
-Hoja 145-II Sallent de Gállego. Mapa Topográfico Nacional de España 1:25000, Instituto Geográfico Nacional, 2ª edición 2008.
-OLLIVIER, Robert. Vignemale Monte Perdido. Excursiones, ascensiones, escaladas. Barcelona, Editorial Montblanc CEC, 1968.
-MALO ICIAR, Javier. Hoja: C-7 PIEDRAFITA-PANTICOSA (Balaitus-Facha-Vignemale). Imprenta Comercial Samper, Valle de Trápaga, 1972.
-IZARD, Feliu. "Tres mils del Pirineu", autoedició, 1985.
-ALEJOS, Luis. "Del Midi de Ossau al Vignemale", A: Rutas Pyrenaica Nº1, Federación Vasca de Montaña, 1986.
-ATELA, David. Caminar por los tresmiles del Pirineo, 90 itinerarios. Zaragoza, Editorial Barrabés, 2005.
-BOSCH, Rosa M. "El Pirineu suma un altre 3.000". A: La Vanguardia, dilluns 17 octubre 2022.

FTer (traduït per Carles)

Els tres mils fantasmes. Punta de la Bretxa Superior de Llosàs.

La Cresta Sud-oest de l'Aneto s'abat des del cim mostrant un parell d'agulles destacables per sobre dels 3300m: l'Agulla Escudier i l'Agulla Daviu. Més avall el seu recorregut es torna més horitzontal, sempre mantenint la cota per sobre dels 3000m, formant les esveltes agulles de Llosás: Nord-est, Central i Sud-oest; emmarcades per profundes bretxes. Nominades per Louis Le Bondidier i Jean Arlaud des dels començaments del segle XX en memòria dels primers conqueridors de l'Aneto: Franqueville, Tchihatcheff i Argarot. Aquestes agulles, en companyia de l'Argarot Sud i de la punta que estem tractant, s'estenen entre les Bretxes de Llosàs formant el que es coneix com la Clenxa de Llosás.

Cresta de Llosás al complet, Vessant de Corones. (Fotografia: Martín Garmendia)

Les Bretxes de Llosás són els passos que permeten franquejar aquest cresteri, comunicant a cota alta la vall de Llosás amb la de Coronas. Tradicionalment s'han fet servir dos passos: la Bretxa de Llosàs entre l'agulla Argarot Sud i el Pitó de Llosás, i la Bretxa Alta o Superior de Llosàs. Al sud d'aquesta Bretxa Alta és on se situa la Punta de la Bretxa Superior de Llosàs, que conforma el punt de màxima altitud de la Clenxa de Llosàs (3095,71 m) en el seu recorregut entre les dues Bretxes. Presenta una prominència cap a l'Aneto de prop de 30 metres que se salven en dos ressalts des de la Bretxa Superior de Llosàs (3067,55 m). El 9 de juny del 2016, Martín Garmendia va prendre les altituds d'aquests punts.

Punta de la Bretxa Superior de Llosàs presa des dels voltants de l'Agulla 2. Fotografia estereoscòpica presa el 16 de juliol de 1930 per Albert Oliveras i Folch. (Font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. Memòria Digital de Catalunya)

Aquesta Punta és citada per Buyse a la 3a edició del seu llibre en castellà el 1983, a la llista de cotes restants, amb el número 1102 i el nom de Punta de la Bretxa Superior de Llosàs. Se cita amb aquest nom al 2000 per Marc Jusnel en un article a la Revue Pyrénéenne nº 91, sisena sèrie. També la cita David Atela, assenyalant que és una punta important, al seu llibre de 2005: "Caminar pels tresmils del Pirineu, 90 itineraris", p.359. Miguel Angulo la representa amb una altura de 3085m al IV volum de "Pirineus 1000 ascensions" i amb la mateixa altitud, però ja amb el nom de Punta de la Bretxa Superior de Llosàs al seu mapa: Aneto, Editorial Sua. El Sistema d'Indicadors Territorials d'Aragó (SITA), per la seua part, la representa amb una alçada de 3082,654 m. i el nom d'Agulla de la Bretxa de Llosàs.

Punta de la Bretxa Superior de Llosás presa des de l'Agulla 1. (Fotografia: Martín Garmendia)

La primera ascensió d'aquesta Punta està documentada el dia 17 de juliol de 1913 per part de Henri i Roger Brulle acompanyats per Germain Castagné, per la carena que l'uneix a l'Agulla Nororiental (després Franqueville), aconseguida en algun punt des del vessant de Llosàs.

Cresta de Llosás, vessant de Llosás. Detall de la Punta de la Bretxa Superior de Llosàs i Agulles cap a l'Aneto. (Fotografia: FTer)

Però la descripció del lloc no pot quedar completa sense mirar, també, des de la Bretxa Superior de Llosàs, cap a l'altra banda, és a dir, cap a l'Aneto. Efectivament, als voltants de la Bretxa Superior es presenten tres Agulles cap a l'Aneto amb les corresponents 3 bretxes. Molt més modestes que les Argarot, Tchihatcheff i Franqueville, però en absolut menyspreables. Ja Henri Brulle les cita el 1913 en la seva ascensió, amb el seu fill Roger i amb Germain Castagné com a guia, de l'Aresta Sud-oest de l'Aneto des de la Bretxa Superior de Llosàs: "Començament força difícil...". Les anomenarem Agulles 1, 2 i 3 de la Bretxa Superior de Llosás.

Croquis de situació i alçada de la Punta de la Bretxa Superior de Llosàs, agulles cap a l'Aneto i bretxes entre elles.

D'aquestes, l'Agulla 1 presenta una altitud de 3082,9 metres i està emmarcada per la Bretxa Superior de Llosàs, 3067,55m. i la Bretxa 1 3072,41m. Està al límit de la prominència de 10m, però donat el marge d'error en què ens movem no podem assegurar que la compleixi. L'Agulla 2 mesura 3093,73m. i la Bretxa 2 3086,24. L'Agulla 3 i la Bretxa 3, estan sense mesurar. Més amunt a la carena se situa la Roca de l'Estel, un monòlit molt cridaner així anomenat per Joan Miquel Dalmau en memòria d'Estel Monllor, víctima d'un accident d'escalada a la Serra del Cadí.

Bretxa a la Cresta de Llosàs entre les Agulles 2 i 3. Pas utilitzat el 1930 pels membres del C.E.C. acampats a Llosàs. Fotografia estereoscòpica presa el 16 de juliol de 1930 per Albert Oliveras i Folch. (Font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. Memòria Digital de Catalunya)

Fragment del mapa "Regió de la Maladeta" realitzat per Albert Oliveras i Folch en ocasió del campament del C.E.C. a Llosàs el 1930, assenyalant els recorreguts realitzats. Observi's el detall de les tres possibles bretxes de pas entre Llosás i Coronas i com van ser utilitzades les dues més elevades. (Cortesia de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Fons C.E.C.)

La Bretxa Alta o Superior de Llosàs figura en diverses guies com a pas en el recorregut a l'Aneto des de l'estany de Llosàs; cal fer notar que el vessant Oest d'aquesta bretxa és una canal extremadament vertical on la prudència exigeix ​​l'ús de corda per el descens, especialment si està desproveïda de neu. Però la bretxa entre les Agulles 2 i 3 també ofereix pas entre Llosàs i Coronas. En realitat aquesta bretxa va ser la usada el 16 de juliol de 1930 pels socis del C.E.C. acampats a Llosás en la seva ascensió a l'Aneto. Les fotografies fetes per Albert Oliveras aquell dia, mostren el pas de la cresta Sud-oest per un lloc que no és el que avui coneixem com a Bretxa Superior. Joan Miquel Dalmau assenyala a les seves obres l'existència d'una diagonal des de la glacera de Corones, 50m. al Nord de l'accés a la Bretxa Superior de Llosàs, que porta amb certa facilitat (III) a la cresta a la Bretxa 2, que ell anomena "via Sacu".

Dades tècniques:

BRETXA FRANQUEVILLE-PUNTA BRETXA SUPERIOR LLOSÀS
X= 307078.379	
Y= 4721948.822	
Z= 3052.36

PUNTA BRETXA SUPERIOR LLOSÀS
X= 307295.889	
Y= 4722191.826	
Z= 3095.72

BRETXA SUPERIOR LLOSÀS
X= 307328.106	
Y= 4722202.378	
Z= 3067.55

PRIMERA AGULLA BRETXA SUPERIOR LLOSÀS
X= 307331.190	
Y= 4722209.960	
Z= 3082.9

BRETXA AGULLES PRIMERA-SEGONA
X= 307356.887	
Y= 4722222.138	
Z= 3072.42

SEGONA AGULLA BRETXA SUPERIOR DE LLOSÀS
X= 307375.141	
Y= 4722244.080	
Z= 3093.73

BRETXA AGULLES SEGONA-TERCERA
X= 307379.425	
Y= 4722256.519	
Z= 3086.24

BIBLIOGRAFIA:
-"Itineraris d'algunes excursions fetes per Socis del Centre". En: Butlleti del Centre Excursionista de Catalunya, nº426, Any XL, nov-1930.
-ANGULO, Miguel. Pirineos 1000 ascensiones. IV. De Bielsa al valle de Arán. Elkarlanean, Donostia, 1998.
-ALEJOS, Luis. Pirineos, guía de los 3.000m. 414 itinerarios a los 217 tresmiles. 4ª edición renovada. Sua Edizioak, Bilbao, 2015.
-ALFONSO, Luis. Escaladas junto al Ésera. Volumen 2. La noche del loro, Zaragoza, 2010.
-ATELA, David. Caminar por los tresmiles del Pirineo, 90 itinerarios. Editorial Barrabés, Zaragoza, 2005.
-ARMENGAUD, André; JOLÍS, Agustín. Posets-Maladeta. 2ª edición. Editorial Montblanc-CEC, Barcelona, 1968.
-ARMENGAUD, André; JOLÍS, Agustín. Guide Ollivier. Pyrénées Centrales VII. Cairn éditions, Pau, 2013.
-ATELA, David. Aneto 3.404 m. 5 vías a la cumbre. Ediciones Desnivel, Madrid, 2009.
-BRULLE, Henri. Ascensions, Alpes Pyrénées et autres lieux. Editions PyréMonde, Orthez, 2006.
-BUYSE, Juan. Los Tresmiles del Pirineo. 3ª edición. Ediciones Martínez Roca, Barcelona, 1993.
-DALMAU, Joan Miquel. 3404 Aneto. 104 ascensiones y escaladas a la montaña más alta del Pirineo. Editorial Barrabés, Zaragoza, 2001.
-DALMAU, Joan Miquel. Aneto, paraíso del Pirineo aragonés. Ascensiones y rutas de escalada del Macizo de la Maladeta. Aeri New Alpin, Barberá del Vallés, 2019.
-ESCUDIER, Jean. El Aneto y sus hombres. 3ª edición. Portic, Barcelona, 2001.
-ESCUDIER, Jean. L'Aneto et les hommes. 2ème édition. MonHélios, Pau, 2012.
-JUSNEL, Marc; JUSNEL, Geneviève. "A propos des 3000 des Pyrénées. Massif de l'Aneto ...les pics des Tempêtes et de Margalide...". En: Revue Pyrénéenne. Club Alpin Français, Section du Sud-Ouest, Sixième Série, nº 91, Bordeaux, Septembre 2000.
-MARTÍNEZ EMBID, Alberto. Aneto. El monarca del Pirineo. Ediciones Desnivel, Madrid, 2002.
-SÁNCHEZ, Pako. Crestas pirenaicas. Pirineo Central Vol. II. Ediciones Desnivel, Madrid, 2009.
-TERA I CAMINS, Josep de. Guia Excursionista Aneto-Maladeta. Editorial Montblanc-Martín, Barcelona, 1992.
-TORENT I SOSTRES, Josep. "Acampades i excursions per l'Alt Pirineu. Vuit dies de campament a la vall de Llosàs". En: Butlleti del Centre Excursionista de Catalunya, nº441, Any XLII, feb-1932.

FTer (traduït per Carles)

Llista de tresmils de Feliu Izard (5a edició. 1988). Butlletí Unió Excursionista de Sabadell.

La Unió Excursionista de Sabadell (UES) publica a la tardor de 1988 el seu Butlletí núm. 84, celebrant el 80è aniversari de l'excursionisme a Sabadell. Està dedicat íntegrament als tres mils, i el llistat està redactat per Feliu. Tot i que trenca amb el format de quadernet autoeditat utilitzat en les edicions precedents, té la mateixa estructura i és per això que el considerem com la 5a edició de la llista de Feliu Izard.

Les tensions en el si de l'Equip dels Tres mils liderat per Buyse esclaten amb cruesa en aquest any 1988. Marc Jusnel abandona l'Equip a l'abril per discrepàncies en el tractament que havia de donar-se a la Punta Oriental de la Pica d'Estats (Punta Gabarró) . Part de la resta dels components francesos, especialment Robert Ollivier, també estan molestos amb els bateigs utilitzats per Buyse en la publicació de la llista de la revista Pirineus. Al juliol són expulsats de l'Equip José Murciano i Lorenzo Ortas per la falta d'acord en el contenciós dels "Gemelos" i les maniobres que aquests van realitzar a la Federación Aragonesa de Montañismo, per nomenar com Rabadá i Navarro als pics que Buyse havia nominat com Baudrimont . La comunitat pirineista espanyola s'enfrontava amb postures irreconciliables a una batalla de noms; la col·locació, aquest mateix any, per part de Murciano, d'unes plaques amb els noms per ell proposats en els cims dels "Gemelos Norte" (Veterans) i "Sud", i en les Puntes Rabadá (Baudrimont NW) i Navarro (Baudrimont SE), i a l'Espatlla d'Esparets (aquí hi havia coincidència). Tot això, salpebrat amb un encreuament d'opinions trobades en les pàgines de la revista "Desnivel" (números 41, 45 i 47).

1988 és, a més, l'any en què es revela el passat nazi de Buyse durant la II Guerra Mundial. Acusacions de nazisme que són ràpidament desmentides pel mateix Buyse, argumentant la seva implicació juvenil en la lluita contra el comunisme soviètic que el va portar a combatre voluntàriament en el Front de l'Est. Sense més. Ningú realitza investigacions en el seu passat, i no són revelades fins, recentment, per l'encomiable tasca periodística de Toni Orensanz, que ha tret a la llum el veritable passat de Jan Buyse i ho relata en el seu llibre: El nazi de Siurana. Barcelona, Ara Llibres, 2016.

Feliu Izard, que no té més relació amb Buyse i el seu treball que alguns correus intercanviats, pren partit per l'ala rebel i modifica el seu llistat de tres mils que fins ara havia seguit més o menys les tesis de Buyse (veure les quatre edicions precedents). El nombre de cims ascendeix ara a 160 (en realitat 162, atès que el Pic de Clarabide, que a la llista figura com un únic cim, és desglossat en tres pics en els croquis que acompanyen l'article). Els pics afegits des de la seua llista precedent (1987) són: La Punta de la Bretxa Russell, Tuca del Forau de la Neu, Pic de les Paüls, Pic d'Esparradets, Punta Rabadá, Punta Navarro, Punta Barroude, Punta Mamy, Punta Lacq i Forqueta Sud.

La toponímia utilitzada per Feliu és la que reproduïm aquí fidelment. Ell remarca que ha seguit les recomanacions de la Càtedra de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona i tracta d'explicar-la amb uns apunts toponímics certament curiosos, p. 38 i 39 del Butlletí.

Reproduïm a continuació la llista.

Relació Altimètrica i de Sinonímies
1		Pic d'Aneto		3404		Néthou (error de traducció)
2		Pic dels Posets		3375		Pic de Llardana, Lardana
						Tusse d'Eriste o Munt Astos
3		Mont Perdut		3355		Les Tres Sorores, La Grande
4		Punta d'en Astorg		3354
5		Espatlla d'Aneto		3350		Pta. dels frères Cadier o
						Cap des 5 frères
6		Pic Maleït		3350
7		Pic del Mig		3345
8		Pic dels Espades		3332		Pic de Llardaneta
9		Cilindro de Marboré		3324		Las Tres Sorores, la Mediana
10		Tuca de Llardaneta		3311
11		Pic de Corones		3310
12		Pic de les Tempestats		3310
13		Pic de la Maladeta		3308
14		La Pique Longue		3298
15		El Clot dera Hount		3274
16		El Soum d'en Ramond		3254		Pic d'Añisclo
						Les Tres Sorores, la Pequeña
17		Pic de Marboré		3253
18		Punta d'en Cordier		3252		Maladeta Occ. 1ª
19		Pic de la Cerbillonera		3247		Cerbillonar, Cerbillona
20		Pic de na Margalida		3241
21		Pic Central		3235
22		Perdiguero		3221
23		Pic de Montferrat		3220
24		Punta d'en Sayó		3220		Maladeta Occ. 2ª
25		Pic d'en Russell		3207
26		Punta d'en Chaussenque		3205
27		Pic d'en Russell S		3205
28		Le Piton Carré		3198		Les Jumeaux
29		Pta. Bretxa d'en Russell		3192
30		Le Pic Long		3192
31		Punta d'en Mir		3178		Maladeta Occ. 3ª
32		El Dedo del Mont Perdut		3178
33		Gran Bachimala		3177		Machimala, Pta. Schrader,
						Tonerre, Petard
34		Pta. d'en Delmàs		3170		Maladeta Occ. 4ª
35		Pico Or. de la Cascada		3161
36		Pic Badet		3160
37		Los Gemelos, pta. Sur		3160
38		Pic de Campvielh		3157
39		Pic de Lentilha		3156
40		Pic de Lliterola		3152		Litarolles
41		Pic de Tapou		3150
42		Pic d'en Le Bondidier		3150
43		Pic de Marmuré		3154		Bat-laitouse, Balaitus, Pico Moros
44		Pic de Taillon		3144
45		Punta de Sabre		3143
46		Pica d'Estats		3143
47		Dent d'Alba		3136
48		Pic de la Munia		3134
49		Pic dels Gorgs Blancs		3131		Pic des Hermittans
50		Pic Milieu		3130		Petit Pic de Tapou
51		Los Gemelos, pta. Norte		3125		Pic de Gistain
52		Punta d'en Mn. Cinto Verdaguer		3125		Pta. N.Oest o Pico Occ. de la Pica
53		Punta dels Pavots		3121		Tucon Royo
54		Pic Roio		3121
55		Punta d'en Ledormeur		3120
56		Pic d'Alba		3118
57		Pic Or. dels Cabriòles		3116
58		Pta. d'en Gabarrò		3115		Pta. S.Est o Pic Or. de la Pica
59		Seilh dera Vaca		3114
60		El Malhpas		3109
61		Pta. d'en Lourde-Rocheblave		3107
62		Pic d'en Brulle		3106		Pic Central de la Cascada
63		Pic dera Vaca		3106
64		Pic Occ. dels Crabiòles		3106
65		Cap dera Vaca		3097
66		La Petita Munia		3096
67		Pic occ. de la Cascada		3095
68		Pic de Neuvielh		3092		Pic d'Aubert
69		Pico del Infierno		3091		Gran Pico de la Quijada
						de Pondiellos
70		Sierra Morena		3090
71		Pic d'en Lezat		3090
72		Pic de Troumuse		3085
73		Dent de Llardana		3085
74		Montcalm		3080
75		Tuca del Forau de la Neu		3080
76		Pic de Bardamina		3079
77		Pic de les Paüls		3078
78		Pic d'Esparradets		3077
79		Pic Occ. del Infierno		3076
80		Pic d'en Jean Arlaud		3074		Pic d'Oo
81		Pic Maou		3074
82		La Espalda del Marborè		3073
83		Pic de Sotllo		3073
84		Gran Pic d'Astazou		3071
85		El Garmo Negro		3070		Es l'apropiat "Pico Bandera"
86		Pico de la Frondellas		3069
87		Pic Maubic		3069
88		Punta Central Frondellas		3068
89		Pic de Vallhiverna		3067
90		Punta d'en Franqueville		3065		Agulla Or. de Llosars
91		Pic dels Spijoles		3065
92		Pic de Colobres		3062
93		Petit Bachimala		3060
94		Pico Or. del Infierno		3056
95		Gran Pic de Bagüenyola		3053		Eriste Central, Leners
96		Pta. d'en Cikhacev		3052		Agulla Central de Llosars
97		Punta Mamy		3050
98		Torre d'en Costerilhou		3049		Torre dels Germans Cadier
99		Pico de las Argualas		3046		Arollas, no hauria de ser pas
						el "Pic Bandera"
100		Punta Rabadà		3045		Pta. Est-Nord del Soum Ramond
101		Erista Sud		3045		Bagüenyola Sud
102		Pic del Portillò d'Oô		3044
103		Punta d'en Camboue		3043
104		Punta Sans Nom		3040
105		Pic de Trois Conselleirs		3039
106		Pic d'Aragüells		3037
107		Punta de l'Abeille		3036
108		Pic de Culfreda Sud		3035		Batouas Sud
109		Punta d'en Argarot		3035		Agulla Occ. de Llosars
110		Turon de Neuvielh		3035
111		Agulla d'en Haurillón		3035		Pta. Or. de Cregüenya
112		Gran Quairat		3034
113		Pic Occ. de Gabietu		3034
114		Pic d'en Gourdon		3034		Pic Noir
115		Pic de Comaloforno		3033		Montardo de Caldes
116		El Petit Vinhamala		3032
117		Pic de Culfreda Nord		3032		Batouas Nord
118		Pics de Bugarret		3031
119		Pic Or. de Gabietu		3031
120		Pico de Algas		3030
121		Bessiberri Sud		3030
122		Pics de Clarabide		3028
123		Punta Barroude		3028
124		Pic de Lustou		3026		Pic d'Estiouere o du Tour
125		Punta Navarro		3026		Pta. Est-Sur del Soum Ramond
126		Pic d'en Beraldi		3025		Bagüenyola o Eriste Sud
127		Pta d'en De Heredia		3024		Pico Anónimo, Agulla Cadier
128		Punta de la Pez		3024
129		Agulla d'en Ussel		3022
130		Punta d'en Heïd		3022
131		Pala Carbonouse		3021
132		Dent d'Estibere Male		3017
133		Agulla de Pondiellos		3015
134		Punta Cregüenya		3015		Pta. Occ. Cresta Cregüenya
135		Bessiberri Nord		3014
136		Punta Alta de Comalesbienes		3014
137		Petit Pic d'Astazou		3012
138		Punta de Ramoung		3011		Turon Petit
139		Pic de Gias		3011
140		Punta Lacq		3011
141		Tuc de les Mulleres		3010
142		El Diente Royo		3010
143		La Torre de Marborè		3009
144		Pic Nord de la Forqueta		3007		Tourets Nord
145		Pic de Robinhera		3007		Louseras
146		El Corral Ciego		3006		Casque de Marborè
147		Pta. Occ. de las Frondellas		3006
148		La Gran Faixa		3006
149		Pic Nord de Pondiellos		3006		Arnales Nord
150		Pic d'Estaranha		3006
151		Pics d'en Belloc		3006
152		Agulla d'en Juncadella		3005		Pta. Central Cresta Cregüenya
153		Pic Rodó de Canalbona		3004
154		Pic del Boum		3004
155		Pic Sur de la Forqueta		3004		Tourets Sur
156		Punta d'en Saint-Saud		3003
157		El Doble Ressalt		3003		Bissiberri Central
158		La Punta de las Olas		3002
159		Punta d'en Celestin Passet		3002
160		Pico de Pondiellos		3001		Arnales Sud

FTer (traduït per Carles)