diumenge, 16 de maig de 2010

Els tresmils fantasmes. Tuqueta de Marboré.

Podem pensar que trobar un tresmil fantasma exigeix una observació atenta sobre el terreny, a la recerca d'aquella agulla amagada o poc visible que no figura enlloc. Això només és cert a mitges. És el cas de la prominència sobre la qual tractem en aquesta entrada.

En el triangle format pel Pic de Marboré, els pics de la Cascada i el Cilindre, espècie de terra de ningú d'unes dimensions molt respectables per sobre dels tresmil metres, terreny càrstic, ple de dolines i avencs, hi ha una sèrie de turons que són el resultat de l'erosió. Són es cotes restants 1024, 1025, 1030 i 1031. Aquestes cotes formen el costat sud del triangle, interromput aproximadament al seu centre, allà on desaigua tota la conca que forma el naixement del riu Arazas. El rierol desapareix allà mateix sota terra, per a ressorgir centenars de metres més avall. Pels voltants d'aquest embornal discorre la ruta normal al Pic de Marboré des de Góriz.

Passa que la cota restant 1031 del llibre de Buyse està a plena vista, però no crida l'atenció. No pensem en un cim normal, donat que la naturalesa d'aquesta cota és morrènica, de restes de l'erosió produïda per una glacera, avui desapareguda, que es situava al vessant oest del Cilindre de Marboré. En realitat, és tan aplanada que només destaca en les corbes de nivell dels mapes. Advertit d'aquest fet, era el moment d'anar a veure sobre el terreny en què consisteix aquesta cota.

Cota núm. 1031 al mapa IGN.


A finals d'octubre de 2006, la neu ja fa acte de presència per sobre dels 2.800 metres. Partint del coll de Tentes, arribem a l'alba la Bretxa de Rolando, continuem la travessa de les terrasses meridionals del Marboré, fins a arribar l'entrada que ens permet l'accés cap al Pic de Marboré. Un mur vertical d'un centenar de metres tanca l'accés directe a la cota 1.031. Ens desviem a la dreta, en direcció a la canal que puja al collet entre el Cilindre i el seu Pitó SW. De seguida, per fort pendent, podem derivar a la nostra esquerra i accedir al coll que separa el Cilindre de la cota 1.031. Una suau pendent ens eleva al punt culminant. Comprovem que hi ha més de deu metres de prominència, concordant amb el que indica el mapa. Descendim pel petit barranc format entre la cota i el Pic de Marboré: Canal Tuerta segons la cartografia de Prames. Es pot llegir una descripció detallada de l'ascensió al núm. 230 de la revista Pyrenaica, del 2007.

A l'agost de 2007 es mesura mitjançant GPS la prominència de la cota, trobant-se un valor de 12 metres.

Vista de la cota número 1031 des de la vessant del Cilindre.


A efectes de la identificació, vam proposar per a ella el nom de Tuca de Marboré. Un pirineista aragonès ens va fer observar que la paraula Tuca significa Pic, de manera que estaríem introduint un element de confusió amb el propi Pic de Marboré. Per evitar-ho, i seguint la toponímia utilitzada per Prames, potser seria més apropiat anomenar la cota com Tuqueta de la Canal Tuerta o Tuqueta de Marboré.

És curiós que, malgrat que aquesta zona ha estat freqüentada des d'antic (és l'accés tradicional al Mont Perdut des de França), no existeixi, que sapiguem, cap cita d'aquesta prominència.

Panoràmica obtinguda des del cim del Pitó SW del Cilindre (autor: Mattin).


Dades tècniques (Gorka Azkarate):

Tuqueta de Marboré :....................... 31T x: 255877 i: 1730391 z: 3095
Collado Cilindre-Tuqueta de Marboré :...... 31T x: ...... i: ....... z: 3083

FTer (traduït per Carles)

Cap comentari: