diumenge, 30 de gener de 2022

Els tres mils fantasmes. Punta de la Bretxa Superior de Llosàs.

La Cresta Sud-oest de l'Aneto s'abat des del cim mostrant un parell d'agulles destacables per sobre dels 3300m: l'Agulla Escudier i l'Agulla Daviu. Més avall el seu recorregut es torna més horitzontal, sempre mantenint la cota per sobre dels 3000m, formant les esveltes agulles de Llosás: Nord-est, Central i Sud-oest; emmarcades per profundes bretxes. Nominades per Louis Le Bondidier i Jean Arlaud des dels començaments del segle XX en memòria dels primers conqueridors de l'Aneto: Franqueville, Tchihatcheff i Argarot. Aquestes agulles, en companyia de l'Argarot Sud i de la punta que estem tractant, s'estenen entre les Bretxes de Llosàs formant el que es coneix com la Clenxa de Llosás.

Cresta de Llosás al complet, Vessant de Corones. (Fotografia: Martín Garmendia)


Les Bretxes de Llosás són els passos que permeten franquejar aquest cresteri, comunicant a cota alta la vall de Llosás amb la de Coronas. Tradicionalment s'han fet servir dos passos: la Bretxa de Llosàs entre l'agulla Argarot Sud i el Pitó de Llosás, i la Bretxa Alta o Superior de Llosàs. Al sud d'aquesta Bretxa Alta és on se situa la Punta de la Bretxa Superior de Llosàs, que conforma el punt de màxima altitud de la Clenxa de Llosàs (3095,71 m) en el seu recorregut entre les dues Bretxes. Presenta una prominència cap a l'Aneto de prop de 30 metres que se salven en dos ressalts des de la Bretxa Superior de Llosàs (3067,55 m). El 9 de juny del 2016, Martín Garmendia va prendre les altituds d'aquests punts.

Punta de la Bretxa Superior de Llosàs presa des dels voltants de l'Agulla 2. Fotografia estereoscòpica presa el 16 de juliol de 1930 per Albert Oliveras i Folch. (Font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. Memòria Digital de Catalunya)


Aquesta Punta és citada per Buyse a la 3a edició del seu llibre en castellà el 1983, a la llista de cotes restants, amb el número 1102 i el nom de Punta de la Bretxa Superior de Llosàs. Se cita amb aquest nom al 2000 per Marc Jusnel en un article a la Revue Pyrénéenne nº 91, sisena sèrie. També la cita David Atela, assenyalant que és una punta important, al seu llibre de 2005: "Caminar pels tresmils del Pirineu, 90 itineraris", p.359. Miguel Angulo la representa amb una altura de 3085m al IV volum de "Pirineus 1000 ascensions" i amb la mateixa altitud, però ja amb el nom de Punta de la Bretxa Superior de Llosàs al seu mapa: Aneto, Editorial Sua. El Sistema d'Indicadors Territorials d'Aragó (SITA), per la seua part, la representa amb una alçada de 3082,654 m. i el nom d'Agulla de la Bretxa de Llosàs.

Punta de la Bretxa Superior de Llosás presa des de l'Agulla 1. (Fotografia: Martín Garmendia)


La primera ascensió d'aquesta Punta està documentada el dia 17 de juliol de 1913 per part de Henri i Roger Brulle acompanyats per Germain Castagné, per la carena que l'uneix a l'Agulla Nororiental (després Franqueville), aconseguida en algun punt des del vessant de Llosàs.

Cresta de Llosás, vessant de Llosás. Detall de la Punta de la Bretxa Superior de Llosàs i Agulles cap a l'Aneto. (Fotografia: FTer)


Però la descripció del lloc no pot quedar completa sense mirar, també, des de la Bretxa Superior de Llosàs, cap a l'altra banda, és a dir, cap a l'Aneto. Efectivament, als voltants de la Bretxa Superior es presenten tres Agulles cap a l'Aneto amb les corresponents 3 bretxes. Molt més modestes que les Argarot, Tchihatcheff i Franqueville, però en absolut menyspreables. Ja Henri Brulle les cita el 1913 en la seva ascensió, amb el seu fill Roger i amb Germain Castagné com a guia, de l'Aresta Sud-oest de l'Aneto des de la Bretxa Superior de Llosàs: "Començament força difícil...". Les anomenarem Agulles 1, 2 i 3 de la Bretxa Superior de Llosás.

Croquis de situació i alçada de la Punta de la Bretxa Superior de Llosàs, agulles cap a l'Aneto i bretxes entre elles.


D'aquestes, l'Agulla 1 presenta una altitud de 3082,9 metres i està emmarcada per la Bretxa Superior de Llosàs, 3067,55m. i la Bretxa 1 3072,41m. Està al límit de la prominència de 10m, però donat el marge d'error en què ens movem no podem assegurar que la compleixi. L'Agulla 2 mesura 3093,73m. i la Bretxa 2 3086,24. L'Agulla 3 i la Bretxa 3, estan sense mesurar. Més amunt a la carena se situa la Roca de l'Estel, un monòlit molt cridaner així anomenat per Joan Miquel Dalmau en memòria d'Estel Monllor, víctima d'un accident d'escalada a la Serra del Cadí.

Bretxa a la Cresta de Llosàs entre les Agulles 2 i 3. Pas utilitzat el 1930 pels membres del C.E.C. acampats a Llosàs. Fotografia estereoscòpica presa el 16 de juliol de 1930 per Albert Oliveras i Folch. (Font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. Memòria Digital de Catalunya)


Fragment del mapa "Regió de la Maladeta" realitzat per Albert Oliveras i Folch en ocasió del campament del C.E.C. a Llosàs el 1930, assenyalant els recorreguts realitzats. Observi's el detall de les tres possibles bretxes de pas entre Llosás i Coronas i com van ser utilitzades les dues més elevades. (Cortesia de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Fons C.E.C.)


La Bretxa Alta o Superior de Llosàs figura en diverses guies com a pas en el recorregut a l'Aneto des de l'estany de Llosàs; cal fer notar que el vessant Oest d'aquesta bretxa és una canal extremadament vertical on la prudència exigeix ​​l'ús de corda per el descens, especialment si està desproveïda de neu. Però la bretxa entre les Agulles 2 i 3 també ofereix pas entre Llosàs i Coronas. En realitat aquesta bretxa va ser la usada el 16 de juliol de 1930 pels socis del C.E.C. acampats a Llosás en la seva ascensió a l'Aneto. Les fotografies fetes per Albert Oliveras aquell dia, mostren el pas de la cresta Sud-oest per un lloc que no és el que avui coneixem com a Bretxa Superior. Joan Miquel Dalmau assenyala a les seves obres l'existència d'una diagonal des de la glacera de Corones, 50m. al Nord de l'accés a la Bretxa Superior de Llosàs, que porta amb certa facilitat (III) a la cresta a la Bretxa 2, que ell anomena "via Sacu".


Dades tècniques:

BRETXA FRANQUEVILLE-PUNTA BRETXA SUPERIOR LLOSÀS
X= 307078.379	
Y= 4721948.822	
Z= 3052.36

PUNTA BRETXA SUPERIOR LLOSÀS
X= 307295.889	
Y= 4722191.826	
Z= 3095.72

BRETXA SUPERIOR LLOSÀS
X= 307328.106	
Y= 4722202.378	
Z= 3067.55

PRIMERA AGULLA BRETXA SUPERIOR LLOSÀS
X= 307331.190	
Y= 4722209.960	
Z= 3082.9

BRETXA AGULLES PRIMERA-SEGONA
X= 307356.887	
Y= 4722222.138	
Z= 3072.42

SEGONA AGULLA BRETXA SUPERIOR DE LLOSÀS
X= 307375.141	
Y= 4722244.080	
Z= 3093.73

BRETXA AGULLES SEGONA-TERCERA
X= 307379.425	
Y= 4722256.519	
Z= 3086.24


BIBLIOGRAFIA:
-"Itineraris d'algunes excursions fetes per Socis del Centre". En: Butlleti del Centre Excursionista de Catalunya, nº426, Any XL, nov-1930.
-ANGULO, Miguel. Pirineos 1000 ascensiones. IV. De Bielsa al valle de Arán. Elkarlanean, Donostia, 1998.
-ALEJOS, Luis. Pirineos, guía de los 3.000m. 414 itinerarios a los 217 tresmiles. 4ª edición renovada. Sua Edizioak, Bilbao, 2015.
-ALFONSO, Luis. Escaladas junto al Ésera. Volumen 2. La noche del loro, Zaragoza, 2010.
-ATELA, David. Caminar por los tresmiles del Pirineo, 90 itinerarios. Editorial Barrabés, Zaragoza, 2005.
-ARMENGAUD, André; JOLÍS, Agustín. Posets-Maladeta. 2ª edición. Editorial Montblanc-CEC, Barcelona, 1968.
-ARMENGAUD, André; JOLÍS, Agustín. Guide Ollivier. Pyrénées Centrales VII. Cairn éditions, Pau, 2013.
-ATELA, David. Aneto 3.404 m. 5 vías a la cumbre. Ediciones Desnivel, Madrid, 2009.
-BRULLE, Henri. Ascensions, Alpes Pyrénées et autres lieux. Editions PyréMonde, Orthez, 2006.
-BUYSE, Juan. Los Tresmiles del Pirineo. 3ª edición. Ediciones Martínez Roca, Barcelona, 1993.
-DALMAU, Joan Miquel. 3404 Aneto. 104 ascensiones y escaladas a la montaña más alta del Pirineo. Editorial Barrabés, Zaragoza, 2001.
-DALMAU, Joan Miquel. Aneto, paraíso del Pirineo aragonés. Ascensiones y rutas de escalada del Macizo de la Maladeta. Aeri New Alpin, Barberá del Vallés, 2019.
-ESCUDIER, Jean. El Aneto y sus hombres. 3ª edición. Portic, Barcelona, 2001.
-ESCUDIER, Jean. L'Aneto et les hommes. 2ème édition. MonHélios, Pau, 2012.
-JUSNEL, Marc; JUSNEL, Geneviève. "A propos des 3000 des Pyrénées. Massif de l'Aneto ...les pics des Tempêtes et de Margalide...". En: Revue Pyrénéenne. Club Alpin Français, Section du Sud-Ouest, Sixième Série, nº 91, Bordeaux, Septembre 2000.
-MARTÍNEZ EMBID, Alberto. Aneto. El monarca del Pirineo. Ediciones Desnivel, Madrid, 2002.
-SÁNCHEZ, Pako. Crestas pirenaicas. Pirineo Central Vol. II. Ediciones Desnivel, Madrid, 2009.
-TERA I CAMINS, Josep de. Guia Excursionista Aneto-Maladeta. Editorial Montblanc-Martín, Barcelona, 1992.
-TORENT I SOSTRES, Josep. "Acampades i excursions per l'Alt Pirineu. Vuit dies de campament a la vall de Llosàs". En: Butlleti del Centre Excursionista de Catalunya, nº441, Any XLII, feb-1932.


FTer (traduït per Carles)