dimecres, 25 de gener de 2012

Els tresmils fantasmes. Crabounouse nord.

A l'ombra del Pic Long, i en la seua vessant nord, s'hi troba l'estany Tourrat (gelat en occità). Fins a mitjans del segle passat, les llenques de glaç despreses de la, avui per avui, quasi desapareguda gelera nord, tenyien les seues aigües d'un verd pàlid característic. La seua ubicació en un dels llocs més desconeguts dels Pirineus, va fer que fos visitat bastant tard. Efectivament, al centre d'un circ de cims sobrepassant els 3000 metres, el seu accés natural des de Pragnères per la vall de Barrada està defensat pels ressalts difícilment transitables del cirs d'Érès Lits i la gorja de Marraut. Així, les portes d'entrada més normals són el coll de Pierrefitte, accessible des del pobles de Villenave per sobre de Luz; el coll Rabiet des de Barèges, on s'ubica el renovat refugi lliure Packe (el segon més antic dels Pirineus després del de Tucarroya, i com aquest, obra de Lourde-Rocheblave) i l'Hourquette de Bugarret des de Cap de Long.

Tanca la conca, a l'oest de l'estany Tourrat, un gran relleu granític que no forma grans cims. La zona es denomina Crabounouse i presenta tres lloms que quasi no destaquen un sobre l'altre. El cim culminant, la Pale de Crabounouse, és el naixement d'una important carena que es desenvolupa cap a l'oest, presentant els oblidats Pic de l'Espade i pic d'Estragna. Cap al nord, la gropa granítica descendeix suaument fins a prop de l'estany Rabiet, i rep el nom de Crète de Crabounouse. La vessant oest d'aquesta grupa és molt abrupta. Existeix per ella un itinerari totalment oblidat que aconsegueix la part cimera des del circ d'Érès Lits, seguint el salvatge recorregut del torrent i l'estany de Crabounouse.

El nom de Crabounouse, també Carbounouse, sembla referir-se a les roques entre gris i blavoses, carboníferes, que es troben en la seua vessant sudoest. Del llatí "carbon", en gascó "crabou" (Robert Aymard. Toponymie des trois milles).

L'aillament d'aquesta zona fa que la seua conquesta sigui relativament tardana. Malgrat figurar ja al mapa d'État-Major i d'una cita de Russell del 1868, no la xafaran, al mateix temps que els seus veïns Bugarret i Dent d'Estibère Male, fins al 13 d'agost de 1890, Brulle i De Monts, guiats per Célestin Passet i Bernat-Salles. Brulle menciona expressament les cinc puntes trobades.

El llom nord del trio, cota restant 1045 de Buyse, cumpleix amb les premises establertes, presentant una petita bretxa amb el cim principal. Luis Alejos es refereix a ella com un avantcim de la Pale de Crabounouse. També citen el trio Miquel Capdevila i Hipólito Maeso, desviant-se els dos lleugerament del seu recorregut per a anar xafar el cim nord.

Crabounouse i Crabounouse Nord des de la cresta oest del Pic Long (Autor: Joseba Calzada)


El 27 de juliol de 2008, Joseba Calzada i Agustín Bakaikoa, recorren els cims de Crabounouse i Bugarret. La seua medició a la bretxa que separa el cim central del nord presenta una prominència, per a aquest últim, d'11 metres.

Track de les puntes del Crabounouse (Autor: Joseba Calzada)


Dades tècniques:

Crabounouse Nord....... 31T x:262098 y:4743396 z:3021,5m
Coll .................. 31T x:262049 y:4743336 z:3010,5m
Pale de Crabounouse.... 31T x:261976 y:4743272 z:3028m

Es pot consultar l'activitat en aquest link:
Crabounouse Norte.

FTer (traduït per Carles)

Cap comentari: