dilluns, 19 d’abril de 2010

Els tresmils fantasmes: Argarot Sud.

Des del mateix cim del monarca dels Pirineus, l'Aneto, es desenvolupa al sud-oest un llarga espinada, transversal a la corda principal dels Montes Malditos, separant les altes conques periglaciars de Corones a l'oest i Llosas a l'est. Aquesta cresta, que des de la seua extremitat meridional, el Pitó de Llosas (2.899 m), domina la vall de Vallibierna, presenta en el seu recorregut diverses bretxes i agulles. El conjunt es coneix com cresta de Llosas.

Entre les seues dos bretxes principals, la bretxa Inferior sota el Pitó de Llosas i la bretxa Superior als peus de l'Aneto, el seu tall, interromput per diverses fractures secundàries manté una altitud entre els 3000 i 3100 metres. Les agulles més cridaneres d'aquesta secció van ser explorades per primera vegada per Henri Brulle i el seu fill Roger guiats per Germain Castagné l'estiu de 1913. Havent conquerit les dues agulles més elevades, Le Bondidier va proposar, en l'Anuari del CAF de 1914, batejar-les en memòria dels dos primers conqueridors de l'Aneto, i d'aquí vénen els noms de Franqueville i Tchihatcheff. L'equip Brulle, mancat de temps, havia deixat tasca pendent, ja que restava verge l'agulla més meridional. Tasca que va ser escomesa per Jean Arlaud i Henri Sabadie el 1920. Lògicament van proposar per a ella el nom d'Argarot, el guia de la primera ascensió a l'Aneto, que des d'aleshores roman unit als seus dos clients. (Alberto Martínez Embid. Aneto, El monarca del Pirineo. Ediciones Desnivel. 2002).

Així com l'agulla septentrional, Franqueville, és el punt culminant al sud d'una estreta i llarga cresta, i la Central o Tchihatcheff es presenta amb una forma d'agulla monolítica, la meridional o Argarot té formes més massisses i extenses, presentant la característica de posseir dos cims, detall que no ha escapat a la vista d'alguns moderns cercadors de tresmils com Miquel Capdevila, Luis Alejos i el malaguanyat Hipólito Maeso en el seu recorregut integral pels tresmils el 1999. Tots ells van assenyalar l'aparent prominència que presentava el cim secundari de l'Agulla Argarot, situada al sud de la principal.

Vista de la cresta i les seues agulles des del vessant de Corones.


Aquest cim secundari té per a nosaltres un significat especial, donat que realitzar la seua mesura va ser el germen del nostre grup de Caçafantasmes. A l'estiu de 2007, quan un quartet d'avesats pirineistes, habituals dels fòrums de Mendiak i Pirineos3000, pretenen fer la cresta de Llosas, els suggereixo la conveniència de mesurar mitjançant els seus GPS la prominència de la cota en qüestió, identificada en el llistat de Juan Buyse com a cota restant 1101. Així ho fan el dia 1 de juliol i els resultats coincideixen amb les apreciacions dels autors esmentats. Una prominència al collet que separa els dos cims d'entre 13 i 14 metres. El nom proposat d'Argarot Sud el prenem del suggerit per Miquel Capdevila al seu llibre: Los tresmiles en treinta jornadas.

La via normal és la mateixa que per a la Agulla Argarot, partint de la Bretxa Inferior de Llosas o dels seus voltants ,per la banda de Corones, s'arriba bastant fàcilment a aquest avantcim. Els que hagin pujat per aquí amb intenció de fer l'Agulla Argarot és gairebé segur que han passat per ella. El seu cim és una gran llosa de granit plana i presenta cap a la Argarot un petit graó immediat al cim que es desgrimpa amb facilitat.

Sobre el cim de l'Argarot Sud.


A més, sempre que es realitza un estudi en profunditat com l'abordat per aquest equip de muntanyencs, pot sorgir la sorpresa per la part més inesperada. De l'anàlisi de les dades proporcionades pels GPS comprovem que la ubicació de les agulles de la cresta en els mapes d'Alpina estava equivocada. L'error prové de la cartografia base utilitzada, la de l'IGN espanyol, on comprovem que la Agulla Central o Tchihatcheff no està cartografiada. Falta, per tant, una agulla en els mapes. Editorial Alpina, tractant de representar les tres agulles sobre una base errònia, atribuïa el nom d'Agulla Tchihatcheff a l'Argarot. I on s'ubicava l'Agulla Argarot?, Efectivament, al lloc de l'Argarot Sud. Immediatament, vam comunicar les nostres dades a l'editorial, que les va acollir amb molt de gust, corregint la seua cartografia. Així, des del 2008, ja es troben correctament les tres agulles tradicionals i s'identifica a la cota restant 1101 de Buyse amb el nom d'Argarot Sud.

Waypoints indicats sobre l'antiga edició del mapa Alpina. Comproveu la ubicació incorrecta de les agulles en ell.


Edició del mapa d'Alpina corresponent a juliol de 2008 amb la situació de les agulles corregida.


Podeu consultar l'activitat en els següents links:
Mattin : Cresta de Llosas
Igertu : Cresta de Llosas

Dades tècniques:

Argarot Sud :..................... 31T x: 306948 i: 4721922 z: 3039,1
Bretxa Argarot Sud-Argarot :...... 31T x: 306956 i: 4721959 z: 3024,9
Agulla Argarot :................... 31T x: 306955 i: 4721997 z: 3040,3
Bretxa Argarot-Tchihatcheff :..... 31T x: 306990 i: 4722029 z: 3013,1
Agulla Tchihatcheff :.............. 31T x: 307021 i: 4722035 z: 3049,2
Bretxa Tchihatcheff-Franqueville: 31T x: 307041 i: 4722053 z: 3015,5
Agulla Franqueville :.............. 31T x: 307122 i: 4722076 z: 3068,6

FTer (traduït per Carles)