PRESENTACIÓ.

Benvingut a aquest Blog.

Ets un o una amant de la Muntanya? Dels Pirineus en particular?

Consideres, com nosaltres, que els seus cims més elevats mereixen l'esforç que costa arribar-hi?

Des del cim d'un tresmil, envoltat en totes direccions per un encrespat mar de cims, has sentit el gust d'allò desconegut i, has somiat a tenir el temps, els recursos, la capacitat, de poder pujar a totes ells. Has sentit que la felicitat era allà dalt?. O més exactament, en el simple fet de posar-se a caminar cap a un objectiu desconegut. Enhorabona! Has fet el primer pas.

No vam ser els primers a experimentar aquesta sensació. Altres la van sentir abans, ells ens van indicar el camí. Tot va començar com un solitària fita al mig del trajecte. A mesura que el temps ho anava desdibuixant, altres aportaven el seu muntet de pedres. Aviat va quedar configurat un camí, una direcció. Aquelles primitives fites gairebé no s'aprecien, ara per ara. Però la senda ha quedat marcada. Però, si busquem bé, acabarem per veure-les. En la nostra mà està el netejar-los de la brolla que els envolta. Fent-ho ens sentirem una mica com qui, fa molt temps, els va col·locar. I per un instant, per un sol instant, viurem aquell temps que ha configurat el nostre.

Aquest Blog vol seguir aquell camí. Com en la millor tradició dels peregrins, seguim els passos dels nostres predecessors. El tema: la Muntanya; com a marc: els Pirineus; el camí: els seus cims més elevats.

Sí, sens menystenir altres cims, tractarem sobre els tresmils. Parlant dels Pirineus, els tresmils formen el caràcter d'aquesta serralada. No són inhumans com els alts cims de l'Himàlaia i del Karakorum. No són freds com els quatremils dels Alps. Estenent-se al llarg de 450 km de l'Atlàntic al Mediterrani, estan tan sotmesos a la llum i la calor que caracteritzen aquest últim, com a les boires i al fred provinents del Golf de Biscaia. Aquests dos extrems modulen el pas de les estacions i tant es pot arribar a un tresmil en samarreta i pantalons curts, com ser necessari l'ús de material hivernal i conèixer el seu ús.

Hem posat un límit en els tres mil metres d'alçada. Som conscients que mesurar en metres, fer servir el sistema decimal, la mateixa concepció del metro, són convencions humanes que poc tenen a veure amb la realitat de les valls i muntanyes pirinenques. Per sota de la màgica xifra hi ha la mateixa varietat i bellesa que per sobre. No obstant això, en la tradició pirinenca, els cims que sobrepassen aquesta xifra han estat objecte d'una atenció especial. Com l'afició a pujar a les muntanyes anava a ignorar els punts més alts? Als Pirineus, aquests punts més alts són els tresmils.

FTer (traduït per Carles)