Pic o Tuca de Mur, la història d'un patronímic.
El 2017, la "Consejería de Vertebración del Territorio, Movilidad y Vivienda" del Govern d'Aragó, a través de la "Comisión Asesora de Toponimia" d'Aragó va publicar els nous noms oficials que a partir de llavors haurien de ser usats per a denominar als pics de mes de 3.000 m aragonesos. En total, 160 noms nous que, avui dia, vuit anys després, s'ignora per complet d'on procedeixen. Cal matisar, d'on procedeixen se sap, de l'editorial PRAMES; el que es desconeix són les explicacions raonades per a tal intercanvi toponímic, un "ordeno i mano" dels de tota la vida tan típic d'unes certes mentalitats. Un obscurantisme sense precedents en el qual la comunitat muntanyenca va ser deliberadament apartada d'aportar el seu consell o, si més no, expressar la seva opinió.
No obstant això, entre tanta ganga hi ha una joia que brilla amb llum pròpia. Malgrat la sagaç Comissió, va haver de ser un estudi extern qui vingués a posar llum sobre el nom del Tercer Occidental de la Maladeta.
En el número 301 de la revista "Pyrénées", corresponent al primer trimestre de 2025, Mathias Llobatera exposa en un article: "Manuel Mur Ferrer dit Anselmo: un homme, un guide, un pic...", la gènesis i les conseqüències d'aquest estudi. Exposem aquí el mes rellevant d'aquest estudi.
El cim doble, dues petites puntes, que tanca la cadena de les Maladetas a ponent, s'alça sobre el Coll Superior d'Alba que separa les Maladetes dels Albes. Sense ser ascendida, van rebre nom el segle XIX com "les Soeurs de la Maladeta" per Eugène Trutat i "els Deux-Soeurs" per Maurice Gourdon, referint-se aquest últim al Segon i Tercer Occidental (Sayó i Mur). Tal denominació no va arribar a quallar.
La seua primera ascensió és possible que fos la realitzada el 16 de juny de 1903 per Louis Falisse en solitari, el qual recorre tota la cresta fins a la Maladeta. Segons el seu relat, Maurice Gourdon, el 1879, només va trepitjar el Segon i Primer Occidentals (Sayó i Cordier).
Mes èxit va tenir la denominació apareguda a la Guia Posets-Maladeta d'Agustí Jolís i André Armengaud, editada pel CEC en 1958: Tercer Occidental de la Maladeta. Fan referència els seus autors al fet que aquestes puntes a l'Oest del Pic Cordier (Primer Occidental de la Maladeta) mereixerien ser menys anònimes, encoratjant així algun possible futur bateig.
Bateig que havia de demorar-se fins a 1985, quan Feliu Izard publica el primer opuscle amb la seua llista de tresmils. El nom triat: Punta d'en Mir. Feliu pren un nom citat en el llibre del CEC Posets-Maladeta de 1958, nom citat com José Mir i/o Manuel Mir. Benasqués que, al costat de José Sayó i José Delmás, va exercir com a guia de muntanya al massís de la Maladeta en els primers anys del segle XX.
El nom de Mir per al pic va ser recollit de Feliu per Juan Buyse en les seves llistes des de 1986 i definitivament en el seu llibre "Los tresmiles del Pirineo" el 1990. Des de llavors, aquest és el nom amb el qual s'ha conegut el pic.
Les averiguacions de Mathias Llobatera van poder constatar la inexistència del cognom Mir a Benasc i a la vall aquells anys. No obstant això, l'examen del llibre registre de l'Aneto va treure a la llum un tal Manuel Mur que va servir com a guia a l'Aneto a Ramiro Busquets en diverses ocasions al costat de José Sayó. La consulta dels llibres de la parròquia de Santa María de Benasc va permetre constatar que un tal Manuel Mur Ferrer, nascut el 1862, podria ser el nostre home. Com a dada addicional, es va constatar que era conegut per "Anselmo", per ser aquest el nom de la seva casa, nom que venia del seu avi Anselmo Mur Cirera. En algunes ascensions censades al llibre de cim de l'Aneto també apareix un guia "Anselmo".
A més de guia de muntanya, Manuel Mur va exercir com a agutzil, pregoner, campaner i enterramorts a Benasc. Va morir el 4 d'agost de 1937 a l'edat de 75 anys, segons acta del Registre Civil de Benasc.
Les conclusions d'aquest estudi van ser comunicades el 2016 a la "Comisión Asesora de Toponimia" d'Aragó i es van recollir en el "Proyecto Tresmiles" canviant el nom del pic a Tuca de Mur. Aquest reconeixement oficial va ser calurosament acollit pels descendents de Manuel Mur, els quals van organitzar una celebració privada l'1 de setembre de 2019 a l'Hospital de Benasc. Una ascensió a fi de col·locar una placa commemorativa al cim es va celebrar el 9 d'abril de 2025 per part dels germans Sergio i Miguel Ángel Plaza Lomillos, besnets de Manuel Mur, acompanyats per Sergi Sánchez Domingo, membre del GREIM de Benasc.
Per part nostra, aquest estudi ens convenç d'aplicar-nos el canvi de nom proposat i documentat i acceptar la nomenclatura de Pic Mur, topònim amb el qual actualitzem la nostra llista de tresmiles.
Bibliografia:
-TRUTAT, Eugène. "Els glaciers donis Pyrénées. Station de la Dent de la Maladetta. Le glacier de la Maladetta vu de la Pena Blanca". A: Annuaire du C.A.F. 1876, París, Hachette, troisième année volume III, 1877, p.480.
-GOURDON, Maurice. "Le Pic des Soeurs (première ascension) et le Pic Occidental de la Maladetta (octobre 1879)", A: Bulletin de la Societé Ramond, Sixième année, Troisième trimestre de 1881. Bagnères, 1881, pp.87-90.
-"Registre de les ascensions efectuades al Pic de la Maladeta (3312m) en els anys 1899-1919". A: Butlleti del Centre Excursionista de Catalunya, nº312, Any XXXI, CEC, Barcelona, gen-1921, pp.9-10.
-ARMENGAUD, André. Jolis, Agustín. Posets-Maladeta, Barcelona, Editorial Montblanc CEC, 3a ed. 1968.
-RITTER, Jean. Le Pyrénéisme aux Pyrénées Centrals. Maurice Gourdon 1847-1941. Imprimerie Fabbro, Montréjeau, 2008, p.133.
-LLOBATERA, Mathias. "Manuel Mur Ferrer dit Anselmo: un homme, un guide, un pic...", A: Pyrénées, nº301, Lourdes, 2025, pp.20-43.
-RUIZ ANTORÁN, Sergio. "La gloria eterna de Manuel Mur", A: El Periódico de Aragón, 15-ago-2025. https://www.elperiodicodearagon.com/deportes/2025/08/15/gloria-eterna-manuel-mur-120651759.html
FTer (traduït per Carles)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada