Els tres mils fantasmes. Avantcim Nord del Pic Le Bondidier.

Del Segon Pic Occidental de la Maladeta, batejat com Pic Sayó per Feliu Izard en la seua lista de 1985, es desprèn un contrafort al sud separat de la corda principal de les Maladetes pel denominat coll Cordier. És una cresta que presenta dues puntes, éssent la principal la Sud. Els seus vessants meridionals van a morir a l'estany de Cregüenya.

A l'agost del 1921, muntanyencs del Groupe des Jeunes realitzen una incursió pels massissos de Posets i Maladeta. Un dels objectius era acompanyar, des de la Renclusa, a Pierre Soubiron al bateig del seu pic. La cerimònia es va realitzar, literalment, ruixant el cim de vi ranci el dia 23. La tornada es va efectuar pel sud del massís, anant a pernoctar a la cabana de la Ribereta, a Vallibierna. El dia següent, els cims van aparèixer ennuvolats. Van atravessar el coll de Cregüenya amb l'amenaça del mal temps. A la vora de l'estany de Cregüenya, la idea de passar el coll Maldito, va ser desestimada. La caravana es disgrega: Soubiron, Bousquet i Rousian decideixen encaminar-se cap a la bretxa d'Alba; Jean Arlaud, informat per Louis Le Bondidier, sap que està als peus de "l'últim tres mil verge" (posteriorment se'n descobriria algun altre). Convenç a Raymond d'Espouy i a Jean Alba per intentar-lo. Entre les bromes, grimpant per xemeneies gelades, recorren la cresta sud i a les 11 del matí arriben al punt culminant. Continuen fins al coll Cordier, on els espera Bousquet, mig gelat. Després d'algunes dificultats per trobar la bretxa superior d'Alba degut a la boira, arriben a la Renclusa a les 14.40 h.

El 17 de juliol de 1922, Jean Arlaud, Raymond d'Espouy i Jean Maigné, tornen al cim, on redacten l'acta de bateig: Pic Le Bondidier [Carnets de Jean Arlaud, 1913-1927. Tome I. Toulouse, 1965]. Efectivament, la Comission de Toponymie et de Topographie, en la sessió de Pau el 12 de març de 1922, després d'haver consultat a la Sociedad Peñalara, atorguen aquest nom al pic fins llavors anònim. Curiosament, en aquesta mateixa sessió, s'adoptà l'acord de que no seria donat a cap pic el nom de cap muntanyenc amb vida [Bulletin Pyrénéen nº160, III de 1922, pp.370-374]. Louis Le Bondidier moriria el 1945.

Fotografia de juliol del 1922 que acompanya al relat en els Carnets de Jean Arlaud.

Recentment, els últims estudis toponímics sobre el Pirineu Aragonès a partir de l'any 2000, indiquen per aquest pic el nom de Morrón de Cregüenya o de les Maladetes.

Entre el coll Cordier i el cim principal s'eleva un avantcim, catlogat per Buyse com cota restant 1081, amb una alçada de 3.149 m. segons Henri Baudrimont. Luis Alejos la cita com Primera Cota de Le Bondidier en la seua obra [Pirineos, guía de los 3000. Bilbao, Editorial Sua, 2005]. També apareix la cota, sense nom 3.145 m., en l'obra de Miguel Angulo [Pirineos, 1000 ascensiones. Tomo IV. Donostia, Elkarlanean, 1998]. A aquest avantcim, el SITAR li dóna una prominència de 11,42 m. cap al Pic Le Bondidier. Fidel Sáez de Heredia i Luis Mata el van visitar el 19 de juliol del 2014, medint una prominència de 12 metres. Existint dos confirmacions, i encara que molt ajustat, es pot considerar aquest Avantcim Nord el pic Le bondidier com tres mil secundari.

El Morrón de Cregüenya en la seua vessant est. Autor: Luis Mata.

Consulteu l'activitat en el següent link: Avantcim Nord del Pic Le Bondidier.

Dades tècniques:
Le Bondidier Nord:         3156m
Bretxa entre Le Bondidier: 3144m
Le Bondidier:              3159m

FTer (traduït per Carles)