Llista de tres mils de Feliu Izard (4a edició. 1987).

A la primavera del 1987, Feliu IZard, ja sota l'auspici del Centre Excursionista de Lleida, publica la primera revisió de la seua llista de tres mils del 1985. Les variacions, respecte a aquella, són mínimes, però tenen la seua importància. Denoten que Feliu Izard ha consultat la llista de Buyse a Muntanya de l'any anterior i intercanvia el nom entre les Agulles de Cregüenya i Juncadella per ajustar-se a les alçades errònies reflexades al mapa d'Alpina. Alçades que no havia tingut en compte el 1985. Segueix assenyalant la posició de les Agulles de la cresta de Cregüenya: Occidental, Central i Oriental. Però Buyse, a l'ignorar aquesta dada i basar-se solsament en els alçades, involuntàriament inverteix els noms de Cregüenya i Juncadella, ja que quan les alçades foren corregides, van arrossegar amb elles els noms atorgats a les Agulles. És curiós com una falsa primera, la de Juncadella i Haurillon a la cresta meridional del Maldito, està en l'origen d'aquest desencontre toponímic.

Comentem ara la història d'aquesta primera de la cresta de Cregüenya, doncs és una referència molt comuna i totalment falsa.

Un article d'André Armengaud a la revista Pyrénées núm. 26 d'abril-juny del 1956, amb una entervista al guia de Luchon Jean Haurillon, pocs anys abans de la seua mort, és la base d'aquesta atribució. Haurillon s'atribueix haver realitzar la cresta de Cregüenya el 1908, encara que sense cap certesa sobre la data, doncs està citant de memòria. Aquest relat és recollit en la publicació del 1957, per Jean Escudier, del llibre "L'Aneto i els seus homes". Al 1958, a la guia "Posets-Maladeta" d'Armengaud i Jolis, s'afegeix a Emili Juncadella com a client d'Haurillon en aquell recorregut, que ara es data el 1910. Posteriorment, Marcos Feliu Dord se'n fa ressò el 1978 a "La conquista del Pirineo". Al 1976, el castell de Montesqueiu, que fou la residència d'Emili Juncadella, és donat a la Diputació de Barcelona. És llavors quan apareix el diari de les excursions realitzades per Juncadella entre 1908 i 1913. David Vilaseca Basco ho analitza en el seu llibre "Emili Juncadella. Aventures d'un burgès als Pirineus", Cossetania Edicions, 2004. Del que es diu en aquest llibre, es pot deduir que Juncadella i Haurillon mai van emprendre la cresta de Cregüenya. Allò més proper és un intent al pic "Maldito" realitzat el 12 i 13 d'agost del 1912, que no van culminar pel mal temps, limitant-se a pujar des de l'estany de Cregüenya al coll contigu al que ara es coneix com a pic "Abadías" (no el coll "Maldito", sinó el que es denominava Bretxa Sud de la Maladeta o coll d'Aneto), baixar a la gelera d'Aneto i, pel "Portillón" Superior, dirigir-se a l'"Hospice de Luchon". S'ha de dir que no s'han trobat enlloc els diaris d'Haurillon, raó per la qual no existeix constància documental d'algunes de les primeres atribuïdes a aquest guia. La última part de la cresta, la més propera al cim del pic "Maldito", fou recorreguda el 3 d'agost del 1905 per Luis Le Bondidier i Louis Camboué amb els guies Sansuc i Baylat-Lucquet, en ocasió de la primera ascensió al pic "Maldito". La primera ascensió documentada de la cresta de Cregüenya (no íntegra, solsament des la tercera agulla, la Haurillon) és la realitzada el 3 d'agost del 1928 per Jean Arlaud, P. Abadie, L. Bridenne, G.Guiraud, J.Pruent i P.Seguy, en el marc d'un campament del GDJ a "Llosás". El 1935, Joaquim Toldrà i Francesc Homedes, durant el primer descens d'aquesta cresta, tampoc íntegra doncs van abandonar molt amunt, refereixen que ha estat ascendida per tres o quatre cordades franceses. La primera ascensió hivernal va ser feta per André Armenagud el febrer del 1957.

És en base a aquella suposada primera que Feliu Izard anomena les fins llavors anònimes agulles de la cresta amb els noms d'Haurillon per a la més alta; Juncadella per la del mig; i Cregüenya, donat que aquest és el nom de la cresta, per a la més baixa. Fem notar de passada que Buyse no solsament té una errada a l'intercanviar els noms de les agulles, sinó que en el seu llibre identifica, també erròniament, al guia. Efectivament, en les edicions en castellà del seu llibre, indica que Haurillon era un dels guies de Russell. El Haurillon al que es refereix Buyse, de nom també Jean (1816-1868), pertany a una altra branca de la família de Jean Haurillon, de renom "Danse" (1878-1964), a qui està dedicada l'agulla. En l'edició francesa del llibre, en canvi, s'ha corregit lleugerament, assenyalant que el Jean Haurillon de l'agulla havia estat guia de Jean d'Ussell, cosa que és certa, en el primer recorregut integral des del pic Russell a l'Aneto, el 1912.

Qui no va caure en l'embolic de Buyse va ser Miquel Capdevila, que en el seu llibre "Pirineos: Los tresmiles en 30 jornadas", adopta l'ordre correcte establert per Feliu Izard.

Portada del quadernet en la seua 4a edició. (Cortesia de Luis Alejos)

Reproduim a continuació els tres mils d'aquesta quarta edició de la llista de Feliu Izard.

NÚM		NOM		ALÇ.		Altres denominacions		Notes
1		Pic d'Aneto		3404
2		Pic dels Posets		3375		Pic de Llardana
3		Mont Perdut		3355
4		Punta d'en Astorg		3354
5		Espatlla d'Aneto		3350		Pta. dels frères Cadier o Cap des 5 frères
6		Pic Maleït		3350
7		Pic del Mig		3345
8		Pic de les Espases		3332		Pic de Llardaneta
9		Cilindro de Marboré		3325
10		Tuca de Llardaneta		3311				(1)
11		Pic de Corones		3310
12		Pic de les Tempestats		3310
13		Pic de la Maladeta		3308
14		La Pique Longue		3298
15		El Clot dera Hount		3274
16		El Soum d'en Ramond		3254		Pic d'Añisclo
17		Pic de Marboré		3253
18		Punta d'en Cordier		3252		Maladeta Occ. Sur 1ª
19		Pic de la Cerbillonera		3247		Cerbillonar, Cerbillona, etc
20		Pic de na Margalida		3241
21		Pic Central		3235
22		Perdiguero		3221
23		Pic de Montferrat		3220
24		Punta d'en Sayó		3220		Maladeta Occ. Sur 2ª
25		Pic d'en Russell N		3207
26		Punta d'en Chaussenque		3205
27		Pic d'en Russell		3205
28		Le Piton Carré		3198		Les Jumeaux
29		Le Pic Long		3192
30		Punta d'en Mir		3178		Maladeta Occ. Sur 3ª
31		El Dedo del Mont Perdut		3178
32		Gran Bachimala		3177		Machimala, Pta. Schrader
33		Punta d'en Delmàs		3170		Maladeta Occ. Sur 4ª
34		Pic Or. de la Cascada		3161
35		Pic Badet		3160
36		Los Gemelos		3160				(2)
37		Pic de Campvielh		3157
38		Pic de Lentilha		3156
39		Pic de Lliterola		3152
40		Pic de Tapou		3150
41		Pic d'en Le Bondidier		3150
42		Pic de Marmuré		3145		Bat-laitouse, Balaitus, Pico Moros
43		Pic de Taillón		3144
44		Punta del Sabre		3143
45		Pica d'Estats		3143
46		Dent d'Alba		3136
47		Pic de la Munia		3134
48		Pic dels Gorgs Blancs		3131
49		Pic del Milieu		3130				(3)
50		Pic del Veterano		3125				(4)
51		Punta d'en Mossèn Cinto		3125		Punta N.Oest o Pic Occ. de la Pica
52		Pta. dels Pavots		3121		Tucon Royo
53		Pic Roio		3121
54		Pta. d'en Ledourmeur		3120
55		Pic d'Alba		3118
56		Pic Or. dels Crabiolès		3118
57		Pta d'en Gabarró		3115		Pta. S.Est o Pic Or. de la Pica
58		Seilh dera Vaca		3114
59		El Malhpas		3109
60		Pta. d'en Lourde-Rocheblave		3107
61		Pic d'en Brulle		3106		Pic Central de la Cascada
62		Pic dera Vaca		3106
63		Pic Occ. dels Crabiolès		3106
64		Cap dera Vaca		3097
65		La petita Munia		3096
66		Pic Occ. de la Cascada		3095
67		Pic de Neuvielh		3092		Pic d'Aubert
68		Pico del Infierno		3091		Gran Pico de la Quijada de Pondiellos
69		Sierra Morena		3090
70		Pic d'en Lezat		3090
71		Pic de Troumouse		3085
72		Dent de Llardana		3085
73		Montcalm		3080
74		Pic de Bardamina		3079
75		Pic Occ. del Infierno		3076
76		Pic d'en Jean Arlaud		3074		Pic d'Oo
77		Pic Maou		3074
78		La Espalda de Marboré		3073
79		Pic de Sotllo		3073
80		Gran Pic d'Astazou		3071
81		El Garmo Negro		3070		es el apropiado "Pico Bandera"
82		Pico de las Frondellas		3069
83		Pic Maubic		3069
84		Pta. Ctal. Frondellas		3068
85		Pic de Vallhiverna		3067
86		Pta. d'en Franqueville		3065
87		Pic dels Spijoles		3065
88		Pic de les Colobres		3062
89		Petit Bachimala		3060
90		Pico Or. del Infierno		3056
91		Gran Pic de Bagüenyola		3053		Eriste Ctal., Leners
92		Pta. d'en Cikhacev		3052
93		Torre d'en Costerillou		3049		Torre dels germans Cadier
94		Pico de la Argualas		3046		Arollas, no hauria de ser el "Pic Bandera"
95		Eriste Sud		3045		Bagüenyola Sud
96		Pic del Portillò d'Oô		3044
97		Pta. d'en Camboue		3043
98		Pta. Sans Nom		3040
99		Pic des Trois Conseillers		3039
100		Pic d'Aragüells		3037
101		Pta. de l'Abeille		3036
102		Pic de Culfreda sud		3035		Batouas sud
103		Pta. d'en Argarot		3035
104		Turon de Neuvielh		3035
105		Agulla d'en Haurillon		3035		Pta. Or. cresta Cregüenya
106		Gran Quayrat		3034
107		Pic Occ. de Gabietu		3034
108		Pic d'en Gourdon		3034		Pic Noir
109		Pic de Comaloforno		3033		Montado de Caldes
110		El petit Vinhamala		3032
111		Pic de Culfreda nord		3032		Batouas nord
112		Pic de Bugarret		3031
113		Pic Or. de Gabietu		3031
114		Pico de Algas		3030
115		Besiberri		3030
116		Pics de Clarabide		3028
117		Pic de Lustou		3026		Pic d'Estiouere o du Tour
118		Pic d'en Beraldi		3025		Bagüenyola o Eriste Nord
119		Pta. d'en Heredia		3024		Pico Anónimo
120		Pta. de la Pez		3024
121		Agulla d'en Ussel		3022
122		Pta. d'en Heïd		3022
123		Pala Carbonouse		3021
124		Dent d'Estibere Male		3017
125		Agulla de Pondiellos		3015
126		Pta. Cregüenya		3015		Pta. Occ. Cresta Cregüenya		(5)
127		Besiberri Nord		3014
128		Pta. Alta de la Comaslesbienes		3014
129		Petit Pic d'Astazou		3012
130		Pta. de Ramougn		3011		Turon Petit
131		Pic de Gias		3011
132		Tuc de les Mulleres		3010
133		El Diente Royo		3010
134		La Torre de Marboré		3009
135		Pic de Turets		3007		La Forqueta
136		Pic de Robinhera		3007		Louseras
137		El Corral Ciego		3006		Casque de Marboré
138		Pta. Occ. de las Frondellas		3006
139		La Gran Faixa		3006
140		Pic Nord de Pondiellos		3006		Arnales Nord
141		Pic d'Estaranha		3006
142		Pics d'en Belloc		3006
143		Agulla d'en Juncadella		3005		Pta. Central Cresta Cregüenya		(6)
144		Pic Rodó de Canalbona		3004
145		Pic del Boum		3004
146		Pta. d'en Saint-Saud		3003
147		El Doble Ressalt		3003		Besiberri Central
148		La Punta de las Olas		3002
149		Pta. d'en Celestin Passet		3002
150		Pic de Pondiellos		3001		Arnales Sud

(1) Tuca de Llardaneta, cim adquirit de la llista publicada a Muntanya l'any anterior per Juan Buyse.

(2) Los "Gemelos". Seguint la nomenclatura de Buyse, desapareix la localització geogràfica.

(3) Pic de Milieu, també agafat de la llista precedent de Buyse.

(4) Pic del "Veterano". Ha substituit el "Gemelos" Nord per la proposició de bateig de Buyse.

(5) Punta de Cregüenya. Canvia l'alçada d'aquesta punta per ajustar-se a les indicades als mapes Alpina, encara que segueix mantenint la seua localització com la més propera al coll de Cregüenya.

(6) Agulla d'en Juncadella. Igual que l'anterior. Canvia l'alçada per coincidir amb les errònies del mapa Alpina. Segueix éssent la central de la cresta.

Veiem que en dos cims, "Gemelos" i "Veteranos", s'adopta la nomenclatura utilitzada per Buyse, i s'afegeixen uns altres dos cims, oblidats en les edicions anteriors, agafades de la llista d'aquest, Tuca de la Llardaneta i el pic de Milieu. A més, s'ajusten les alçades de les dues primeres agulles de la cresta de Cregüenya a les errònies d'Alpina. Buyse, posteriorment, ignorarà aquesta correcció: el ball de noms d'aquestes dues agulles s'ha consumat. A més, hi ha algunes diferències menors, toponímiques i d'alçades, en altres cims.

FTer (traduït per Carles)