dimecres, 19 de desembre de 2012

La llista de tresmils de Sabino Echeandia (1978).

Les llistes de tresmils continuen la seua popularització. L'aportació basca apareix de la ma de Sabino Echeandia, el qual, al 1978, publica una llista a la revista Pyrenaica, òrgan de la Federació Basca de Muntanya (pàgines 30-34 del número doble 112-113).

Els cims, amb els seus noms i alçades, estan extrets de la cartografia de l'Editorial Alpina que, en aquella data, ja cobreix la totalitat de les zones de tresmils. Els tresmils francesos de la zona de Neouvielle en són l'excepció. Per a ells, Sabino Echeandia no n'indica la font, i és on podem trobar errades en la toponímia usada conjuntament a absències notables (Crabounouse, Estibère Male, Maou). Un petit grup de tresmils està extret del mapa croquis adjunt a la guia del CEC Posets-Maladeta. Per l'anotació realitzada a la cima Tuc (Punta de les Olas), es desvetlla que s'ha consultat igualment la guia Vignemale-Monte Perdido del CEC, traducció de la guia de R. Ollivier.

Els mapes Alpina més recents a la data, que poden haver estat utilitzats, són els següents:

La Maladeta-Aneto (207) 1:25000, 7a edició, de 1977.
Posets-Benasque (206) 1:25000, 6a edició, de 1974.
Montardo-Aigües Tortes (209) 1:25000, 8a edició, de 1977.
Pica d'Estats-Vall Ferrera (211) 1:40000, 5a edició, de 1977.
Valle de Ordesa-Vignemale (204) 1:40000, 4a edició, de 1977.
Panticosa-Formigal (203) 1:25000, Echeandía cita com font aquest mapa de Xabier Coll, però la primera edició data de 1979.

Els cims indicats ascendeixen a 125, número semblant a la resta de llistes publicades llavors.

L'objectiu del llistat, segons el seu autor, és assenyalar nous objectius als muntanyencs dins de les màximes alçades del Pirineu, els quals, segons el seu parer: "moltes vegades queden reduits a uns quants noms de cims".

És possible la consulta a través d'Internet dels números antics de la revista a la web de Pyrenaica.

De totes formes, detallem a continuació la llista de Sabino Echeandia.

Cartografia Alpina.    
Piedrafita Panticosa.    
(Xavier Coll)    
     
CIM Altitud  
Balaitus 3151  
Frondiellas (Picos de las) 3000  
Frondiellas (Picos de las) 3025  
Frondiellas (Picos de las) 3000  
Frondiellas (Picos de las) 3006  
Gran Facha 3006  
Infierno. Occidental (Picos del) 3072  
Infierno. Central (Picos del) 3076  
Infierno. Oriental Picos del) 3056  
Garmo Negro 3051  
Algas 3021  
Argualas 3041  
     
     
Cartografia Alpina.    
Ordesa Vignemale.    
(Xavier Coll)    
     
CIM Altitud  
Petit Vignemale 3032  
Pta. Chausenque 3025  
Pitón Carré 3198  
Pique Longue 3303  
P. de Clot de la Hunt 3285  
P. de Cerbillonar 3235  
Pic Central 3222  
Pic de Montferrat 3212  
Pico de Tapou (G) 3143  
Pico de Tapou (M) 3130  
Gabieto Oriental 3031  
Gabieto Occidental 3034  
El Taillón 3144  
El Casco 3006  
Torre de Marboré 3012  
Espalda de Marboré 3077  
Pic Occ. de la Cascada 3099  
Pic Central de la Cascada    
(o Brulle) * 3088  
Pic Or. de la Cascada 3165  
Pico de Marboré 3253  
Cilindro de Marboré 3328  
Pico de Astazú Occ. 3024  
Pico de Astazú Or. 3080  
Monte Perdido 3355  
Sum de Ramond 3254  
Tuc * 3018  
P. Robiñera 3003  
La Munia 3134  
Petit Munia 3096  
Sierra Morena 3090  
Pic de Troumouse 3085  
Pic de Heid 3022  
     
* d'acord amb la guia    
Vignemale-Monte Perdido    
     
     
Sense cartografia.    
     
CIM Altitud  
Pic Long 3194  
Neuville 3092  
Trois Conseillers 3056  
Turón de Neuvielle 3042  
Ramoungn 3010  
Bugarret 3036  
Badet 3161  
Campbiell 3175  
Lentille 3166  
Esteragne 3005  
     
     
Cartografia Alpina.    
Poset Perdiguero    
(Ramón de Semir)    
     
CIM Altitud  
Punto Ledormeur 3120  
Pico de Bachimala 3177  
Punto del Sable 3143  
Pico de Clarabide 3028  
Pico de Gias 3011  
Pico de St. Saud 3045  
Pta. Lourde Rocneblare 3104  
Pico de Gourgs Blancs 3129  
Pico de Oô (Arlaud) 3065  
Pico de Baquo 3114  
Pico del Portillón de Oô 3050  
Pico de Perdiguero 3221  
Pic Royo 3121  
Punto de Lliterola 3132  
Pico Occ. de Crabioules 3106  
Pico Or. de Crabioules 3116  
Aguja de Crabioules 3025  
Pico de Maupas 3109  
Bagueñola o Eriste Sur 3045  
Bagueñola o Eriste Central 3053  
Bagueñola o Eriste Norte 3025  
Pico de la Forqueta 3007  
Tucon Royo (o Pavots) 3121  
Llardaneta 3332  
Las Espadas 3329  
Diente de Llardana 3085  
Pico de Posets 3375  
Los Gemelos 3160  
Pico de Bardamina 3079  
     
     
Cartografia CEC.    
Guía Posets Maladeta    
     
CIM Altitud  
Culfreda o Batua 3034  
Pic Lustou 3026  
Abeille 3036  
Pequeño Bachimala 3062  
Spijeoles 3065  
Pic Belloc 3008  
Pic Lezat 3099  
Pic Quairat 3059  
     
     
Cartografia Alpina.    
Maladeta Aneto    
(Ramón de Semir)    
     
CIM Altitud  
Pico de Boum 3006  
Pico de Alba 3118  
Diente del Alba 3136  
Pico le Bondidier 3185  
Maladeta Occidental 3 3185  
Maladeta Occidental 2 3220  
Maladeta Occidental 1 3254  
Pico de la Maladeta 3308  
Pico de Enmedio o Maldito 3350  
Punta Astora 3355  
Pico del Medio 3346  
Pico de Coronas 3293  
Pico de Aragüells 3037  
Pico de Aneto 3404  
Agujas de Aneto 3350  
Aguja Franqueville 3065  
Aguja Tehihatcheff 3052  
Aguja Argarot 3035  
Espalda de Aneto 3350  
Pico de las Tempestades 3290  
Pico Margalida 3241  
Pico Rusel 3205  
Tuc de Mulleres 3010  
Pico Occ. de Valliberna 3062  
Pico Or. de Villaberna 3067  
     
     
Cartografia Alpina.    
Montardo Coma lo Forno    
(Rosendo la Blanch)    
     
CIM Altitud  
Bisiberri Nord 3014  
Bisiberri del Mig 3003  
Bisiberri Sud 3030  
Coma lo Forno 3032  
Punta Passet 3002  
Punta Alta 3014  
     
     
Cartografía Alpina.    
Pica d'Estats Mont Roig    
(Ramón de Semir)    
     
CIM Altitud  
Pic de Sotllo 3073  
Pica D'Estats 3143  
Pic de Montcalm 3077  
     

FTer (traduït per Carles)

dimarts, 25 de setembre de 2012

Els tresmils fantasmes. Avantcim N.E. de la Maladeta.

Vista des del "Portillón" de Benasc, la Maladeta apareix com el cim més elevat de les Muntanyes Maleïdes. L'Aneto, en un segon pla, no mostra, des d'allí, la seua preminència. La part alta de la vall de l'Ésera va ser l'escenari, durant la guerra de Successió a la corona espanyola, d'operacions i combats entre els exèrcits de l'arxiduc i Felip V. Es diu que el port de la Picada rep aquest nom per una escaramussa que allí va tenir lloc. No és estrany que el massís figuri ja representat des dels inicis de la cartografia, en el mapa de Roussel i a la Llegenda de la Blottière, publicats el 1730. Raymond d'Espouy, en un article de la Société Ramond, en el seu butlletí de 1940, observa que la representació en aquell mapa de la Maladeta va ser presa del natural per La Blottière [Jean Escudier. El Aneto y sus hombres].

S'ha d'assenyalar que el nom de la Maladeta, al qual Ramond, escrivint "Maladetta" i barrejant italià i castellà, popularitza com maleïda, només vol dir, en el llenguatge del país: la muntanya.

En el període inicial del pirineïsme, i fins que al 1820 ja no es pot dubtar de la supremacia de l'Aneto, totes les mirades van a dirigir-se cap a la Maladeta i a plantejar-se la seua conquesta. El primer tímid intent va ser obra de Ramond, que al 1787, entrant per la vall de Paderna, recorre els peus de la gelera d'Alba i les ramificacions occidental i oriental del de la Maladeta. Aixecant-se per aquest últim, i sol, abandonat pels guies, arriba, enmig de la boira, a una cresta que les seues descripcions no permeten identificar, però que bé podria ser la dels Portillons.

El següent intent és inspirat per Lapeyrouse. Enemistat amb Ramond, proposa al seu amic Ferrière superar a l'alsacià conquerint la Maladeta. Al 1800, Ferrière i el seu guia Barrau arriben a algun punt de la cresta dels Portillons. Com que no poden continuar, donen mitja volta.

Al 1802, són Cordier i Bruun-Neergaard, informats per Ferrière, els que ho intenten. Barrau també els acompanya. I novament segueixen la cresta dels Portillons. Però Cordier és més explícit, i ens conta que van trobar un pas dolent que, per a 200 metres, els va exigir mitja hora penjats dels blocs, tant per un cantó com de l'altre de la cresta. Arriben al punt on Ferrière es va donar la volta i tampoc poden superar l'obstacle. Bruun-Neergaard es retira, però Cordier i Barrau aconsegueixen baixar a la gelera de la Maladeta, i, avançant per ella, arriben a la cresta a la vora del coll de la Rimaia, des d'on ja no poden avançar més. El lloc és conegut com la roca de "los Dos Hombres". Malgrat el fracàs, Barrau deu veure alguna possibilitat, doncs en el següent intent, arribarà al cim.

Altres intents per part de De Candolle, Jean de Charpentier y De Marsac, no semblen oferir millors resultats [Alberto Martínez Embid. Aneto, el monarca del Pirineo]

Passen anys fins que Fréderic Parrot requereix els serveis de Barrau per a un altre intent a la Maladeta. Pujant directament per la gelera, arriben als "Dos Hombres" i, superant l'obstacle mitjançant un pas d'espatlles, aconsegueixen tocar el punt culminant. És el 28 de setembre de 1817. Des del cim, Parrot observa la superioritat de l'Aneto i lamenta no poder dirigir-s'hi. El seu nom es perpetua en el Parrotspitze, commemorant un intent de l'alemany al Mont Rosa.

Hi va haver una proposta, de Le Bondidier, que no va cuatllar, per a que es donés el nom de Parrot al Primer Occidental de la Maladeta (pic Cordier) i pic Charpentier al Segon Occidental (pic Sayó) [Bulletin Pyrénéen, 1947. p.84].

Entre les dues vies normals de la Maladeta, s'hi estira la cresta dels Portillons, que va des del cim fins al "Portillón Superior", formant algunes puntes. La via dels primers intents avui és seguida molt rarament. A tot arreu, se cita que la primera ascensió la va fer Frédéric Lung, amb Castagné i Courrége, el 9 d'agost del 1911 [CEC. Guía Posets-Maladeta, 1968]. Però en els diaris d'Emili Juncadella, que va realitzar l'ascensió el 24 d'agost del 1012 amb Jean Haurillon i José Sayó, es desvela que aquells no havien seguit la cresta íntegrament, donat que abordaren la segona agulla per la gelera de Maladeta. Després d'aconseguir-la, van tornar a baixar a la neu, continuant per ella fins molt a prop de la paret final [David Vilaseca Basco. Emili Juncadella. Aventures d'un burgès als Pirineus. Cossetania, Valls, 2004].

Cresta dels "Portillones" a la Maladeta des del pluviòmetre. (Autor: Luis Mata)

Buyse, en la seua llista de cotes restants, indica dues elevacions en aquesta cresta: la 1090 de 3038m. i la 1091 de 3235m, aquesta darrera coneguda com "Avantcim NE de la Maladeta". Luis Mata va recórrer la cresta prenent mesures el 21 de juliol del 2012. La primera de les puntes té 8 metres de prominència. La segona, l'Avantcim, presenta una prominènica cap al cim principal de 11 metres. Existeixen unes altres dues puntes més elevades, però amb uns escassos tres o quatre metres de prominència.

Maladeta i Avantcim NE. des de la base del Pic Maleït. (Autor: Luis Mata)

El SITAR indica una alçada de 3234,87 m. per a aquesta punta, amb una prominència de 13,23. També apareix ressenyada en l'obra d'Angulo "Pirineos. 1000 ascensiones" amb una cota de 3230m i sense nom.

Dades tècniques:
Avantcim NE de la Maladeta ........ 31T 306716 4724368 z:3248m
Bretxa de l'Avantcim .............. 31T 306663 4724335 z:3237m

Consulteu l'activitat en aquest link:
Antecima NE. de la Maladeta.

FTer (traduït per Carles)

dimecres, 29 d’agost de 2012

La llista de tresmils de Manuel Cortés (1977).

Entre els dos opuscles de Juan María Feliú i amb total independència d'ells, l'any 1977, es publica una nova llista de tresmils. El seu autor és Manuel Cortés (Manel), i figura al Butlletí del Centre Excursionista de Lleida en el número de novembre de l'any esmentat, sota el títol "Els tres mil del Pirineu". Cortés assenyala expressament que cita en la seua llista totes aquelles puntes ("cims principals i també els de segona fila") que tenen la suficient personalitat per a haver merescut un nom. Tenim així el primer i més immediat criteri per a la validesa d'un "tresmil". Certament, allò que no té nom no existeix, no figura ni a la bibliografia ni a la cartografia. Agrupa els cims per unitats geogràfiques o massissos, resultant-ne onze zones que són les que, posteriorment, adoptarà Buyse. La impressió del propi Manel és que la seua llista no va servir de base per a la posterior llista de Feliu Izard, que oficialitzaria, d'alguna manera, el Centre Excursionista de Lleida posteriorment. Avui en dia, en Manuel renega del seu treball, vista la deriva que ha adoptat, posteriorment, el tema "tresmilista". Es pot considerar com la primera llista catalana de tresmils comprenent tota la serralada.

Manuel Cortés es basa, al confeccionar la llista, en la cartografia existent llavors, principalment de l'Editorial Alpina i utilitza els mapes topogràfics de l'IGN espanyol, en aquelles zones no cobertes per l'editorial de Granollers. També obté noms de les Guies Ollivier per al territori francès, però algun detall toponímic indica que no ha consultat la cartografia oficial francesa.

El número de cims que comptabilitza Cortés és de 122. Poc a poc van apareixent noves cotes de tresmil. Donat el criteri empleat, es pot dir que es van coneixent denominacions fins llavors amagades en algun mapa o relat antics.

Reproduim a continuació la llista de Manuel Cortés al complet, amb algunes anotacions per a explicar algun punt fosc.

REGIO DE PIEDRAFITA-PANTICOSA
       
    m.  
1 Frondella Occid. 3000  
2 Frondella Central 3064  
3 Frondella Oriental 3069  
4 Balaitous 3146  
5 Agulla Anònima 3024 (1)
6 Gran Facha 3006  
7 P. Infierno Occid. 3076  
8 P. Infierno Central 3091  
9 P. Infierno Orient. 3006  
10 P. de los Arnales 3001  
11 Pondiellos 3060 (2)
12 Argualas (Arollas) 3045 (3)
13 Algas 3030  
       
REGIO DE VIGNEMALE
       
    m.  
14 P.Tapou 3143
15 Montferrat 3220  
16 P. Central 3235  
17 Cerbillonar 3222  
18 Clot d'Era Hount 3285  
19 Pique Longue 3298  
20 Pitón Carré 3198  
21 Pointe Chausenque 3205  
22 Petit Vignemale 3032  
       
REGIO D'ORDESA-GAVARNIE
       
    m.  
23 Gabieto 3034  
24 Taillon 3144  
25 El Casco 3006  
26 La Torre 3012  
27 Espalda de Marboré 3077  
28 P. Occ. de la Cascada 3099  
29 P. Central de la Cascada 3165  
30 P. Oriental de la Cascada 3165  
31 P. de Marboré 3253  
32 Cilindro de Marboré 3328  
33 Monte Perdido 3352  
34 Soum de Ramond 3254  
35 Punta de las Olas 3002  
36 Petit Astazou 3024  
37 Gran Astazou 3080  
       
REGIO DE TROUMOUSE-BARROSA
       
    m.  
38 Robiçera (Louseras) 3007  
39 La Munia 3134  
40 Petit Munia 3096  
41 Serra Morena 3090  
42 P. de Troumouse 3085  
43 P.Heid 3022  
       
REGIO DE CAMPBIEIL-LONG
       
    m.  
44 P. Long 3194  
45 P. Badet 3162  
46 P. de Campbieil 3175  
47 P. Estargne 3006  
48 P. Tourrat 3030 (4)
49 P. Maubic 3069  
50 P. de Néouvielle 3092  
51 Turon de Néouvielle 3031  
52 Trois Conseillers 3042  
53 Pointe Ramoung 3010  
       
REGIO CINQUETA DE LA PEZ
       
    m.  
54 Batoua (Culfreda) 3035  
55 Lustou 3026  
56 P. de l'Abeillé 3036  
57 Punta Ledormeur 3120  
58 Gran Bachimala 3166  
59 Punta del Sabre 3143  
       
MASSIS DE POSETS-ERISTE
       
    m.  
60 Tucón Royo (Pavots) 3121  
61 Las Espadas 3332  
62 Posets (Lardana) 3375  
63 Los Gemelos 3125 (5)
64 Bardamina Occid. 3110  
65 Bardamina Oriental 3079  
66 P. Eriste S. 3045  
67 P. Eriste Central 3053  
68 P. Eriste N. 3025  
69 Turets (Forqueta) 3007  
       
REGIO D'ESTOS-ESPINGO-LYS
       
    m.  
70 Clarabide Occid. 3021  
71 Clarabide Oriental 3028  
72 P. de Gias 3011  
73 Pouchergues 3006 (6)
74 Pointe Camboué 3043 (7)
75 Pointe Saint-Saud 3079 (8)
76 Pointe Lourde-Rocheblave 3107  
77 Gourgs Blancs 3131  
78 P. d'Oô (Arlaud) 3074  
79 P. Gourdon 3034  
80 Spijeoles 3065  
81 Cap dera Baquo 3106  
82 Gran Pic Seilh dera Baquo 3114  
83 P. del Portilló d'Oô 3044  
84 Perdiguero 3221  
85 P. Royo de Literola 3143  
86 P. Quairat 3034  
87 P. de Lézat 3090  
88 Crabioulés Occid. 3115  
89 Crabioulés Oriental 3119  
90 Malpás 3109  
91 P. del Bom 3004  
       
REGIO LA MALADETA-VALLHIVERNA
       
    m.  
92 P. d'Alba 3118  
93 Dent d'Alba 3136  
94 P. Le Bondidier 3150  
95 Aragüells 3037  
96 Piedras Albas 3000 (9)
97 Maladeta, 1.er Occid. 3195  
98 Maladeta, 2.o Occid. 3220  
99 Maladeta, 3.er Occid. 3252  
100 Maladeta Oriental 3308  
101 Punta Astorg 3354  
102 P. Maldito 3350  
103 P. de Enmedio 3345  
104 P. de Coronas 3310  
105 Aneto 3404  
106 Espatlla d'Aneto 3350  
107 Tempestats 3290  
108 Margalida 3241  
109 P. de Rusell 3205  
110 Tuc de Mulleres 3010  
111 P.de Vallhiverna 3067  
112 Las Culebras 3062  
       
REGIO DE CALDES
       
    m.  
113 Biseverri N. 3014 (10)
114 Besiverri Central 3003  
115 Besiverri S. 3030  
116 Comaloforno 3033  
117 Punta Passet 3002  
118 Punta Alta 3014  
119 Pala Alta del Serrader 3001 (11)
       
MASSIS DE SOTLLO-ESTATS
       
    m.  
120 P. de Sotllo 3073  
121 Pica d'Estats 3143  
122 Montcalm 3080  

(1) És l'actual Agulla Cadier, que figura en l'antiga cartografia Alpina com Pic Anònim

(2) És el Garmo Negro. El nom de Pondiellos sembla provenir de Russell i Wallon, que anomenen Pundillos a aquest cim. De totes formes, la cartografia oficial espanyola situa el nom Pondellos als pics d'Arnales, al full 145 Sallent, el 1936.

(3) El nom d'Arollas o Arualas és el que s'utilitza a França per al Garmo Negro. Al full 145 Sallent, 2a edició, del 1963, s'anomena Arualas al Pic Argualas.

(4) És el Bugarret. En tota la cartografia francesa figura com Bugarret. Preguntat Manuel Cortés sobre el perquè d'aquesta denominació, indica que la devia agafar d'algun mapa que no recorda o que seria de collita pròpia per dominar l'estany Tourrat. Nosaltres no hem trobat cap referència en que al Bugarret se l'hagi anomenat Tourrat.

(5) Sembla provenir de les primeres edicions del mapa Posets d'Editorial Alpina, on s'assenyala la cota 3.125 amb el nom "Los Gemelos", no estant representada la cota 3,160. En edicions posteriors ja figuren les dues cotes, però el nom de "Los Gemelos" s'ha desplaçat a la punta 3.160.

(6) (7) (8) Pouchergues és l'actual pic Saint-Saud. Aquestes tres cotes, conjuntament amb les seues denominacions, semblen tretes de la guia Armengaud-Comet de 1953 "Pyrénées IV. Guide de la Region d'Aure et de Luchon" on figura un croquis amb aquests noms. Per a una comprensió exhaustiva dels noms de les puntes al voltant del Gourgs-Blancs, veure l'article Histoire d'une montagne, les Gourgs-Blancs" de F.Termenón i R.Aymard a Pyrénées 241, de gener de 2010.

(9) El pic de Piedras Albas, veí del pic d'Aragüells, va figurar durant molts anys en la cartografia amb l'alçada de 3.000 metres. Pic número 3 de Estatas amb 3.010 m. al mapa-croquis de Léon Maury "Les Monts Maudits" de 1945. I en la primera edició del mapa d'Alpina "Alto valle del Ésera I - La Maladeta" de 1958, figura amb una alçada de 3.000 m. L'alçada actual és de 2.993 m.

(10) Biseverri (sic), sembla una errada d'impremta.

(11) Pala Alta del Serrader que, a la guia Pallars-Arán del CEC, d'Agustí Jolís i M. Antonia Simó figura amb 3.001 m d'alçada. L'alçada actual és de 2.983 m.

FTer (traduït per Carles)

dimecres, 27 de juny de 2012

Les llistes de tresmils de Juan Maria Feliú (1976 y 1978).

Juan María Feliú Dord, integrant de la fraternal saga dels Feliú (quatre germans muntanyencs navarresos encapçalats per Marcos Feliú), va publicar al 1976 una llista de tresmils amb 110 cims. Al 1978 va afegir cinc cims més en una segona edició.

Allò interessant d'aquestes dues llistes és que, per primera vegada, es té en compte el conjunt de la serralada, sense fer distincions en l'adscripció nacional o regionals dels diferents cims. L'únic criteri que impera és sobrepassar els 3000 metres.

Vaig tenir la sort de contactar, fa alguns anys, amb en Juan Mari, pel que vaig poder conéixer de primera mà els detalls de l'elaboració de les seues llistes i amb quina intenció van ser publicades. Va tenir el detall d'obsequiar-me amb un exemplar de la segona edició, que porta per títol: "Pirineus: els 115 "tres mils" de la serralada", editat pel "Club Deportivo Navarra", a Pamplona, al novembre del 1978.

Des de principis dels anys 70, en Juan Mari, que llavors residia a "Sant Jean de Luz", i sota el pseudònim "Kulixka", va publicar, per entregues setmanals d'una pàgina, entre gener del 1974 i febrer del 1977, al "Diario de Navarra", una secció dedicada als "tres mils" amb el títol de "Cumbres pirenaicas". S'hi relatava una mica d'història, itineraris, croquis de mapes i dibuixos.

Al mateix temps, apareix un article d'en Juan Mari, publicat a la revista "Pyrenaica" (núm. 3 de l'any 1975), de la Federació basco-navarresa de muntanyisme, amb el títol: "El Pirineo a debate". Allí exposa el seu convenciment de que, en el futur, el tractament que s'ha de donar a les qüestions pirinenques (siguin esportives, ambientals, de desenvolupament...) ha de contemplar la serralada com un conjunt, oblidant la curta mirada de centrar-se en la pròpia regió. Això, que avui ens sembla evident, s'havia de remarcar en una no tan llunyana data. Residint a França, en Juan Mari podia percebre les diferents sensibilitats entorn als Pirineus, i, és mèrit seu, es percatava al final del franquisme de com podia evolucionar la relació humana amb la muntanya en l'àmbit pirinenc. A partir d'aquí, totes les llistes de "tres mils" que es publiquen abarcaran tota la serralada, en contraposició a les publicades anteriorment, que es limitaven a una regió o país.

La mateixa idea la desenvolupa a nivell del País Basc, publicant, el 1974, un opuscle on unifica les muntanyes basques en base al catàleg de la "Hermandad de Centenarios".

En Juan Mari treballava en una impremta a "Saint Jean de Luz", i aprofita per a editar, el 1976, la primera edició de la seua llista amb 110 cims. Pel seu lloc de naixement, es pot considerar aquesta com la primera llista francesa de "tres mils".

Al 1978, ja des de la seua Pamplona natal, publica, gràcies al "Club Deportivo Navarra", l'opuscle que conté la seua segona llista amb 115 cims. Les diferències amb la primera és que apareixen el pic oriental i occidental del Pic de l'Infern, el Pic central de les Frondelles, la Torre de Costerillou i l'Agulla d'Ussel.

La llista del 1978 és la que reproduim totalment aquí. Està classificada en tres sectors: Occidental, Central i Oriental, i, a més a més dels cims i les seues alçades, s'indica el massís corresponent, les poblacions més properes i els autors i dates de les primeres ascensions a cada cim. A més, s'afegeix en cada full un consell d'àmbit moral o muntanyenc. Afegim les primeres ascensions tal i com apareixen a l'opuscle. S'ha de prendre aquesta informació amb totes les precaucions, doncs existeixen nombroses errades.

Portada del folleto de Juan María Feliú publicado en 1978 por el Club Deportivo Navarra


(A) SECTOR OCCIDENTAL
    
CUMBREALTITUDPRIMERA
1BALAITUS3145m8-8-1825. Peytier y Hossard
2COESTERILLOU Tour3049m18-8-1913. Edouard y George Cadier
3AIGUILLE D'USSEL3023m7-1908. Ussel, Castagné y Soubie
4CADIER Aguja o P.Anónimo3022m30-8-1911. Hnos. Cadier
5FRONDIELLA ORIENTAL3068m 
6FRONDIELLA CENTRAL3033m 
7GRAN FACHA3006m 
8INFIERNO P.CENTRAL3090m 
9INFIERNO P.OCCIDENTAL3074m 
10INFIERNO P.ORIENTAL3076m 
11ARGUALAS3046m1790. Heredia y Junker
12ARNALES3005m 
13GARMO NEGRO3070m 
14PIQUE LONGUE3289m7-8-1938. Miss Lyster,Cazeaux y Cartes
15CERBILLONA3247m 
16MONFERRAT3220m 
17PITON CARRE3198m 
18POINTE CHAUSENQUE3205m30-6-1822. Chausenque y Latapie
19CLOT DE LA HUNT3274m 
20TAPOU3148m1833. Russell
21PETIT VIGNEMALE3082m1798. La Beaumelle
    
    
(B) SECTOR CENTRAL
    
CUMBREALTITUDPRIMERA
22GABIETO3032m 
23GABIETO SUR3024m
24TAILLON3146m1792. Heredia
25CASCO MARBORE3005m 
26TORRE MARBORE3018m 
27P.OCC. DE LA CASCADA3085m 
28PICO CENTRAL3146m1888. Brulle
29PICO ORIET. DE LA CASC.3157m 
30ESPALDA MARBORE3069m 
31MARBORE3253m 
32CILINDRO3327m1863. Russell
33ASTAZU GRAND3083m22-7-1870. Russell y C.Passet
34ASTAZU PETIT3024m 
35MONTE PERDIDO3353m6-6-1802. Rondo, Laurens, Ramond y un aragonés
36SOUM DE RAMOND3130m1877.Russell y compañeros
37TUCA3018m 
38PIC LONG3069m1864. Duque de Nemours
39NEOUVIELLE3092m1847. Chausenque y Teintu
40TROIS CONSEILLERS3056m 
41BADET3161m 
42CAMPBIELL3175m 
43BUGARRET3006m 
44RAMOUNG3010m 
45LENTILLE3156m 
46TOUR NEOUVIELLE3042m 
47ESTERAGNE3005m 
48LA MUNIA3134m 
49LAUSERAS3007m 
50TROUMOUSE3085m 
51HEID3022m 
52LA MUNIA PETIT3096m 
53SIERRA MORENA3058m 
54SCHRADER3177m19-7-1878. Schrader y H.Passet
55LEDORMEUR3120m 
56PUNTA SABRE3145m 
57ABEILLE3036m 
58PETIT BACHIMALA3060m 
59CULFREDA3034m1848. Capitán Langot
60LUSTOU3025m29-7-1884.Brulle y C.Passet
61BAGUEÑOLA3035m.19-7-1878. Russell y F.Barrau
62TOURETS3014m12-8-1905. Le Bondidier y Sansuc
63BERALDI3005m13-8-1905. Le Bondidier y Sansuc
64ESPADAS3332m10-8-1905. Le Bondidier, Cansuc, Camboué
65POSETS3375m6-8-1856. Halket, Rendonnet y Barrau
66DIENTE LLARDANA3085m22-7-1913. Brulle
67PAVOTS3122m22-7-1885. Russell y P.Barrau
68BARDAMINA3079m7-7-1914. Brulle, Castagné y M.D'Estrux
69TUCA LLARDANETA3311m 
70GIAS3011m 
71CAMBOUE3043m 
72CLARABIDE3028m 
73GOURGS-BLANCS3128m1864. Bacillac y Passet
74SAINT-SAUD3003m 
75ARLAUD3065m1872. Russell y C.Passet
76GOURDON3034m 
77SPIJEOLES3066m1-8-1880. Russell y J.Brunet
78BELLOC3008m 
79SEHIL DE LA BAQUO3109m9-1858. Russell, Strafield y F.B.
80PORTILLON3044m31-7-1894. Brulle y C.Passet
81LITEROLA3132m1-8-1868. Russell y J.Haurillon
82ROYO3120m1-8-1863. Russell y J.Haurillon
83QUAYRAT3060m1879. H.Reboul y ayudantes
84LEZAT3102m1852. Lezat y compañeros
85PERDIGUERO3222m1817. Parrot
86CABRIOULES3109m1852. Lezat y compañeros
87MAUPAS3110m1825. Peytier y Hossard
88BOUM3006m9-1858. Lezat y Dr.Laubron
89ALBA3100m7-1868. Russell y J.Haurillon
90DIENTE DE ALBA3114m31-8-1882. Russell y Courrège
91MALADETA OR.3308m29-9-1877. Russell y C.Passet
92MALADETA OC.3178m25-8-1877. Parrot y P.Barrau
93MALDITO3350m3-8-1905. Le Bondidier,Sansuc,Camboué y Luquet
94PUNTA ASTORG3354m9-7-1901. D'Astorg,Brulle,C.Passet y B.Salles
95MEDIO3345m9-1858. Lezat
96CORONAS3310m1864. Russell y un porteador
97ANETO3404m10-7-1842. Franqueville y Tchihatcheff
98RUSSELL3100m1865. Russell y Packe
99MARGALIDA3258m29-7-1905. Le Bondidier y Sansuc
100ESPALDA DE ANETO3340mLos cinco hermanos Cadier
101TEMPESTADES3310m21-8-1877. Russell y C.Passet
102ARAGÜELLES3037m10-8-1880. Russell y F.Barrau
103LLOSAS Agujas de3004m24-7-1920. Arlaud y Sabadie
104LE BONDIDIER3150m24-8-1921. Arlaud,D'Espouy y Alba
105VALLIVIERNA3067m1864. Barrau,Packe y Barnes
106MULIERES3010m5-8-1879. Barrau,Russell y Caurrège
    
    
(C) SECTOR ORIENTAL
    
CUMBREALTITUDPRIMERA
107PUNTA ALTA3014m15-8-1880. Schrader y Passet
108PALA ALTA3001m 
109BIZIBERRI NORTE3014m7-8-1889. Sansuc,Spont y Barck
110BIZIBERRI SUR3030m25-8-1866. Packe y Deshwood
111COMOLO FORNO3030m25-7-1882. Brulle,Bacillac y Passet
112P.CELESTIN PASSET3002m25-7-1882. Brulle,Bacillac y Passet
113PICA ESTATS3143m1883. Gourdon y Courrège
114SOTLLO3073m 
115MONTCALM3074m1827. Corabeuf y Testu


Com aclariments, assenyalar:

Número 37, Tuca és la Punta de las Olas.
Número 46, Tour Neouvielle vol indicar el Turón de Neouvielle.
Número 49, Lauseras és el Robinyera.
Número 59, Culfreda és el nom espanyol del Batoua.
Número 61, Bagueñola és uno dels noms del Gran Pic d'Eriste.
Número 62, Tourets és el nom francès del Pic de la Forqueta.
Número 108, Pala Alta és la Punta Alta de Serrader que, a la guia Pallars-Arán del CEC, d'Agustí Jolís i M. Antònia Simó figura amb 3001 m. d'alçada. L'alçada actual és de 2983m.

FTer (traduït per Carles)

dimarts, 29 de maig de 2012

Els tresmils fantasmes. Artell ("Nudillo") del Mont Perdut.

Entre el Cilindre de Marboré i el Mont Perdut es desenvolupa una cresta en la que els estrats de roca calcària han adoptat una posició vertical. La paret est del Cilindre mostra ben clarament el gran plegament que ha sofert la roca. Les diferents capes que atravessen la cresta han sofert de diferent manera l'erosió, formant algunes d'elles el monolit del Dit. Entre aquest i el Cilindre, alguns dels estrats s'han mantingut elevats i formen dos petites prominències separades del Dit per una breta de 14 metres de profunditat. Aquesta configuració s'aprecia molt bé des del Pitó SW del Cilindre, observant com, alguns estrats han estat erosionats, i altres no, formant una espècie de pastís de milfulles. Una cornisa, que segueix un d'aquests estrats, uneix, per la vessant sud, el coll del Cilindre amb la bretxa entre "Nudillo" i Dit, i és transitable en tota la seua longitud.

Artell i Dit del Mont Perdut des del Pitó SW del Cilindre. (Autor: Martín Garmendia)


Els primers recorreguts de la cresta entre el coll del Cilindre i el cim del Mont Perdut tenen una història curiosa. El relat es pot llegir en la recent obra d'Alain Bourneton: "Gavarnie. Histoire d'un grand site". Editions Le pass d'oisseau, Toulouse, 2010.

Un dels problemes de l'època a Gavarnie consistia en escurçar l'itinerari del Mont Perdut, que era el recorregut més sol·licitat. Efectivament, des del poble s'utilitzaven dues vies, per la bretxa de Roland i recorrent tota la vessant sud dels Marborés fent nit a les cabanes de Góriz, o per la bretxa de Tucarroya pujar al coll del Cilindre i d'allí, per l'Escupidera, arribar al cim. Normalment, es combinaven els dos recorreguts, pujant per Tucarroya i baixant per la bretxa de Roland.

Sobre el mapa, la via més directa implicava passar per Les Rochers Blancs. Sembla que aquest accés va ser descobert per Laurent Passet, doncs aquest li oferí a Russell, al 1861, efectuar aquesta primera, segons relata Beraldi. Encara que hi ha dubtes pel que fa a la data, que potser va ser al 1858, concretament el 13 de setembre, com està mencionat al registre de l'Hôtel des Voyagers.

En resum, l'ascenció es va realitzar anant al coll d'Astazu directament des de Gavarnie. D'allí van dirigir-se al coll del Cilindre per la gelera i continuaren per la cresta. Forçosament, van haver de passar per l'Artell, desgrimpar a la bretxa entre aquest i el Dit, i vorejar aquest darrer per les cornises que té al seu cantó nord, continuant al cim per la part superior de l'Escupidera.

Però no era res gens estrany a l'època: Laurent Passet hauria venut tres cops aquesta primera, segons cita Bourneton al seu llibre.

Un tal Armengaud, en un llibre publicat al 1861, narra aquesta ascensió: "Escapades d'un homme sérieux", E. Dentu, París. Dóna els suficients detalls per a donar per bona la seua ascensió, que potser va ser anterior a la de Russell. Aquí hi ha part del seu relat, que descriu la cresta per sobre del coll del Cilindre: "Entre el Cilindre i el Mont Perdut, es troba una aresta formidable que es pot comparar a un gran matxet, o millor, al coll d'un cavall monstruós, estarrufada amb una terrible crin. Del cantó de la primera muntanya, la inclinació és molt suau, i es pot caminar sense perill. Però un es troba ben aviat davant d'una multitud d'agudes dents, sobre les quals és necessari caminar, grimpar i arrossegar-se amb molta prudència, si no vols perdre l'equilibri i caure bracejant a Espanya. Als nostres peus, del cantó nord, comencen a aparèixer les capes de neus eternes, que es transformen ben aviat en immensos delivis d'un gel que és el més bonic dels Pirineus [...] Vam anar a parar a una cornisa de tres decímetres d'ample. Sang freda! doncs s'ha de continuar sense que la ma trobi lloc per a agafar-se. Al nostre voltant s'extenen els abismes, on s'ha de procurar no fixar la mirada massa, doncs el vertígen és fatal [...]"

I en un raríssim opuscle titulat: "Le Marboré et le Mont Perdu - Juillet 1861", el sr. Fournier, notari de Burdeus, efectua el relat d'una altra d'aquestes "primeres": "El 25 de juliol, acompanyat de Laurent Passet i Fortané, jo deixava l'alberg de Gavarnie a les tres de la matinada...".

Sigui com sigui, aquesta cota ni tan sols figura en la llista de cotes restants de Buyse, i tampoc no la citen Angulo, Alejos o Capdevila. És cert que és molt poc visible, doncs de quasi tot arreu sembla existir una continuitat a la cresta que culmina en el Dit del Mont Perdut.

El 13 d'abril del 2011, Martín Garmendia investigà aquesta cresta, conjuntament amb alguna altra agulla en la vessant est del Cilindre, trobant una alçada, per a la cota que forma el "Nudillo" de 3.176,1 metres, i, a la bretxa que el separa del Dit, de 3.160,9 metres. O sigui, una prominència de 15,2 metres. L'alçada d'aquesta cota, assenyalada en la cartografia del "Servicio de Información Territorial" d'Aragó (SITAR), és de 3.174,05 metres. La cota 3.174 està indicada també al full 146-IV Mont Perdut del Mapa topogràfic nacional 25k, 2a edició, 2006.

El nom d'Artell se'ns va ocórrer donada la seua forma i el seu veïnatge amb el Dit.

Cresta entre el coll del Cilindre i Mont Perdut des de la vessant est del Cilindre. (Autor: Martín Garmendia)


Dades tècniques:

Bretxa Artell-Dit ......... 31T x:256842 y:4729687 z:3160,9m
Artell del Mont Perdut.... 31T x:256811 y:4729751 z:3176,1m

Podeu consultat l'activitat en el següent link:
Nudillo del Monte Perdido.

FTer (traduït per Carles)