dijous, 29 de desembre de 2011

Caçafantasmes: Llista corregida dels 3000's pirinencs. Maig de 2015.

Oferim una llista, no definitiva, dels tresmils pirinencs amb les incorporacions pertinents d'aquelles cotes que hem trobat amb prominència superior a 10 metres. S'han exclòs d'ella, figurant a part, aquelles cotes del catàleg de Juan Buyse que, o bé tenen una prominència inferior a 10 metres, o les mesures més actuals les situen per sota dels 3000 metres.

Les alçades, que han variat des de les indicades per Buyse a causa de les noves mesures realitzades, s'indiquen en tres columnes: -Alçada assenyalada a la llista de Buyse, -Alçada indicada pel Servei d'Informació Territorial d'Aragó (SITAR), o per l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), segons el territori on es trobi el cim, -Alçada assenyalada per l'Institut Géographique National (IGN).

En aquells casos en que cap organisme assenyali l'alçada de la cota esmentada, i aquesta provingui de mesura GPS, l'altitud s'assenyala a la primera columna en cursiva.

Hi ha un problema amb les alçades en aquelles cotes que són frontereres, i és que cada Institut Geogràfic assenyala altures diferents per a elles. És per això que, en aquestes cotes, si una institució marca per sota dels 3000 i l'altra per sobre, mantenim el cim en la llista.

A la columna prominència s'indica la trobada en aquells cims en que aquest valor és significatiu: bé perquè són noves incorporacions, bé perquè surten de la llista.

A mesura que es vagin estudiant noves cotes, i si aquestes compleixen amb les condicions, aquesta llista s'actualitzarà aquí mateix. Per això és important prestar atenció a la data que figura en el títol, que variarà a mesura que es vagi modificant.

ZONA 1: BALAITUS - INFIERNO - ARGUALAS
      
 ALTURAALTURA ALTURA
NOMBREBUYSESITAR IGNPROM.
Balaitús (001)3.144 m.3.145 m. 3.144 m. 
Torre Costerillou (01)3.049 m.  3.049 m.
Agulla d'Ussel (02)3.022 m.  3.022 m.
Agulla Cadier (03)3.022 m.3.014,2 m. 3.022 m. 
Frondella N. (04)3.062 m.  3.063 m.
Frondella (002)3.071 m.3.060,3 m.   
Frondella Central (05)3.055 m.3.043,5 m.   
Gran Facha (004)3.005 m.3.000,3 m. 3.005 m. 
Infierno Occidental (005)3.073 m.3.073,9 m.   
Infierno Central (006)3.083 m.3.082,6 m.  
Infierno Oriental (007)3.076 m.3.079,4 m.   
Agulla d'Arnales3.034 m.   13 m.
Agulla de Pondiellos (06)3.011 m.3.016,4 m.   
Garmo Negro (009)3.051 m.3.064 m.   
Algas SE. (1010)3.023 m.3.013,4 m.  11,3 m.
Algas (010)3.036 m.3.033,8 m.   
Argualas (011)3.046 m.3.042,5 m.   
      
PRINCIPALS: 9    
SECUNDARIS: 8    
      
      
ZONA 2: VIGNEMALE
      
 ALTURAALTURA ALTURA
NOMBREBUYSESITAR IGNPROM.
Pique Longue (012)3.298 m.3.295,9 m. 3.298 m. 
Ag. Inf. Clot de la Hount (08)3.043 m.   
Ag. Sup. Clot de la Hount (09)3.115 m.   
Clot de la Hount (013)3.289 m.3.290,8 m. 3.289 m. 
Cerbillona (014)3.247 m.3.247,5 m. 3.247 m.
Agulla SW de Cerbillona (10)3.051 m.3.047,6 m. 3.051 m. 
Pic Central (015)3.235 m.3.227,1 m. 3.235 m. 
Montferrat (016)3.219 m.3.217,9 m. 3.219 m. 
Punta Superior del Tapou (11)3.132 m.   
Punta Inferior del Tapou (12)3.124 m.   
Grand Tapou (017)3.150 m.3.150,6 m. 3.150 m. 
Pic du Milieu (018)3.130 m.3.127,6 m. 3.130 m. 
Pitón Carré (019)3.197 m.  3.197 m.
Punta Chausenque (020)3.204 m.  3.204 m.
Espatlla Chausenque (13)3.154 m.  3.154 m.
Petit Vignemale (021)3.032 m.  3.032 m.
      
PRINCIPALS: 10    
SECUNDARIS: 6    
      
      
ZONA 3: MONTE PERDIDO
      
 ALTURAALTURA ALTURA
NOMBREBUYSESITAR IGNPROM.
Gabieto Occidental (022)3.034 m.3.034,9 m.   
Gabieto Oriental (023)3.031 m.3.031,3 m.   
Taillón (024)3.144 m.3.144,5 m. 3.144 m. 
Casco (025)3.006 m.3.010,9 m. 3.006 m. 
Torre de Marboré (026)3.009 m.3.011,8 m. 3.009 m. 
Espatlla de Marboré (027)3.073 m.3.074,6 m. 3.073 m. 
Pic Cascada Occidental (028)3.095 m.3.098,4 m. 3.095 m. 
Pic Brulle (029)3.106 m.3.111 m. 3.106 m. 
Pic Cascada Oriental (030)3.161 m.3.161,7 m. 3.161 m. 
Marboré (031)3.248 m.3.251,3 m. 3.248 m.
Astazu Occidental (032)3.012 m.3.013 m. 3.012 m. 
Astazu Oriental (033)3.071 m.3.071,1 m. 3.071 m. 
Cilindre (034)3.328 m.3.324,7 m. 3.325 m. 
Tuqueta de Marboré (1031)3.093 m.3.092,9 m.  12 m.
Pitón SW del Cilindro (14)3.194 m.3.193,5 m.   
Dit del Perdut (15)3.188 m.3.185 m.  
Artell del Perdut3176 m.3.174 m. 3.178 m.15,2 m.
Mont Perdut (035)3.355 m.3.347,9 m.   
Punta Escaleras (16)3.027 m.3.021,3 m.   
Soum de Ramond-Añisclo(036)3.254 m.3.257,7 m.   
Baudrimont NW (037)3.045 m.3.048,1 m.   
Baudrimont SE (038)3.026 m.3.025,5 m.   
Punta de las Olas (039)3.002 m.3.021,2 m.   
      
PRINCIPALS: 18    
SECUNDARIS: 5    
      
      
ZONA 4: LA MUNIA
      
 ALTURAALTURA ALTURA
NOMBREBUYSESITAR IGNPROM.
Heid (040)3.022 m.  3.022 m.
Troumouse (041)3.085 m.3.083,5 m. 3.085 m. 
Sierra Morena (042)3.090 m.3.088,1 m. 3.090 m. 
Petita Munia (18)3.096 m.3.094,2 m. 3.096 m. 
La Munia (043)3.133 m.3.128,7 m. 3.133 m. 
Robiñera (044)3.003 m.3.000,1 m.   
      
PRINCIPALS: 5    
SECUNDARIS: 1    
      
      
ZONA 5: NEOUVIELLE - PIC LONG
      
 ALTURAALTURA ALTURA
NOMBREBUYSESITAR IGNPROM.
Pic de Néouvielle (045)3.091 m.  3.091 m.
Ramougn (046)3.011 m.  3.011 m.
Tres Consellers (047)3.039 m.  3.039 m.
Primer Conseiller3.035 m.   14 m.
Turon de Néouvielle (048)3.035 m.  3.035 m.
Punta Reboul-Vidal (19)3.007 m.   
Crabounouse N. (1045)3.016 m.  3.016 m.11 m.
Pale Crabounouse (049)3.021 m.  3.021 m.
Bugarret (050)3.031 m.  3.031 m.
Dent d'Estibère Male (051)3.017 m.  3.017 m.
Agulla Tourrat (20)3.014 m.   
Maubic (21)3.058 m.  3.058 m.
Pic Long (052)3.192 m.  3.192 m.
Aguja Badet (22)3.135 m.   
Badet (053)3.160 m.  3.160 m.
Maou (054)3.074 m.  3.074 m.
Campbieil (055)3.173 m.  3.173 m.
Campbieil SSW, Lentilla (1049)3.157 m.  3.157 m.14 m.
Estaragne (056)3.006 m.  3.006 m.
      
PRINCIPALS: 12    
SECUNDARIS: 7    
      
      
ZONA 6: CULFREDA - BACHIMALA
      
 ALTURAALTURA ALTURA
NOMBREBUYSESITAR IGNPROM.
Lustou (057)3.023 m.  3.023 m.
Culfreda NE (23)3.032 m.3.029,4 m.   
Culfreda Central (24)3.028 m.3.026,4 m.   
Culfreda (058)3.034 m.3.028,7 m. 3.034 m. 
Pic Puerto de la Pez (059)3.018 m.3.008,5 m. 3.018 m.
Pic de la Pez (060)3.024 m.   
Abeillé (061)3.029 m.3.019,7 m. 3.029 m. 
Pic Marcos Feliu (062)3.057 m.3.044 m.   
Petit Bachimala (25)3.061 m.3.047,1 m. 3.061 m. 
Punta del Ibón (26)3.100 m.3.093 m.   
Punta Ledormeur (063)3.120 m.3.103,7 m.   
Pic Schrader (064)3.177 m.3.175,7 m. 3.174 m. 
Punta del Sabre (065)3.136 m.3.139 m. 3.136 m. 
      
PRINCIPALS: 9    
SECUNDARIS: 4    
      
      
ZONA 7: POSETS - ERISTE
      
 ALTURAALTURA ALTURA
NOMBREBUYSESITAR IGNPROM.
Veteranos (066)3.125 m.3.130,9 m.   
Los Gemelos (067)3.160 m.3.171,6 m.   
Pic de Posets (068)3.375 m.3.368,3 m.   
Pic Inf. de la Paúl (27)3.073 m.3.077,8 m.   
Pic de la Paúl (069)3.078 m.3.081,1 m.   
Bardamina (070)3.079 m.3.070,6 m.   
Dent de Llardana (071)3.085 m.3.089,5 m.   
Tuqueta Roya (28)3.273 m.3.268,7 m.   
Tuca de Llardaneta (072)3.311 m.3.294,9 m.   
Les Espadas (073)3.332 m.3.327 m.   
Tuca Forao de la Neu (29)3.080 m.3.075 m.   
Pavots (074)3.121 m.3.123,1 m.   
Forqueta (075)3.007 m.3.011,3 m.   
Forqueta SE (31)3.004 m.3.007,4 m.   
Beraldi (076)3.025 m.3.031,8 m.   
Gran Pico de Eriste (077)3.053 m.3.055,9 m.   
Eriste S. (078)3.045 m.3.041 m.   
      
PRINCIPALS: 13    
SECUNDARIS: 4    
      
      
ZONA 8: CLARABIDE - PERDIGUERO - BOUM
      
 ALTURAALTURA ALTURA
NOMBREBUYSESITAR IGNPROM.
Pic Occ. de Clarabide (32)3.008 m.3.001,2 m.   
Pic de Clarabide (079)3.020 m.3.013,7 m. 3.020 m. 
Pic de Gías (080)3.011 m.3.008,4 m.   
Clarabide Oriental (33)3.012 m.3.012,7 m. 3.012 m. 
Pic Saint-Saud (081)3.003 m.  3.003 m.
Pic Camboué (082)3.043 m.3.034,2 m. 3.043 m.
Punta Lourde-Rocheblave (34)3.104 m.3.099,9 m.   
Torre Armengaud (35)3.114 m.3.110,4 m.   
Pic de Gourgs-Blancs (083)3.129 m.3.123,7 m. 3.129 m. 
Pic Jean Arlaud (084)3.065 m.3.054,3 m.   
Pic Belloc (085)3.008 m.  3.008 m.
Belloc Central (36)3.006 m.   
Belloc S. (37)3.007 m.   
Espijeoles (086)3.065 m.  3.065 m.
Pic Gourdon (087)3.034 m.  3.034 m.
Cap Dera Baquo Occ. (39)3.097 m.3.091 m. 3.097 m. 
Cap Dera Baquo Oriental (40)3.103 m.3.093,3 m. 3.103 m. 
Seil Dera Baquo (088)3.110 m.3.101,4 m. 3.110 m. 
Pic Petit del Portillón (41)3.000 m.2.988,7 m. 3.000 m. 
Pic Portillón de Oô (089)3.050 m.3.039,8 m. 3.050 m. 
Perdiguero (090)3.222 m.3.221 m. 3.222 m. 
Hito W de Perdiguero (42)3.176 m.3.169,7 m.   
Gran Quayrat (091)3.060 m.  3.060 m.
Pico Lézat (092)3.107 m.  3.107 m.
Ag. Superior de Lézat (44)3.069 m.   
Ag. Central NW de Lézat (45)3.058 m.   
Ag. Central SE de Lézat (46)3.037 m.   
Ag. Inferior de Lézat (47)3.023 m.   
Punta Lacq (48)3.010 m.   
Punta Mamy (49)3.048 m.   
Crabioules Occidental (093)3.106 m.3.099,5 m.   
Crabioules Oriental (094)3.116 m.3.098,6 m. 3.116 m. 
Punta de Lliterola (095)3.132 m.3.125,2 m. 3.132 m. 
Pico Royo (096)3.121 m.3.114,3 m. 3.121 m. 
Tuca de Lliterola (51)3.095 m.3.087,2 m.   
Agulla Jean Garnier (52)3.025 m.   
Tusse de Remuñe (53)3.041 m.3.032,3 m. 3.041 m. 
Pic Rabadá (54)3.045 m.3.029 m. 3.045 m. 
Pic Navarro (55)3.043 m.3.029,7 m. 3.043 m. 
Pic de Maupas (097)3.109 m.3.104,1 m. 3.109 m. 
Pic de Boum (098)3.006 m.2.997,8 m. 3.006 m. 
      
PRINCIPALS: 20    
SECUNDARIS: 21    
      
      
ZONA 9: MALADETA - ANETO
      
 ALTURAALTURA ALTURA
NOMBREBUYSESITAR ICCPROM.
Gendarme d'Alba (56)3.054 m.   
Pic d'Alba (099)3.118 m.3.114,1 m.   
Incisiu Oriental d'Alba (1078)3.087 m.   14,1 m.
Dent d'Alba (100)3.136 m.3.126,3 m.   
Queixal d'Alba (57)3.118 m.3.118,2 m.   
Punta Delmás (58)3.170 m.3.165,8 m.   
Pic Mir (101)3.185 m.3.189,2 m.   
Pic Sayó (102)3.220 m.3.219,2 m.   
Pic Le Bondidier (103)3.185 m.3.155,1 m.   
Avantcim N. del Pic Le Bondidier (1081)3.149 m.3.153,9 m.  12 m.
Pic Cordier (104)3.254 m.3.270,8 m.   
Pic Collado de la Rimaya (59)3.265 m.3.263 m.   
Avantcim NE. de la Maladeta (1091)3.235 m.3.235 m.  11 m.
La Maladeta (105)3.308 m.3.313,5m.   
Pic Abadías (60)3.279 m.3.278 m.   
Agulla SO. del Pic Abadías3.085 m.   22 m.
Pic Maldito (106)3.350 m.3.354 m.   
Agulla Haurillón (62)3.075 m.3.069,3 m.   
Agulla Cregüeña (63)3.043 m.3.045,4 m.   
Agulla Juncadella (64)3.021 m.3.024 m.   
Pic d'Aragüells (107)3.037 m.3.033,7 m.   
Punta Astorg (108)3.355 m.3.355,6 m.   
Pic del Mig (109)3.346 m.3.350,7 m.   
Pic Coronas (110)3.293 m.3.296,9 m.   
Tuca Collado de Coronas (65)3.286 m.3.282,1 m.   
Agulla Collado de Coronas 3.228,3 m.  13 m.
Punta Oliveras-Arenas (66)3.298 m.3.305,7 m.   
Aneto (111)3.404 m.3.403,3 m.   
Agulla Daviu (67)3.350 m.3.363,6 m.   
Agulla Franqueville (69)3.065 m.3.066 m.   
Agulla Tchihatcheff (70)3.052 m.3.047,9 m.   
Agulla Argarot (71)3.035 m.3.036,7 m.   
Argarot Sur (1101)3.030 m.3.032,5 m.  14 m.
Espatlla d'Aneto (112)3.350 m.3.347,5 m.   
Pta. Brecha Tempestades (72)3.274 m.   
Pic de Tempestades (113)3.290 m.3.285,6 m.   
Forca Estasen (73)3.028 m.   
Gend.-Torre de Salenques (74)3.111 m.   
1r Ressalt de Salenques (75)3.127 m.   
2n Ressalt de Salenques (76)3.148 m.   
Pic Margalida (114)3.241 m.3.255,4 m.   
Punta Bretxa Russell (77)3.192 m.3.197,7 m.  
Pic Russell (115)3.207 m.3.206,4 m.   
Russell SE (78)3.205 m.3.206,7 m.   
Agulla Sur Russell (79)3.146 m.   
Punta Russell Oriental (80)3.034 m.3.051,5 m.   
Agulla SW de Russell (81)3.029 m.3.034 m.   
Tuca de Culebres (116)3.062 m.3.054 m.   
Pic de Vallibierna (117)3.067 m.3.059,5 m.   
Tuc de Mulleres (118)3.010 m.3.009,6 m. 3.011,8 m. 
      
PRINCIPALS: 20    
SECUNDARIS: 30    
      
      
ZONA 10: BESSIBERRI
      
 ALTURAALTURA ALTURA
NOMBREBUYSEICC IGNPROM.
Bessiberri N. (119)3.014 m.3.009,3 m.   
Bessiberri S. (122)3.030 m.3.023,4 m.   
Ag. Norte de Malavesina (1111)3.010 m.3.009,9 m.  14 m.
Comaloforno (123)3.033 m.3.029,2 m.   
Punta Alta (125)3.014 m.3.014,1 m.   
      
PRINCIPALS: 4    
SECUNDARIS: 1    
      
      
ZONA 11: ESTATS
      
 ALTURAALTURA ALTURA
NOMBREBUYSEICC IGNPROM.
Avantcim N. de Sotllo3.058 m.3.058,2 m.  11,8 m.
Pic de Sotllo (126)3.072 m.3.072,7 m. 3.072 m. 
Montcalm (127)3.077 m.3.078,3 m. 3.077 m. 
Pic Verdaguer (128)3.131 m.3.129,4 m. 3.131 m. 
Pica d'Estats (129)3.143 m.3.143,1 m. 3.143 m. 
Cap de coma de Riufred (1117)3.040 m.3.040,3 m.  10,7 m.
Punta Gabarró (82)3.115 m.3.110,0 m. 3.115 m. 
Rodó de Canalbona (83)3.004 m.3.004,3 m. 3.004 m. 
      
PRINCIPALS: 4    
SECUNDARIS: 4    
      
      
TOTALS
PRINCIPALS: 124    
SECUNDARIS: 91    
      
      
      
CIMS DESCATALOGADES
      
 ALTURAALTURA ALTURA
NOMBREBUYSESITAR ICCPROM.
Frondella SW, (003)3.001 m.2.992,2 m.   
Arnales (008)3.006 m.2.999,9 m.   
Algas N. (07)3.032 m.3.023,5 m.  7,5 m.
Espatlla d'Esparets (17)3.077 m.3.078,3 m.  8,7 m.
Diente Royo (30)3.010 m.2.991,1 m.  9,16 m.
Pic Audoubert (38)3.045 m.3.037,8 m.  8,4 m.
Hito E de Perdiguero (43)3.170 m.3.163,9 m. 3.170 m.7 m.
Agulla de Lliterola (50)3.028 m.   6 m.
Gendarme Schmidt-Endell (61)3.335 m.   5 m.
Agulla Escudier (68)3.315 m.3.341,6m.  8,1 m.
Bessiberri del Mig N.-Simó (120)3.002 m.  2.995,9 m. 
Bessiberri del Mig S.-Jolis (121)3.003 m.  2.995,2 m. 
Punta Célestin Passet (124)3.002 m.  2.997,6 m. 

FTer (traduït per Carles)

dijous, 20 d’octubre de 2011

Llista de tresmils de l'Anuari de "Montañeros de Aragón" (1968).

Al llibre de Juan Buyse "Los tresmiles del Pirineo" es recull un resum de llistes anteriors. Entre elles, l'autor se sorprèn d'haver trobat una llista, publicada per "Montañeros de Aragon" al 1968, la relació de cims de la qual, és, si més no, sorprenent. Ja hem vist d'on procedeix la sorpresa de Buyse (veure Llista de Almarza). Alberto Martínez Embid ha tingut l'amabilitat de remetre'ns còpia d'aquesta publicació. No creiem que sigui abusar de la seua confiança reproduir-la aquí.

Veient aquesta relació, i sense oblidar que és del 1968, no és d'estranyar que Buyse se'n faci creus i digui: "És fàcil d'imaginar el número d'interrogants que formularà el lector a la vista de tants disbarats. Notem que des d'aquesta publicació fins avui només han passat 22 anys. No hi haurà alguna errada en la data de la publicació?" (pàgina 128 de l'edició de 1990).

No hi ha errada en la data de publicació, Butlletí núm. 4 de "Montañeros de Aragón", del 1968, però sí en la de la confecció suposada per Buyse, ja que és una còpia de la llista d'Almarza del 1932. Qui va fer-ne el calc, no va tenir en compte que la llista d'Almarza es limitava exclusivament als tresmils aragonesos, i va extendre l'àmbit a tot el Pirineu. Afegim-hi que la relació de cims era acceptable al 1932, però ja no és en absolut al 1968. Buyse, encara amb dubtes, va donar per bona la data de la llista. "Montañeros de Aragón", en aquesta ocasió, es va columpiar amb tot l'equip.

Llista de tresmils publicada per "Montañeros de Aragón" al 1968.


FTer (traduït per Carles)

dimecres, 14 de setembre de 2011

Els tresmils fantasmes. Campbieil Sud-sudoest o Pic Lentilla.

El pic Campbieil (3173 m) és un dels tresmils més fàcils de pujar. Robert Ollivier diu que es podria ascendir dalt d'una mula. El seu extens cim és un dels millor miradors pirinencs. És improbable que el capità Loupot fos el primer en arribar al cim en la seua campanya topogràfica de 1848, però, en tot cas, és la primera ascensió documentada. La seua extremitat sud presenta una elevació secundària dominant tres valls: el de Cap de Long, el de Piau-Engaly i el de Campbieil. En aquest extrem s'uneixen les crestes de Lentilla i la que puja de la Hourquette de Cap de Long. Rep el nom de pic Lentilla o Campbieil Sud-sudoest. Nosaltres llegim en la recent obra de Pascal Ravier "L'aventure du Néouvielle" que la lentilla (arveja, vicia pyrenaica) és una planta herbàcia grimpadora semblant a la llentia que abunda a la vall de Campbieil, en la vessant de Gèdre.

La història d'aquest punt i la seua consideració com pic de tresmil, sembla seguir el curs del Guadiana, tant apareix com desapareix, sense que existeixi una explicació gaire clara. Igual que el nom del cim principal, que dubta entre Campbieil i Badet. De fet, al proper pic de Badet li passa el mateix, alternant el seu nom amb el Campbieil. A més a més, la Commission de Topographie et de Toponymie de la Fédération de Sociétés Pyrénéistes abogava, al 1927, per l'ús del nom de Camp Biélh.

Ja en la "Guide des Pyrénées Centrales. Vol II", de Robert Ollivier, se cita aquest pic sud del Campbieil sense cap alçada. Torna a sortir en la llista de tresmils de 1975 de Sabino Echeandía, apareguda a la revista "Pyrenaica" com a Lentilla, de 3066 m. Surt també en la segona llsita de J.M. Feliu de 1978 amb el nom de Lentille i 3156 m. No figura en la llista de Jolfre, a la "Revue Pyrénéenne", de 1980. Buyse recolleix un pic Lentilla ja en la seua primera llista de 1986, a la revista "Muntanya", encara que li otorga una alçada de 3044, presa del mapa de l'IGN francès, ubicant-la, per tant, en plena aresta Lentilla. Continua apareixent en la llista publicada a la revista "Pyrénées" el 1988 i en el seu primer llibre en castellà i francès, ja amb el nom de Campbieil SSW i 3157 m.

Campbieil SSW o Lentilla des del cim del Campbieil (Autor: Jesús Mari Linaza)


I llavors, sorpresa, en la tercera edició del llibre de Buyse, desapareix de la llista. Segons l'autor, degut a la seua falta de prominència respecte al cim principal del Campbieil. Queda relegada a la llista de cotes restants amb el número 1049. L'obra de Miguel Angulo "Pirineos 1000 Ascensiones. Vol III" dóna per bona aquesta desaparició, al 1996. Miquel Capdevila no està conforme i així ho senyala en el seu llibre "Los tresmiles en 30 jornadas", del 1997, on manté el cim. L'any 2004, l'editorial Desnivel publica un llibre, obra de Lluís Borràs, el títol del qual "Tresmiles de los Pirineos. Guía práctica. 213 cumbres / Fichas técnicas" dóna a entendre que el número de tresmils de Buyse, 212, ha augmentat en un. Efectivament, torna a aparéixer el Campbieil SSW. D'aquí ve el número 213 per a enumerar els cims de tresmil metres als Pirineus i que ha sorprès a tants pirineïstes. Luis Alejos, en la seua "Guía de los 3000", el segueix citant com a avantcim del Campbieil.

Pic de Campbieil desde Lentilla (Autor: Jesús Mari Linaza)


El 18 d'agost del 2010, Jesús Mari Linaza medeix amb GPS, la prominència del Campbieil SSW obtenint un valor de 18 metres, i una alçada del cim de 3165 m.

Es pot consultar l'activitat al següent link:
Campbieil SSW o Lentilla.

Dades tècniques:

Campbieil...... 31T x:264527 y:4741943 z:3182m
Coll........... 31T x:264333 y:4741723 z:3147m
Lentilla....... 31T x:264302 y:4741609 z:3165m

La cartografia de l'IGN francès atorga a aquest punt una alçada de 3157 m.

FTer (traduït per Carles)

dimecres, 10 d’agost de 2011

Hipólito Maeso Rueda.

La xifra màgica i capriciosa dels 3000 metres ha fet que molts muntanyencs encisats per la serralada pirinenca hagin tingut la iniciativa de completar tots els seus cims iguals o superiors a aquesta xifra mètrica. De llistes de cims n'hi hagut moltes des de l'inici del pirineïsme. Però en l'actualitat, a part de la llista del Centre Excursionista de Lleida, hi ha la llista dels 212 tresmils, que des del grup dels "Caçafantasmes" intentem complementar en base a la única regla objectiva que es va proposar des de l'equip que la va confeccionar: Que tingui un mínim de 10 metres de prominència. Amb això, podem trobar "nous" cims o descartar-ne alguns que no tenen l'esmentada prominència. I tot això, bàsicament gràcies a les noves mesures que ens faciliten els cada vegada més famosos GPS.

Cada vegada hi ha més muntanyencs que han completat l'ascensió als cims de més de tres mil metres dels Pirineus. Alguns ho han fet ja amb mèrit destacable: Jordi Farré i Jesús Almarza, del CEL, els van fer tots durant l'any 1998. Marta Alejandre i dos muntanyencs més els van fer tots en 52 dies seguits al setembre i l'octubre del 2010.

Per altra banda, hi ha en Javier Fernández, un noi valencià que, amb només 16 anys, al 2005, completava la llista de tresmils. En el cantó diametralment oposat, el "jove" Lluís Garrofé, de Tartareu (La Noguera), està a punt de completar la llista del CEL amb 80 anys!!!!

Però aquesta entrada la volem dedicar a l'alpinista Hipólito Maeso. Aquest madrileny de naixement, i pirineïsta d'adopció, a part de destacar per un currículum d'ascensions i escalades impressionant, té el que creiem que és una gesta difícil d'igualar: fer tots els cims de la lista dels 212 en 34 dies seguits d'activitat, i la immensa majoria en solitari.

Hipólito Maeso va fer aquestes ascensions durant l'estiu del 1999, precisament l'any que complia 50 primaveres, demostrant que no calia anar a cordilleres exòtiques per a fer gestes alpinístiques de primer ordre. La història de les seues ascensions està recollida en el llibre que ell mateix va publicar el 2001: "Qué bonitos son los Pirineos", tot i que en l'actualitat és bastant difícil ja de trobar.

Malauradament, 5 anys després, al juliol del 2004, l'Hipólito Maeso, juntament amb Roberto Vázquez, morien després d'ascendir, als Alps, la punta Dufour. El descens el van afrontar enmig d'una forta tempesta i amb importants ràfegues de vent que se'ls van endur per sempre.

A part de destacar les importants gestes que encara ara es poden fer als Pirineus, també voldríem destacar les aportacions que l'Hipólito va fer durant el seu recorregut, de cara a complementar la llista de tresmils. Així, en el llibre que hem esmentat, podem destacar diferents apunts i comentaris sobre els tresmils: parla de les enigmàtiques Agulles del Clot de la Hount, de cims que es passen sense ni adonar-se'n (tenen realment els 10 metres de prominència?), de la no inclusió en la llista dels 212 del pic Lentilla o Campbieil SSW, dels tres possibles cims de la Pale Crabounnouse, de la poca singularitat d'alguna de les agulles de la cresta de Lézat, de les dues puntes de l'Agulla Argarot (que el nou mapa de l'editoria Alpina ja reconeix i que els caçafantasmes hem confirmat com nou tresmil) o dels dubtes sobre el cim real de l'Agulla Russell Superior.

Portada del llibre escrit per Hipólito Maeso descrivint el seu recorregut pirinenc.


Contraportada de la mateixa obra.


Sense cap mena de dubte, per a nosaltres seria un honor que formés part del nostre equip de caçafantasmes.

Carles

divendres, 5 d’agost de 2011

Els tresmils fantasmes. Algas Sudest.

El grup de muntanyes que s'alça per sobre del balneari de Panticosa sempre ha tingut una toponímia confusa, potser degut als diferents aspectes que presenten, observades des de Sallet i des del mateix balneari, que poden confondre la identificació dels cims. A més, caldria afegir-hi la interpretació que, dels noms escoltats, en van fer els pioners francesos, per a que la confusió regnés al sector. Així, al pic Argualas se li ha dit: Algas, Arollas, Arualas; El Garmo Negro ha rebut les denominacions d'Arualas, Arnales, Pundillos; i el nostre pobre Algas, que no es veu des del balneari, però que en canvi és el cim més cridaner des de Sallent, ha recollit segurament tots els noms citats. A tot això, afegim-hi l'assenyalada punta del pic de la Bandera, que commemora el fet de la pujada al pic Argualas per la festivitat de la mare de Déu del Carme, el 16 de juliol, on s'hi col·locava una bandera.

El cim de l'Argualas, el més abrupte del grup, s'uneix al pic d'Algas mitjançant una afilada cresta alineada d'est a oest. En aquesta, sobressurten dues cotes intermèdies. La més propera a l'Algas, i més elevada de les dues, figura en l'inventari de cotes restants de Buyse, amb el número 1010. Està situada a uns 100 metres de l'Algas.

El 15 d'agost del 2007, Joseba Calzada va recórrer íntegrament la cresta entre l'Algas Nord i l'Argualas, prenent medicions en agulles i bretxes. D'aquí en resultà que l'esmentada cota presenta una prominència d'11,3 metres cap a l'oest, costat de l'Algas, i de 21,4 metres cap a l'est, cantó de l'Argualas, éssent la seua alçada, segons medició GPS, de 3022,7 metres.

Cresta Algas-Argualas des de la vessant del Garmo Negro (Autor: Joseba Calzada)


Detall cartogràfic de la zona (font: SITAR)


Proposem com a nom per a ella el d'Algas Sudest, perquè aquesta és la seua ubicació respecte a l'Algas.

Es pot comprovar com el cim de l'Algas projecta, des d'ella, tres crestes, i les tres tenen una elevació a curta distància del pic. Això ha donat lloc a la inclusió entre les cotes secundàries, de l'anomenat Algas Nord. S'ha comprovat que aquesta cota no cumpleix amb la regla imposada per Buyse dels 10 metres (7,5 metres de prominència cap a l'Algas). En la cresta cap a l'Argualas, l'Algas Sudest que assenyalem, aquí. I en la cresta sudoest restant, existeix també una cota de 3007 metres que encara no hem mesurat, però que sembla estar prop dels deu metres. És la cota restant 1008. Resulta curiós que, dels tres satèlits al voltant de l'Algas, s'escollís per a figurar en la llista el que menys prominència presenta, l'Algas Nord.

També volem destacar que la dominació proposada a Aragó per al pic d'Algas és "Algás".

Es pot consultar l'activitat en el següent link:
Algas Sureste.

Dades tècniques:

Algas S.E. :............. 30T x: 723476 y: 4738826 z: 3022,7
El Servei d'Informació Territorial d'Aragó indica una alçada de 3013,45 m.

FTer (traduït per Carles)

dilluns, 6 de juny de 2011

Els tresmils de la llista de Chausenque (1854).

Vincent de Chausenque (1782-1869), a la primera meitat del segle XIX, influit per Ramond, realitza una metòdica exploració dels Pirineus francesos de mar a mar, amb algunes incursions en territori espanyol quan els avatars de les successives guerres li ho permetien. Al 1824, en un intent al Vignamala, va aconseguir la Punta que avui porta el seu nom per la cresta des del Petit Vignamala, la qual no és una ascensió instranscendent. Havent realitzat la part més difícil, no es van atrevir a passar a la Pique Longue pel seu temor a xafar e gel. Les geleres imposaven llavors un gran respecte. Va fer la primera ascensió del Néouvielle el 1847.

Al 1834 publica una extensa obra sobre la totalitat dels Pirineus. Realitza una actualització el 1854 en dos toms, titulada: "Les Pyrénées, ou voyages pédestres dans toutes les Régions de ces montagnes depuis l'Océan jusqu'à la Méditerranée". Els llibres originals poden ser consultats a la pàgina web de la Bilioteca Nacional Francesa [Volum I.] i [Volum II.].

Chausenque no realitza cap llista de tresmils, però en els apèndixs de la seua obra, figura una llista no exhaustiva d'alçades, comprenent pobles, colls i cims. N'hi figuren allí un número considerable, i entre elles destaquen uns quants tresmils. Una característica és que les alçades vénen expressades en metres i en toeses, i que figura l'autor de la medició. És, per tant, una magnífica compilació dels treballs realitzats amb anterioritat per diversos estudiosos

En l'hipotètic cas que algú s'hagués interessat pels tresmils en l'època, no hi ha dubte que hauria extret els seus objectius d'aquesta relació. Relació, per altra part, que ens ofereix una visió molt clara de l'estat del coneixement de les màximes alçades de la serralada a mitjans del segle XIX, destacant en les seues absències quant faltava encara per explorar.

Crida l'atenció, en la relació de cims que s'ofereix a continuació, les precises alçades obtingudes per Peytier. Aquí es manifesta la seua professionalitat en el treball geodèsic que serà la base per a l'elaboració del Mapa d'Estat Major Francès en la segona meitat del segle. D'això se'n fa ressò Chausenque, assenyalant com els valors més exactes aquells obtinguts pel coronel Coraboeuf, el capità Peytier i els tinents Testu i Hossard, encara que també ofereix les alçades obtingudes per altres.

Vegue quins eren els cims de tresmil metres censats cap a 1850. Reproduim les entrades de la taula de Chausenque (pàgines 326 a 332 del segon volum), tal com aquest les escriu, assenyalant les alçades en metres i toeses, i amb algun comentari per a aclarir alguns dels noms exposats.

Le Mont-Calm3030m1580tCoraboeuf 
 3157m1620tReboul 
Pique d'Estats3141m1612tCoraboeuf 
 3251m1668tReboul 
Pique Fourcanade ou Maïl d'Espouïs2882m1479tPeytier 
 3058m1569tReboul 
Crête de la Maladette à l'ouest des Pics3171m1627tCharpentieres refereix a algun dels Pics Occidentals de la Maladeta
Pic Occidental, glacier3312m1699tPeytierÉs el Pic de la Maladeta
Pic de Malahitta, glacier3354m1721tPeytierEs el Pic Maldito
 3483m1787tReboul 
Pic Oriental de Néthou, point culminant3404m1780tPeytier 
 3580m1837tReboul 
 3370m1729tTchihatchef 
Pic de Carbious, vallée de Lys, glacier3177m1630tReboulPic dels Crabioules
Tuc de Maupas, glacier3110m1595tPeytier 
 3148m1615tReboul 
Pic Quartau, glacier3143m1613tPeytierÉs el Gourgs-Blancs
Pic Quayrat, glacier3059m1569tPeytier 
 3089m1585tReboul 
Pic Posets ou Pic Poleto, Val d'Astos, glacier3367m1728tPeytier 
 3438m1764tVidal et Reboul 
Perdighero, montagne3220m1652tPeytier 
Pic Pétard3177m1630tPeytierÉs el Gran Bachimala
Pic de Hermitans entre le val de l'Asto et Louron3029m1554tVidal et ReboulEncara que el nom d'Hermitans s'ha utilitzat peral Gourgs-Blancs, aquí sembla indicar el pic de Clarabide
Pic de Thou3023m1551tPeytierEl Lustou
Pic de Batoa ou de Biedous, Punta de Souelsa3034m1557tPeytierPic de Culfreda. És curiós que la Suelza es confongui amb aquest pic
 3052m1566tVidal et Reboul 
Le Mont-Perdu, glacier3351m1719tPeytier 
 3436m1763tRamond 
Le Cylindre, glacier3322m1704tpeytier 
 3333m1710tRamond 
Pic de la Cascade ou extrémité de la Plateforme, glacier3276m1681tRamondEs refereix al pic de Marboré
Le Taillon, glacier3146m1614tPeytier 
 3214m1649tVidal et Reboul 
Montagne de Troumouse, glacier3086m1583tPeytierPeytier es refereix a l'actual pic de Toumouse, vèrtex geodèsic. És possible que Vidal i Reboul es refereixin al punt més alt, La Munia
 3200m1642tVidal et Reboul 
Cambielle, montagne, glacier3174m1628tPeytierPico de Campbieil
 3235m1660tVidal et Reboul
Pic Long, glacier3192m1638tPeytier 
 3251m1668tVidal et Reboul 
Neouvieille, montagne, glacier3091m1586tPeytier 
 3155m1619tVidal et Reboul 
Vignemale, montagne, glacier3298m1692tPeytier 
 3356m1722tVidal et Reboul 
Pic de Badescure ou Costerillou, glacier3148m1615tVidal et ReboulEs el Balaitús
Pic de Baretous, glacier3146m1613tPeytierTambé el Balaitús. Peytier i Hossard aconseguiren la primera ascensió el 1825, fent estació l'any següent
Pic d'Arrieugrand3003m1541tVidal et ReboulÉs el Pic Palas
Som de Séoube, montagne3132m1607tJunkerAltre cop el Balaitús, però aquí mesurat el 1790
 


Observem que Chausenque assenyala com a diferents cims els diferents noms que se li han aplicat al Balaitús. Aquí es podria citar la relació que ofereix Beraldi sobre els trenta-sis noms de la muntanya. No és d'estranyar que hi hagués confusió al respecte, doncs l'hem trobat en llistes molt posteriors (veure llista de la UEC). Les alçades obtingudes per Vidal i Reboul, quasi sempre per excès, són degudes a una errada comesa en una dada inicial a Tarbes.

FTer (traduït per Carles)

dimecres, 4 de maig de 2011

Els tresmils fantasmes. Cap de la coma de Riufred.

Els tresmils més orientals dels Pirineus es presenten a les portes d'Andorra, en l'emblemàtic macís de la Pica d'Estats, sostre de Catalunya. De reduida extensió, la zona per sobre dels tresmils metres és de les primeres en ser explorades. Així, al 1825, per a l'elbaoració del mapa de França, Coraboeuf i Testu, s'estacionen al cim del Montcalm, escollit vèrtex de primer ordre. Al punt àlgid del període fred de la "petita edat de gel", van suportar, durant una setmana d'agost i en la seua tenda, contínues tempestes i nevades. Russell visitarà la Pica d'Estats el 1864, si és que abans no ho va ser pels dos oficials, gràcies a la curta distància i fàcil accés desdel Montcalm. Per a Beraldi, l'ascensió dels geodèsics és la primera documentada al Montcalm, però Alain Bourneton desvela, en l'article "Deux siècles d'ascensions au Montcalm-Pique d'Estats", aparegut en quatre entregues a les revistes Pyrénées números 200, 201, 202 i 203 ente el 1999 i el 2000 que, segons les memòries de viatge del botànic Candolle, aquest havia arribat al cim del Montcalm el 17 de juliol de 1807 guiat per Simon Faure.

Entre el Montcalm i la Pica de Estats, es troba una fàcil carena en forma de llom que separa les capçaleres de Riufret a l'est i la Cometa d'Estats a l'oest. El punt més baix es denomina coll de Riufret (2978m.). D'aquesta divisòria és de la que anem a tractar. En els mesos estivals, un ampli i marcat sender pedregós uneix els dos cims. Tratant de no perdre alçada, aquesta traça no passa per una elevació que es presenta a la carena.

En la cinquena edició en castellà del llibre de Buyse "Los tresmiles del Pirineo", del 1998, figura un capítol 54 "Registro de sugerencias (pag.537). En el punt 2. Josep N. Torras, de Castellar del Vallès, proposa com a vàlida la cota 3041, segons el IGN-F, prop del coll de Riufred. Dins de les llistes de Buyse, aquesta cota està assenyalada amb el número 1117 de les cotes restants, amb una alçada de 3041 m., atorgada pel IGN francès. Luis Alejos també destaca, de passada, aquesta cota en la seua guia dels 3000 metres.

En l'article citat d'Alain Bourneton [Pyrénées nº 202, p.133], l'autor proposa que a la cota 3041 m. se li atorgui el nom de Simon Faure i rebatejar la Punta Verdaguer com a Punta Candolle, a més a més de buscar alguna ubicació per a perpetuar els noms de Coraboeuf i Testu. Igualment, considera un abús el nom de pic Gabarró per al vèrtex geodèsic quan Gourdon, d'Ussel i Arlaud ja havien recorregut la pretesa primera a la cresta oriental de la Pica de Pere Gabarró al 1932. Assenyalem, per a acabar, que la primera visita d'aquella doble elevació on es va erigir el senyal geodèsic va ser realitzada per militars espanyols al 1871.

Al novembre del 2007, el Centre Excursionista de Castellar del VAllès, en el seu Butlletí núm. 470 (pag. 14), recull un article de Josep M. Torras en el que es descriu una visita a la cota 3041, assegurant que cumpleix sobradament els criteris establerts per Buyse per a l'admissió de tresmils.

Dins dels "Caçafantasmes", teníem pendent aquesta cota per comprovar, conjuntament amb alguna més del massís, quan un correu electrònic de Lluís Muntan, datat el 13 de març del 2008, ens indicava la publicació citada anteriorment, cosa que li agraim.

Igualment, apareix a la secció de cartes al director de la revista de la FEEC, Vèrtex núm. 217 març-abril 2008 (pl. 4), una comunicació de Josep M. Torras amb el títol de Un nou tresmil, on, breument, exposa el seu convenciment sobre el nou tresmil.

Cap de la coma de Riufred des del Montcalm (Autor: Lluís Muntan)


El dia 20 d'agost del 2009, Joseba Calzada visita la zona i pren les medicions GPS corresponents, trobant per a l'esmentada cota una alçada de 3044,6 m (contra els 3041 m. del IGN-F i 3040,3 de l'ICC en la seua cartografia 1:5000). Del cantó del Montcalm, és a dir, cap al nord, la prominència la posa el coll de Riufred (2978 m), i del costat de la Pica d'Estats, el GPS indica una prominència de 14,2 metres (10.7 m. segons cartografia ICC).

Cartografía 1:5000 del I.C.C.


El nom escollit per a la cota en qüestió posat per Josep M. Torras està en català: Cap de la coma de Riufred; i en francès, ja que s'ubica integrament en el departament de l'Arieja: Cap de la coume de Riufret. L'alçada que sembla més exacta a dia d'avui, és l'atorgada per l'ICC de 3040, 3 metres.

Cap de la coma de Riufred des del coll de Riufred (Autor: Martín Garmendia)


Cap de la coma de Riufred desde la Pica d'Estats (Autor: Joseba Calzada)


Podeu consultar l'activitat en els següents links:

Cap de la coma de Riufred.
Cap de la coma de Riufred desde el embalse de Soulcem.

Dades tècniques:
Cap de la coma de Riufred :............. 31T x: 369093 y: 4725470 z: 3044,6
Coll Cap-Pica d'Estats :............ 31T x: 368983 y: 4725431 z: 3030,4

FTer (traduït per Carles)

dilluns, 4 d’abril de 2011

Els tresmils fantasmes. Agulla Nord de Malavesina.

El macís de Bessiberri, íntegrament situado a Catalunya, va ser conegut pels primers exploradors amb el nom de Montarto. Se situa al sud de la Vall d'Aran, a la conca de la Noguera Ribagorzçna. Els cims per sobre dels tresmil metres s'alineen en una cresta amb una orientació quasi perfecta de Nord a Sud. A l'oest, el drena la vall de Bessiberri, i a l'est la conca de Malavesina, que desaigua pel barranc de Riu Malo a l'embassament de Cavallers. Pel sud, les capçaleres de Caldes separen la valle de Gèmena i el barranc de Comaloforno que donen les seues aigües a la Noguera de Tor.

Entre el Bessiberri Sud i el punt culminant del macís, el Coma lo Forno, es desenvolupa una una aguda cresta on l'Equipo dels Tesmils va identificar cinc agulles que no van ser incloses al catàleg (Luis Alejos. Guía de los 3000m. Sua Edizioak, Bilbao, 2005). Són les cotes restants números 1111 a 1115. Miguel Angulo, al volum IV de Pirineos 100 ascensiones, assenyala algunes d'aquestes agulles.

Qui va realitzar aquesta integralment per primera vegada? Ho desconeixem. Les primeres als punts extrems d'aquesta cresta van ser: el Coma lo Forno, per la vessant sud, per militars espanyols, l'any 1857; el Bessiberri Sud, per l'oest, per Packe i Dashwood, al 1866. El pas entre ambdos cims es realitza el 2 d'agost de 1919 pels catalans Estasen, Giró, Feliu, Badía, Canals i Herzog flanquejant les agulles per les congestes de la vessant est (Butlletí del CEC 1920). Arlaud i els seus companys eviten les agulles per les vires de l'oest el 31 de Julio de 1926 (Carnets d'Arlaud).

Coma lo Forno des del Bessiberri Sud (autor: Jesús Mari Linaza)


El 13 de Agost de 2008, es recorre íntegrament la cresta. De les medicions preses, s'observa que l'agulla més septentrional, la més propera al Bessiberri Sud, cota restant 1111, presenta una prominència pel nord de 17 metres i pel sud de 27. A més, l'agulla més al sud, la més propera al Coma lo Forno, cota restante 1115, té 31 metres al nord i 9 metres al sud.

Desgrimpant l'Agulla Nord de Malavesina per la seua aresta sud (autor : Josu Linaza)


Escalant l'Agulla Sud de Malavesina pel seu cantó nord (autor: Josu Linaza)


Adoptem el nom provisional d'Agulles de Malavesina per al conjunt. Segons la cartografia de l'Institut Cartogràfic Català en la seua sèrie a escala 1:5000, el nom de Malavesina designa a la conca als peus del Bessiberri Sud i Coma lo Forno que, per un estany anònim, va a parar al barranc de Riu Malo.

Podeu consultar l'activitat al següent link:
Mendietatik : Cresta del Bessiberri Nord al Célestin Passet

Dades tècniques:

Bessiberri del Mig N. Pic Simó :........ 31T x: 321717 y: 4718954 z: 3000
Bessiberri del Mig S. Pic Jolís :....... 31T x: 321657 y: 4718878 z: 3001
Bessiberri Sud :......................... 31T x: 321725 y: 4718199 z: 3024
Coll 1111-Besib-Sur :................ 31T x: 321754 y: 4718153 z: 2997
Cota 1111 :............................. 31T x: 321768 y: 4718111 z: 3014
1111 coll Comaloforno :.............. 31T x: 321798 y: 4718032 z: 2987
Agulla Comaloforno 1115 :................ 31T x: 321835 y: 4717945 z: 3018
coll-1115_Comaloforno :................. 31T x: 321842 y: 4717940 z: 3009
Coma lo Forno :......................... 31T x: 321874 y: 4717929 z: 3031

FTer (traduït per Carles)