divendres, 6 d’octubre del 2023

Els tresmils fantasmes. Punta Gías Inferior 3000,59m.

Aquesta punta secundària del Pic Gías se situa a uns 80 metres a l'est del cim principal. L'hem tingut durant anys en dubte tant pel que fa a la prominència com a la seva altitud. Els mesuraments realitzats els dies 16 d'agost i 22 de setembre de 2023 pels components del grup Sostremetries han permès afinar les dades i ara es pot afirmar, sens dubte, que estem davant d'una nova punta que compleix els requisits per ser inclosos a la llista de tresmils.

La cota en qüestió va ser visitada l'agost del 2012 per Jesús Mari Linaza i, al setembre del mateix any, per Luis Mata. Els mesuraments efectuats se situaven per sobre dels 3000m però no ens van permetre dilucidar si complia amb la prominència requerida, a això es va afegir l'alçada atorgada pel SITAR de 2994m, per la qual cosa aquesta cota va romandre a la nostra llista de punts pendents de futures comprovacions.

La doble punta del Gías és ben visible des del coll homònim, pas entre les valls de Gías i Pouchergues, però no sembla haver cridat l'atenció de ningú. Una solitària referència bibliogràfica és portada pels pèls. Josep de Tera i Camins, a les seves guies Posets-Perdiguero, tant en la seva versió catalana (Montblanc, 1994) com castellana (Prames, 1999), assenyala les dues crestes que parteixen del cim del Pic de Gías: al sud es desenvolupa la cresta de les Fitas i al sud-est l'esperó que sosté la nostra punta i que tanca la conca de l'estany de Gías. Una via va ser traçada el 1976 per F.Guzmán i J.Murciano en aquest esperó, creuant la punta que ens interessa, encara que no va merèixer una menció dels autors.


Les dues puntes del Gías vistes des del Pic Clarabide Oriental (Fotografia: Luis Mata))


Sobre el nom atorgat: Punta Inferior, l'equip de Sostremetries ha fet una referència respecte al cim principal, denominació amb la qual estem d'acord. Potser és interessant explicar aquí el que hem trobat respecte al topònim una mica fosc de Gías. Juli Soler i Santaló assenyala el 1907 la seva aparició en mapes francesos, tot i ser una denominació desconeguda a la vall de Benasc. L'acusació sembla venir del mapa "Pyrénées Centrales", del 1892, obra de Franz Schrader, on la denominació s'aplica a l'estany: "L. de Gias". És a partir de 1953, amb la publicació de la "Guide de la region d'Aure et de Luchon" d'Armengaud i Comet, que el topònim Gías comença a aplicar-se al coll que fins aleshores es deia de Pouchergues, ja que comunica la vall de'Estós amb aquesta vall francesa. En aquesta guia també s'anomena Punta Cecille-Isabelle o Gías al pic, en record de les dues filles de Saint-Saud que van aconseguir la primera ascensió el 1906, amb permís de Maurice Gourdon, que potser va trepitjar el cim el 1885. I a partir de la publicació el 1958 de la guia del CEC Po,sets-Maladeta, d'Armengaud i Jolís s'imposa la denominació Gías a totes les futures publicacions. Ángel Ballarín Cornel utilitza el topònim el 1968 a la seva obra sobre la vall de Benasc. Robert Aymard, el 1989, explica el significat del topònim: "Ens han estat proposades diferents explicacions. Gias és una vall tributària d'aquests; ara bé "gia", "gies", en benasquès, significaria branca. Una altra possibilitat, aquella de " gel" (orig.lat.), aragonès "gelar", gascó "gela" evoluciona en "giura"; igualment "geles", massa de gel, hauria pogut donar "gias". Notar en qualsevol cas la forma "gia > chia" assenyalada prelatina per Corominas".

El que sembla clar és que la denominació de Tuca d'O per a aquest cim ha de ser rebutjada, porta a equívoc, ja que el cim que assenyala el pas cap a la vall d'Oo és el pic del Port d'O o Arlaud, no aquest cim que, en tot cas, hauria d'assenyalar el pas cap a Pouchergues. Pel que fa a la forma "Chies" ha de significar el mateix que Gías. Com assenyala Aymard, el gel ha de ser l'explicació: antigament l'estany estaria gelat bona part de l'any, sense descartar la possibilitat d'una glacera ja desapareguda a la corda sota la bretxa de Gías. En realitat, els dos passos a què condueix aquesta vall, Gías/Pouchergues i Port d'O, no eren molt freqüentats a l'antiguitat, sinó per, únicament, gent intrèpida: alguns pastors i/o contrabandistes, feien un ús esporàdic, estant llavors els seus vessants septentrionals defensats per extenses masses de gel.

Reproduïm íntegrament a continuació les notes tècniques del mesurament que Sostremetries ens ha fet arribar.



"
L'EQUIP
Sostremetries és un equip de cinc enginyers tècnics en topografia que aprofita la seva experiència professional i el seu instrumental topogràfic per, en el seu temps lliure, determinar l'altitud de cims que generen algun tipus de debat, especialment els que freguen els tres mil metres d'altitud.

"
EL MOTIU
El sector de Gourgs Blancs i Clarabides acull el conjunt de tres mils més occidentals del massís del Perdiguero. Escassos tres-cents metres al sud-est del Pic de Clarabide hi ha el Pic de Gías, un nus de tres arestes amb prominència sobrada i que sempre ha figurat a la llista de tresmils del Pirineu. Però una petita punta que destaca a l'est del cim principal està al límit, tant del llindar dels tres mil metres com de la prominència mínima, per ser inclosa a la llista.

Actualment, a tots els mapes topogràfics consultats la punta oriental consta com un punt de cota sense nom. Segons investigacions dutes a terme per Patxi Termenón del grup dels Caçafantasmes, l'única menció amb nom apareix en una guia excursionista de Tera i Camins del 1999, però el topònim que li assignen (Gías Sud) no sembla gaire exacte geogràficament (1). En tenir una cota clarament menor que el cim principal i, sobretot per evitar possibles confusions amb la denominació de 1999, en aquest informe ens referirem al cim secundari amb el nom de Gías inferior.

Com passa per a la majoria de cims del Pirineu, l'altitud del Gías inferior depèn de la cartografia consultada.

Al Mapa Topogràfic d'Aragó a escala 1:5000 (MTA5) de l'Institut Geogràfic d'Aragó (IGEAR), la cartografia oficial de la zona, se li assigna una cota de 2994.48 m i al coll que el separa del pic principal, 2982.04 m. Com veurem més endavant, i també hem pogut constatar a altres zones, la prominència del MTA5 sembla força exacta, però ambdues cotes semblen tenir un desplaçament sistemàtic vertical massa marcat per tractar-se de cartografia a escala 1:5000.

Al Mapa Topogràfic Nacional a escala 1:25000 (MTN25) de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) se li assigna una cota de 2999 m i al coll de 2989 m. En aquest cas, la prominència seria la mínima imprescindible per entrar a la llista, però la cota no arriba als 3000 m.

Des del 2009, el projecte PNOA-LIDAR coordinat per l'IGN posa a disposició del públic un núvol de punts obtingut a través d'un sensor LiDAR aerotransportat. En aquest sector del Pirineu el núvol de punts té una densitat aproximada (al fons de les valls) de 0.5 punts/m2 i cada punt té una exactitud teòrica a cota sobre superfícies planes d'uns 15 cm. En un radi de 5 metres al voltant del cim s'han registrat 56 punts de més de 2999 m i un únic punt que supera els 3000 m, concretament 3000,22 m. Aquest punt LiDAR està situat aproximadament un metre al SE del punt culminant real. Tenint en compte el relleu abrupte al cim, s'estima que l'exactitud és força pitjor que els 15 cm teòrics. A més, no hi ha garanties que aquests punts no hagin rebotat sobre alguna fita de pedres o bé sobre terreny descompost.

Cap d'aquestes fonts d'informació cartogràfica no ofereix prou exactitud per determinar si el Gías inferior compleix els criteris d'altitud, ni de prominència.

"
LA PROPOSTA
L'estiu del 2023, Sostremetries decideix resoldre el debat mitjançant un mesurament topogràfic in situ, aportant més precisió a la cota i determinant sobre el terreny el punt més alt. La proposta consisteix a determinar l'altitud ortomètrica de l'element natural i estable més elevat del cim del Gías inferior mitjançant un receptor GNSS professional i una anivellació geomètrica. L'altitud es calcula pel que fa al Sistema de Referència Vertical a Espanya materialitzat per la Xarxa de Anivellació d'Alta Precisió (REDNAP). Concretament s'aplica el model de geoide EGM08-REDNAP, que és una adaptació del model gravimètric mundial EGM2008 a la REDNAP duta a terme per l'IGN el 2009.

"
L'INSTRUMENTAL
Per dur a terme aquesta tasca, Sostremetries ha utilitzat els instruments topogràfics següents, cedits per l'empresa Leica Geosystems:
• Receptor de Sistema de Navegació Global per Satèl·lit (GNSS):
o Antena Leica Viva GS16 multifreqüència i multiconstel·lació
o Controladora Leica Viva CS20
o Precisió teòrica 2 d'aixecament en temps real amb solució de xarxa (RTK):
▪ Horitzontal: 8 mm + 0.5 ppm
▪ Vertical: 15 mm + 0.5 ppm
o Precisió teòrica (2) d'aixecament estàtic amb observacions de llarga durada:
▪ Horitzontal: 3 mm + 0.1 ppm
▪ Vertical: 3.5 mm + 0.4 ppm
• Nivell òptic:
o Leica NA720
o Mira telescòpica d'anivellament amb resolució de 2 mm
o Augments: 20x
o Precisió de les visuals a 30 m de distància segons el fabricant: 1.5 mm

"
EL MESURAMENT
El primer pas és determinar el punt més alt de l'element natural i estable més elevat del cim. Es descarta el terreny descompost i també elements artificials com fites de pedres, fites de terme municipal, creus, monuments, plataformes de formigó i fins i tot vèrtexs geodèsics.

La determinació del punt més alt es duu a terme mitjançant el nivell òptic. És un instrument que projecta visuals sobre un pla horitzontal i per diferència de lectures permet mesurar el desnivell entre dos punts amb precisió de pocs mil·límetres. El nivell s'estaciona sobre un trípode aproximadament a mig camí entre els elements a comparar i sempre per sobre dels punts a anivellar. El cim serà l'element que presenti un menor desnivell respecte del pla horitzontal definit pel nivell.

En alguns cims com el Gías inferior, el punt culminant és el vèrtex superior d'una roca massa punxeguda per estacionar directament un receptor GNSS. En aquests casos, la solució que ofereix més precisió consisteix a estacionar sobre un element estable proper, fer l'observació GNSS de llarga durada aquí i finalment mesurar el desnivell des de la base fins al punt. Un cop estacionat es realitza una observació en mode estàtic durant 30 minuts registrant observacions de fase per al càlcul posterior.

Per mesurar la prominència es realitza una segona observació GNSS al coll que presenta un desnivell mínim venint des de qualsevol terreny d'altitud més gran al cim en qüestió. En aquest cas es tracta del coll que separa el cim principal del Gías del Gías inferior. Tenint en compte la morfologia del coll, s'ha pogut fer un mesurament GNSS directe.

El mesurament final es va dur a terme el dia 22 de setembre de 2023.

"
EL POST-PROCÉS
El càlcul de coordenades geodèsiques a partir de les observacions s'ha fet en gabinet mitjançant el programa Infinity de Leica Geosystems. S'han calculat línies base respecte CSOS (20.3 km) de la Xarxa de Geodèsia Activa d'Aragó (ARAGEA) i ESCO (41.4 km) de la xarxa CATNET de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Aquestes dues estacions s'han fixat a l'ajustament final. En canvi, s'han descartat les estacions BARY (Réseau GNSS Permanent de l'IGN France) i SABI (ARAGEA), perquè només oferien solució GPS (no permeten multiconstel·lació). Per al càlcul es disposa d'una finestra d'observació de 30 minuts amb registres cada 5 segons i senyals a les freqüències L1, E1, B1, L2, B2, L5, E5a, B3, E5b, e5ab i B2a.

L'alçada d'antena del mesurament al coll és de 0.834 m i la de la base d'anivellament al cim és de 0.887 m. La desviació estàndard a cota de l'ajust, tant per al mesurament al coll com per a la base d'anivellament al cim és de 3 mm.

El darrer pas és aplicar l'ondulació del geoide. L'estimació de l'ondulació s'obté per interpolació bilineal sobre el model de geoide EGM08-REDNAP a les coordenades del cim.

Assumint que les normals a la superfície del geoide ia la de l'el·lipsoide són aproximadament coplanàries, la cota ortomètrica se sol obtenir directament restant aquesta ondulació a la cota el·lipsoïdal.
• Cota el·lipsoïdal ETRS89: 3054.47 m
• Ondulació del geoide (EGM08-REDNAP): +53.88 m
• Cota ortomètrica: 3000.59 m

"
MESURAMENTS PRELIMINARS
El dia 16 d'agost del 2023 es va dur a terme un mesurament preliminar tant de l'altitud del cim com de la prominència des del coll. Sostremetries va tornar a comptar amb la col·laboració de Miquel Soro Martí, expert en aquest tipus de campanyes de mesura. També va comptar amb la companyia de Marta Moncunill Palà, Josep Maria Sala Micola i Higinio Rodríguez Fernández. Els mesuraments es van fer en temps real mitjançant solució de xarxa (RTK). Aquesta tècnica no és tan fiable com la versió postprocessada, però permet obtenir precisions que solen ser millors de 10 cm en la majoria de casos. En el cas del Gías inferior, la diferència entre aquest mesurament i el resultat definitiu va ser de poc més de 1 cm.

"
EL RESULTAT
Segons els mesuraments i càlculs en postprocés duts a terme per l'equip de Sostremetries, el valor més probable de l'altitud ortomètrica del Gías és de 3000.59 m i l'altitud del coll que el separa del pic principal de 2987.12 m. Totes dues altituds tenen una exactitud estimada de 3 cm. La prominència resultant és de 13.47 m

(1) TERA I CAMINS, Josep de. "Itinerari 130". Guies excursionistes, Llardana/Posets-Perdiguero Vol.1 Batisielles, Llardana/Posets, Gris/Eriste. Saragossa, Prames, 1999, p.170.
(2) Precisió segons especificacions del fabricant, sense oclusions i en condicions òptimes de constel·lació culminant mitjançant anivellació geomètrica. "




Addicionalment els membres de Sostremetries han realitzat mesuraments als cims del Clarabide Occidental, 3007,44m i del Petit pic del Portillón, 2998,66m, trobant que tots dos no compleixen amb les condicions per estar inclosos a la llista de tres mils. El primer per manca de prominència, 9,12m i el segon per no assolir l'altitud requerida. En conseqüència, actualitzem la llista de tresmils amb aquestes tres noves troballes. També s'ha comprovat l'altitud per sota dels 3000m a la Punta Célestin Passet, 2998,49m i a la Frondella SW., 2999,00m, així com als pics de Piedras Albas, 2997,63m, Cregüeña, 2994,21 Salenques, 2994,81m


Referències:
-SCHRADER, Franz. Pyrénées Centrals avec les grands massifs du versant espagnol (Feuille 5 Cotiella, Turbó). Gravé per Erhard, 1882-1892.
-GOURDON, Maurice. “Le Grand Pic de Batchimalle (3178m)". En: Explorations Pyrénéennes. Bulletin Trimestriel de la Societé Ramond, Bagnères de Bigorre, Vingtième année 3/1885.
-SAINT-SAUD, Aymard de. "Une semaine al Lac de Pouchergues". A: Bulletin Pyrénnéen nº59, set-oct 1906.
-SOLER I SANTALÓ, Juli. "Una excursió al Posets-Lardana 3367m. Pirineus d'Osca". A: Butlleti del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 167, Any XVIII, des-1908.
-SOLER I SANTALÓ, Juli. "El port d'Oo. De Benasque a Bagnères de Luchon. Alts pireneus d'Osca". A: Butlleti del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 191, Any XX, des-1910.
-ARMENGAUD, André i COMET, François. Pyrénées IV, Guide de la regió d'Aure et de Luchon, Privat Editeur, Tolosa, 1953.
-ARMENGAUD, André. JOLÍS, Agustí. Posets-Maladeta. Editorial Montblanc CEC, Barcelona, 1958.
-BALLARÍN CORNEL, Àngel. El valle de Benasque. La Editorial, Saragossa, 1968.
-VILA, Ricard. "Crònica alpina". A: Muntanya, núm. 699, Any CII, CEC, Barcelona, oct-1978.
-AYMARD, Robert. Toponymie des "Trois Mille". Uzos, 1989.
-TERA I CAMINS, Josep de. Posets-Perdiguero Vol.1 Gorgs Blancs, Lliterola i Remunye. Editorial Montblanc-Martín, Barcelona, 1994.
-TERA I CAMINS, Josep de. Guies excursionistes, Llardana/Posets-Perdiguero Vol.1 Batisielles, Llardana/Posets, Gris/Eriste. Prames, Saragossa, 1999.
-ALFONSO, Luis. Escaladas junto al Ésera, volum 2. La noche del loro, Saragossa, 2010.
-BOSCH, Rosa. "El Gías Inferior, un nou tresmil al Pirineu". A: La Vanguardia, 29 de setembre de 2023.


FTer (traduït per Carles)

dijous, 12 de gener del 2023

Caçafantasmes: Llista corregida dels 3000's pirinencs. (Vuitena revisió) Octubre de 2023.

Oferim una llista, no definitiva, dels tresmils pirinencs amb les incorporacions pertinents d'aquelles cotes que hem trobat amb prominència superior a 10 metres. S'han exclòs d'ella, figurant a part, aquelles cotes del catàleg de Juan Buyse que, o bé tenen una prominència inferior a 10 metres, o les mesures més actuals les situen per sota dels 3000 metres.

Les alçades, que han variat des de les indicades per Buyse a causa de les noves mesures realitzades, s'indiquen en tres columnes: -Alçada assenyalada a la llista de Buyse, -Alçada indicada pel Servei d'Informació Territorial d'Aragó (SITAR), o per l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), segons el territori on es trobi el cim, -Alçada assenyalada per l'Institut Géographique National (IGN).

En aquells casos en que cap organisme assenyali l'alçada de la cota esmentada, i aquesta provingui de mesura GPS, l'altitud s'assenyala a la primera columna en cursiva.

Hi ha un problema amb les alçades en aquelles cotes que són frontereres, i és que cada Institut Geogràfic assenyala altures diferents per a elles. És per això que, en aquestes cotes, si una institució marca per sota dels 3000 i l'altra per sobre, mantenim el cim en la llista.

A la columna prominència s'indica la trobada en aquells cims en que aquest valor és significatiu: bé perquè són noves incorporacions, bé perquè surten de la llista.

A mesura que es vagin estudiant noves cotes, i si aquestes compleixen amb les condicions, aquesta llista s'actualitzarà aquí mateix. Per això és important prestar atenció a la data que figura en el títol, que variarà a mesura que es vagi modificant.

ZONA 1: BALAITUS - INFIERNO - ARGUALAS
      
 ALTURAALTURA ALTURA
NOMBREBUYSESITAR IGNPROM.
Balaitús (001)3.144 m.3.145 m. 3.144 m. 
Torre Costerillou (01)3.049 m.  3.049 m.
Agulla d'Ussel (02)3.022 m.  3.022 m.
Agulla Cadier (03)3.022 m.3.014,2 m. 3.022 m. 
Frondella N. (04)3.062 m.  3.063 m.
Frondella (002)3.071 m.3.060,3 m.   
Frondella Central (05)3.055 m.3.043,5 m.   
Gran Facha (004)3.005 m.3.000,3 m. 3.005 m. 
Infierno Occidental (005)3.073 m.3.073,9 m.   
Infierno Central (006)3.083 m.3.082,6 m.  
Infierno Oriental (007)3.076 m.3.079,4 m.   
Agulla d'Arnales3.034 m.   13 m.
Arnales (008)3.006 m.3.001,4 m.   
Agulla de Pondiellos (06)3.011 m.3.016,4 m.   
Garmo Negro (009)3.051 m.3.064 m.   
Algas SE. (1010)3.023 m.3.013,4 m.  11,3 m.
Algas (010)3.036 m.3.033,8 m.   
Argualas (011)3.046 m.3.042,5 m.   
      
PRINCIPALS: 10    
SECUNDARIS: 8    
      
      
ZONA 2: VIGNEMALE
      
 ALTURAALTURA ALTURA
NOMBREBUYSESITAR IGNPROM.
Pique Longue (012)3.298 m.3.295,9 m. 3.298 m. 
Ag. Inf. Clot de la Hount (08)3.043 m.   
Ag. Sup. Clot de la Hount (09)3.115 m.   
Clot de la Hount (013)3.289 m.3.290,8 m. 3.289 m. 
Cerbillona (014)3.247 m.3.247,5 m. 3.247 m.
Agulla SW de Cerbillona (10)3.051 m.3.047,6 m. 3.051 m. 
Pic Central (015)3.235 m.3.227,1 m. 3.235 m. 
Montferrat (016)3.219 m.3.217,9 m. 3.219 m. 
Punta Superior del Tapou (11)3.132 m.   
Punta Inferior del Tapou (12)3.124 m.   
Grand Tapou (017)3.150 m.3.150,6 m. 3.150 m. 
Pic du Milieu (018)3.130 m.3.127,6 m. 3.130 m. 
Pitón Carré (019)3.197 m.  3.197 m.
Punta Chausenque (020)3.204 m.  3.204 m.
Espatlla Chausenque (13)3.154 m.  3.154 m.
Petit Vignemale (021)3.032 m.  3.032 m.
      
PRINCIPALS: 10    
SECUNDARIS: 6    
      
      
ZONA 3: MONTE PERDIDO
      
 ALTURAALTURA ALTURA
NOMBREBUYSESITAR IGNPROM.
Gabieto Occidental (022)3.034 m.3.034,9 m.   
Gabieto Oriental (023)3.031 m.3.031,3 m.   
Taillón (024)3.144 m.3.144,5 m. 3.144 m. 
Casco (025)3.006 m.3.010,9 m. 3.006 m. 
Torre de Marboré (026)3.009 m.3.011,8 m. 3.009 m. 
Espatlla de Marboré (027)3.073 m.3.074,6 m. 3.073 m. 
Pic Cascada Occidental (028)3.095 m.3.098,4 m. 3.095 m. 
Pic Brulle (029)3.106 m.3.111 m. 3.106 m. 
Pic Cascada Oriental (030)3.161 m.3.161,7 m. 3.161 m. 
Marboré (031)3.248 m.3.251,3 m. 3.248 m.
Astazu Occidental (032)3.012 m.3.013 m. 3.012 m. 
Astazu Oriental (033)3.071 m.3.071,1 m. 3.071 m. 
Cilindre (034)3.328 m.3.324,7 m. 3.325 m. 
Tuqueta de Marboré (1031)3.093 m.3.092,9 m.  12 m.
Pitón SW del Cilindro (14)3.194 m.3.193,5 m.   
Dit del Perdut (15)3.188 m.3.185 m.  
Artell del Perdut3176 m.3.174 m. 3.178 m.15,2 m.
Mont Perdut (035)3.355 m.3.347,9 m.   
Punta Escaleras (16)3.027 m.3.021,3 m.   
Soum de Ramond-Añisclo(036)3.254 m.3.257,7 m.   
Baudrimont NW (037)3.045 m.3.048,1 m.   
Baudrimont SE (038)3.026 m.3.025,5 m.   
Punta de las Olas (039)3.002 m.3.021,2 m.   
      
PRINCIPALS: 18    
SECUNDARIS: 5    
      
      
ZONA 4: LA MUNIA
      
 ALTURAALTURA ALTURA
NOMBREBUYSESITAR IGNPROM.
Heid (040)3.022 m.  3.022 m.
Troumouse (041)3.085 m.3.083,5 m. 3.085 m. 
Sierra Morena (042)3.090 m.3.088,1 m. 3.090 m. 
Petita Munia (18)3.096 m.3.094,2 m. 3.096 m. 
La Munia (043)3.133 m.3.128,7 m. 3.133 m. 
Robiñera (044)3.003 m.3.000,1 m.   
      
PRINCIPALS: 5    
SECUNDARIS: 1    
      
      
ZONA 5: NEOUVIELLE - PIC LONG
      
 ALTURAALTURA ALTURA
NOMBREBUYSESITAR IGNPROM.
Pic de Néouvielle (045)3.091 m.  3.091 m.
Ramougn (046)3.011 m.  3.011 m.
Tres Consellers (047)3.039 m.  3.039 m.
Primer Conseiller3.035 m.   14 m.
Turon de Néouvielle (048)3.035 m.  3.035 m.
Punta Reboul-Vidal (19)3.007 m.   
Crabounouse N. (1045)3.016 m.  3.016 m.11 m.
Pale Crabounouse (049)3.021 m.  3.021 m.
Bugarret (050)3.031 m.  3.031 m.
Dent d'Estibère Male (051)3.017 m.  3.017 m.
Agulla Tourrat (20)3.014 m.   
Maubic (21)3.058 m.  3.058 m.
Pic Long (052)3.192 m.  3.192 m.
Aguja Badet (22)3.135 m.   
Badet (053)3.160 m.  3.160 m.
Maou (054)3.074 m.  3.074 m.
Campbieil (055)3.173 m.  3.173 m.
Campbieil SSW, Lentilla (1049)3.157 m.  3.157 m.14 m.
Estaragne (056)3.006 m.  3.006 m.
      
PRINCIPALS: 12    
SECUNDARIS: 7    
      
      
ZONA 6: CULFREDA - BACHIMALA
      
 ALTURAALTURA ALTURA
NOMBREBUYSESITAR IGNPROM.
Lustou (057)3.023 m.  3.023 m.
Culfreda NE (23)3.032 m.3.029,4 m.   
Culfreda Central (24)3.028 m.3.026,4 m.   
Culfreda (058)3.034 m.3.028,7 m. 3.034 m. 
Pic Puerto de la Pez (059)3.018 m.3.008,5 m. 3.018 m.
Pic de la Pez (060)3.024 m.   
Abeillé (061)3.029 m.3.019,7 m. 3.029 m. 
Pic Marcos Feliu (062)3.057 m.3.044 m.   
Petit Bachimala (25)3.061 m.3.047,1 m. 3.061 m. 
Punta del Ibón (26)3.100 m.3.093 m.   
Punta Ledormeur (063)3.120 m.3.103,7 m.   
Pic Schrader (064)3.177 m.3.175,7 m. 3.174 m. 
Punta del Sabre (065)3.136 m.3.139 m. 3.136 m. 
      
PRINCIPALS: 9    
SECUNDARIS: 4    
      
      
ZONA 7: POSETS - ERISTE
      
 ALTURAALTURA ALTURA
NOMBREBUYSESITAR IGNPROM.
Veteranos (066)3.125 m.3.130,9 m.   
Los Gemelos (067)3.160 m.3.171,6 m.   
Pic de Posets (068)3.375 m.3.368,3 m.   
Pic Inf. de la Paúl (27)3.073 m.3.077,8 m.   
Pic de la Paúl (069)3.078 m.3.081,1 m.   
Bardamina (070)3.079 m.3.070,6 m.   
Dent de Llardana (071)3.085 m.3.089,5 m.   
Tuqueta Roya (28)3.273 m.3.268,7 m.   
Tuca de Llardaneta (072)3.311 m.3.294,9 m.   
Les Espadas (073)3.332 m.3.327 m.   
Tuca Forao de la Neu (29)3.080 m.3.075 m.   
Pavots (074)3.121 m.3.123,1 m.   
Forqueta (075)3.007 m.3.011,3 m.   
Forqueta SE (31)3.004 m.3.007,4 m.   
Beraldi (076)3.025 m.3.031,8 m.   
Gran Pico de Eriste (077)3.053 m.3.055,9 m.   
Eriste S. (078)3.045 m.3.041 m.   
      
PRINCIPALS: 13    
SECUNDARIS: 4    
      
      
ZONA 8: CLARABIDE - PERDIGUERO - BOUM
      
 ALTURAALTURA ALTURA
NOMBREBUYSESITAR IGNPROM.
Pic de Clarabide (079)3.020 m.3.013,7 m. 3.020 m. 
Pic de Gías (080)3.011 m.3.008,4 m.   
Punta Gías Inferior3.000,59 m   13,47 m (Sostremetries)
Clarabide Oriental (33)3.012 m.3.012,7 m. 3.012 m. 
Pic Saint-Saud (081)3.003 m.  3.003 m.
Pic Camboué (082)3.043 m.3.034,2 m. 3.043 m.
Punta Lourde-Rocheblave (34)3.104 m.3.099,9 m.   
Torre Armengaud (35)3.114 m.3.110,4 m.   
Pic de Gourgs-Blancs (083)3.129 m.3.123,7 m. 3.129 m. 
Pic Jean Arlaud (084)3.065 m.3.054,3 m.   
Pic Belloc (085)3.008 m.  3.008 m.
Belloc Central (36)3.006 m.   
Belloc S. (37)3.007 m.   
Espijeoles (086)3.065 m.  3.065 m.
Pic Gourdon (087)3.034 m.  3.034 m.
Cap Dera Baquo Occ. (39)3.097 m.3.091 m. 3.097 m. 
Cap Dera Baquo Oriental (40)3.103 m.3.093,3 m. 3.103 m. 
Seil Dera Baquo (088)3.110 m.3.101,4 m. 3.110 m. 
Pic Portillón de Oô (089)3.050 m.3.039,8 m. 3.050 m. 
Perdiguero (090)3.222 m.3.221 m. 3.222 m. 
Hito W de Perdiguero (42)3.176 m.3.169,7 m.   
Gran Quayrat (091)3.060 m.  3.060 m.
Pico Lézat (092)3.107 m.  3.107 m.
Ag. Superior de Lézat (44)3.069 m.   
Ag. Central NW de Lézat (45)3.058 m.   
Ag. Central SE de Lézat (46)3.037 m.   
Ag. Inferior de Lézat (47)3.023 m.   
Punta Lacq (48)3.010 m.   
Punta Mamy (49)3.048 m.   
Crabioules Occidental (093)3.106 m.3.099,5 m.   
Crabioules Oriental (094)3.116 m.3.098,6 m. 3.116 m. 
Punta de Lliterola (095)3.132 m.3.125,2 m. 3.132 m. 
Pico Royo (096)3.121 m.3.114,3 m. 3.121 m. 
Tuca de Lliterola (51)3.095 m.3.087,2 m.   
Agulla Jean Garnier (52)3.025 m.   
Tusse de Remuñe (53)3.041 m.3.032,3 m. 3.041 m. 
Pic Rabadá (54)3.045 m.3.029 m. 3.045 m. 
Pic Navarro (55)3.043 m.3.029,7 m. 3.043 m. 
Pic de Maupas (097)3.109 m.3.104,1 m. 3.109 m. 
Pic de Boum (098)3.006 m.2.997,8 m. 3.006 m. 
      
PRINCIPALS: 20    
SECUNDARIS: 20    
      
      
ZONA 9: MALADETA - ANETO
      
 ALTURAALTURA ALTURA
NOMBREBUYSESITAR ICCPROM.
Gendarme d'Alba (56)3.054 m.   
Pic d'Alba (099)3.118 m.3.114,1 m.   
Incisiu Oriental d'Alba (1078)3.087 m.   14,1 m.
Dent d'Alba (100)3.136 m.3.126,3 m.   
Queixal d'Alba (57)3.118 m.3.118,2 m.   
Punta Delmás (58)3.170 m.3.165,8 m.   
Pic Mir (101)3.185 m.3.189,2 m.   
Pic Sayó (102)3.220 m.3.219,2 m.   
Pic Le Bondidier (103)3.185 m.3.155,1 m.   
Avantcim N. del Pic Le Bondidier (1081)3.149 m.3.153,9 m.  12 m.
Pic Cordier (104)3.254 m.3.270,8 m.   
Pic Collado de la Rimaya (59)3.265 m.3.263 m.   
Avantcim NE. de la Maladeta (1091)3.235 m.3.235 m.  11 m.
La Maladeta (105)3.308 m.3.313,5m.   
Pic Abadías (60)3.279 m.3.278 m.   
Agulla SO. del Pic Abadías3.085 m.   22 m.
Pic Maldito (106)3.350 m.3.354 m.   
Agulla Haurillón (62)3.075 m.3.069,3 m.   
Agulla Cregüeña (63)3.043 m.3.045,4 m.   
Agulla Juncadella (64)3.021 m.3.024 m.   
Pic d'Aragüells (107)3.037 m.3.033,7 m.   
Punta Astorg (108)3.355 m.3.355,6 m.   
Pic del Mig (109)3.346 m.3.350,7 m.   
Pic Coronas (110)3.293 m.3.296,9 m.   
Tuca Collado de Coronas (65)3.286 m.3.282,1 m.   
Agulla Collado de Coronas 3.228,3 m.  13 m.
Punta Oliveras-Arenas (66)3.298 m.3.305,7 m.   
Aneto (111)3.404 m.3.403,3 m.   
Agulla Daviu (67)3.350 m.3.363,6 m.   
Punta de la Bretxa Superior de Llosàs (1102)3.085 m.3.082,6 m.  28 m.
Agulla Franqueville (69)3.065 m.3.066 m.   
Agulla Tchihatcheff (70)3.052 m.3.047,9 m.   
Agulla Argarot (71)3.035 m.3.036,7 m.   
Argarot Sur (1101)3.030 m.3.032,5 m.  14 m.
Espatlla d'Aneto (112)3.350 m.3.347,5 m.   
Pta. Brecha Tempestades (72)3.274 m.   
Pic de Tempestades (113)3.290 m.3.285,6 m.   
Forca Estasen (73)3.028 m.   
Gend.-Torre de Salenques (74)3.111 m.   
1r Ressalt de Salenques (75)3.127 m.   
2n Ressalt de Salenques (76)3.148 m.   
Pic Margalida (114)3.241 m.3.255,4 m.   
Punta Bretxa Russell (77)3.192 m.3.197,7 m.  
Pic Russell (115)3.207 m.3.206,4 m.   
Russell SE (78)3.205 m.3.206,7 m.   
Agulla Sur Russell (79)3.146 m.   
Punta Russell Oriental (80)3.034 m.3.051,5 m.   
Agulla SW de Russell (81)3.029 m.3.034 m.   
Tuca de Culebres (116)3.062 m.3.054 m.   
Pic de Vallibierna (117)3.067 m.3.059,5 m.   
Tuc de Mulleres (118)3.010 m.3.009,6 m. 3.011,8 m. 
      
PRINCIPALS: 20    
SECUNDARIS: 31    
      
      
ZONA 10: BESSIBERRI
      
 ALTURAALTURA ALTURA
NOMBREBUYSEICC IGNPROM.
Bessiberri N. (119)3.014 m.3.009,3 m.   
Bessiberri S. (122)3.030 m.3.023,4 m.   
Ag. Norte de Malavesina (1111)3.010 m.3.009,9 m.  14 m.
Comaloforno (123)3.033 m.3.029,2 m.   
Punta Alta (125)3.014 m.3.014,1 m.   
      
PRINCIPALS: 4    
SECUNDARIS: 1    
      
      
ZONA 11: ESTATS
      
 ALTURAALTURA ALTURA
NOMBREBUYSEICC IGNPROM.
Avantcim N. de Sotllo3.058 m.3.058,2 m.  11,8 m.
Pic de Sotllo (126)3.072 m.3.072,7 m. 3.072 m. 
Montcalm (127)3.077 m.3.078,3 m. 3.077 m. 
Pic Verdaguer (128)3.131 m.3.129,4 m. 3.131 m. 
Pica d'Estats (129)3.143 m.3.143,1 m. 3.143 m. 
Cap de coma de Riufred (1117)3.040 m.3.040,3 m.  10,7 m.
Punta Gabarró (82)3.115 m.3.110,0 m. 3.115 m. 
Rodó de Canalbona (83)3.004 m.3.004,3 m. 3.004 m. 
      
PRINCIPALS: 4    
SECUNDARIS: 4    
      
      
TOTALS
PRINCIPALS: 125    
SECUNDARIS: 91    
      
      
      
CIMS DESCATALOGADES
      
 ALTURAALTURA ALTURA
NOMBREBUYSESITAR ICCPROM.
Frondella SW, (003)2.999,00 m.2.992,2 m.  (Sostremetries)
Algas N. (07)3.032 m.3.023,5 m.  7,5 m.
Espatlla d'Esparets (17)3.077 m.3.078,3 m.  8,7 m.
Diente Royo (30)3.010 m.2.991,1 m.  9,16 m.
Pic Occ. de Clarabide (32)3.007,44 m.   9,12 m (Sostremetries)
Pic Petit del Portillón (41)2.998,66 m.  3.000 m.(Sostremetries)
Pic Audoubert (38)3.045 m.3.037,8 m.  8,4 m.
Hito E de Perdiguero (43)3.170 m.3.163,9 m. 3.170 m.7 m.
Agulla de Lliterola (50)3.028 m.   6 m.
Gendarme Schmidt-Endell (61)3.335 m.   5 m.
Agulla Escudier (68)3.315 m.3.341,6m.  8,1 m.
Bessiberri del Mig N.-Simó (120)3.002 m.  2.995,9 m. 
Bessiberri del Mig S.-Jolis (121)3.003 m.  2.995,2 m. 
Punta Célestin Passet (124)2.998,49 m.  2.997,6 m.(Sostremetries)

FTer (traduït per Carles)

El Pic Arnales.

La doble punta del Pic Arnales (cim principal i cim sud) sempre ha estat una muntanya discreta, forma part de la família dels Pics de l'Infern i sembla, potser, haver romàs cohibit per la propera presència dels seus tres germans grans. Els seus primers passos a la bibliografia pirinenca són tardans, ben entrat el segle XX, el 1922, al Butlletí del CEC núm. 329, debuta com a figurant en el recorregut que, el 16 de juliol de 1921, realitzen Lluis Estasen i Carles Feliu als Pics de l'Infern des dels estanys de Bachimaña. Millor sort hagués pogut córrer si algú s'hagués fixat en les paraules d'Estasen des dels Pics de l'Infern: "Al peu de la muralla N. es veuen les dues glaceres amb algunes esquerdes i vessant a baix els estanys de Bachimaña amb els seus veïns de Bramatuero; no gaire apartat del pic més alt i separat per una profunda bretxa hi ha una altra elevada cimera que passa també dels 3000 metres i el nom dels quals no he pogut saber. D'ell arrenca la carena que baixa cap als Arualas i el pic d'Algàs”.

I des del punt de vista muntanyenc només, fins que el 1968 apareix un Pic dels Arnales amb 3006 m., juntament amb el seu cim Sud de 3001 m., en un croquis de la Guia Ollivier Vignemale-Monte Perdut. El 1972 és representat per Javi Malo al seu mapa de carenes "C-7 Piedrafita-Panticosa", encara que indicant la seva posició al lloc que avui coneixem per pic de Pondiellos. El 1973 figura amb el seu nom, Arnales, a la llista de tres mils de Salvador Morales al Butlletí de Montañeros de Aragón, II època núm.22. Això fa que comenci a aparèixer en relats muntanyencs a partir dels anys 80. Un parell de rutes al seu cim ja apareixen descrites per Luis Alejos el 1986 als quadernets "Rutes Pyrenaica".

Però que romangués ignorada pels muntanyencs, no implica que fos del tot desconeguda. Des del 1928 és una fita important a la cartografia espanyola. Efectivament, com es narra a l'Acta de l'operació de reconeixement de la línia de terme entre els municipis de Sallent de Gállego i de Panticosa, el pic d'Arnales figura com a fita núm. 4 d'aquesta línia: "Quarta fita: Constituït per una roca de forma irregular d'un metre d'alçada per dos d'amplada i dues de llargada; està situat al lloc anomenat Pic dels Arnales, a terreny de roca i neu propietat del comú de veïns de Sallent i Panticosa". Operació realitzada el dia 4 d'octubre de 1928 i on van prendre part els comissionats pels Ajuntaments de Panticosa i Sallent: Luciano Urieta, Mauricio Arrudi, Antonio Pueyo i Manuel Arruebo, i el capità d'Estat Major Adolfo de la Rosa. Aquesta línia de terme va romandre vigent fins a 1982, quan el municipi de Lanuza es va integrar a Sallent de Gállego i es va refer tota la línia.

Potser aquesta aparició a les actes de la delimitació el 1928 va donar lloc a la primerenca irrupció del nostre cim a la cartografia espanyola. A la primera edició del full 145 Sallent del Mapa Topogràfic Nacional, el 1936, hi figura una cota de 3006 metres i un nom: Pics de Pondiellos. El 1963 a la segona edició, el mateix nom i 3002 m. de cota. A la primera edició del mapa a escala 1:25000 del 2000, el full 145-II Sallent de Gállego assenyala el topònim Pico Arnales amb 3002 m. A la segona edició del MTN25, el 2008, ha minvat una mica més, quedant-se a 2996 m. Aquell nom de Pondiellos a les primeres cartes és el que va fer servir Feliu Izard, doblant-lo a Pondiellos 3001 i Pondiellos N. 3006, a la seva primera llista de tres mils de l'any 1985. Doncs juntament amb l'Arnales, el cim secundari de l'Arnales Sur també ha figurat en algunes de les llistes de tres mils que s'han elaborat al llarg del temps. Per la seua part, en els mapes excursionistes d'Editorial Alpina, figura des de la primera edició de la guia Panticosa-Formigal del 1979.

Pel que fa a la toponímia poc podem dir: Robert Aymard a la seva obra de 1989 "Toponymie des 'Trois Mille'" diu: "Aquest topònim sembla ser l'aragonès "arnal", rocam (Kuhn), imatge usada per a cims cònics, bé que una possible mutació d'Arualas sigui possible, l'estany i les mallades sota el pic usen ambdós noms. Nota: els toponim emmaranyats Argualas, Arolas, Arnales, Algas, s'han pogut influir entre ells".

Ja el 2005, David Atela expressa els seus dubtes que arribi a l'altitud de 3000 m. I com veiem, a partir del 2009 l'Arnales semblava haver sortit del llistat de tresmils atesa la minoració de la seua altitud realitzada per l'IGN espanyol i posteriorment pel sistema d'informació territorial d'Aragó (SITAR). Per això, la seva altitud oficial fixada per sota dels 3000m, l'havíem apartat de la nostra llista. Però, res en aquest món és definitiu: el febrer del 2022, va aparèixer un estudi d'Enrique López Mondragón a la web "travessiapirenaica", on es posava en dubte amb arguments sòlids la cota atorgada pels Instituts Geogràfics a l'Arnals. Paral·lelament, a l'estiu del 2022, un grup català de topògrafs professionals aficionats a la muntanya, que el 2020 havien format un grup de nom "Sostremetries" realitzant alguns mesuraments de cims a Catalunya, van arribar a la mateixa conclusió que Enric López. Els membres de Sostremetries van decidir que l'única manera de sortir de dubtes era fer un mesurament al cim de l'Arnales. El resultat és el motiu d'aquesta entrada al nostre Blog.

L'octubre del 2022 ens vam posar en contacte amb Sostremetries i de les converses realitzades va sorgir la idea d'unir els nostres coneixements. A aquests efectes, en un futur des dels "Caçafantasmes" col·laborarem amb ells amb vista a dilucidar, si és possible, alguns punts sobre els quals hi ha dubtes de la seua altitud. Tingueu en compte que el procediment de mesura altimètrica usat per Sostremetries és el més exacte que pot ser usat avui dia amb les eines disponibles i és com es realitzen actualment els treballs geodèsics. Per això, al novembre Andreu Alvarruiz ens va fer arribar unes notes sobre els motius i forma de treball de "Sostremetries" i en concret sobre el mesurament realitzat el 31 de juliol de 2022 al pic Arnales. Notes que reproduïm íntegres a continuació:



"
L'EQUIP
Sostremetries és un equip de cinc enginyers tècnics en topografia que aprofita el seu experiència professional i instrumental topogràfic per, en el temps lliure, determinar l'altitud de cims que generen algun tipus de debat, especialment aquells que freguen els tres mil metres d'alçada.

"
EL MOTIU
El cas del pic Arnales és especialment controvertit. Depenent de la font consultada, la seva altitud oscil·la entre els 2996 m i els 3006 m.

El Mapa Topogràfic Nacional (MTN), elaborat per l'Institut Geogràfic Nacional (IGN), va ser una de les principals fonts de referència al llarg del segle XX per a la majoria de mapes excursionistes, guies, llibres i llistes de tres mils del Pirineu. En la seua primera edició de 1936, el Arnales figurava amb una altitud de 3006 m., però en edicions posteriors l'altitud oficial ha anat patint canvis. El 1963, el mateix MTN va actualitzar el valor a 3002 m i el 2009 el va baixar fins a 2996 m. que ja manté en les darreres edicions, inclosa la Base Topogràfica Nacional a escala 1:25.000 (BTN25). El pic Arnales ha “perdut” 10 metres en menys d'un segle fruit dels avenços tecnològics en les tècniques utilitzades, l'inici de l'era del posicionament GNSS, la campanya d'anivellament d'alta precisió, el reajustament de la Xarxa Geodèsica Nacional i els vols fotogramètrics de més resolució.

Paral·lelament, l'Institut Geogràfic d'Aragó (IGEAR), fins fa pocs anys, etiquetava el pic Arnales amb 2999.9 m. al seu Mapa Topogràfic d'Aragó a escala 1:5.000 (MTA5), la cartografia més detallada daquesta zona. Però recentment va actualitzar el valor a 3000.00 m, una xifra sospitosament rodona. Per a aquesta escala de cartografia s'estima que el 90% dels punts ben definits tenen una exactitud de l'ordre de 1.5 m, clarament insuficient per garantir que el pic supera els 3000 m. A més, al mateix mapa també apareix representat el cim sud, separat per sis corbes de nivell, però amb la mateixa cota associada de 3000,00 m. Aquest error probablement és degut a un problema d'etiquetatge, però posa a entredit la fiabilitat de l'altitud del cim principal.

Des del 2009, el projecte PNOA-LIDAR coordinat per l'IGN posa a disposició del públic una núvol de punts obtingut mitjançant un sensor LiDAR aerotransportat. Al massís dels Infiernos, el núvol de punts de la primera cobertura té una densitat mitjana de 0.5 punts/m2 i una exactitud teòrica a cota sobre superfícies planes d'uns 15 cm. En un radi de 2 m al voltant del cim s'han registrat quatre punts que superen els 3000 m, sent el més alt dels quals de 3000.42 m. Tenint en compte el relleu abrupte al cim, s'estima que l'exactitud serà força pitjor que els 15 cm teòrics. A més no hi ha garanties que aquests punts no hagin rebotat sobre alguna fita de pedres o bé sobre terreny descompost.

[Adenda de desembre de 2022]. Pocs mesos després que Sostremetries fes el seu mesurament, l'IGN va publicar les dades de la segona cobertura LiDAR del pirineu aragonès. El nou núvol de punts passa a contenir més de 40 punts per sobre dels 3000 m. en un radi de 4 m. al voltant del cim, el més alt dels quals amb 3001.52 m. i ubicat mig metre al NW del punt culminant. En comparar la primera cobertura amb la segona s'observa un sistematisme de aproximadament +0.81 m. en una zona quadrada de 10x10 m. centrada al cim.

"
LA PROPOSTA
A finals de juliol del 2022, Sostremetries decideix resoldre el debat mitjançant un mesurament topogràfica in situ, aportant més precisió a la cota i determinant sobre el terreny el punt més alt. La proposta consisteix a determinar l‟altitud ortomètrica de l‟element natural i estable més elevat del cim del pic Arnales mitjançant un receptor GNSS professional. L'altitud es calcula respecte al Sistema de Referència Vertical a Espanya materialitzat per la Xarxa de Anivellació d'alta precisió (REDNAP). Concretament s'aplica el model de geoide EGM08-REDNAP, que és una adaptació del model gravimètric mundial EGM2008 a la REDNAP portada a terme per l'IGN el 2009.

"
L'INSTRUMENTAL
Per dur a terme aquesta tasca, Sostremetries ha utilitzat els instruments topogràfics següents:
• Receptor de Sistema de Navegació Global per Satèl·lit (GNSS) Trimble R6:
o Doble constel·lació: GPS i GLONASS
o Doble freqüència amb 72 canals (L1 i L2)
o Precisions internes segons el fabricant (aixecaments estàtics):
▪ Horitzontal: 5 mm + 0.5 ppm RMS
▪ Vertical: 5 mm + 1 ppm RMS

• Nivell òptic Leica NA720:
o Augments: 20x
o Resolució de la mira d'anivellament: 1 mm
o Precisió de les visuals a 30 m. de distància segons el fabricant: 1.5 mm

"
L'OBSERVACIÓ
El primer pas és determinar el punt més alt de l'element natural i estable més elevat del cim. Es descarta el terreny descompost i també elements artificials com fites de pedres, fites de terme municipal, creus, monuments, plataformes de formigó i fins i tot vèrtexs geodèsics.

La determinació del punt més alt es duu a terme mitjançant un nivell òptic. Es tracta d'un instrument que projecta visuals sobre un pla horitzontal i per diferència de lectures permet mesurar el desnivell entre dos punts amb precisió de pocs mil·límetres. El nivell s'estaciona sobre un trípode aproximadament a mig camí entre els elements a comparar i sempre per damunt dels punts a anivellar. El cim serà l'element que presenti menys desnivell respecte del pla horitzontal definit pel nivell.

Finalment s'estaciona el receptor GNSS sobre el punt més alt amb l'ajuda d'un saló de altura fixa coneguda i un nivell esfèric. Un cop estacionat es realitza una observació en mode estàtic durant 30 minuts registrant observacions de fase (bandes L1 i L2) provinents de les constel·lacions GPS i GLONASS per al càlcul posterior.

"
EL POST-PROCÉS
El càlcul de coordenades geodèsiques a partir de les observacions s'ha dut a terme a gabinet mitjançant el programa RTKLIB i utilitzant la tècnica GNSS diferencial (DGNSS) en mode estàtic i respecte de les estacions permanents més properes. Concretament, s'han calculat línies base respecte de SABI (31 km) de la Xarxa de Geodèsia Activa d'Aragó (ARAGEA); JACA (45 km) i BLGU (49 km) de la Xarxa Geodèsica Nacional d'Estacions de Referència GNSS (ERGNSS); i RONL (57 km) de la Xarxa de Geodèsia Activa de Navarra (RGAN). S'ha aplicat una màscara de elevació de 15 graus tant a l'observació del cim com a les de les estacions de referència. S'han fixat ambigüitats correctament per a totes les línies base. El rang de discrepàncies entre les coordenades calculades des de les quatre estacions és d'uns 3 cm a planimetria i 6 cm a cota. Les coordenades geodèsiques finals es calculen promitjant les coordenades calculades des de cadascuna de les estacions.

El darrer pas és aplicar l'ondulació del geoide. L'estimació de l'ondulació es obté per interpolació bilineal sobre el model de geoide EGM08-REDNAP a les coordenades del cim. Assumint que les normals a la superfície del geoide i a la de l'el·lipsoide són aproximadament coplanàries, la cota ortomètrica se sol obtenir directament restant aquesta ondulació a la cota el·lipsoïdal.
• Cota el·lipsoïdal ETRS89: 3054.95 m
• Ondulació del geoide (EGM08-REDNAP): +53.58 m
• Cota ortomètrica: 3001.37 m

"
EL RESULTAT
Segons el mesurament dut a terme per l'equip de Sostremetries, l'altitud ortomètrica del pic Arnals és de 3001.37 m amb una exactitud estimada (1) de 7 cm.

(1) Exactitud aproximada basada en l'experiència professional"

Nota: L'equip de Sostremetries ha comptat amb l'assessorament del geògraf Miquel Soro, gran alpinista, guru de la meteorologia, expert en l'elaboració de cartografia de muntanya, professional del mesurament i coautor de diversos articles de recerca sobre l'ajust de xarxes geodèsiques. Juntament amb Oriol Boixareu, un altre dels membres de Sostremetries, van participar colze a colze en diverses campanyes d'observació i ajustament de xarxes geodèsiques a Catalunya, entre elles l'enllaç entre els marcs CATNET i REGENT, realitzant observacions de diverses hores a cada vèrtex. Miquel va guiar l'equip en la investigació sobre l'Arnales des de l'inici i va contactar amb Rosa María Bosch per aconseguir la primera publicació de la notícia a "La Vanguardia". Finalment els va posar contacte amb el grup dels Caçafantasmes.




El resultat d'aquesta observació va ser publicat de seguida en diversos mitjans, i es va realitzar una presentació oficial el 4 de novembre de 2022 a la Fira de la Muntanya de Vic 2022.


Com MESURAR un cim amb PRECISIÓ? Els topògrafs de Sostremetries, a la Fira del Llibre de Muntanya



Per tot això, actualitzem el nostre llistat de cotes superiors a 3000 metres per recollir de nou al Pic Arnales, aquesta vegada amb la seguretat que la seva cota és, definitivament, superior a 3000m. També s'ha comprovat en aquesta ocasió, mitjançant visuals òptiques, que el cim secundari de l'Arnales Sur no arriba als 3000m.


Referències:
-ESTASEN, Lluís. "Del Balaïtous a les Tres Sorores (Mont Perdut) (Excursions pels valls de Tena, Gavarnie i Broto) (Acabament)". A: Butlleti del CEC, núm. 329, juny 1922.
-"Trabajos Topográficos: Acta de la operación practicada para reconocer la línea de término y señalar los mojones comunes a los términos de Sallent de Gállego y Panticosa". Instituto Geográfico y Catastral, Acta_1928_055548, 4 octubre 1928.
-AYMARD, Robert. Toponymie des "Trois Mille". Uzos, 1989.
-Hoja 145 Sallent. Mapa Topográfico Nacional 1:50000, Instituto Geográfico, 1a edición 1936.
-Hoja 145 Sallent. Mapa Topográfico Nacional 1:50000, Instituto Geográfico y Catastral, 2a edición 1963.
-Hoja 145-II Sallent de Gállego. Mapa Topográfico Nacional de España 1:25000, Instituto Geográfico Nacional, 1ª edición 2000.
-Hoja 145-II Sallent de Gállego. Mapa Topográfico Nacional de España 1:25000, Instituto Geográfico Nacional, 2ª edición 2008.
-OLLIVIER, Robert. Vignemale Monte Perdido. Excursiones, ascensiones, escaladas. Barcelona, Editorial Montblanc CEC, 1968.
-MALO ICIAR, Javier. Hoja: C-7 PIEDRAFITA-PANTICOSA (Balaitus-Facha-Vignemale). Imprenta Comercial Samper, Valle de Trápaga, 1972.
-IZARD, Feliu. "Tres mils del Pirineu", autoedició, 1985.
-ALEJOS, Luis. "Del Midi de Ossau al Vignemale", A: Rutas Pyrenaica Nº1, Federación Vasca de Montaña, 1986.
-ATELA, David. Caminar por los tresmiles del Pirineo, 90 itinerarios. Zaragoza, Editorial Barrabés, 2005.
-BOSCH, Rosa M. "El Pirineu suma un altre 3.000". A: La Vanguardia, dilluns 17 octubre 2022.


FTer (traduït per Carles)