dissabte, 12 de març de 2016

Llista de tres mils de Salvador Acaso (1975) i de la "Agrupación Montañeros de Bilbao" (1980).

Salvador Acaso Deltell (Madrid, 1942) va publicar una llista de a la revista "Cimas", en el seu número 33 de setembre del 1975. La revista dels esports de muntanya, com se subtitulava, es va editar a Madrid entre 1972 i 1980. Salvador Acaso especificà que havia comprovat la seua llista amb un treball anterior, publicat en un periòdic del nord per Kulixka. Aquest pseudònim és un dels que utilitza Juan Mari Feliu per signar els articles sobre muntanya que, periòdicmanet, publicava al Diari de Navarra durant els anys 70. El primer fullet de tres mils de Juan Mari Feliú es va editar, com hem vist, el 1976, i d'aquí es dedueix que és possible que publiqués a la premsa una llista de tres mils anterior. Aquesta llista, si existís, no l'hem trobat.

Una còpia exacta de la llista d'Acaso, corregint algunes errades toponímiques i d'alçada, es va publicar al setembre del 1980 al Butlletí de la Agrupación Montañeros de Bilbao, en el seu número 15. Aquest butlletí era comú a quatre clubs de la capital biscaïna: "Aldatz-Gora", "Bilbao Alpino Club", "Club Deportivo Bilbao" i "La Sociedad Montañera". El director de la publicació, llavors, era Federico Ruiz Arcocha, molt possible autor de l'article. En ells, es diu que està copiat de la revista "Cimas", però sense especificar l'autoria d'en Salvador Acaso.


Portada del Butlletí de la Agrupación Montañeros de Bilbao nº15.


Ambdues llistes comptabilitzen 104 cims. Reproduïm a continuació l'apareguda a la revista "Cimas" tal com es va publicar, amb algunes anotacions per aclarir algunes errades i punts foscos.


  Nom Altitud  
       
1 Aneto 3404  
2 Posets 3275 (sic)
3 Monte Perdido 3355  
4 Punta Astory 3354 (sic)
5 Montes Malditos 3350  
6 Medio 3345  
7 Espalda del Aneto 3340  
8 Espadas o Llardaneta 3332  
9 Marboré-Cilindro 3328  
10 Corona 3310 (sic)
11 Pico Tempestades 3310  
12 Maladeta Oriental 3308  
13 Pique Longue 3303  
14 Clot de la Hount 3298  
15 Punta Margalida 3258  
16 Marboré 3252  
17 Cerbillona 3247  
18 Perdiguero 3222  
19 Monferrat 3220  
20 Pointe Chaussenque 3205  
21 Rusell 3205  
22 Pitón Carré 3198  
23 Pique-Longue 3194 (1)
24 Maladetta Occidental 3187  
25 Gran Bachimala 3177  
26 Campbell 3175  
27 Lentille 3166  
28 Badet 3161  
29 Pico O. Cascada 3157  
30 Balaitus 3151  
31 Le Bondidier 3150  
32 Tapou 3148  
33 Taillón 3146  
34 Punta Sabre 3145  
35 La Munie 3134 (sic)
36 Literola 3132  
37 Soum de Raymond 3130 (sic)
38 Gourgs Blancs 3128  
39 Pavots 3121  
40 Pico Royo 3121  
41 Punta Ledomeur 3120 (sic)
42 Cabrioles 3116 (sic)
43 Estats 3115 (2)
44 Seil de Baque 3110  
45 Lazat 3107 (sic)
46 Maupás 3102  
47 Infierno 3100  
48 Alba 3100  
49 Pico de la Cascada 3093 (3)
50 Pico Central o Brulle 3093 (3)
51 Neuvielle 3092 (sic)
52 Pico Occ. Cascada 3085  
53 Diente Llardana 3085  
54 Troumouse 3085  
55 Petit Vignemale 3082  
56 Astazu 3080  
57 Montcalm 3080  
58 Bardamina 3079  
59 Sotilo 3073 (sic)
60 Garmo Negro 3070  
61 Spijeoles 3066  
62 Arlaud 3065  
63 Pequeño Bachimala 3061  
64 Espalda del Marboré 3060  
65 Quayrat 3060  
66 Serre Mourene 3058  
67 Vallibierna 3057  
68 Trois Conseliers 3056 (sic)
69 Argualas 3046  
70 Portillos 3044 (4)
71 Camboué 3043  
72 Turón de Neuvielle 3042  
73 Frondiellas 3040 (sic)
74 Bugarret 3036  
75 Bagueñola o Eriste 3035  
76 Culfreda o Batna 3034 (sic)
77 Gourdón 3034  
78 Araguelles-Cregueña 3034 (sic)
79 Gabieto 3031  
80 Biciberri 3030 (sic)
81 Formo o Comolo 3030  
82 Abeille 3028  
83 Beraldi 3027  
84 Lustou 3025  
85 Gabieto Sur 3024  
86 Clarabide 3020  
87 Torre de Marboré 3018  
88 Tuc 3018 (5)
89 Turets o Corqueta 3014 (sic)
90 Biciberri Norte 3014 (sic)
91 Punta Alta 3011  
92 Gias 3011  
93 Ramoungn 3010 (sic)
94 Mulieres 3010 (sic)
95 Belloc 3008  
96 Louseras 3007 (6)
97 Gran Facha 3006  
98 Boum 3006  
99 Esteragne 3005  
100 Arnales 3005  
101 Casco de Marboré 3005  
102 Saint Saud 3003  
103 Agujas de Llosas 3003 (7)
104 Torres de Comolo 3003 (8)


(1) És el Pic Long.

(2) És la Pica de Estats, però està donant l'alçada del cim est, on hi ha el vèrtex geodèsic, avui conegut com Punta Gabarró.

(3) Està identificant com dos pics distints el que no és més que un. L'errada pot venir del mapa Gavarnie, número 3, d'una sèrie que l'IGN francès va dedicar al Parc Nacional dels Pirineus el 1974. Allí s'indiquen, a més de les denominacions Occidental, Brulle i oriental, un nom genèric de Pics de la "Cascade". Hem vist en la llista de Jacques Jolfre que es fa la mateixa errada.

(4) És el Pic del "Portillón de Oo".

(5) És la "Punta de las Olas", identificada com a Tuc en diversos mapes de l'època.

(6) Louseras és el nom francès del Pic de "Robiñera".

(7) Són les agulles de la Cresta de "Llosás".

(8) És la punta "Célestin Passet", que apareix com pic de "Cómolos Torres" en un mapa que en Josep Piqué va publicar a Muntanya el 1960. Nom també utilitzat per Agustí Jolís el 1952.


FTer (traduït per Carles)

diumenge, 9 d’agost de 2015

Llista de tresmiles d'en Juan Buyse a Pyrénées (1988).

Després de la publicació de la seua primera llista a Muntanya del 1986, Juan Buyse no abandona el seu projecte. Com resultat de noves ascensions, recerques, contactes i consultes, estableix una segona versió de la llista, ara amb 164 pics. Aquesta havia de ser publicada a la revista Os Pirineos, que editava llavors la Federación Aragonesa de Montañismo. Sembla que el llistat s'envià el 1987, però la revista va cessar de publicar-se el 1986, i aquesta segona versió de la llista de Buyse va quedar inèdita.

Mentrestant, Buyse, per mediació de Maurice Jeannel i el guia Guy Mevelec, aconsegueix presentar la seua idea a Robert Ollivier, que l'acull amb entusiasme. L'"equip" que es forma llavors comprèn, per part francesa: Louis Audoubert, Maurice-Jose Jeannel, Marc Jusnel, Jean-Victor Parant, Jean i Pierre Ravier, i Michel Sébastien. Per part espanyola: Josep Maria Sala, Luis Alejos, Julio Benedé, Agustí Jolis i la seua esposa Maria Antonia Simó, Jesús María Rodríguez, Juan Mari Feliu, Carlos Sainz, Gerardo y Javier Bielsa y José Ignacio López. Marc Jusnel, a l'incorporar-se a l'equip, renuncia a publicar la seua pròpia llista de tres mils que tenia realitzada, i que comprenia 130 cims principals i 46 de secundaris.

Els dies 30 i 31 de gener del 1988, un grup de treball es va reunir al domicili de Buyse, a Siurana, i establí, quasi definitivament, les regles d'admissió de cims, i una primera llista. Van ser: J.M. Feliu, J.Benedé, J.Buyse, Pere Giró, J.I.López, J.M.Ortega, F.Masachs i J.Murciano. En aquesta reunió van sorgir les primeres discrepàncies sobre els pics dels Gemelos i Veteranos, promogudes per José Murciano. El cens aconseguit va ser, poc després, significativament augmentat gràcies a la incorporació al projecte de Henri Baudrimont, a instàncies dels germans Ravier. H. Baudrimont era enginyer-geògraf de l'IGN francès i tenia un gran arxiu fotogràfic i documental, resultat de més de cinquanta anys dedicats a l'estudi dels Pirineus. Els dies 28 i 29 de febrer, Henri Baurdrimont es desplaça a Siurana, i Buyse i ell completen el cens. Una altra discrepància sorgeix en aquest moment. Marc Jusnel considera que la Punta S.E. de la Pica d'Estats (Punta Gabarró) ha de ser consdirada com cim principal. Davant la negativa de Buyse a acceptar-ho, abandona l'equip.

A l'abril, se solicita el reconeixement oficial de la llista a les Federacions de Catalunya, Castella-Lleó, Aragó, Navarra i País Basc, així com al CEC i al CAF. Éssent la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i la Federació Basca les primeres en respondre positivament al mes de juliol, així com el CAF i el Comité de Massif Pyrénées. En aquest mateix mes, es consuma l'expulsió de l'equip d'en Murciano i Ortás a conseqüència de les discrepàncies en el tema dels Gemelos.

La revista Pyrénées s'ofereix a publicar, en primícia, la llista consensuada per l'equip. Això es va materialitzar en el núm. 154, del 2n trimestre del 1988. Les regles base per l'admissió de cims al catàleg ja les hem tractat. Vegi's, respecte a aquest tema, l'entrada corresponent a les regles Buyse de classificació de tres mils.


Primera pàgina de l'artícle de J.Buyse a Pyrénées núm. 154.


La llista detalla 125 pics principals, 70 pics secundaris i 74 cotes restants. La reproduim a continuació amb algunes anotacions per senyalar detalls importants. Les sigles utilitzades signifiquen: PCM, punt culminant d'una muntanya; NA, nus d'arestes.


  Zone 1 : Balaïtous-Enfer-Algas    
       
  001 Pic Balaïtous, 3144m (PCM)    
    01 Tour George-Cadier, 3049m (1)
    02 Aiguille d'Ussel, 3020m  
    03 Aiguille Cadier, 3022m  
  002 La Fondella NE, 3068m (PCM)    
    04 La Frondella Central, 3060m  
  003 La Frondella SW, 3001m (NA)    
  004 Pic de la Grande Fache, 3005m (PCM)    
  005 Pic Occidental d'Enfer, 3073m (NA)    
  006 Pic Central d'Enfer, 3082m (PCM)    
  007 Pic Oriental d'Enfer, 3076m (NA)    
  008 Pic Arnales, 3006m (PCM)    
    05 Pic Arnales S, 3001m (2)
    06 Aiguille de Pondiellos, 3011m  
  009 Pic Garmo Negro (Arollas), 3051m (PCM)    
  010 Pic Algas (Algas N), 3012m (NA)   (3)
  011 Pic Argualas (Algas Central), 3046m (PCM)   (4)
    07 Argualas SE (Algas S), 3042m (4)
       
       
  Zone 2 : Vignemale    
       
  012 La Pique Longue, 3298m (PCM)    
  013 Pic du Clot de la Hount, 3289m (PCM)    
  014 Pic Cerbillona, 3247m (PCM)    
    08 Aiguille SW de Cerbillona, 3051m  
  015 Pic Central, 3235m (PCM)    
  016 Pic Montferrat, 3220m (PCM)    
  017 Grand Pic de Tapou, 3134m (PCM)    
  018 Pic de Milieu, 3129m (NA)    
  019 Piton Carré, 3197m (PCM)    
  020 Pointe de Chausenque, 3204m (PCM)    
    09 Epaule de Chausenque, 3154m  
  021 Petit Vignemale, 3032m    
       
       
  Zone 3 : Mont Perdu    
  022 Pic de Gabiétou Occidental, 3034m (PCM)    
  023 Pic de Gabiétou Oriental, 3031m (PCM)    
  024 Le Taillon, 3144m (PCM)    
  025 Le Casque, 3006m (PCM)    
  026 Tour de Marboré, 3009m (PCM)    
  027 Epaule de Marboré, 3073m (NA)    
  028 Pic Occidental de la Cascade, 3095m (PCM)    
  029 Pic Brulle, 3106m (PCM)    
  030 Pic Oriental de la Cascade, 3161m (PCM)    
  031 Pic Marboré, 3248m (PCM)    
  032 Petit Pic d'Astazou, 3012m (PCM)    
  033 Grand Pic d'Astazou, 3071m (PCM)    
  034 Le Cylindre du Marboré, 3328m (PCM)    
    10 Doigt du Mont Perdu, 3188m  
  035 Mont Perdu, 3355m (PCM)    
    11 Epaule E du Mont Perdu, 3077m (5)
  036 Soum de Ramond, 3254m (PCM)    
    12 Pic Henri Baudrimont, 3045m (6)
    13 Pic inférieur Baudrimont, 3026m (6)
  037 Pic las Olas, 3002m (PCM)    
       
       
  Zone 4 : La Munia    
       
  038 Pic Heid, 3022m (PCM)    
  14 Pointe des Aires, 3028m    
  039 Pic Troumouse, 3085m (PCM)    
  040 Pic Serre Mourène, 3090m (PCM)    
    15 La Petite Munia, 3096m  
  041 Pic de la Munia, 3134m (PCM)    
  042 Pic Robinera (Las Louseras), 3003m (PCM)    
       
       
  Zone 5 : Néouvielle-Pic Long    
       
  043 Pic Néouvielle, 3091m (PCM)    
  044 Pic de Ramougn, 3011m (NA)    
  045 Pic des Trois Conseillers, 3039m (PCM)    
  046 Turon de Néouvielle, 3035m (NA)    
  047 Pale de Crabounouse, 3021m (NA)    
  048 Pic de Bugarret, 3031m (PCM)    
  049 Dent d'Esibère Male, 3017m (PCM)    
  050 Pic Maubic, 3058m (NA)    
  051 Pic Long, 3192m (PCM)    
  052 Pic Badet, 3160m (PCM)    
    16 Campbieil antécime SSW, 3157m  
  053 Pic Maou, 3074m (NA)    
  054 Pic Campbieil, 3173m (PCM)    
  055 Grand Pic d'Estaragne, 3006m (PCM)    
       
       
  Zone 6 : Batoua-Batchimale    
       
  056 Pic de Lustou, 3023m (PCM)
    17 Pic de Batoua NE, 3032m  
    18 Pic de Batoua Central, 3008m  
  057 Pic de Batoua SW, 3034m (PCM)    
  058 Pointe de la Pez, 3018m (NA)    
  059 Pic Abeillé Occidental, 3024m (PCM)   (7)
  060 Pic Abeillé, 3029m (PCM)    
  061 Pic Marcos Feliu, 3057m (NA)    
    19 Petit Pic de Batchimalle, 3061m  
  062 Pointe Ledormeur, 3120m (NA)    
  063 Pic Schrader, 3177m (PCM)    
  064 Punta del Sabre, 3136m (NA)    
       
       
  Zone 7 : Posets-Eristés    
       
  065 Pic du Vétéran, 3125m (NA)    
  066 Pic des Jumeaux Jean et Pierre Ravier, 3160m (NA)    
    20 Posets antécime N, 3325m  
  067 Pic des Posets, 3371m (PCM)    
    21 Bardamina Occidental, 3073m  
  068 Bardamina Central, 3078m (PCM)    
    22 Bardamina Oriental, 3069m  
  069 Dent de Llardana, 3085m (PCM)    
    23 Tuca de Llardaneta, 3311m  
    24 Espadas antécime N, 3329m  
  070 Las Espadas, 3332m (PCM)  
    25 Tuca del Forao de la Neu, 3080m  
  071 Pic des Pavots, 3121m (NA)    
    26 Dent Royo, 3010m  
  072 Pointe NW des Tourets, 3007m (PCM)    
    27 Pointe SE des Tourets, 3004m  
  073 Pic Beraldi, 3025m (PCM)    
  074 Grand Pic d'Eristé, 3053m (PCM)    
  075 Petit Pic d'Eristé, 3045m (PCM)    
       
       
  Zone 8 : Clarabides-Perdiguère-Boum
       
    28 Clarabide Occidental, 3012m  
  076 Clarabide Central, 3020m (PCM)    
    29 Clarabide Oriental, 3010m  
  077 Pic Gias, 3011m (PCM)    
  078 Pic Saint-Saud, 3003m (NA)    
  079 Pic Camboué, 3034m (PCM)    
    30 Pointe Lourde-Rocheblave, 3104m  
    31 Gourgs-Blancs antécime W, 3122m (8)
  080 Pic des Gourgs-Blancs, 3129m (PCM)    
  081 Pic Jean Arlaud, 3065m (PCM)    
  082 Pic Belloc, 3008m (PCM)    
    32 Belloc Pointe Centrale, 3006m  
    33 Belloc Pointe S, 3007m  
  083 Pic des Spijeoles, 3066m (PCM)    
  084 Pic Gourdon, 3034m (PCM)    
    34 Pointe inférieure dera Baquo, 3004m (9)
    35 Cap dera Baquo Occidental, 3097m  
    36 Cap dera Baquo Oriental, 3106m  
  085 Grand Pic du Deilh dera Baquo, 3114m (PCM)    
    37 Petit Pic du Portillon, 3002m  
  086 Pic Robert Ollivier, 3050m (PCM)   (10)
    38 Perdiguère Occidental, 3176m  
  087 Pic Perdiguère, 3221m (PCM)    
    39 Hito de Perdiguère, 3170m  
    40 Quayrat antécime N, 3046m  
  088 Pic Quayrat, 3060m (PCM)    
  089 Pic Lézat, 3107m (PCM)    
    41 Pointe Lacq, 3011m  
    42 Pointe Mamy, 3050m  
  090 Pic Occidental des Crabioules, 3106m (NA)    
  091 Pic Oriental des Crabioules, 3116m (PCM)    
    43 Aiguille de Litérole, 3028m    
  092 Pic de Litérole, 3132m (PCM)    
    44 Pic Royo, 3121m  
    45 Aiguille du Col des Crabioules, 3025m (11)
    46 Tusse de Remuñe, 3041m  
    47 Pointe Occ. inf. du Maupas, 3043m (12)
    48 Pointe Occ. sup. du Maupas, 3045m (13)
  093 Pic Maupas, 3109m (PCM)    
  094 Pic Boum, 3006m (PCM)    
       
       
  Zone 9 : Maladeta-Aneto    
       
  095 Pic d'Albe, 3118m (PCM)    
  096 Dent d'Albe, 3136m (PCM)    
    49 Muela d'Albe, 3118m  
    50 Pointe Delmás, 3170m  
  097 Pic Mir, 3185m (PCM)    
  098 Pic Sayo, 3220m (PCM)    
  099 Pic Cordier, 3254m (PCM)    
  100 Pic Le Bondidier, 3185m (PCM)    
  101 Pic de la Maladeta, 3308m (PCM)    
    51 Pic Abadias, 3279m  
  102 Pic Maldito (Maudit), 3350m (NA)    
  103 Pointe d'Astorg, 3355m (PCM)    
  104 Pic del Medio (du Milieu), 3345m (NA)    
  105 Pic de Coronas (Coroné), 3293m (PCM)    
    52 Pointe des Déchaussés, 3298m (14)
  106 Pic Aneto (Néthou), 3408m (PCM)   (15)
    53 Aiguille Davui, 3350m (16)
    54 Aiguille Jean Escudier, 3315m  
  107 Epaule du Néthou, 3350m (NA)    
    55 Pic de la Brèche des Tempêtes, 3274m  
  108 Pic de Tempestades (Tempêtes), 3295m (PCM)    
    56 Fourche du Vallon Bleu, 3028m (17)
  109 Pic Margalide, 3240m (PCM)    
    57 Pic de la Brèche Russell, 3192m  
    58 Russell antécime NW, 3207m  
  110 Pic Russell, 3205m (PCM)    
    59 Aiguille sup. de Russell, 3146m  
    60 Aiguille inf. de Russell, 3118m (18)
    61 Russell Pointe E, 3034m  
  111 Pic de Mulleres (Moulières), 3010m (PCM)    
  112 Tuca de las Culebras (Couleuvres), 3060m (NA)    
  113 Pic de Vallibierna (Malibierne), 3062m    
    62 Vallibierna antécime E, 3030m  
    63 Aiguille Haurillon, 3035m  
    64 Aiguille de Cregüeña, 3005m  
    65 Aiguille Juncadella, 3015m  
  114 Pic Aragüells (Erouel), 3037m (PCM)    
    66 Aiguille Franqueville, 3065m  
    67 Aiguille Tchihatcheff, 3052m  
    68 Aiguille Argarot, 3035m  
       
       
  Zone 10 : Besiberris    
       
  115 Pic Besiberri (Bécibéri) N, 3014m (PCM)    
  116 Pic Maria Antonia Simò, 3002m (NA)    
  117 Pic Agusti Jolis, 3003m (NA)    
  118 Pic Besiberri (Bécibéri) S, 3030m (PCM)    
  119 Pic Comaloforno, 3032m (PCM)    
  120 Pic Célestin Passet, 3002m (PCM)    
  121 Punta Alta, 3014m (PCM)    
       
       
  Zone 11 : Estats    
       
  122 Pic Sotllo (Sullo), 3073m (PCM)    
  123 Pic Montcalm, 3077m (PCM)    
  124 Pic Jacint Verdaguer, 3128m (NA)    
  125 Pique d'Estats, 3143m (PCM)    
    69 Pointe Gabarrò, 3115m  
    70 Rodó de Canalbona, 3004m  


(1) Tour George-Cadier és un altre nom per a l'actual Torre de Costillerou. George Cadier, amb el seu germà Edouard, van ser els conqueridors d'aquest obelisc el 18 d'agost de 1913.

(2) L'Arnales Sud sempre ha estat en dubte; alguns autors l'inclouen i altres no. Segons la més recent cartografia, arriba als 2.996 m.

(3) Seguim amb la confusió Algas-Argualas. Aquí està assenyalant el pic Algas.

(4) Són les dos puntes que presenta l'Argualas.

(5) És l'actual Espatlla d'Esparrets. Buyse indica que no està representada en cap mapa. No és cert; aquesta cota figura al mapa de Franz Schrader del Mont Perdut de 1874 amb 3.130 m., i en l'edició de 1914, amb 3.077 m.

(6) Aquests pics, segons Buyse, van ser descoberts per Henri Baudrimont, però ja estaven cotats al mapa de Schrader del 1914: 3.089 m. i 3.018 m. Jean Arlaud relata, en els seus carnets, l'ascensió del pic Inferior el 1932, trobant una fita al seu cim.

(7) El 1916, un article pòstum d'en Juli Soler i Santaló, des de les pàgines del butlletí del CEC, fa menció dels pics de la Pez. El Abeillé Occidental ja va cridar l'atenció d'Arlaud el 1937. Des del 1938 figura a la cartografia espanyola com una cota anònima de 3.024 m. Josep Maria Sala l'assenyala en un croquis de la revista Muntnaya núm. 31, el 1954. Per aquestes mateixes dates apareix un Pic de la Pez, de 3.024 m. en un poc conegut mapa dels Pirineus Centrals de José Antonio Oyarzábal. És citat a la guia Ollivier Aure-Luchon del 1969. Gérard Raynaud va publicar un article amb la seua ascensió del 1985 a la revista Pyrénées núm. 141, proposant el nom de Pic de la Pez. Henri Baudrimont va reclamar la seua preferència, doncs ell havia pujat, el 1939, al que va denominar Pic del Port de la Pez. Com existeixen dues puntes molt properes, Buyse va poder, posteriorment, satisfer ambdós bateigs.

(8) L'Avantcim del Gourgs Blancs és citat a la guia Armengaud-Comet del 1953. Assenyalar, en canvi, que no figura en aquesta llista de Buyse la punta central de la cresta del Gourgs Blancs, la que avui és coneix com Torre Armengaud, que és una cota diferent.

(9) És la que, posteriorment, serà anomenada Punta Audoubert.

(10) És el Pic del Portillón de Oo. Bateig arbitrari de Buyse en contrar de l'opinió del pressumpte homenatjat. És la causa principal de l'abandonament de l'equip de diversos membres francesos.

(11) Posteriorment, Buyse la batejarà com Agulla Jean Garnier, mort al novembre del 1988.

(12) És l'actual Punta Navarro.

(13) És l'actual Punta Rabadá.

(14) La Pointe de Déchaussés (descalços) commemora l'ascensió a l'Aneto, per aquesta via, de Jaume Oliveras i Antoni Arenas, el 24 de juliol del 1906. Buyse devia pensar, posteriorment, que, amb aquest nom, no identificava als protagonistes.

(15) En alguns mapes, a l'Aneto se li ha atorgat una alçada de 3.408 m.

(16) Pot ser una errada d'impremta, doncs està escrit així, Davui. És en memòria de Vicens Daviu, mort el 1975 als Encantats, que els seus amics Ramón Oriol i Juan M. Dalmau van batejar aquesta agulla.

(17) A França, Fourche du Vallon Bleu. Vallon Bleu va ser utilitzat per Rusell el 1877. Fourche du Vallon Bleu és com deia Arlaud a l'inici de la cresta de Salenques. A Espanya, Forca Estasen, en memòria de la primera ascensió nacional a la cresta per Lluís Estaen, Josep Rovira i Jofre Vila el 1927.

(18) És una petita agulla situada a la cresta Sud del Russell. Posteriorment, es va descatalogar per falta de prominència.


FTer (traduït per Carles)

dimecres, 20 de maig de 2015

Els tres mils fantasmes. Avantcim Nord del Pic Le Bondidier.

Del Segon Pic Occidental de la Maladeta, batejat com Pic Sayó per Feliu Izard en la seua lista de 1985, es desprèn un contrafort al sud separat de la corda principal de les Maladetes pel denominat coll Cordier. És una cresta que presenta dues puntes, éssent la principal la Sud. Els seus vessants meridionals van a morir a l'estany de Cregüenya.

A l'agost del 1921, muntanyencs del Groupe des Jeunes realitzen una incursió pels massissos de Posets i Maladeta. Un dels objectius era acompanyar, des de la Renclusa, a Pierre Soubiron al bateig del seu pic. La cerimònia es va realitzar, literalment, ruixant el cim de vi ranci el dia 23. La tornada es va efectuar pel sud del massís, anant a pernoctar a la cabana de la Ribereta, a Vallibierna. El dia següent, els cims van aparèixer ennuvolats. Van atravessar el coll de Cregüenya amb l'amenaça del mal temps. A la vora de l'estany de Cregüenya, la idea de passar el coll Maldito, va ser desestimada. La caravana es disgrega: Soubiron, Bousquet i Rousian decideixen encaminar-se cap a la bretxa d'Alba; Jean Arlaud, informat per Louis Le Bondidier, sap que està als peus de "l'últim tres mil verge" (posteriorment se'n descobriria algun altre). Convenç a Raymond d'Espouy i a Jean Alba per intentar-lo. Entre les bromes, grimpant per xemeneies gelades, recorren la cresta sud i a les 11 del matí arriben al punt culminant. Continuen fins al coll Cordier, on els espera Bousquet, mig gelat. Després d'algunes dificultats per trobar la bretxa superior d'Alba degut a la boira, arriben a la Renclusa a les 14.40 h.

El 17 de juliol de 1922, Jean Arlaud, Raymond d'Espouy i Jean Maigné, tornen al cim, on redacten l'acta de bateig: Pic Le Bondidier [Carnets de Jean Arlaud, 1913-1927. Tome I. Toulouse, 1965]. Efectivament, la Comission de Toponymie et de Topographie, en la sessió de Pau el 12 de març de 1922, després d'haver consultat a la Sociedad Peñalara, atorguen aquest nom al pic fins llavors anònim. Curiosament, en aquesta mateixa sessió, s'adoptà l'acord de que no seria donat a cap pic el nom de cap muntanyenc amb vida [Bulletin Pyrénéen nº160, III de 1922, pp.370-374]. Louis Le Bondidier moriria el 1945.


Fotografia de juliol del 1922 que acompanya al relat en els Carnets de Jean Arlaud.


Recentment, els últims estudis toponímics sobre el Pirineu Aragonès a partir de l'any 2000, indiquen per aquest pic el nom de Morrón de Cregüenya o de les Maladetes.

Entre el coll Cordier i el cim principal s'eleva un avantcim, catlogat per Buyse com cota restant 1081, amb una alçada de 3.149 m. segons Henri Baudrimont. Luis Alejos la cita com Primera Cota de Le Bondidier en la seua obra [Pirineos, guía de los 3000. Bilbao, Editorial Sua, 2005]. També apareix la cota, sense nom 3.145 m., en l'obra de Miguel Angulo [Pirineos, 1000 ascensiones. Tomo IV. Donostia, Elkarlanean, 1998]. A aquest avantcim, el SITAR li dóna una prominència de 11,42 m. cap al Pic Le Bondidier. Fidel Sáez de Heredia i Luis Mata el van visitar el 19 de juliol del 2014, medint una prominència de 12 metres. Existint dos confirmacions, i encara que molt ajustat, es pot considerar aquest Avantcim Nord el pic Le bondidier com tres mil secundari.

El Morrón de Cregüenya en la seua vessant est. Autor: Luis Mata.


Consulteu l'activitat en el següent link: Avantcim Nord del Pic Le Bondidier.

Dades tècniques:
Le Bondidier Nord:         3156m
Bretxa entre Le Bondidier: 3144m
Le Bondidier:              3159m


FTer (traduït per Carles)

dimarts, 20 de gener de 2015

Llista de tres mils de Feliu Izard (4a edició. 1987).

A la primavera del 1987, Feliu IZard, ja sota l'auspici del Centre Excursionista de Lleida, publica la primera revisió de la seua llista de tres mils del 1985. Les variacions, respecte a aquella, són mínimes, però tenen la seua importància. Denoten que Feliu Izard ha consultat la llista de Buyse a Muntanya de l'any anterior i intercanvia el nom entre les Agulles de Cregüenya i Juncadella per ajustar-se a les alçades errònies reflexades al mapa d'Alpina. Alçades que no havia tingut en compte el 1985. Segueix assenyalant la posició de les Agulles de la cresta de Cregüenya: Occidental, Central i Oriental. Però Buyse, a l'ignorar aquesta dada i basar-se solsament en els alçades, involuntàriament inverteix els noms de Cregüenya i Juncadella, ja que quan les alçades foren corregides, van arrossegar amb elles els noms atorgats a les Agulles. És curiós com una falsa primera, la de Juncadella i Haurillon a la cresta meridional del Maldito, està en l'origen d'aquest desencontre toponímic.

Comentem ara la història d'aquesta primera de la cresta de Cregüenya, doncs és una referència molt comuna i totalment falsa.

Un article d'André Armengaud a la revista Pyrénées núm. 26 d'abril-juny del 1956, amb una entervista al guia de Luchon Jean Haurillon, pocs anys abans de la seua mort, és la base d'aquesta atribució. Haurillon s'atribueix haver realitzar la cresta de Cregüenya el 1908, encara que sense cap certesa sobre la data, doncs està citant de memòria. Aquest relat és recollit en la publicació del 1957, per Jean Escudier, del llibre "L'Aneto i els seus homes". Al 1958, a la guia "Posets-Maladeta" d'Armengaud i Jolis, s'afegeix a Emili Juncadella com a client d'Haurillon en aquell recorregut, que ara es data el 1910. Posteriorment, Marcos Feliu Dord se'n fa ressò el 1978 a "La conquista del Pirineo". Al 1976, el castell de Montesqueiu, que fou la residència d'Emili Juncadella, és donat a la Diputació de Barcelona. És llavors quan apareix el diari de les excursions realitzades per Juncadella entre 1908 i 1913. David Vilaseca Basco ho analitza en el seu llibre "Emili Juncadella. Aventures d'un burgès als Pirineus", Cossetania Edicions, 2004. Del que es diu en aquest llibre, es pot deduir que Juncadella i Haurillon mai van emprendre la cresta de Cregüenya. Allò més proper és un intent al pic "Maldito" realitzat el 12 i 13 d'agost del 1912, que no van culminar pel mal temps, limitant-se a pujar des de l'estany de Cregüenya al coll contigu al que ara es coneix com a pic "Abadías" (no el coll "Maldito", sinó el que es denominava Bretxa Sud de la Maladeta o coll d'Aneto), baixar a la gelera d'Aneto i, pel "Portillón" Superior, dirigir-se a l'"Hospice de Luchon". S'ha de dir que no s'han trobat enlloc els diaris d'Haurillon, raó per la qual no existeix constància documental d'algunes de les primeres atribuïdes a aquest guia. La última part de la cresta, la més propera al cim del pic "Maldito", fou recorreguda el 3 d'agost del 1905 per Luis Le Bondidier i Louis Camboué amb els guies Sansuc i Baylat-Lucquet, en ocasió de la primera ascensió al pic "Maldito". La primera ascensió documentada de la cresta de Cregüenya (no íntegra, solsament des la tercera agulla, la Haurillon) és la realitzada el 3 d'agost del 1928 per Jean Arlaud, P. Abadie, L. Bridenne, G.Guiraud, J.Pruent i P.Seguy, en el marc d'un campament del GDJ a "Llosás". El 1935, Joaquim Toldrà i Francesc Homedes, durant el primer descens d'aquesta cresta, tampoc íntegra doncs van abandonar molt amunt, refereixen que ha estat ascendida per tres o quatre cordades franceses. La primera ascensió hivernal va ser feta per André Armenagud el febrer del 1957.

És en base a aquella suposada primera que Feliu Izard anomena les fins llavors anònimes agulles de la cresta amb els noms d'Haurillon per a la més alta; Juncadella per la del mig; i Cregüenya, donat que aquest és el nom de la cresta, per a la més baixa. Fem notar de passada que Buyse no solsament té una errada a l'intercanviar els noms de les agulles, sinó que en el seu llibre identifica, també erròniament, al guia. Efectivament, en les edicions en castellà del seu llibre, indica que Haurillon era un dels guies de Russell. El Haurillon al que es refereix Buyse, de nom també Jean (1816-1868), pertany a una altra branca de la família de Jean Haurillon, de renom "Danse" (1878-1964), a qui està dedicada l'agulla. En l'edició francesa del llibre, en canvi, s'ha corregit lleugerament, assenyalant que el Jean Haurillon de l'agulla havia estat guia de Jean d'Ussell, cosa que és certa, en el primer recorregut integral des del pic Russell a l'Aneto, el 1912.

Qui no va caure en l'embolic de Buyse va ser Miquel Capdevila, que en el seu llibre "Pirineos: Los tresmiles en 30 jornadas", adopta l'ordre correcte establert per Feliu Izard.

Portada del quadernet en la seua 4a edició. (Cortesia de Luis Alejos)

Reproduim a continuació els tres mils d'aquesta quarta edició de la llista de Feliu Izard.

NÚM NOM ALÇ. Altres denominacions Notes
         
1 Pic d'Aneto 3404    
2 Pic dels Posets 3375 Pic de Llardana  
3 Mont Perdut 3355    
4 Punta d'en Astorg 3354    
5 Espatlla d'Aneto 3350 Pta. dels frères Cadier o Cap des 5 frères  
6 Pic Maleït 3350    
7 Pic del Mig 3345    
8 Pic de les Espases 3332 Pic de Llardaneta  
9 Cilindro de Marboré 3325    
10 Tuca de Llardaneta 3311   (1)
11 Pic de Corones 3310    
12 Pic de les Tempestats 3310    
13 Pic de la Maladeta 3308    
14 La Pique Longue 3298    
15 El Clot dera Hount 3274    
16 El Soum d'en Ramond 3254 Pic d'Añisclo  
17 Pic de Marboré 3253    
18 Punta d'en Cordier 3252 Maladeta Occ. Sur 1ª  
19 Pic de la Cerbillonera 3247 Cerbillonar, Cerbillona, etc  
20 Pic de na Margalida 3241    
21 Pic Central 3235    
22 Perdiguero 3221    
23 Pic de Montferrat 3220    
24 Punta d'en Sayó 3220 Maladeta Occ. Sur 2ª  
25 Pic d'en Russell N 3207    
26 Punta d'en Chaussenque 3205    
27 Pic d'en Russell 3205    
28 Le Piton Carré 3198 Les Jumeaux  
29 Le Pic Long 3192    
30 Punta d'en Mir 3178 Maladeta Occ. Sur 3ª  
31 El Dedo del Mont Perdut 3178    
32 Gran Bachimala 3177 Machimala, Pta. Schrader  
33 Punta d'en Delmàs 3170 Maladeta Occ. Sur 4ª  
34 Pic Or. de la Cascada 3161    
35 Pic Badet 3160    
36 Los Gemelos 3160   (2)
37 Pic de Campvielh 3157    
38 Pic de Lentilha 3156    
39 Pic de Lliterola 3152    
40 Pic de Tapou 3150    
41 Pic d'en Le Bondidier 3150    
42 Pic de Marmuré 3145 Bat-laitouse, Balaitus, Pico Moros  
43 Pic de Taillón 3144    
44 Punta del Sabre 3143    
45 Pica d'Estats 3143    
46 Dent d'Alba 3136    
47 Pic de la Munia 3134    
48 Pic dels Gorgs Blancs 3131    
49 Pic del Milieu 3130   (3)
50 Pic del Veterano 3125   (4)
51 Punta d'en Mossèn Cinto 3125 Punta N.Oest o Pic Occ. de la Pica  
52 Pta. dels Pavots 3121 Tucon Royo  
53 Pic Roio 3121    
54 Pta. d'en Ledourmeur 3120    
55 Pic d'Alba 3118    
56 Pic Or. dels Crabiolès 3118    
57 Pta d'en Gabarró 3115 Pta. S.Est o Pic Or. de la Pica  
58 Seilh dera Vaca 3114    
59 El Malhpas 3109    
60 Pta. d'en Lourde-Rocheblave 3107    
61 Pic d'en Brulle 3106 Pic Central de la Cascada  
62 Pic dera Vaca 3106    
63 Pic Occ. dels Crabiolès 3106    
64 Cap dera Vaca 3097    
65 La petita Munia 3096    
66 Pic Occ. de la Cascada 3095    
67 Pic de Neuvielh 3092 Pic d'Aubert  
68 Pico del Infierno 3091 Gran Pico de la Quijada de Pondiellos  
69 Sierra Morena 3090    
70 Pic d'en Lezat 3090    
71 Pic de Troumouse 3085    
72 Dent de Llardana 3085    
73 Montcalm 3080    
74 Pic de Bardamina 3079    
75 Pic Occ. del Infierno 3076    
76 Pic d'en Jean Arlaud 3074 Pic d'Oo  
77 Pic Maou 3074    
78 La Espalda de Marboré 3073    
79 Pic de Sotllo 3073    
80 Gran Pic d'Astazou 3071    
81 El Garmo Negro 3070 es el apropiado "Pico Bandera"  
82 Pico de las Frondellas 3069    
83 Pic Maubic 3069    
84 Pta. Ctal. Frondellas 3068    
85 Pic de Vallhiverna 3067    
86 Pta. d'en Franqueville 3065    
87 Pic dels Spijoles 3065    
88 Pic de les Colobres 3062    
89 Petit Bachimala 3060    
90 Pico Or. del Infierno 3056    
91 Gran Pic de Bagüenyola 3053 Eriste Ctal., Leners  
92 Pta. d'en Cikhacev 3052    
93 Torre d'en Costerillou 3049 Torre dels germans Cadier  
94 Pico de la Argualas 3046 Arollas, no hauria de ser el "Pic Bandera"  
95 Eriste Sud 3045 Bagüenyola Sud  
96 Pic del Portillò d'Oô 3044    
97 Pta. d'en Camboue 3043    
98 Pta. Sans Nom 3040    
99 Pic des Trois Conseillers 3039    
100 Pic d'Aragüells 3037    
101 Pta. de l'Abeille 3036    
102 Pic de Culfreda sud 3035 Batouas sud  
103 Pta. d'en Argarot 3035    
104 Turon de Neuvielh 3035    
105 Agulla d'en Haurillon 3035 Pta. Or. cresta Cregüenya  
106 Gran Quayrat 3034    
107 Pic Occ. de Gabietu 3034    
108 Pic d'en Gourdon 3034 Pic Noir  
109 Pic de Comaloforno 3033 Montado de Caldes  
110 El petit Vinhamala 3032    
111 Pic de Culfreda nord 3032 Batouas nord  
112 Pic de Bugarret 3031    
113 Pic Or. de Gabietu 3031    
114 Pico de Algas 3030    
115 Besiberri 3030    
116 Pics de Clarabide 3028    
117 Pic de Lustou 3026 Pic d'Estiouere o du Tour  
118 Pic d'en Beraldi 3025 Bagüenyola o Eriste Nord  
119 Pta. d'en Heredia 3024 Pico Anónimo  
120 Pta. de la Pez 3024    
121 Agulla d'en Ussel 3022    
122 Pta. d'en Heïd 3022    
123 Pala Carbonouse 3021    
124 Dent d'Estibere Male 3017    
125 Agulla de Pondiellos 3015    
126 Pta. Cregüenya 3015 Pta. Occ. Cresta Cregüenya (5)
127 Besiberri Nord 3014    
128 Pta. Alta de la Comaslesbienes 3014    
129 Petit Pic d'Astazou 3012    
130 Pta. de Ramougn 3011 Turon Petit  
131 Pic de Gias 3011    
132 Tuc de les Mulleres 3010    
133 El Diente Royo 3010    
134 La Torre de Marboré 3009    
135 Pic de Turets 3007 La Forqueta  
136 Pic de Robinhera 3007 Louseras  
137 El Corral Ciego 3006 Casque de Marboré  
138 Pta. Occ. de las Frondellas 3006    
139 La Gran Faixa 3006    
140 Pic Nord de Pondiellos 3006 Arnales Nord  
141 Pic d'Estaranha 3006    
142 Pics d'en Belloc 3006    
143 Agulla d'en Juncadella 3005 Pta. Central Cresta Cregüenya (6)
144 Pic Rodó de Canalbona 3004    
145 Pic del Boum 3004    
146 Pta. d'en Saint-Saud 3003    
147 El Doble Ressalt 3003 Besiberri Central  
148 La Punta de las Olas 3002    
149 Pta. d'en Celestin Passet 3002    
150 Pic de Pondiellos 3001 Arnales Sud  

(1) Tuca de Llardaneta, cim adquirit de la llista publicada a Muntanya l'any anterior per Juan Buyse.

(2) Los "Gemelos". Seguint la nomenclatura de Buyse, desapareix la localització geogràfica.

(3) Pic de Milieu, també agafat de la llista precedent de Buyse.

(4) Pic del "Veterano". Ha substituit el "Gemelos" Nord per la proposició de bateig de Buyse.

(5) Punta de Cregüenya. Canvia l'alçada d'aquesta punta per ajustar-se a les indicades als mapes Alpina, encara que segueix mantenint la seua localització com la més propera al coll de Cregüenya.

(6) Agulla d'en Juncadella. Igual que l'anterior. Canvia l'alçada per coincidir amb les errònies del mapa Alpina. Segueix éssent la central de la cresta.

Veiem que en dos cims, "Gemelos" i "Veteranos", s'adopta la nomenclatura utilitzada per Buyse, i s'afegeixen uns altres dos cims, oblidats en les edicions anteriors, agafades de la llista d'aquest, Tuca de la Llardaneta i el pic de Milieu. A més, s'ajusten les alçades de les dues primeres agulles de la cresta de Cregüenya a les errònies d'Alpina. Buyse, posteriorment, ignorarà aquesta correcció: el ball de noms d'aquestes dues agulles s'ha consumat. A més, hi ha algunes diferències menors, toponímiques i d'alçades, en altres cims.


FTer (traduït per Carles)