dimecres, 3 de setembre del 2014

La primera llista de tres mils de Buyse. Revista Muntanya núm. 748 (1986).

Al desembre del 1986, Juan Buyse publica la seua primera llista de tres mils a la publicació del Centre Excursionista de Catalunya: la revista Muntanya número 748.

Veient la dificultat d'aconseguir un consens muntanyenc sobre quines cotes són mereixedores de comptabilitzar-se, Buyse proposa, aquí, per primera vegada, unes senzilles regles per dilucidar si una elevació és un o no un tres mil; i, per tant, digna de figurar en una llista. La seua intenció és reduir les discrepàncies al mínim i, adicionalment, fer figurar al llistat el més gran nombre de cotes superiors a 3.000 metres possible. Per això, estableix dues categories: una de cims indiscutibles i una altra amb la resta d'avantcims, agulles i puntes secundàries que apareguin.

Les regles que pretèn utilitzar són les següents:

1.Éssent el cim d'una elevació, per definició, el seu punt més alt, entra en la primera categoria la cota més alta, o culminant, de les muntanyes que sobrepassen els 3.000 m. Teòricament, una muntanya, com només té un punt de màxima elevació, només pot tenir un cim (éssent l'excepció que confirma la regla el pic de "Gemelos", així anomenat per presentar dos cims de 3.160 m.).

2.Els pics o protuberàncies que no siguin els cims, és a dir, la màxima elevació d'una muntanya, entren en la segona categoria, tant si són avantcims com si són agulles o puntes secundàries.

2.1.Hi ha algunes excepcions a aquesta regla, les quals es consideren justificades: quan un avantcim, una agulla o un punta (geogràficament secundàries), tinguin -generalment, perquè així les van batejar els pioners descobridors del Pirineu- un nom de Pic i són, a la pràctica, tradicionalemnt considerades com a cims pels muntanyencs.

2.2.El fet que, des d'una punta que no sigui cim comenci una estribació o contrafort lateral, així com l'existència de vies d'ascensió pròpies d'aquella punta, poden ser elements decisius per a la seua classificació dins de la primera categoria, com passa amb la "Espalda de Aneto".

Observem que a la primera regla, que hauria de ser inequívoca, ja apareixen les excepcions. Es fa realitat el judici de Jacques Jolfre, que d'allò aparentment senzill, ràpidament esdevé un veritable trencaclosques quan es tracta d'aplicar-ho a la realitat. Noti's també que l'excepció mencionada dista molt de ser innocent. Buyse, des de la primera pàgina que escriu, tracta d'associar el nom de "Los Gemelos", que suggereix una idea de dos cims, a un lloc i un cim concret. La raó s'haurà de buscar en la proposició de nom que realitza per al cim que queda lliure. Efectivament, al desplaçar el topònim "Gemelos" al cim de 3.160 m. (que consisteix en dues puntetes pròximes separades per una petita bretxa), queda sense nom el cim de 3.125 m. A la percepció de Buyse l'ajuda una errada de base a la cartografia Alpina: Al primer mapa de la zona de Posets de l'any 1960, només figura un pic "Los Gemelos" amb 3.125 m., correctament situat al punt de conjunció de crestes; però ja als anys 70 (5a i 6a edicions de 1972 i 1974), el pic de "Los Gemelos" s'ha desplaçat a la punta de 3.160 m., quedant innominat el nus de crestes de 3.125 m. Sembla que Buyse, ignorant el que s'indica a la llista prèvia de Feliu Izard que diu haver consultat, considera que el cim de 3.125 m. és un tres mil innominat. Quina ocasió per batejar un tres mil amb el seu propi nom! Perquè l'assumpte no canti massa, millor que pic Buyse, utilitza el seu pseudònim: "El Veterano". En català, el Veterà. Per donar-li un toc més oficial, afegeix que el bateig "es troba pendent de ser reconegut oficialment". Ignorem a qui es va poder dirigir per oficialitzar-lo, probablement a ningú; l'ocasió vindria rodada en un futur. El contenciós de "Los Gemelos" farà córrer bastant tinta posteriorment, i ho anirem veient en entrades successives. Serveixi com a exemple, un article de Marc Jusnel a la "Revue Pyrénéenne" núm. 55 del 1991, on, fent-se eco del bateig de Buyse, assenyala les imprecisions al mapa d'Alpina; l'editorial de Granollers es defensa en una contestació de Montserrat Llobet de l'any següent, "Revue Pyrénéenne" núm. 58. Això és motiu d'una segona carta de Marc Jusnel al núm. 64 reafirmant-se en les seues conclusions i aportant com a prova cartografia Prames que distingeix clarament entre "Gemelo" Sud i Nord. Buyse ha introduït un problema toponímic en un sector, que, per afegitó, no està perfectament representat a la cartografia. A més, és probable que, tractant de justificar el seu bateig, sigui la llavor de posteriors canvis de noms de cims.

Sector de los Gemelos en el mapa de Alpina "Alto valle del Ésera II. Posets", 1ª edició de 1960.
©Institut Cartogràfic de Catalunya


Sector de los Gemelos en el mapa de Alpina "Posets-Benasque", 6ª edició de 1974.


El número de cims reflexats en aquesta llista és de 153 (121 pics de primera categoria i 32 de segona), o sigui, cinc cims més que en la llista precedent de Feliu Izard: Tuca de Llardaneta amb una alçada errònia de 3.211 m., "Espalda" de Chausenque amb 3.138 m., Pic du "Milieu" amb 3.129 m., Punta de Saint-Saud amb 3.079 m. i Clarabide Oriental amb 3.021 m.

Els canvis de nom respecte a la llista de Feliu Izard del 1985 són: Els Bessons ("Gemelos") pel "Gemeló" Sud; El Veterà pel "Gemelo" Nord; la Punta Sudest de la Pica d'Estats (nom tradicional) pel de Punta d'en Gabarró; Gran Eriste o Leners (noms atorgats en les diferents vessants) per Grand pic de Bagüenyola; pic Anònim o Cadier (el pirineïsme francès l'havia batejat així el 1919) per la Punta d'en Heredia; Arnales (nom utilitzat en la cartografia d'Alpina) per pic Nord de Pondiellos; Arnales Sud per pic de Pondiellos.

També s'ha de fet notar que Buyse adopta els noms utilitzats per Feliu Izard per les tres agulles de la cresta de Cregüeña i en l'ordre que Feliu havia definit, però els hi treu la denominació que les ubica: Oriental, Central i Occidental. Segon acte del ball de noms de les agulles (vegi's explicació per aquestes agulles a primera llista de Feliu Izard de 1985).


a) Zona Balaitós-Infiernos-Argualas  
CIMS AVANTCIMS
001 Balaitós 3151m  
  01 Torre Casterillou 3049m
  02 Agulla d'Ussel 3020m
  03 Pic Anònim 3022m
  04 Frondella Oriental 3068m
002 Frondella Central 3069m  
  05 Frondella Occidental 3006m
003 Gran Faxa 3005m  
004 Infierno Occidental 3073  
005 Infierno Central 3082m  
006 Infierno Oriental 3076m  
007 Arnales 3006  
  06 Arnales Sud 3001m
  07 Agulla de Pondiellos 3015m
008 Garmo Negre 3051m  
009 Algas 3021m  
010 Argualas 3046m  
   
b) Zona del Vinhamala  
CIMS AVANTCIMS
011 Pique Longue 3298m  
012 Clot de la Hount 3289m  
013 Cerbillona 3247  
014 Pic Central 3235m  
015 Montferrat 3220  
016 Gran Tapou 3143m  
017 Pic du Milieu 3129  
018 Piton Carré 3197m  
019 Pointa de Chausenque 3204m  
  08 Épaule de Chausenque 3138m
020 Petit Vinhamala 3032m  
   
c) Zona del Mont Perdut  
CIMS AVANTCIMS
021 Gabietu Occidental 3034m  
022 Gabietu Oriental 3031m  
023 El Taillón 3144m  
024 El Casc 3006  
025 Torre de Marboré 3012  
026 Espatlla de Marboré 3077m  
027 P.Occ. de la Cascada 3099m  
028 P.Central de la Cascada 3088m  
029 P.Oriental de la Cascada 3165m  
030 Pic de Marboré 3253m  
031 Petit Astazú 3024m  
032 Gran Astazú 3080m  
033 El Cilindre 3328m  
  09 Dit del Mont Perdut 3188m
034 Mont Perdut 3355m  
035 Sum de Ramond 3254m  
036 Punta de las Olas 3002m  
   
d) Zona de la Múnia  
CIMS AVANTCIMS
037 Pic Heid 3022m  
038 Pic de Troumouse 3085m  
039 Sierra Morena 3090m  
  10 Petita Múnia 3096m
040 La Múnia 3134m  
041 Pico Robiñera 3003m  
   
e) Zona de Néouvielle  
CIMS AVANTCIMS
042 Néouvielle 3091m  
043 Punta Ramougn 3011m  
044 Pic des trois Conseillers 3039m  
045 Turon de Néouvielle 3035m  
046 Pale de Carbounouse 3021m  
047 Pic de Bugarret 3031m  
048 Dent d'Estibère mâle 3017m  
049 Pic Maubic 3058m  
050 Pic Long 3192m  
051 Pic Badet 3160m  
052 Pic Maou 3074m  
053 Campbieil 3157m  
  11 Lentilla 3044m
054 Estaragne 3006m  
   
f) Zona Culfreda-Bachimala  
CIMS AVANTCIMS
055 Lustou 3023m  
  12 Culfreda Nord 3032m
056 Culfreda 3034m  
057 Punta de la Pez 3024m  
058 Pic Abeillé 3029m  
  13 Punta sense nom 3040m
059 Petit Bachimala 3061m  
  14 Punta Ledormeur 3120m
060 Pic Schrader 3177m  
  15 Punta Sabre 3136m
   
g) Zona Pocets-Eristes  
CIMS AVANTCIMS
061 El Veterà 3125m  
062 Els Bessons 3160m  
063 Pocets 3375m  
064 Bardamina 3079m  
065 Dent de Llardana 3085m  
066 Tuca de Llardaneta 3211m  
067 Espadas 3332m  
068 Pavots 3121m  
069 Diente Royo 3010m  
070 La Forqueta 3007m  
071 Eriste Nord 3025m  
072 Gran Eriste 3053m  
073 Eriste Sud 3045m  
   
h) Zona Clarabide-Perdiguero-Crabioules  
CIMS AVANTCIMS
074 Clarabide Occidental 3028m  
  16 Clarabide Oriental 3021m
075 Pic Gías 3011  
076 Pic Saint-Saud 3003m  
077 Pic Camboué 3043m  
  17 Punta Saint-Saud 3079m
  18 Pta. Lourde-Rocheblave 3104m
078 Gourgs-Blancs 3129m  
079 Pic Jean Arlaud 3065  
080 Belloc 3008m  
081 Spijeoles 3065m  
082 Gourdon 3034m  
  19 Cap dera Baquo 3097m
  20 Pic dera Bacquo 3106m
083 Seilh dera Baquo 3144m  
084 Pic del Portilló d'Oô 3050m  
085 Perdiguero 3221m  
086 Lézat 3107m  
  21 Crabioules Occidental 3106m
088 Crabioules Oriental 3116m  
089 Pic de Literola 3132m  
090 Pic Royo 3121m  
091 Pic de Malpas 3109m  
092 Pic Bom 3006m  
   
i) Zona Aneto-Maladeta  
CIMS AVANTCIMS
093 Pic d'Alba 3118m  
094 Dent d'Alba 3136m  
  22 Punta Delmas 3170m
095 Pico Mir 3185m  
096 Pic Sayó 3220m  
097 Pic Cordier 3254m  
098 Pic le Bondidier 3185m  
099 La Maladeta 3308m  
100 Pic Maleït 3350m  
101 Punta Astorg 3355m  
102 Pic del Mig 3346m  
103 Pic de Corones 3293m  
104 Aneto 3404m  
105 Espatlla d'Aneto 3350m  
106 Tempestats 3290m  
107 Margalida 3241m  
108 Russell 3205m  
  23 Russell Sud. 3201m
109 Molieres 3010m  
110 Vallhiverna 3067m  
  24 Tuca de les Colobres 3062m
111 Pico Aragüells 3037m  
  25 Agulla Haurillon 3035m
  26 Agulla Cregüeña 3005m
  27 Agulla Juncadella 3015m
  28 Agulla Franqueville 3065m
  29 Agulla Tchiatcheff 3052m
  30 Agulla Argarot 3035m
   
j) Zona Besiberri-Estats  
CIMS AVANTCIMS
112 Besiberri Nord 3014m  
113 Doble Ressalt 3003  
114 Besiberri Sud 3030m  
115 Comaloforno 3033m  
116 Punta Célestin Passet 3002m  
117 Punta Alta 3014m  
118 Sotllo 3073m  
119 Montcalm 3077m  
120 Pic Jacint Verdaguer 3128  
121 Pica d'Estats 3143m  
  31 Punta S.E. 3114m
  32 Redó de Canalbona 3004m


És a propòsit d'aquesta llista que Buyse, per mediació de Jean Garnier i Robert Ollivier, reuneix al seu entorn un grup de pirineïstes espanyols i francesos que, en un parell d'anys, completaran amb nous cims el que es pretèn que sigui el llistat definitiu dels tres mils pirinencs. És el que es dirà "Equip dels Tres mils".

Com a reacció d'aquest article a Muntanya, Jordi Iranzo i López redactarà, al febrer del 1987, una contestació que apareix publicada a Muntanya núm. 760 de desembre del 1988. Iranzo apunta noms que Buyse no esmenta: Culfreda Central, dos Puntes al Posets (Posets Nord), dos Puntes a l'Espadas, dos puntes a la Forqueta, dos puntes al Quaïrat, el Perdiguero Oest i el "Hito" de Perdiguero. les puntes Mamy i Lacq. A més, diu haver conegut, a Ordesa, a l'estiu de 1970, a un muntanyenc francès d'uns 60 anys d'edat, que no li va dir el seu nom i que havia pujat a tots els tres mils i participat, a la dècada dels anys 30, en diverses primeres als Pirineus: Jean-Victor Parant?


FTer (traduït per Carles)