Llista de tresmiles d'en Juan Buyse a Pyrénées (1988).

Després de la publicació de la seua primera llista a Muntanya del 1986, Juan Buyse no abandona el seu projecte. Com resultat de noves ascensions, recerques, contactes i consultes, estableix una segona versió de la llista, ara amb 164 pics. Aquesta havia de ser publicada a la revista Os Pirineos, que editava llavors la Federación Aragonesa de Montañismo. Sembla que el llistat s'envià el 1987, però la revista va cessar de publicar-se el 1986, i aquesta segona versió de la llista de Buyse va quedar inèdita.

Mentrestant, Buyse, per mediació de Maurice Jeannel i el guia Guy Mevelec, aconsegueix presentar la seua idea a Robert Ollivier, que l'acull amb entusiasme. L'"equip" que es forma llavors comprèn, per part francesa: Louis Audoubert, Maurice-Jose Jeannel, Marc Jusnel, Jean-Victor Parant, Jean i Pierre Ravier, i Michel Sébastien. Per part espanyola: Josep Maria Sala, Luis Alejos, Julio Benedé, Agustí Jolis i la seua esposa Maria Antonia Simó, Jesús María Rodríguez, Juan Mari Feliu, Carlos Sainz, Gerardo y Javier Bielsa y José Ignacio López. Marc Jusnel, a l'incorporar-se a l'equip, renuncia a publicar la seua pròpia llista de tres mils que tenia realitzada, i que comprenia 130 cims principals i 46 de secundaris.

Els dies 30 i 31 de gener del 1988, un grup de treball es va reunir al domicili de Buyse, a Siurana, i establí, quasi definitivament, les regles d'admissió de cims, i una primera llista. Van ser: J.M. Feliu, J.Benedé, J.Buyse, Pere Giró, J.I.López, J.M.Ortega, F.Masachs i J.Murciano. En aquesta reunió van sorgir les primeres discrepàncies sobre els pics dels Gemelos i Veteranos, promogudes per José Murciano. El cens aconseguit va ser, poc després, significativament augmentat gràcies a la incorporació al projecte de Henri Baudrimont, a instàncies dels germans Ravier. H. Baudrimont era enginyer-geògraf de l'IGN francès i tenia un gran arxiu fotogràfic i documental, resultat de més de cinquanta anys dedicats a l'estudi dels Pirineus. Els dies 28 i 29 de febrer, Henri Baurdrimont es desplaça a Siurana, i Buyse i ell completen el cens. Una altra discrepància sorgeix en aquest moment. Marc Jusnel considera que la Punta S.E. de la Pica d'Estats (Punta Gabarró) ha de ser consdirada com cim principal. Davant la negativa de Buyse a acceptar-ho, abandona l'equip.

A l'abril, se solicita el reconeixement oficial de la llista a les Federacions de Catalunya, Castella-Lleó, Aragó, Navarra i País Basc, així com al CEC i al CAF. Éssent la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i la Federació Basca les primeres en respondre positivament al mes de juliol, així com el CAF i el Comité de Massif Pyrénées. En aquest mateix mes, es consuma l'expulsió de l'equip d'en Murciano i Ortás a conseqüència de les discrepàncies en el tema dels Gemelos.

La revista Pyrénées s'ofereix a publicar, en primícia, la llista consensuada per l'equip. Això es va materialitzar en el núm. 154, del 2n trimestre del 1988. Les regles base per l'admissió de cims al catàleg ja les hem tractat. Vegi's, respecte a aquest tema, l'entrada corresponent a les regles Buyse de classificació de tres mils.

Primera pàgina de l'artícle de J.Buyse a Pyrénées núm. 154.

La llista detalla 125 pics principals, 70 pics secundaris i 74 cotes restants. La reproduim a continuació amb algunes anotacions per senyalar detalls importants. Les sigles utilitzades signifiquen: PCM, punt culminant d'una muntanya; NA, nus d'arestes.

		Zone 1 : Balaïtous-Enfer-Algas
		001 Pic Balaïtous, 3144m (PCM)
				01 Tour George-Cadier, 3049m		(1)
				02 Aiguille d'Ussel, 3020m
				03 Aiguille Cadier, 3022m
		002 La Fondella NE, 3068m (PCM)
				04 La Frondella Central, 3060m
		003 La Frondella SW, 3001m (NA)
		004 Pic de la Grande Fache, 3005m (PCM)
		005 Pic Occidental d'Enfer, 3073m (NA)
		006 Pic Central d'Enfer, 3082m (PCM)
		007 Pic Oriental d'Enfer, 3076m (NA)
		008 Pic Arnales, 3006m (PCM)
				05 Pic Arnales S, 3001m		(2)
				06 Aiguille de Pondiellos, 3011m
		009 Pic Garmo Negro (Arollas), 3051m (PCM)
		010 Pic Algas (Algas N), 3012m (NA)				(3)
		011 Pic Argualas (Algas Central), 3046m (PCM)				(4)
				07 Argualas SE (Algas S), 3042m		(4)
		Zone 2 : Vignemale
		012 La Pique Longue, 3298m (PCM)
		013 Pic du Clot de la Hount, 3289m (PCM)
		014 Pic Cerbillona, 3247m (PCM)
				08 Aiguille SW de Cerbillona, 3051m
		015 Pic Central, 3235m (PCM)
		016 Pic Montferrat, 3220m (PCM)
		017 Grand Pic de Tapou, 3134m (PCM)
		018 Pic de Milieu, 3129m (NA)
		019 Piton Carré, 3197m (PCM)
		020 Pointe de Chausenque, 3204m (PCM)
				09 Epaule de Chausenque, 3154m
		021 Petit Vignemale, 3032m
		Zone 3 : Mont Perdu
		022 Pic de Gabiétou Occidental, 3034m (PCM)
		023 Pic de Gabiétou Oriental, 3031m (PCM)
		024 Le Taillon, 3144m (PCM)
		025 Le Casque, 3006m (PCM)
		026 Tour de Marboré, 3009m (PCM)
		027 Epaule de Marboré, 3073m (NA)
		028 Pic Occidental de la Cascade, 3095m (PCM)
		029 Pic Brulle, 3106m (PCM)
		030 Pic Oriental de la Cascade, 3161m (PCM)
		031 Pic Marboré, 3248m (PCM)
		032 Petit Pic d'Astazou, 3012m (PCM)
		033 Grand Pic d'Astazou, 3071m (PCM)
		034 Le Cylindre du Marboré, 3328m (PCM)
				10 Doigt du Mont Perdu, 3188m
		035 Mont Perdu, 3355m (PCM)
				11 Epaule E du Mont Perdu, 3077m		(5)
		036 Soum de Ramond, 3254m (PCM)
				12 Pic Henri Baudrimont, 3045m		(6)
				13 Pic inférieur Baudrimont, 3026m		(6)
		037 Pic las Olas, 3002m (PCM)
		Zone 4 : La Munia
		038 Pic Heid, 3022m (PCM)
		14 Pointe des Aires, 3028m
		039 Pic Troumouse, 3085m (PCM)
		040 Pic Serre Mourène, 3090m (PCM)
				15 La Petite Munia, 3096m
		041 Pic de la Munia, 3134m (PCM)
		042 Pic Robinera (Las Louseras), 3003m (PCM)
		Zone 5 : Néouvielle-Pic Long
		043 Pic Néouvielle, 3091m (PCM)
		044 Pic de Ramougn, 3011m (NA)
		045 Pic des Trois Conseillers, 3039m (PCM)
		046 Turon de Néouvielle, 3035m (NA)
		047 Pale de Crabounouse, 3021m (NA)
		048 Pic de Bugarret, 3031m (PCM)
		049 Dent d'Esibère Male, 3017m (PCM)
		050 Pic Maubic, 3058m (NA)
		051 Pic Long, 3192m (PCM)
		052 Pic Badet, 3160m (PCM)
				16 Campbieil antécime SSW, 3157m
		053 Pic Maou, 3074m (NA)
		054 Pic Campbieil, 3173m (PCM)
		055 Grand Pic d'Estaragne, 3006m (PCM)
		Zone 6 : Batoua-Batchimale
		056 Pic de Lustou, 3023m (PCM)
				17 Pic de Batoua NE, 3032m
				18 Pic de Batoua Central, 3008m
		057 Pic de Batoua SW, 3034m (PCM)
		058 Pointe de la Pez, 3018m (NA)
		059 Pic Abeillé Occidental, 3024m (PCM)				(7)
		060 Pic Abeillé, 3029m (PCM)
		061 Pic Marcos Feliu, 3057m (NA)
				19 Petit Pic de Batchimalle, 3061m
		062 Pointe Ledormeur, 3120m (NA)
		063 Pic Schrader, 3177m (PCM)
		064 Punta del Sabre, 3136m (NA)
		Zone 7 : Posets-Eristés
		065 Pic du Vétéran, 3125m (NA)
		066 Pic des Jumeaux Jean et Pierre Ravier, 3160m (NA)
				20 Posets antécime N, 3325m
		067 Pic des Posets, 3371m (PCM)
				21 Bardamina Occidental, 3073m
		068 Bardamina Central, 3078m (PCM)
				22 Bardamina Oriental, 3069m
		069 Dent de Llardana, 3085m (PCM)
				23 Tuca de Llardaneta, 3311m
				24 Espadas antécime N, 3329m
		070 Las Espadas, 3332m (PCM)
				25 Tuca del Forao de la Neu, 3080m
		071 Pic des Pavots, 3121m (NA)
				26 Dent Royo, 3010m
		072 Pointe NW des Tourets, 3007m (PCM)
				27 Pointe SE des Tourets, 3004m
		073 Pic Beraldi, 3025m (PCM)
		074 Grand Pic d'Eristé, 3053m (PCM)
		075 Petit Pic d'Eristé, 3045m (PCM)
		Zone 8 : Clarabides-Perdiguère-Boum
				28 Clarabide Occidental, 3012m
		076 Clarabide Central, 3020m (PCM)
				29 Clarabide Oriental, 3010m
		077 Pic Gias, 3011m (PCM)
		078 Pic Saint-Saud, 3003m (NA)
		079 Pic Camboué, 3034m (PCM)
				30 Pointe Lourde-Rocheblave, 3104m
				31 Gourgs-Blancs antécime W, 3122m		(8)
		080 Pic des Gourgs-Blancs, 3129m (PCM)
		081 Pic Jean Arlaud, 3065m (PCM)
		082 Pic Belloc, 3008m (PCM)
				32 Belloc Pointe Centrale, 3006m
				33 Belloc Pointe S, 3007m
		083 Pic des Spijeoles, 3066m (PCM)
		084 Pic Gourdon, 3034m (PCM)
				34 Pointe inférieure dera Baquo, 3004m		(9)
				35 Cap dera Baquo Occidental, 3097m
				36 Cap dera Baquo Oriental, 3106m
		085 Grand Pic du Deilh dera Baquo, 3114m (PCM)
				37 Petit Pic du Portillon, 3002m
		086 Pic Robert Ollivier, 3050m (PCM)				(10)
				38 Perdiguère Occidental, 3176m
		087 Pic Perdiguère, 3221m (PCM)
				39 Hito de Perdiguère, 3170m
				40 Quayrat antécime N, 3046m
		088 Pic Quayrat, 3060m (PCM)
		089 Pic Lézat, 3107m (PCM)
				41 Pointe Lacq, 3011m
				42 Pointe Mamy, 3050m
		090 Pic Occidental des Crabioules, 3106m (NA)
		091 Pic Oriental des Crabioules, 3116m (PCM)
				43 Aiguille de Litérole, 3028m
		092 Pic de Litérole, 3132m (PCM)
				44 Pic Royo, 3121m
				45 Aiguille du Col des Crabioules, 3025m		(11)
				46 Tusse de Remuñe, 3041m
				47 Pointe Occ. inf. du Maupas, 3043m		(12)
				48 Pointe Occ. sup. du Maupas, 3045m		(13)
		093 Pic Maupas, 3109m (PCM)
		094 Pic Boum, 3006m (PCM)
		Zone 9 : Maladeta-Aneto
		095 Pic d'Albe, 3118m (PCM)
		096 Dent d'Albe, 3136m (PCM)
				49 Muela d'Albe, 3118m
				50 Pointe Delmás, 3170m
		097 Pic Mir, 3185m (PCM)
		098 Pic Sayo, 3220m (PCM)
		099 Pic Cordier, 3254m (PCM)
		100 Pic Le Bondidier, 3185m (PCM)
		101 Pic de la Maladeta, 3308m (PCM)
				51 Pic Abadias, 3279m
		102 Pic Maldito (Maudit), 3350m (NA)
		103 Pointe d'Astorg, 3355m (PCM)
		104 Pic del Medio (du Milieu), 3345m (NA)
		105 Pic de Coronas (Coroné), 3293m (PCM)
				52 Pointe des Déchaussés, 3298m		(14)
		106 Pic Aneto (Néthou), 3408m (PCM)				(15)
				53 Aiguille Davui, 3350m		(16)
				54 Aiguille Jean Escudier, 3315m
		107 Epaule du Néthou, 3350m (NA)
				55 Pic de la Brèche des Tempêtes, 3274m
		108 Pic de Tempestades (Tempêtes), 3295m (PCM)
				56 Fourche du Vallon Bleu, 3028m		(17)
		109 Pic Margalide, 3240m (PCM)
				57 Pic de la Brèche Russell, 3192m
				58 Russell antécime NW, 3207m
		110 Pic Russell, 3205m (PCM)
				59 Aiguille sup. de Russell, 3146m
				60 Aiguille inf. de Russell, 3118m		(18)
				61 Russell Pointe E, 3034m
		111 Pic de Mulleres (Moulières), 3010m (PCM)
		112 Tuca de las Culebras (Couleuvres), 3060m (NA)
		113 Pic de Vallibierna (Malibierne), 3062m
				62 Vallibierna antécime E, 3030m
				63 Aiguille Haurillon, 3035m
				64 Aiguille de Cregüeña, 3005m
				65 Aiguille Juncadella, 3015m
		114 Pic Aragüells (Erouel), 3037m (PCM)
				66 Aiguille Franqueville, 3065m
				67 Aiguille Tchihatcheff, 3052m
				68 Aiguille Argarot, 3035m
		Zone 10 : Besiberris
		115 Pic Besiberri (Bécibéri) N, 3014m (PCM)
		116 Pic Maria Antonia Simò, 3002m (NA)
		117 Pic Agusti Jolis, 3003m (NA)
		118 Pic Besiberri (Bécibéri) S, 3030m (PCM)
		119 Pic Comaloforno, 3032m (PCM)
		120 Pic Célestin Passet, 3002m (PCM)
		121 Punta Alta, 3014m (PCM)
		Zone 11 : Estats
		122 Pic Sotllo (Sullo), 3073m (PCM)
		123 Pic Montcalm, 3077m (PCM)
		124 Pic Jacint Verdaguer, 3128m (NA)
		125 Pique d'Estats, 3143m (PCM)
				69 Pointe Gabarrò, 3115m
				70 Rodó de Canalbona, 3004m

(1) Tour George-Cadier és un altre nom per a l'actual Torre de Costillerou. George Cadier, amb el seu germà Edouard, van ser els conqueridors d'aquest obelisc el 18 d'agost de 1913.

(2) L'Arnales Sud sempre ha estat en dubte; alguns autors l'inclouen i altres no. Segons la més recent cartografia, arriba als 2.996 m.

(3) Seguim amb la confusió Algas-Argualas. Aquí està assenyalant el pic Algas.

(4) Són les dos puntes que presenta l'Argualas.

(5) És l'actual Espatlla d'Esparrets. Buyse indica que no està representada en cap mapa. No és cert; aquesta cota figura al mapa de Franz Schrader del Mont Perdut de 1874 amb 3.130 m., i en l'edició de 1914, amb 3.077 m.

(6) Aquests pics, segons Buyse, van ser descoberts per Henri Baudrimont, però ja estaven cotats al mapa de Schrader del 1914: 3.089 m. i 3.018 m. Jean Arlaud relata, en els seus carnets, l'ascensió del pic Inferior el 1932, trobant una fita al seu cim.

(7) El 1916, un article pòstum d'en Juli Soler i Santaló, des de les pàgines del butlletí del CEC, fa menció dels pics de la Pez. El Abeillé Occidental ja va cridar l'atenció d'Arlaud el 1937. Des del 1938 figura a la cartografia espanyola com una cota anònima de 3.024 m. Josep Maria Sala l'assenyala en un croquis de la revista Muntnaya núm. 31, el 1954. Per aquestes mateixes dates apareix un Pic de la Pez, de 3.024 m. en un poc conegut mapa dels Pirineus Centrals de José Antonio Oyarzábal. És citat a la guia Ollivier Aure-Luchon del 1969. Gérard Raynaud va publicar un article amb la seua ascensió del 1985 a la revista Pyrénées núm. 141, proposant el nom de Pic de la Pez. Henri Baudrimont va reclamar la seua preferència, doncs ell havia pujat, el 1939, al que va denominar Pic del Port de la Pez. Com existeixen dues puntes molt properes, Buyse va poder, posteriorment, satisfer ambdós bateigs.

(8) L'Avantcim del Gourgs Blancs és citat a la guia Armengaud-Comet del 1953. Assenyalar, en canvi, que no figura en aquesta llista de Buyse la punta central de la cresta del Gourgs Blancs, la que avui és coneix com Torre Armengaud, que és una cota diferent.

(9) És la que, posteriorment, serà anomenada Punta Audoubert.

(10) És el Pic del Portillón de Oo. Bateig arbitrari de Buyse en contrar de l'opinió del pressumpte homenatjat. És la causa principal de l'abandonament de l'equip de diversos membres francesos.

(11) Posteriorment, Buyse la batejarà com Agulla Jean Garnier, mort al novembre del 1988.

(12) És l'actual Punta Navarro.

(13) És l'actual Punta Rabadá.

(14) La Pointe de Déchaussés (descalços) commemora l'ascensió a l'Aneto, per aquesta via, de Jaume Oliveras i Antoni Arenas, el 24 de juliol del 1906. Buyse devia pensar, posteriorment, que, amb aquest nom, no identificava als protagonistes.

(15) En alguns mapes, a l'Aneto se li ha atorgat una alçada de 3.408 m.

(16) Pot ser una errada d'impremta, doncs està escrit així, Davui. És en memòria de Vicens Daviu, mort el 1975 als Encantats, que els seus amics Ramón Oriol i Juan M. Dalmau van batejar aquesta agulla.

(17) A França, Fourche du Vallon Bleu. Vallon Bleu va ser utilitzat per Rusell el 1877. Fourche du Vallon Bleu és com deia Arlaud a l'inici de la cresta de Salenques. A Espanya, Forca Estasen, en memòria de la primera ascensió nacional a la cresta per Lluís Estaen, Josep Rovira i Jofre Vila el 1927.

(18) És una petita agulla situada a la cresta Sud del Russell. Posteriorment, es va descatalogar per falta de prominència.

FTer (traduït per Carles)

Els tres mils fantasmes. Avantcim Nord del Pic Le Bondidier.

Del Segon Pic Occidental de la Maladeta, batejat com Pic Sayó per Feliu Izard en la seua lista de 1985, es desprèn un contrafort al sud separat de la corda principal de les Maladetes pel denominat coll Cordier. És una cresta que presenta dues puntes, éssent la principal la Sud. Els seus vessants meridionals van a morir a l'estany de Cregüenya.

A l'agost del 1921, muntanyencs del Groupe des Jeunes realitzen una incursió pels massissos de Posets i Maladeta. Un dels objectius era acompanyar, des de la Renclusa, a Pierre Soubiron al bateig del seu pic. La cerimònia es va realitzar, literalment, ruixant el cim de vi ranci el dia 23. La tornada es va efectuar pel sud del massís, anant a pernoctar a la cabana de la Ribereta, a Vallibierna. El dia següent, els cims van aparèixer ennuvolats. Van atravessar el coll de Cregüenya amb l'amenaça del mal temps. A la vora de l'estany de Cregüenya, la idea de passar el coll Maldito, va ser desestimada. La caravana es disgrega: Soubiron, Bousquet i Rousian decideixen encaminar-se cap a la bretxa d'Alba; Jean Arlaud, informat per Louis Le Bondidier, sap que està als peus de "l'últim tres mil verge" (posteriorment se'n descobriria algun altre). Convenç a Raymond d'Espouy i a Jean Alba per intentar-lo. Entre les bromes, grimpant per xemeneies gelades, recorren la cresta sud i a les 11 del matí arriben al punt culminant. Continuen fins al coll Cordier, on els espera Bousquet, mig gelat. Després d'algunes dificultats per trobar la bretxa superior d'Alba degut a la boira, arriben a la Renclusa a les 14.40 h.

El 17 de juliol de 1922, Jean Arlaud, Raymond d'Espouy i Jean Maigné, tornen al cim, on redacten l'acta de bateig: Pic Le Bondidier [Carnets de Jean Arlaud, 1913-1927. Tome I. Toulouse, 1965]. Efectivament, la Comission de Toponymie et de Topographie, en la sessió de Pau el 12 de març de 1922, després d'haver consultat a la Sociedad Peñalara, atorguen aquest nom al pic fins llavors anònim. Curiosament, en aquesta mateixa sessió, s'adoptà l'acord de que no seria donat a cap pic el nom de cap muntanyenc amb vida [Bulletin Pyrénéen nº160, III de 1922, pp.370-374]. Louis Le Bondidier moriria el 1945.

Fotografia de juliol del 1922 que acompanya al relat en els Carnets de Jean Arlaud.

Recentment, els últims estudis toponímics sobre el Pirineu Aragonès a partir de l'any 2000, indiquen per aquest pic el nom de Morrón de Cregüenya o de les Maladetes.

Entre el coll Cordier i el cim principal s'eleva un avantcim, catlogat per Buyse com cota restant 1081, amb una alçada de 3.149 m. segons Henri Baudrimont. Luis Alejos la cita com Primera Cota de Le Bondidier en la seua obra [Pirineos, guía de los 3000. Bilbao, Editorial Sua, 2005]. També apareix la cota, sense nom 3.145 m., en l'obra de Miguel Angulo [Pirineos, 1000 ascensiones. Tomo IV. Donostia, Elkarlanean, 1998]. A aquest avantcim, el SITAR li dóna una prominència de 11,42 m. cap al Pic Le Bondidier. Fidel Sáez de Heredia i Luis Mata el van visitar el 19 de juliol del 2014, medint una prominència de 12 metres. Existint dos confirmacions, i encara que molt ajustat, es pot considerar aquest Avantcim Nord el pic Le bondidier com tres mil secundari.

El Morrón de Cregüenya en la seua vessant est. Autor: Luis Mata.

Consulteu l'activitat en el següent link: Avantcim Nord del Pic Le Bondidier.

Dades tècniques:
Le Bondidier Nord:         3156m
Bretxa entre Le Bondidier: 3144m
Le Bondidier:              3159m

FTer (traduït per Carles)

Llista de tres mils de Feliu Izard (4a edició. 1987).

A la primavera del 1987, Feliu IZard, ja sota l'auspici del Centre Excursionista de Lleida, publica la primera revisió de la seua llista de tres mils del 1985. Les variacions, respecte a aquella, són mínimes, però tenen la seua importància. Denoten que Feliu Izard ha consultat la llista de Buyse a Muntanya de l'any anterior i intercanvia el nom entre les Agulles de Cregüenya i Juncadella per ajustar-se a les alçades errònies reflexades al mapa d'Alpina. Alçades que no havia tingut en compte el 1985. Segueix assenyalant la posició de les Agulles de la cresta de Cregüenya: Occidental, Central i Oriental. Però Buyse, a l'ignorar aquesta dada i basar-se solsament en els alçades, involuntàriament inverteix els noms de Cregüenya i Juncadella, ja que quan les alçades foren corregides, van arrossegar amb elles els noms atorgats a les Agulles. És curiós com una falsa primera, la de Juncadella i Haurillon a la cresta meridional del Maldito, està en l'origen d'aquest desencontre toponímic.

Comentem ara la història d'aquesta primera de la cresta de Cregüenya, doncs és una referència molt comuna i totalment falsa.

Un article d'André Armengaud a la revista Pyrénées núm. 26 d'abril-juny del 1956, amb una entervista al guia de Luchon Jean Haurillon, pocs anys abans de la seua mort, és la base d'aquesta atribució. Haurillon s'atribueix haver realitzar la cresta de Cregüenya el 1908, encara que sense cap certesa sobre la data, doncs està citant de memòria. Aquest relat és recollit en la publicació del 1957, per Jean Escudier, del llibre "L'Aneto i els seus homes". Al 1958, a la guia "Posets-Maladeta" d'Armengaud i Jolis, s'afegeix a Emili Juncadella com a client d'Haurillon en aquell recorregut, que ara es data el 1910. Posteriorment, Marcos Feliu Dord se'n fa ressò el 1978 a "La conquista del Pirineo". Al 1976, el castell de Montesqueiu, que fou la residència d'Emili Juncadella, és donat a la Diputació de Barcelona. És llavors quan apareix el diari de les excursions realitzades per Juncadella entre 1908 i 1913. David Vilaseca Basco ho analitza en el seu llibre "Emili Juncadella. Aventures d'un burgès als Pirineus", Cossetania Edicions, 2004. Del que es diu en aquest llibre, es pot deduir que Juncadella i Haurillon mai van emprendre la cresta de Cregüenya. Allò més proper és un intent al pic "Maldito" realitzat el 12 i 13 d'agost del 1912, que no van culminar pel mal temps, limitant-se a pujar des de l'estany de Cregüenya al coll contigu al que ara es coneix com a pic "Abadías" (no el coll "Maldito", sinó el que es denominava Bretxa Sud de la Maladeta o coll d'Aneto), baixar a la gelera d'Aneto i, pel "Portillón" Superior, dirigir-se a l'"Hospice de Luchon". S'ha de dir que no s'han trobat enlloc els diaris d'Haurillon, raó per la qual no existeix constància documental d'algunes de les primeres atribuïdes a aquest guia. La última part de la cresta, la més propera al cim del pic "Maldito", fou recorreguda el 3 d'agost del 1905 per Luis Le Bondidier i Louis Camboué amb els guies Sansuc i Baylat-Lucquet, en ocasió de la primera ascensió al pic "Maldito". La primera ascensió documentada de la cresta de Cregüenya (no íntegra, solsament des la tercera agulla, la Haurillon) és la realitzada el 3 d'agost del 1928 per Jean Arlaud, P. Abadie, L. Bridenne, G.Guiraud, J.Pruent i P.Seguy, en el marc d'un campament del GDJ a "Llosás". El 1935, Joaquim Toldrà i Francesc Homedes, durant el primer descens d'aquesta cresta, tampoc íntegra doncs van abandonar molt amunt, refereixen que ha estat ascendida per tres o quatre cordades franceses. La primera ascensió hivernal va ser feta per André Armenagud el febrer del 1957.

És en base a aquella suposada primera que Feliu Izard anomena les fins llavors anònimes agulles de la cresta amb els noms d'Haurillon per a la més alta; Juncadella per la del mig; i Cregüenya, donat que aquest és el nom de la cresta, per a la més baixa. Fem notar de passada que Buyse no solsament té una errada a l'intercanviar els noms de les agulles, sinó que en el seu llibre identifica, també erròniament, al guia. Efectivament, en les edicions en castellà del seu llibre, indica que Haurillon era un dels guies de Russell. El Haurillon al que es refereix Buyse, de nom també Jean (1816-1868), pertany a una altra branca de la família de Jean Haurillon, de renom "Danse" (1878-1964), a qui està dedicada l'agulla. En l'edició francesa del llibre, en canvi, s'ha corregit lleugerament, assenyalant que el Jean Haurillon de l'agulla havia estat guia de Jean d'Ussell, cosa que és certa, en el primer recorregut integral des del pic Russell a l'Aneto, el 1912.

Qui no va caure en l'embolic de Buyse va ser Miquel Capdevila, que en el seu llibre "Pirineos: Los tresmiles en 30 jornadas", adopta l'ordre correcte establert per Feliu Izard.

Portada del quadernet en la seua 4a edició. (Cortesia de Luis Alejos)

Reproduim a continuació els tres mils d'aquesta quarta edició de la llista de Feliu Izard.

NÚM		NOM		ALÇ.		Altres denominacions		Notes
1		Pic d'Aneto		3404
2		Pic dels Posets		3375		Pic de Llardana
3		Mont Perdut		3355
4		Punta d'en Astorg		3354
5		Espatlla d'Aneto		3350		Pta. dels frères Cadier o Cap des 5 frères
6		Pic Maleït		3350
7		Pic del Mig		3345
8		Pic de les Espases		3332		Pic de Llardaneta
9		Cilindro de Marboré		3325
10		Tuca de Llardaneta		3311				(1)
11		Pic de Corones		3310
12		Pic de les Tempestats		3310
13		Pic de la Maladeta		3308
14		La Pique Longue		3298
15		El Clot dera Hount		3274
16		El Soum d'en Ramond		3254		Pic d'Añisclo
17		Pic de Marboré		3253
18		Punta d'en Cordier		3252		Maladeta Occ. Sur 1ª
19		Pic de la Cerbillonera		3247		Cerbillonar, Cerbillona, etc
20		Pic de na Margalida		3241
21		Pic Central		3235
22		Perdiguero		3221
23		Pic de Montferrat		3220
24		Punta d'en Sayó		3220		Maladeta Occ. Sur 2ª
25		Pic d'en Russell N		3207
26		Punta d'en Chaussenque		3205
27		Pic d'en Russell		3205
28		Le Piton Carré		3198		Les Jumeaux
29		Le Pic Long		3192
30		Punta d'en Mir		3178		Maladeta Occ. Sur 3ª
31		El Dedo del Mont Perdut		3178
32		Gran Bachimala		3177		Machimala, Pta. Schrader
33		Punta d'en Delmàs		3170		Maladeta Occ. Sur 4ª
34		Pic Or. de la Cascada		3161
35		Pic Badet		3160
36		Los Gemelos		3160				(2)
37		Pic de Campvielh		3157
38		Pic de Lentilha		3156
39		Pic de Lliterola		3152
40		Pic de Tapou		3150
41		Pic d'en Le Bondidier		3150
42		Pic de Marmuré		3145		Bat-laitouse, Balaitus, Pico Moros
43		Pic de Taillón		3144
44		Punta del Sabre		3143
45		Pica d'Estats		3143
46		Dent d'Alba		3136
47		Pic de la Munia		3134
48		Pic dels Gorgs Blancs		3131
49		Pic del Milieu		3130				(3)
50		Pic del Veterano		3125				(4)
51		Punta d'en Mossèn Cinto		3125		Punta N.Oest o Pic Occ. de la Pica
52		Pta. dels Pavots		3121		Tucon Royo
53		Pic Roio		3121
54		Pta. d'en Ledourmeur		3120
55		Pic d'Alba		3118
56		Pic Or. dels Crabiolès		3118
57		Pta d'en Gabarró		3115		Pta. S.Est o Pic Or. de la Pica
58		Seilh dera Vaca		3114
59		El Malhpas		3109
60		Pta. d'en Lourde-Rocheblave		3107
61		Pic d'en Brulle		3106		Pic Central de la Cascada
62		Pic dera Vaca		3106
63		Pic Occ. dels Crabiolès		3106
64		Cap dera Vaca		3097
65		La petita Munia		3096
66		Pic Occ. de la Cascada		3095
67		Pic de Neuvielh		3092		Pic d'Aubert
68		Pico del Infierno		3091		Gran Pico de la Quijada de Pondiellos
69		Sierra Morena		3090
70		Pic d'en Lezat		3090
71		Pic de Troumouse		3085
72		Dent de Llardana		3085
73		Montcalm		3080
74		Pic de Bardamina		3079
75		Pic Occ. del Infierno		3076
76		Pic d'en Jean Arlaud		3074		Pic d'Oo
77		Pic Maou		3074
78		La Espalda de Marboré		3073
79		Pic de Sotllo		3073
80		Gran Pic d'Astazou		3071
81		El Garmo Negro		3070		es el apropiado "Pico Bandera"
82		Pico de las Frondellas		3069
83		Pic Maubic		3069
84		Pta. Ctal. Frondellas		3068
85		Pic de Vallhiverna		3067
86		Pta. d'en Franqueville		3065
87		Pic dels Spijoles		3065
88		Pic de les Colobres		3062
89		Petit Bachimala		3060
90		Pico Or. del Infierno		3056
91		Gran Pic de Bagüenyola		3053		Eriste Ctal., Leners
92		Pta. d'en Cikhacev		3052
93		Torre d'en Costerillou		3049		Torre dels germans Cadier
94		Pico de la Argualas		3046		Arollas, no hauria de ser el "Pic Bandera"
95		Eriste Sud		3045		Bagüenyola Sud
96		Pic del Portillò d'Oô		3044
97		Pta. d'en Camboue		3043
98		Pta. Sans Nom		3040
99		Pic des Trois Conseillers		3039
100		Pic d'Aragüells		3037
101		Pta. de l'Abeille		3036
102		Pic de Culfreda sud		3035		Batouas sud
103		Pta. d'en Argarot		3035
104		Turon de Neuvielh		3035
105		Agulla d'en Haurillon		3035		Pta. Or. cresta Cregüenya
106		Gran Quayrat		3034
107		Pic Occ. de Gabietu		3034
108		Pic d'en Gourdon		3034		Pic Noir
109		Pic de Comaloforno		3033		Montado de Caldes
110		El petit Vinhamala		3032
111		Pic de Culfreda nord		3032		Batouas nord
112		Pic de Bugarret		3031
113		Pic Or. de Gabietu		3031
114		Pico de Algas		3030
115		Besiberri		3030
116		Pics de Clarabide		3028
117		Pic de Lustou		3026		Pic d'Estiouere o du Tour
118		Pic d'en Beraldi		3025		Bagüenyola o Eriste Nord
119		Pta. d'en Heredia		3024		Pico Anónimo
120		Pta. de la Pez		3024
121		Agulla d'en Ussel		3022
122		Pta. d'en Heïd		3022
123		Pala Carbonouse		3021
124		Dent d'Estibere Male		3017
125		Agulla de Pondiellos		3015
126		Pta. Cregüenya		3015		Pta. Occ. Cresta Cregüenya		(5)
127		Besiberri Nord		3014
128		Pta. Alta de la Comaslesbienes		3014
129		Petit Pic d'Astazou		3012
130		Pta. de Ramougn		3011		Turon Petit
131		Pic de Gias		3011
132		Tuc de les Mulleres		3010
133		El Diente Royo		3010
134		La Torre de Marboré		3009
135		Pic de Turets		3007		La Forqueta
136		Pic de Robinhera		3007		Louseras
137		El Corral Ciego		3006		Casque de Marboré
138		Pta. Occ. de las Frondellas		3006
139		La Gran Faixa		3006
140		Pic Nord de Pondiellos		3006		Arnales Nord
141		Pic d'Estaranha		3006
142		Pics d'en Belloc		3006
143		Agulla d'en Juncadella		3005		Pta. Central Cresta Cregüenya		(6)
144		Pic Rodó de Canalbona		3004
145		Pic del Boum		3004
146		Pta. d'en Saint-Saud		3003
147		El Doble Ressalt		3003		Besiberri Central
148		La Punta de las Olas		3002
149		Pta. d'en Celestin Passet		3002
150		Pic de Pondiellos		3001		Arnales Sud

(1) Tuca de Llardaneta, cim adquirit de la llista publicada a Muntanya l'any anterior per Juan Buyse.

(2) Los "Gemelos". Seguint la nomenclatura de Buyse, desapareix la localització geogràfica.

(3) Pic de Milieu, també agafat de la llista precedent de Buyse.

(4) Pic del "Veterano". Ha substituit el "Gemelos" Nord per la proposició de bateig de Buyse.

(5) Punta de Cregüenya. Canvia l'alçada d'aquesta punta per ajustar-se a les indicades als mapes Alpina, encara que segueix mantenint la seua localització com la més propera al coll de Cregüenya.

(6) Agulla d'en Juncadella. Igual que l'anterior. Canvia l'alçada per coincidir amb les errònies del mapa Alpina. Segueix éssent la central de la cresta.

Veiem que en dos cims, "Gemelos" i "Veteranos", s'adopta la nomenclatura utilitzada per Buyse, i s'afegeixen uns altres dos cims, oblidats en les edicions anteriors, agafades de la llista d'aquest, Tuca de la Llardaneta i el pic de Milieu. A més, s'ajusten les alçades de les dues primeres agulles de la cresta de Cregüenya a les errònies d'Alpina. Buyse, posteriorment, ignorarà aquesta correcció: el ball de noms d'aquestes dues agulles s'ha consumat. A més, hi ha algunes diferències menors, toponímiques i d'alçades, en altres cims.

FTer (traduït per Carles)