El Pic Arnales.

La doble punta del Pic Arnales (cim principal i cim sud) sempre ha estat una muntanya discreta, forma part de la família dels Pics de l'Infern i sembla, potser, haver romàs cohibit per la propera presència dels seus tres germans grans. Els seus primers passos a la bibliografia pirinenca són tardans, ben entrat el segle XX, el 1922, al Butlletí del CEC núm. 329, debuta com a figurant en el recorregut que, el 16 de juliol de 1921, realitzen Lluis Estasen i Carles Feliu als Pics de l'Infern des dels estanys de Bachimaña. Millor sort hagués pogut córrer si algú s'hagués fixat en les paraules d'Estasen des dels Pics de l'Infern: "Al peu de la muralla N. es veuen les dues glaceres amb algunes esquerdes i vessant a baix els estanys de Bachimaña amb els seus veïns de Bramatuero; no gaire apartat del pic més alt i separat per una profunda bretxa hi ha una altra elevada cimera que passa també dels 3000 metres i el nom dels quals no he pogut saber. D'ell arrenca la carena que baixa cap als Arualas i el pic d'Algàs”.

I des del punt de vista muntanyenc només, fins que el 1968 apareix un Pic dels Arnales amb 3006 m., juntament amb el seu cim Sud de 3001 m., en un croquis de la Guia Ollivier Vignemale-Monte Perdut. El 1972 és representat per Javi Malo al seu mapa de carenes "C-7 Piedrafita-Panticosa", encara que indicant la seva posició al lloc que avui coneixem per pic de Pondiellos. El 1973 figura amb el seu nom, Arnales, a la llista de tres mils de Salvador Morales al Butlletí de Montañeros de Aragón, II època núm.22. Això fa que comenci a aparèixer en relats muntanyencs a partir dels anys 80. Un parell de rutes al seu cim ja apareixen descrites per Luis Alejos el 1986 als quadernets "Rutes Pyrenaica".

Però que romangués ignorada pels muntanyencs, no implica que fos del tot desconeguda. Des del 1928 és una fita important a la cartografia espanyola. Efectivament, com es narra a l'Acta de l'operació de reconeixement de la línia de terme entre els municipis de Sallent de Gállego i de Panticosa, el pic d'Arnales figura com a fita núm. 4 d'aquesta línia: "Quarta fita: Constituït per una roca de forma irregular d'un metre d'alçada per dos d'amplada i dues de llargada; està situat al lloc anomenat Pic dels Arnales, a terreny de roca i neu propietat del comú de veïns de Sallent i Panticosa". Operació realitzada el dia 4 d'octubre de 1928 i on van prendre part els comissionats pels Ajuntaments de Panticosa i Sallent: Luciano Urieta, Mauricio Arrudi, Antonio Pueyo i Manuel Arruebo, i el capità d'Estat Major Adolfo de la Rosa. Aquesta línia de terme va romandre vigent fins a 1982, quan el municipi de Lanuza es va integrar a Sallent de Gállego i es va refer tota la línia.

Potser aquesta aparició a les actes de la delimitació el 1928 va donar lloc a la primerenca irrupció del nostre cim a la cartografia espanyola. A la primera edició del full 145 Sallent del Mapa Topogràfic Nacional, el 1936, hi figura una cota de 3006 metres i un nom: Pics de Pondiellos. El 1963 a la segona edició, el mateix nom i 3002 m. de cota. A la primera edició del mapa a escala 1:25000 del 2000, el full 145-II Sallent de Gállego assenyala el topònim Pico Arnales amb 3002 m. A la segona edició del MTN25, el 2008, ha minvat una mica més, quedant-se a 2996 m. Aquell nom de Pondiellos a les primeres cartes és el que va fer servir Feliu Izard, doblant-lo a Pondiellos 3001 i Pondiellos N. 3006, a la seva primera llista de tres mils de l'any 1985. Doncs juntament amb l'Arnales, el cim secundari de l'Arnales Sur també ha figurat en algunes de les llistes de tres mils que s'han elaborat al llarg del temps. Per la seua part, en els mapes excursionistes d'Editorial Alpina, figura des de la primera edició de la guia Panticosa-Formigal del 1979.

Pel que fa a la toponímia poc podem dir: Robert Aymard a la seva obra de 1989 "Toponymie des 'Trois Mille'" diu: "Aquest topònim sembla ser l'aragonès "arnal", rocam (Kuhn), imatge usada per a cims cònics, bé que una possible mutació d'Arualas sigui possible, l'estany i les mallades sota el pic usen ambdós noms. Nota: els toponim emmaranyats Argualas, Arolas, Arnales, Algas, s'han pogut influir entre ells".

Ja el 2005, David Atela expressa els seus dubtes que arribi a l'altitud de 3000 m. I com veiem, a partir del 2009 l'Arnales semblava haver sortit del llistat de tresmils atesa la minoració de la seua altitud realitzada per l'IGN espanyol i posteriorment pel sistema d'informació territorial d'Aragó (SITAR). Per això, la seva altitud oficial fixada per sota dels 3000m, l'havíem apartat de la nostra llista. Però, res en aquest món és definitiu: el febrer del 2022, va aparèixer un estudi d'Enrique López Mondragón a la web "travessiapirenaica", on es posava en dubte amb arguments sòlids la cota atorgada pels Instituts Geogràfics a l'Arnals. Paral·lelament, a l'estiu del 2022, un grup català de topògrafs professionals aficionats a la muntanya, que el 2020 havien format un grup de nom "Sostremetries" realitzant alguns mesuraments de cims a Catalunya, van arribar a la mateixa conclusió que Enric López. Els membres de Sostremetries van decidir que l'única manera de sortir de dubtes era fer un mesurament al cim de l'Arnales. El resultat és el motiu d'aquesta entrada al nostre Blog.

L'octubre del 2022 ens vam posar en contacte amb Sostremetries i de les converses realitzades va sorgir la idea d'unir els nostres coneixements. A aquests efectes, en un futur des dels "Caçafantasmes" col·laborarem amb ells amb vista a dilucidar, si és possible, alguns punts sobre els quals hi ha dubtes de la seua altitud. Tingueu en compte que el procediment de mesura altimètrica usat per Sostremetries és el més exacte que pot ser usat avui dia amb les eines disponibles i és com es realitzen actualment els treballs geodèsics. Per això, al novembre Andreu Alvarruiz ens va fer arribar unes notes sobre els motius i forma de treball de "Sostremetries" i en concret sobre el mesurament realitzat el 31 de juliol de 2022 al pic Arnales. Notes que reproduïm íntegres a continuació:

---

"
L'EQUIP
Sostremetries és un equip de cinc enginyers tècnics en topografia que aprofita el seu experiència professional i instrumental topogràfic per, en el temps lliure, determinar l'altitud de cims que generen algun tipus de debat, especialment aquells que freguen els tres mil metres d'alçada.

"
EL MOTIU
El cas del pic Arnales és especialment controvertit. Depenent de la font consultada, la seva altitud oscil·la entre els 2996 m i els 3006 m.

El Mapa Topogràfic Nacional (MTN), elaborat per l'Institut Geogràfic Nacional (IGN), va ser una de les principals fonts de referència al llarg del segle XX per a la majoria de mapes excursionistes, guies, llibres i llistes de tres mils del Pirineu. En la seua primera edició de 1936, el Arnales figurava amb una altitud de 3006 m., però en edicions posteriors l'altitud oficial ha anat patint canvis. El 1963, el mateix MTN va actualitzar el valor a 3002 m i el 2009 el va baixar fins a 2996 m. que ja manté en les darreres edicions, inclosa la Base Topogràfica Nacional a escala 1:25.000 (BTN25). El pic Arnales ha “perdut” 10 metres en menys d'un segle fruit dels avenços tecnològics en les tècniques utilitzades, l'inici de l'era del posicionament GNSS, la campanya d'anivellament d'alta precisió, el reajustament de la Xarxa Geodèsica Nacional i els vols fotogramètrics de més resolució.

Paral·lelament, l'Institut Geogràfic d'Aragó (IGEAR), fins fa pocs anys, etiquetava el pic Arnales amb 2999.9 m. al seu Mapa Topogràfic d'Aragó a escala 1:5.000 (MTA5), la cartografia més detallada daquesta zona. Però recentment va actualitzar el valor a 3000.00 m, una xifra sospitosament rodona. Per a aquesta escala de cartografia s'estima que el 90% dels punts ben definits tenen una exactitud de l'ordre de 1.5 m, clarament insuficient per garantir que el pic supera els 3000 m. A més, al mateix mapa també apareix representat el cim sud, separat per sis corbes de nivell, però amb la mateixa cota associada de 3000,00 m. Aquest error probablement és degut a un problema d'etiquetatge, però posa a entredit la fiabilitat de l'altitud del cim principal.

Des del 2009, el projecte PNOA-LIDAR coordinat per l'IGN posa a disposició del públic una núvol de punts obtingut mitjançant un sensor LiDAR aerotransportat. Al massís dels Infiernos, el núvol de punts de la primera cobertura té una densitat mitjana de 0.5 punts/m2 i una exactitud teòrica a cota sobre superfícies planes d'uns 15 cm. En un radi de 2 m al voltant del cim s'han registrat quatre punts que superen els 3000 m, sent el més alt dels quals de 3000.42 m. Tenint en compte el relleu abrupte al cim, s'estima que l'exactitud serà força pitjor que els 15 cm teòrics. A més no hi ha garanties que aquests punts no hagin rebotat sobre alguna fita de pedres o bé sobre terreny descompost.

[Adenda de desembre de 2022]. Pocs mesos després que Sostremetries fes el seu mesurament, l'IGN va publicar les dades de la segona cobertura LiDAR del pirineu aragonès. El nou núvol de punts passa a contenir més de 40 punts per sobre dels 3000 m. en un radi de 4 m. al voltant del cim, el més alt dels quals amb 3001.52 m. i ubicat mig metre al NW del punt culminant. En comparar la primera cobertura amb la segona s'observa un sistematisme de aproximadament +0.81 m. en una zona quadrada de 10x10 m. centrada al cim.

"
LA PROPOSTA
A finals de juliol del 2022, Sostremetries decideix resoldre el debat mitjançant un mesurament topogràfica in situ, aportant més precisió a la cota i determinant sobre el terreny el punt més alt. La proposta consisteix a determinar l‟altitud ortomètrica de l‟element natural i estable més elevat del cim del pic Arnales mitjançant un receptor GNSS professional. L'altitud es calcula respecte al Sistema de Referència Vertical a Espanya materialitzat per la Xarxa de Anivellació d'alta precisió (REDNAP). Concretament s'aplica el model de geoide EGM08-REDNAP, que és una adaptació del model gravimètric mundial EGM2008 a la REDNAP portada a terme per l'IGN el 2009.

"
L'INSTRUMENTAL
Per dur a terme aquesta tasca, Sostremetries ha utilitzat els instruments topogràfics següents:
• Receptor de Sistema de Navegació Global per Satèl·lit (GNSS) Trimble R6:
o Doble constel·lació: GPS i GLONASS
o Doble freqüència amb 72 canals (L1 i L2)
o Precisions internes segons el fabricant (aixecaments estàtics):
▪ Horitzontal: 5 mm + 0.5 ppm RMS
▪ Vertical: 5 mm + 1 ppm RMS

• Nivell òptic Leica NA720:
o Augments: 20x
o Resolució de la mira d'anivellament: 1 mm
o Precisió de les visuals a 30 m. de distància segons el fabricant: 1.5 mm

"
L'OBSERVACIÓ
El primer pas és determinar el punt més alt de l'element natural i estable més elevat del cim. Es descarta el terreny descompost i també elements artificials com fites de pedres, fites de terme municipal, creus, monuments, plataformes de formigó i fins i tot vèrtexs geodèsics.

La determinació del punt més alt es duu a terme mitjançant un nivell òptic. Es tracta d'un instrument que projecta visuals sobre un pla horitzontal i per diferència de lectures permet mesurar el desnivell entre dos punts amb precisió de pocs mil·límetres. El nivell s'estaciona sobre un trípode aproximadament a mig camí entre els elements a comparar i sempre per damunt dels punts a anivellar. El cim serà l'element que presenti menys desnivell respecte del pla horitzontal definit pel nivell.

Finalment s'estaciona el receptor GNSS sobre el punt més alt amb l'ajuda d'un saló de altura fixa coneguda i un nivell esfèric. Un cop estacionat es realitza una observació en mode estàtic durant 30 minuts registrant observacions de fase (bandes L1 i L2) provinents de les constel·lacions GPS i GLONASS per al càlcul posterior.

"
EL POST-PROCÉS
El càlcul de coordenades geodèsiques a partir de les observacions s'ha dut a terme a gabinet mitjançant el programa RTKLIB i utilitzant la tècnica GNSS diferencial (DGNSS) en mode estàtic i respecte de les estacions permanents més properes. Concretament, s'han calculat línies base respecte de SABI (31 km) de la Xarxa de Geodèsia Activa d'Aragó (ARAGEA); JACA (45 km) i BLGU (49 km) de la Xarxa Geodèsica Nacional d'Estacions de Referència GNSS (ERGNSS); i RONL (57 km) de la Xarxa de Geodèsia Activa de Navarra (RGAN). S'ha aplicat una màscara de elevació de 15 graus tant a l'observació del cim com a les de les estacions de referència. S'han fixat ambigüitats correctament per a totes les línies base. El rang de discrepàncies entre les coordenades calculades des de les quatre estacions és d'uns 3 cm a planimetria i 6 cm a cota. Les coordenades geodèsiques finals es calculen promitjant les coordenades calculades des de cadascuna de les estacions.

El darrer pas és aplicar l'ondulació del geoide. L'estimació de l'ondulació es obté per interpolació bilineal sobre el model de geoide EGM08-REDNAP a les coordenades del cim. Assumint que les normals a la superfície del geoide i a la de l'el·lipsoide són aproximadament coplanàries, la cota ortomètrica se sol obtenir directament restant aquesta ondulació a la cota el·lipsoïdal.
• Cota el·lipsoïdal ETRS89: 3054.95 m
• Ondulació del geoide (EGM08-REDNAP): +53.58 m
• Cota ortomètrica: 3001.37 m

"
EL RESULTAT
Segons el mesurament dut a terme per l'equip de Sostremetries, l'altitud ortomètrica del pic Arnals és de 3001.37 m amb una exactitud estimada (1) de 7 cm.

(1) Exactitud aproximada basada en l'experiència professional"

Nota: L'equip de Sostremetries ha comptat amb l'assessorament del geògraf Miquel Soro, gran alpinista, guru de la meteorologia, expert en l'elaboració de cartografia de muntanya, professional del mesurament i coautor de diversos articles de recerca sobre l'ajust de xarxes geodèsiques. Juntament amb Oriol Boixareu, un altre dels membres de Sostremetries, van participar colze a colze en diverses campanyes d'observació i ajustament de xarxes geodèsiques a Catalunya, entre elles l'enllaç entre els marcs CATNET i REGENT, realitzant observacions de diverses hores a cada vèrtex. Miquel va guiar l'equip en la investigació sobre l'Arnales des de l'inici i va contactar amb Rosa María Bosch per aconseguir la primera publicació de la notícia a "La Vanguardia". Finalment els va posar contacte amb el grup dels Caçafantasmes.

---

El resultat d'aquesta observació va ser publicat de seguida en diversos mitjans, i es va realitzar una presentació oficial el 4 de novembre de 2022 a la Fira de la Muntanya de Vic 2022.

Com MESURAR un cim amb PRECISIÓ? Els topògrafs de Sostremetries, a la Fira del Llibre de Muntanya

Per tot això, actualitzem el nostre llistat de cotes superiors a 3000 metres per recollir de nou al Pic Arnales, aquesta vegada amb la seguretat que la seva cota és, definitivament, superior a 3000m. També s'ha comprovat en aquesta ocasió, mitjançant visuals òptiques, que el cim secundari de l'Arnales Sur no arriba als 3000m.


Referències:
-ESTASEN, Lluís. "Del Balaïtous a les Tres Sorores (Mont Perdut) (Excursions pels valls de Tena, Gavarnie i Broto) (Acabament)". A: Butlleti del CEC, núm. 329, juny 1922.
-"Trabajos Topográficos: Acta de la operación practicada para reconocer la línea de término y señalar los mojones comunes a los términos de Sallent de Gállego y Panticosa". Instituto Geográfico y Catastral, Acta_1928_055548, 4 octubre 1928.
-AYMARD, Robert. Toponymie des "Trois Mille". Uzos, 1989.
-Hoja 145 Sallent. Mapa Topográfico Nacional 1:50000, Instituto Geográfico, 1a edición 1936.
-Hoja 145 Sallent. Mapa Topográfico Nacional 1:50000, Instituto Geográfico y Catastral, 2a edición 1963.
-Hoja 145-II Sallent de Gállego. Mapa Topográfico Nacional de España 1:25000, Instituto Geográfico Nacional, 1ª edición 2000.
-Hoja 145-II Sallent de Gállego. Mapa Topográfico Nacional de España 1:25000, Instituto Geográfico Nacional, 2ª edición 2008.
-OLLIVIER, Robert. Vignemale Monte Perdido. Excursiones, ascensiones, escaladas. Barcelona, Editorial Montblanc CEC, 1968.
-MALO ICIAR, Javier. Hoja: C-7 PIEDRAFITA-PANTICOSA (Balaitus-Facha-Vignemale). Imprenta Comercial Samper, Valle de Trápaga, 1972.
-IZARD, Feliu. "Tres mils del Pirineu", autoedició, 1985.
-ALEJOS, Luis. "Del Midi de Ossau al Vignemale", A: Rutas Pyrenaica Nº1, Federación Vasca de Montaña, 1986.
-ATELA, David. Caminar por los tresmiles del Pirineo, 90 itinerarios. Zaragoza, Editorial Barrabés, 2005.
-BOSCH, Rosa M. "El Pirineu suma un altre 3.000". A: La Vanguardia, dilluns 17 octubre 2022.

FTer (traduït per Carles)