divendres, 22 de gener del 2010

Els tresmils pirinencs.

Els moviments tectònics originen, fa 35 milions d'anys, la col·lisió de les plaques ibèrica i eurasiàtica, germen d'un plegament que donarà origen a la cadena muntanyenca avui coneguda com Pirineus.
Durant milers d'anys no van existir tresmils als Pirineus. Els cims estaven allà, però no s'havien mesurat i només hi havia una vaga consciència d'ells. Des de les primitives poblacions, per als qui habitaven la part central de la serralada o l'observaven des de la llunyania, hi havia unes muntanyes que suposaven més altes que altres, donat que es cobrien de neu bona part de l'any. Les seues formes o agrupacions de cims inspirarien diversos noms per a elles, però no hi havia una idea clara sobre la complexa estructura de cims i valls, fora de certs passos freqüentats des d'antic. Aquest coneixement pertanyia als seus habitants més propers, i ells prou feina tenien amb aprofitar els recursos que la muntanya posava al seu abast al vaivé de les estacions, com per a preocupar-se de difondre'l, en el cas que a algú li hagués interessat.
La definició del "Sistema mètric de pesos i mesures" a la França revolucionària del 1.799 i la seua gradual adopció (en els Regnes d'Espanya el 1.849), al costat dels treballs topogràfics realitzats durant els segles XVIII i XIX, i la fascinació que produeixen els números rodons, donen lloc al naixement dels tresmils pirinencs que comencen a aparèixer en les primitives llistes de cims que els oficials geodèsics i posteriorment els cartògrafs van elaborant. Allà figuren, amb noms que avui ens resulten estranys, però alhora familiars, barrejats amb altres cims de menys alçada, a l'espera de ser descoberts pels incipients pirineïstes. Els qui, inicialment des de la vessant nord comencen, com en altres parts, per dirigir les seues mirades i després els seus passos cap els cims més alts.

Les llistes de tresmils.
Al llarg dels dos-cents anys d'història del pirineïsme s'han elaborat un considerable nombre de llistes de tresmils. Hi ha una característica comuna a totes elles, i és que es recolzen en les seues predecessores afegint algunes cims, cosa lògica a falta d'un estudi exhaustiu sobre el tema. Atesa la complexitat orogràfica, sempre apareix una nova elevació que a ulls de qui l'observa té tants o més mèrits per estar en una llista que altres que ja hi són, característica aquesta que arriba fins i tot fins a les llistes més actuals. I així, per acumulació, el nombre de tresmils va creixent. Aquelles llistes que coneguem tractarem de reflectir-les en aquest Blog. És interessant observar com es van particularitzant cada vegada més cims amb el pas del temps.

Le cirque de Gavarnie, dessin de Franz Schrader d'après nature. Nouvelle géographie universelle, t.2: La France, 1877.


FTer (traduït per Carles)