Els tresmils pirinencs.
Els moviments tectònics originen, fa 35 milions d'anys, la col·lisió de les plaques ibèrica i eurasiàtica, germen d'un plegament que donarà origen a la cadena muntanyenca avui coneguda com Pirineus.
Durant milers d'anys no van existir tresmils als Pirineus. Els cims estaven allà, però no s'havien mesurat i només hi havia una vaga consciència d'ells. Des de les primitives poblacions, per als qui habitaven la part central de la serralada o l'observaven des de la llunyania, hi havia unes muntanyes que suposaven més altes que altres, donat que es cobrien de neu bona part de l'any. Les seues formes o agrupacions de cims inspirarien diversos noms per a elles, però no hi havia una idea clara sobre la complexa estructura de cims i valls, fora de certs passos freqüentats des d'antic. Aquest coneixement pertanyia als seus habitants més propers, i ells prou feina tenien amb aprofitar els recursos que la muntanya posava al seu abast al vaivé de les estacions, com per a preocupar-se de difondre'l, en el cas que a algú li hagués interessat.
La definició del "Sistema mètric de pesos i mesures" a la França revolucionària del 1.799 i la seua gradual adopció (en els Regnes d'Espanya el 1.849), al costat dels treballs topogràfics realitzats durant els segles XVIII i XIX, i la fascinació que produeixen els números rodons, donen lloc al naixement dels tresmils pirinencs que comencen a aparèixer en les primitives llistes de cims que els oficials geodèsics i posteriorment els cartògrafs van elaborant. Allà figuren, amb noms que avui ens resulten estranys, però alhora familiars, barrejats amb altres cims de menys alçada, a l'espera de ser descoberts pels incipients pirineïstes. Els qui, inicialment des de la vessant nord comencen, com en altres parts, per dirigir les seues mirades i després els seus passos cap els cims més alts.
Les llistes de tresmils.
Al llarg dels dos-cents anys d'història del pirineïsme s'han elaborat un considerable nombre de llistes de tresmils. Hi ha una característica comuna a totes elles, i és que es recolzen en les seues predecessores afegint algunes cims, cosa lògica a falta d'un estudi exhaustiu sobre el tema. Atesa la complexitat orogràfica, sempre apareix una nova elevació que a ulls de qui l'observa té tants o més mèrits per estar en una llista que altres que ja hi són, característica aquesta que arriba fins i tot fins a les llistes més actuals. I així, per acumulació, el nombre de tresmils va creixent. Aquelles llistes que coneguem tractarem de reflectir-les en aquest Blog. És interessant observar com es van particularitzant cada vegada més cims amb el pas del temps.
FTer (traduït per Carles)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada