Llista de tresmils de la Unió Excursionista de Catalunya (1935).

S'ha considerat com la llista publicada més antiga de tresmils. Així ho diu Buyse en el seu llibre. Ja hem vist que no és cert que sigui la primera (veure l'entrada sobre la Llista de Almarza). Però és que tampoc es pot considerar que sigui una llista.

Al juny del 1935, la Unió Excursionista de Catalunya, UEC, dedica, íntegrament, el seu butlletí mensual al tema dels tresmils pirinencs. En la introducció, es realitza un panegíric d'aquests cims com el màxim exponent del muntanyisme als Pirineus. Però el detall es cenyeix exclusivament a Catalunya: "Per fer l'elogi del Pirineu hem cercat i us detallem les màximes alçàries..." . I efectivament, les primeres pàgines del Butlletí recullen els cims de més de tresmil metres situats a Catalunya. Aquesta és la llista que pretèn ser exhaustiva i es redueix a cinc cims. En aquestes dates, a França ja no, però en la vessant sud és cert que el coneixement de la muntanya encara és bastant deficient. Falten mapes, falta bibliografia, faltan mapas, falta bibliografia, falta experiència acumulada... Poc a poc s'anirà avançant.

A aquesta llista de tresmils catalans, s'hi afegeix en pàgines posteriors una relació de cims de tresmil metres que poden ser ascendits en tots els Pirineus, relació que ja no pretèn ser exhaustiva, doncs en el seu encapçalament hi figura: "Diversos cims de tres mil metres del Pirineu Catalá, Aragonès i Francès", com escollint-los a l'atzar. És evident que hi figuren els cims més representatius, però dóna la impressió que no s'ha volgut detallar en excès, potser per la certesa del propi desconeixement? Per exemple, en la llista catalana, al citar la Pica d'Estats, s'assenyala que, amb el Montcalm (3080 m), constitueixen el massís més important del Pallars Sobirà; doncs bé, el Montcalm ja no torna a aparéixer, no té entrada pròpia, ni entre els cims catalans, ni entre la resta.

Una caracteristica del Butlletí, en les dues relacions de cims, és que no solsament s'indica el nom i l'alçada, sinó també la situació, i l'accès o accessos considerats normals, refugis i horaris. Sembla que es pretengui una utilitat com a primitiva, i segurament desitjada, guia muntanyenca. Il·lustren tot el Butlletí fotografies comentades. Els seus autors en són: A. Miró, R. Escayola, J. Ventura i L. Trabal. No es cita l'autor de l'article.

Panorama a doble pàgina (82 i 83) detallant les Maladetes i la capçalera de l'Ésera, possiblement dibuixat des del Port de Benasc (anònim).

Reproduim aquí els cims indicats en ambudes llistes respectant la grafia i les alçades esmentades.

Llista dels tresmils catalans (5):

PICA D'ESTATS	3141 m
MULLERES, TUC DE	3005 m
BECIBERRI	3020 m
COMOLO FORNO	3005 m	Observar la menor alçada respecte al Bessiberri. En els primers tremps, no estigueren molt clares les alçades dels diversos cims del massís.
COMOLO PALES	3007 m	És el cim que avui denominem Punta Alta.

Llista de diversos tresmils de tots els Pirineus (39):

ANETO, PIC	3404 m
ARAGÜELLS, PIC	3037 m
BALAITOUS O MARMURET	3146 m
BECIBERRI, PIC	3007 m
CABRIOLES, PIC DE	3115 m
CASCO	3006 m
CILINDRE	3327 m
COMOLO FORNO	3005 m
CORONAT O CORONES, PIC		No s'indica l'alçada perquè es desconeix.
CRISTALL, PIC DE	3150 m	Segons el Butlletí, situat a la cresta del Diable.
D'ALBA, PIC	3096 m
D'ALBA, DENT	3114 m
GABIETOU, PIC DE	3033 m
GORGS BLANCS, PIC DELS	3114 m
INFERN, PIC DE L'	3125 m
LITEROLA, PIC DE	3145 m
MALADETTA OCCIDENTAL	3312 m
MALADETTA ORIENTAL	3204 m	Sembla que l'alçada d'ambdues MALADETES estigui invertida.
MALPAS, PIC DE	3110 m
MARBORE	3253 m
MONT PERDUT, PIC DE	3352 m
MULLERES, TUC DE	3005 m
MUNIA, LA	3150 m
PERDIGUERO, PIC DE	3220 m
PIC DEL MIG	3354 m
PICA D'ESTATS	3141 m
PORTILLO D'OO, PIC DEL	3130 m
POSETS, PIC DE	3367 m
PUNTA ALTA	3007 m	Curiosament, aquí és dóna el nom modern del COMOLO PALES
PUNTA D'ASTORG	3354 m
RAMOND, CIM DE	3248 m
ROYO, PIC DE	3145 m
RUSSELL, PIC	3201 m
SERRE MORENE	3114 m
TAILLON, PIC DE	3146 m
TEMPESTATS, PIC	3289 m
TRAMOUSE	3066 m
VALIBIERNA, PIC	3047 m
VIGNEMALE	3298 m

És remarcable la indecisió en el nom entre Punta Alta i Comolo Pales per al mateix cim (Buyse, en el seu llibre, quan les cita, els diferencia com dos cims. No sembla que es pugui sostenir, un nom antic era Comolo Pales); la diferència d'alçada atribuida al Bessiberri en les dues llistes, fa referència al Bessiberri Sud, donat que l'itinerari de la llista catalana per la vall de Besiberri i coll dels Avellaners així ho identifica, en la llista general es remet a l'itinerari anterior (aquí Buyse els assenyala com el Bessiberri Sud i el Nord, i en cap part del Butlletí es fa suposar això); l'aparició d'un sorprenent Pic de Cristall, ben identificat formant part de la Cresta del Diable, no tenim notícia que en cap altre lloc hagi estat catalogat com a tresmil, amés amb una alçada superior al mateix Balaitous.

En total, la lista indica 39 cims, Buyse en compta 41, ja hem vist en el paràgraf anterior on està la diferència. És remarcable l'escassa quantitat de tresmils per a l`època, comparem-la amb els 57 pics, només aragonesos, que citava Almarza al 1932. És obvi que no s'ha pretès confeccionar un llistat complet, ja hem vist que el Montcalm, malgrat ser esmentat de passada, no apareix després a la llista, igual que no hi figura cap cim íntegrament francès.

És, per tant, fals, no solsament la seua pretesa primacia, sinó fins i tot el denominar-la llista. Sí que es pot dir que potser sigui la primera guia muntanyenca específica sobre els tresmils.

Gràcies a Carles Giné-Janer per haver-nos proporcionat còpia del Butlletí de la biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya.

FTer (traduït per Carles)