La llista de tresmils de Manuel Cortés (1977).

Entre els dos opuscles de Juan María Feliú i amb total independència d'ells, l'any 1977, es publica una nova llista de tresmils. El seu autor és Manuel Cortés (Manel), i figura al Butlletí del Centre Excursionista de Lleida en el número de novembre de l'any esmentat, sota el títol "Els tres mil del Pirineu". Cortés assenyala expressament que cita en la seua llista totes aquelles puntes ("cims principals i també els de segona fila") que tenen la suficient personalitat per a haver merescut un nom. Tenim així el primer i més immediat criteri per a la validesa d'un "tresmil". Certament, allò que no té nom no existeix, no figura ni a la bibliografia ni a la cartografia. Agrupa els cims per unitats geogràfiques o massissos, resultant-ne onze zones que són les que, posteriorment, adoptarà Buyse. La impressió del propi Manel és que la seua llista no va servir de base per a la posterior llista de Feliu Izard, que oficialitzaria, d'alguna manera, el Centre Excursionista de Lleida posteriorment. Avui en dia, en Manuel renega del seu treball, vista la deriva que ha adoptat, posteriorment, el tema "tresmilista". Es pot considerar com la primera llista catalana de tresmils comprenent tota la serralada.

Manuel Cortés es basa, al confeccionar la llista, en la cartografia existent llavors, principalment de l'Editorial Alpina i utilitza els mapes topogràfics de l'IGN espanyol, en aquelles zones no cobertes per l'editorial de Granollers. També obté noms de les Guies Ollivier per al territori francès, però algun detall toponímic indica que no ha consultat la cartografia oficial francesa.

El número de cims que comptabilitza Cortés és de 122. Poc a poc van apareixent noves cotes de tresmil. Donat el criteri empleat, es pot dir que es van coneixent denominacions fins llavors amagades en algun mapa o relat antics.

Reproduim a continuació la llista de Manuel Cortés al complet, amb algunes anotacions per a explicar algun punt fosc.

REGIO DE PIEDRAFITA-PANTICOSA
				m.
1		Frondella Occid.		3000
2		Frondella Central		3064
3		Frondella Oriental		3069
4		Balaitous		3146
5		Agulla Anònima		3024		(1)
6		Gran Facha		3006
7		P. Infierno Occid.		3076
8		P. Infierno Central		3091
9		P. Infierno Orient.		3006
10		P. de los Arnales		3001
11		Pondiellos		3060		(2)
12		Argualas (Arollas)		3045		(3)
13		Algas		3030
REGIO DE VIGNEMALE
				m.
14		P.Tapou		3143
15		Montferrat		3220
16		P. Central		3235
17		Cerbillonar		3222
18		Clot d'Era Hount		3285
19		Pique Longue		3298
20		Pitón Carré		3198
21		Pointe Chausenque		3205
22		Petit Vignemale		3032
REGIO D'ORDESA-GAVARNIE
				m.
23		Gabieto		3034
24		Taillon		3144
25		El Casco		3006
26		La Torre		3012
27		Espalda de Marboré		3077
28		P. Occ. de la Cascada		3099
29		P. Central de la Cascada		3165
30		P. Oriental de la Cascada		3165
31		P. de Marboré		3253
32		Cilindro de Marboré		3328
33		Monte Perdido		3352
34		Soum de Ramond		3254
35		Punta de las Olas		3002
36		Petit Astazou		3024
37		Gran Astazou		3080
REGIO DE TROUMOUSE-BARROSA
				m.
38		Robiçera (Louseras)		3007
39		La Munia		3134
40		Petit Munia		3096
41		Serra Morena		3090
42		P. de Troumouse		3085
43		P.Heid		3022
REGIO DE CAMPBIEIL-LONG
				m.
44		P. Long		3194
45		P. Badet		3162
46		P. de Campbieil		3175
47		P. Estargne		3006
48		P. Tourrat		3030		(4)
49		P. Maubic		3069
50		P. de Néouvielle		3092
51		Turon de Néouvielle		3031
52		Trois Conseillers		3042
53		Pointe Ramoung		3010
REGIO CINQUETA DE LA PEZ
				m.
54		Batoua (Culfreda)		3035
55		Lustou		3026
56		P. de l'Abeillé		3036
57		Punta Ledormeur		3120
58		Gran Bachimala		3166
59		Punta del Sabre		3143
MASSIS DE POSETS-ERISTE
				m.
60		Tucón Royo (Pavots)		3121
61		Las Espadas		3332
62		Posets (Lardana)		3375
63		Los Gemelos		3125		(5)
64		Bardamina Occid.		3110
65		Bardamina Oriental		3079
66		P. Eriste S.		3045
67		P. Eriste Central		3053
68		P. Eriste N.		3025
69		Turets (Forqueta)		3007
REGIO D'ESTOS-ESPINGO-LYS
				m.
70		Clarabide Occid.		3021
71		Clarabide Oriental		3028
72		P. de Gias		3011
73		Pouchergues		3006		(6)
74		Pointe Camboué		3043		(7)
75		Pointe Saint-Saud		3079		(8)
76		Pointe Lourde-Rocheblave		3107
77		Gourgs Blancs		3131
78		P. d'Oô (Arlaud)		3074
79		P. Gourdon		3034
80		Spijeoles		3065
81		Cap dera Baquo		3106
82		Gran Pic Seilh dera Baquo		3114
83		P. del Portilló d'Oô		3044
84		Perdiguero		3221
85		P. Royo de Literola		3143
86		P. Quairat		3034
87		P. de Lézat		3090
88		Crabioulés Occid.		3115
89		Crabioulés Oriental		3119
90		Malpás		3109
91		P. del Bom		3004
REGIO LA MALADETA-VALLHIVERNA
				m.
92		P. d'Alba		3118
93		Dent d'Alba		3136
94		P. Le Bondidier		3150
95		Aragüells		3037
96		Piedras Albas		3000		(9)
97		Maladeta, 1.er Occid.		3195
98		Maladeta, 2.o Occid.		3220
99		Maladeta, 3.er Occid.		3252
100		Maladeta Oriental		3308
101		Punta Astorg		3354
102		P. Maldito		3350
103		P. de Enmedio		3345
104		P. de Coronas		3310
105		Aneto		3404
106		Espatlla d'Aneto		3350
107		Tempestats		3290
108		Margalida		3241
109		P. de Rusell		3205
110		Tuc de Mulleres		3010
111		P.de Vallhiverna		3067
112		Las Culebras		3062
REGIO DE CALDES
				m.
113		Biseverri N.		3014		(10)
114		Besiverri Central		3003
115		Besiverri S.		3030
116		Comaloforno		3033
117		Punta Passet		3002
118		Punta Alta		3014
119		Pala Alta del Serrader		3001		(11)
MASSIS DE SOTLLO-ESTATS
				m.
120		P. de Sotllo		3073
121		Pica d'Estats		3143
122		Montcalm		3080

(1) És l'actual Agulla Cadier, que figura en l'antiga cartografia Alpina com Pic Anònim

(2) És el Garmo Negro. El nom de Pondiellos sembla provenir de Russell i Wallon, que anomenen Pundillos a aquest cim. De totes formes, la cartografia oficial espanyola situa el nom Pondellos als pics d'Arnales, al full 145 Sallent, el 1936.

(3) El nom d'Arollas o Arualas és el que s'utilitza a França per al Garmo Negro. Al full 145 Sallent, 2a edició, del 1963, s'anomena Arualas al Pic Argualas.

(4) És el Bugarret. En tota la cartografia francesa figura com Bugarret. Preguntat Manuel Cortés sobre el perquè d'aquesta denominació, indica que la devia agafar d'algun mapa que no recorda o que seria de collita pròpia per dominar l'estany Tourrat. Nosaltres no hem trobat cap referència en que al Bugarret se l'hagi anomenat Tourrat.

(5) Sembla provenir de les primeres edicions del mapa Posets d'Editorial Alpina, on s'assenyala la cota 3.125 amb el nom "Los Gemelos", no estant representada la cota 3,160. En edicions posteriors ja figuren les dues cotes, però el nom de "Los Gemelos" s'ha desplaçat a la punta 3.160.

(6) (7) (8) Pouchergues és l'actual pic Saint-Saud. Aquestes tres cotes, conjuntament amb les seues denominacions, semblen tretes de la guia Armengaud-Comet de 1953 "Pyrénées IV. Guide de la Region d'Aure et de Luchon" on figura un croquis amb aquests noms. Per a una comprensió exhaustiva dels noms de les puntes al voltant del Gourgs-Blancs, veure l'article Histoire d'une montagne, les Gourgs-Blancs" de F.Termenón i R.Aymard a Pyrénées 241, de gener de 2010.

(9) El pic de Piedras Albas, veí del pic d'Aragüells, va figurar durant molts anys en la cartografia amb l'alçada de 3.000 metres. Pic número 3 de Estatas amb 3.010 m. al mapa-croquis de Léon Maury "Les Monts Maudits" de 1945. I en la primera edició del mapa d'Alpina "Alto valle del Ésera I - La Maladeta" de 1958, figura amb una alçada de 3.000 m. L'alçada actual és de 2.993 m.

(10) Biseverri (sic), sembla una errada d'impremta.

(11) Pala Alta del Serrader que, a la guia Pallars-Arán del CEC, d'Agustí Jolís i M. Antonia Simó figura amb 3.001 m d'alçada. L'alçada actual és de 2.983 m.

FTer (traduït per Carles)