dijous, 19 d’abril de 2012

Llista de tresmils de Salvador Morales (1973).

Salvador Morales, seguint la tradició aragonesa, limita la seua llista als tresmils d'aquest territori. El tresmilisme incipient que intentava encoratjar Lorenzo Almarza des del 1932 encara no contemplava la cordillera com un conjunt. Salvador assenyala que la llista es basa en la seua experiència sobre el terreny. Les indagacions d'Alberto Martínez Embid entre els membres veterans de "Montañeros de Aragón" indiquen que Morales era un muntanyenc que freqüentava més els Prepirineus que els cim més alts de la serralada. Veiem que en algun cas s'ha recolzat en els mapes de l'editorial Alpina que es van començar a publicar el 1946. El primer mapa de l'editorial Alpina que comprenia zones de tresmils fou el corresponent a La Maladeta-Aneto, edició del 1958. Es llisquen a la llista algunes errades toponímiques o de comprensió de noms francesos, així com d'alçades.

La llista es va publicar el 1973 al "Boletín de Montañeros de Aragón" número 22, club del que era soci Morales, amb el títol: 92 "tres miles" aragoneses. Els cims indicats estan agrupats per primera vegada per massisos o valls en una seqüència oest-est, d'esquerra a dreta seguint l'ús de l'escriptura/lectura en la representació cartogràfica del territori.

Reproduïm a continuació, estrictament, la llista de Salvador Morales. Senyalem mitjançant notes allò que crida més l'atenció

PIEDRAFITA
Moros (Balaitus) 3150m (1)
Frondella 3006m  
Faja (Gran Fache) 3013m  
Infierno Occidental 3076m  
Infierno Central 3090m  
Infierno Oriental 3065m  
     
PANTICOSA
Argualas 3041m  
La Bandera 3021m (2)
Garmo Negro 3051m  
Arnales 3006m  
     
VIGNEMALE
Vignemal (Long Pic) 3303m (3)
Clot de Hount 3298m  
Cerbillona 3247m  
Central 3235m  
Montferrat 3220m  
Tapou 3148m  
     
ORDESA-PINETA
Gabietou 3031m  
Taillón 3141m  
Casco 3006m  
Torre de Marboré 3012m  
Espalda de Marboré 3077m  
Cascada Occidental 3099m  
Cascada Central 3029m  
Cascada Oriental 3088m  
Marboré 3253m  
Astazu 3080m  
Pequeño Astazu 3024m  
Cilindro 3328m  
Monte Perdido 3355m  
Soum de Ramond 3254m  
     
BARROSA
Trumouse 3086m  
Sierra Morena 3090m  
Munia 3134m  
Robiñera 3006m  
     
BALINA
Batoa 3035m  
Ledormeur 3120m  
Batchimale 3029m (4)
Bachimala 3177m  
Punta Sable 3143m  
     
POSETS
Gemelo Norte 3125m  
Gemelo Sur 3160m (5)
Posets (Llardana) 3375m  
Espadas (Lardaneta) 3332m  
Tucón Royo 3121m  
Tucón de la Canal 3085m (6)
Forqueta (Turets) 3007m  
Bardamina 3079m  
     
Eristes o Bagüeñolas
Norte (Beraldi) 3025m  
Central (Eriste) 3053m  
Sur 3045m  
     
ESTÓS
Claravide 3028m  
Gias 3011m  
Rochneblave 3104m  
Gorgas Blancas 3129m  
Oô (Arlaud) 3065m  
Seil de la Baquo 3114m  
Cap de la Baquo 3106m  
Pico Portillón de Oö 3050m  
Perdiguero 3221m  
Hito del Perdiguero 3170m  
Royo 3136m  
Literola 3132m  
Gabrioules Occidental 3106m  
Gabrioules Oriental 3116m  
Aguja 3025m (7)
Maupas 3109m  
Boum 3004m  
     
BENASQUE
Alba 3118m  
Diente de Alba 3136m  
Maladeta Occ. pico 3º 3195m  
Maladeta Occ. pico 2º 3220m  
Maladeta Occ. pico 1º 3308m (8)
Maladeta Oriental 3308m  
Maldito 3350m  
Astorg 3354m  
Medio 3345m  
Coronas 3310m  
Aneto 3404m  
Espalda del Aneto 3350m  
Aragüelles 3037m  
Bondidier 3000m  
Piedras Albas 3000m (9)
Gregüeña 3002m  
Valliberna Occidental 3062m  
Valliberna Oriental 3067m  
Aguja Frankeville 3066m  
Aguja Tchinchef 3048m  
Aguja Argarot 3030m  
Tempestades 3290m  
Margalida 3241m  
Mulleres 3010m  


(1) Salvador Morales utilitza el nom de Moros per a denominar al Balaitous. Aquesta és una denominació en exclusiva del sud de la frontera. Els estudis d'Alberto Martínez Embid apunten a que el nom procedeix del veí Pic de Palas, antigament anomenat, a França, com
Castet deus Mourrous. Sembla que el trasllat de denominació va ser degut a l'enginyer Lucas Mallada en les seues "Memorias de la Comisión del Mapa Geológico de España" (1878). Posteriorment, apareix en un text de Juli Soler i Santaló sobre la vall de Tena al 1911. Més tard en la revista Peñalara en 1934. La primera edició de la fulla Panticosa del mapa de l'Alpina, on també figura com a pic Moros, és més tardana que la llista de Morales, ja que és del 1979. El topònim Moros salta a la topografia oficial en la primera edició del full 145-II Sallent de Gállego del "Mapa Topográfico Nacional 25k de l'any 2000. Un estudi exhaustiu del topònim, citant fonts, es realitza en l'obra de Marta Iturralde "Mitología del Balaitús", editorial Barrabés, Zaragoza, 2005. Pp. 43-50.

(2) Vol dir el pic Algas. La Bandera és el topònim utilitzat per al pic Algas en les edicions primera i segona del full 149 Sallent del "Mapa Topográfico Nacional" 50k dels anys 1936 i 1963. En la primera edició del full 149-II Sallent de Gállego a escala 25k, el nom de La Bandera apareix associat a l'Argualas. Malgrat això, el nom de La Bandera està mal usat. Per la festivitat de la mare de Déu del Carme, el 16 de juliol, es plantava una bandera en un pic visible des del balneari, i el pic de l'Algas no es veu des d'allí. El cim més cridaner des del balneari de Panticosa és l'Argualas, però el de més fàcil accés és el Garmo Negro. Al llibre de Buyse "Los tresmiles del Pirineo", es recull, en paraules de José Ignació López, aquest costum, senyalant que es pujava al pic Argualas, però al Garmo Negro, els francesos l'anomenen Arollas o Argalas.

(3) Clàssica equivocació en l'ús de Pic Long per a denominar la Pique Longue.

(4) Batchimale, aquí, ve a denominar el pic Abeillé. En molta de la cartografia antiga, s'utilitza el nom de Batchimale per a indicar el 3000 septentrional de la cresta, l'Abeillé. El punt més alt, el Gran Bachimala, rebia equivocadament el nom de pic Pétard. Mapa  de Schrader Pyrénées Centrales, Feuille 2: Posets Mts. Maudits. Erhard imprimeur. 1892. També a la Guide Soubiron (1931).

(5) Denominació tradicional de les dues puntes dels Gemelos, Nord i Sud, i a més a més, amb les alçades correctes. Els antics pics de la Montañeta, després anomenats de Ledormeur, semblaven haver trobat nom definitiu... fins l'arribada de Buyse. En el full 179-II "San Juan de Plan" del "Mapa Topográfico Nacional" 25k, segona edició de l'any 2000, és on primer es diferencia entre pic dels "Gemelos" al Sud i pic de la "Montañeta o Veteranos" al Nord.

(6) És la Dent de Llardana, també anomenat Tucón de la Canal. Aquest últim nom és l'únic indicat en el full 179-II "San Juan de Plan", primera edició del 1989, del "Mapa Topográfico Nacional" 25k. Henri Brulle, durant la primera ascensió, al juliol del 1913, li va dir Grande Dent.

(7) És l'agulla de la cresta est del Crabioules, avui anomenada Agulla Jean Garnier. Presa, amb seguretat, de la cartografia de l'editorial Alpina, doncs figura una Agulla a l'est dels Crabioules ja en la primera edició del mapa "Alto valle del Ésera II - Posets", publicat el 1960. El gentilici actual prové de Buyse. Jean Garnier va morir el 1988, i el bateig està inclòs en la llista del primer llibre de Buyse del 1990. No figurava cap agulla en la llista que va publicar en la revista Pyrénées el 1988. Agulla de Crabioles sense alçada en el full 148 "Vielha", tercera edició del 1988, del "Mapa Topográfico Nacional" 50k i en el full 148-III del mapa 25k, primera edició del mateix any.

(8) Les alçades dels tres pics Occidentals de la Maladeta estan equivocades.

(9) El pic de Piedras Albas, veí del pic d'Aragüells, va figurar durant molts anys en la cartografia amb alçada de 3000 metres, pic número 3 de Estatas amb 3010 m. en el mapa-croquis de Léon Maury "Les Monts Maudits" del 1945. I en la primera edició del mapa d'Alpina "Alto valle del Ésera I - La Maladeta" del 1958, figura amb una alçada de 3000 m. Diverses cotes de 3000 metres al sud de l'estany "Cregüeña" en les edicions primera del 1934 i segona del 1950, del full 189  "Benasque" del "Mapa Topográfico Nacional" 50k. L'alçada actual és de 2993 m.

FTer (traduït per Carles)