Llista de tresmils de Salvador Morales (1973).
Salvador Morales, seguint la tradició aragonesa, limita la seua llista als tresmils d'aquest territori. El tresmilisme incipient que intentava encoratjar Lorenzo Almarza des del 1932 encara no contemplava la cordillera com un conjunt. Salvador assenyala que la llista es basa en la seua experiència sobre el terreny. Les indagacions d'Alberto Martínez Embid entre els membres veterans de "Montañeros de Aragón" indiquen que Morales era un muntanyenc que freqüentava més els Prepirineus que els cim més alts de la serralada. Veiem que en algun cas s'ha recolzat en els mapes de l'editorial Alpina que es van començar a publicar el 1946. El primer mapa de l'editorial Alpina que comprenia zones de tresmils fou el corresponent a La Maladeta-Aneto, edició del 1958. Es llisquen a la llista algunes errades toponímiques o de comprensió de noms francesos, així com d'alçades.
La llista es va publicar el 1973 al "Boletín de Montañeros de Aragón" número 22, club del que era soci Morales, amb el títol: 92 "tres miles" aragoneses. Els cims indicats estan agrupats per primera vegada per massisos o valls en una seqüència oest-est, d'esquerra a dreta seguint l'ús de l'escriptura/lectura en la representació cartogràfica del territori.
Reproduïm a continuació, estrictament, la llista de Salvador Morales. Senyalem mitjançant notes allò que crida més l'atenció
PIEDRAFITA | ||||
Moros (Balaitus) | 3150m | (1) | ||
Frondella | 3006m | |||
Faja (Gran Fache) | 3013m | |||
Infierno Occidental | 3076m | |||
Infierno Central | 3090m | |||
Infierno Oriental | 3065m | |||
PANTICOSA | ||||
Argualas | 3041m | |||
La Bandera | 3021m | (2) | ||
Garmo Negro | 3051m | |||
Arnales | 3006m | |||
VIGNEMALE | ||||
Vignemal (Long Pic) | 3303m | (3) | ||
Clot de Hount | 3298m | |||
Cerbillona | 3247m | |||
Central | 3235m | |||
Montferrat | 3220m | |||
Tapou | 3148m | |||
ORDESA-PINETA | ||||
Gabietou | 3031m | |||
Taillón | 3141m | |||
Casco | 3006m | |||
Torre de Marboré | 3012m | |||
Espalda de Marboré | 3077m | |||
Cascada Occidental | 3099m | |||
Cascada Central | 3029m | |||
Cascada Oriental | 3088m | |||
Marboré | 3253m | |||
Astazu | 3080m | |||
Pequeño Astazu | 3024m | |||
Cilindro | 3328m | |||
Monte Perdido | 3355m | |||
Soum de Ramond | 3254m | |||
BARROSA | ||||
Trumouse | 3086m | |||
Sierra Morena | 3090m | |||
Munia | 3134m | |||
Robiñera | 3006m | |||
BALINA | ||||
Batoa | 3035m | |||
Ledormeur | 3120m | |||
Batchimale | 3029m | (4) | ||
Bachimala | 3177m | |||
Punta Sable | 3143m | |||
POSETS | ||||
Gemelo Norte | 3125m | |||
Gemelo Sur | 3160m | (5) | ||
Posets (Llardana) | 3375m | |||
Espadas (Lardaneta) | 3332m | |||
Tucón Royo | 3121m | |||
Tucón de la Canal | 3085m | (6) | ||
Forqueta (Turets) | 3007m | |||
Bardamina | 3079m | |||
Eristes o Bagüeñolas | ||||
Norte (Beraldi) | 3025m | |||
Central (Eriste) | 3053m | |||
Sur | 3045m | |||
ESTÓS | ||||
Claravide | 3028m | |||
Gias | 3011m | |||
Rochneblave | 3104m | |||
Gorgas Blancas | 3129m | |||
Oô (Arlaud) | 3065m | |||
Seil de la Baquo | 3114m | |||
Cap de la Baquo | 3106m | |||
Pico Portillón de Oö | 3050m | |||
Perdiguero | 3221m | |||
Hito del Perdiguero | 3170m | |||
Royo | 3136m | |||
Literola | 3132m | |||
Gabrioules Occidental | 3106m | |||
Gabrioules Oriental | 3116m | |||
Aguja | 3025m | (7) | ||
Maupas | 3109m | |||
Boum | 3004m | |||
BENASQUE | ||||
Alba | 3118m | |||
Diente de Alba | 3136m | |||
Maladeta Occ. pico 3º | 3195m | |||
Maladeta Occ. pico 2º | 3220m | |||
Maladeta Occ. pico 1º | 3308m | (8) | ||
Maladeta Oriental | 3308m | |||
Maldito | 3350m | |||
Astorg | 3354m | |||
Medio | 3345m | |||
Coronas | 3310m | |||
Aneto | 3404m | |||
Espalda del Aneto | 3350m | |||
Aragüelles | 3037m | |||
Bondidier | 3000m | |||
Piedras Albas | 3000m | (9) | ||
Gregüeña | 3002m | |||
Valliberna Occidental | 3062m | |||
Valliberna Oriental | 3067m | |||
Aguja Frankeville | 3066m | |||
Aguja Tchinchef | 3048m | |||
Aguja Argarot | 3030m | |||
Tempestades | 3290m | |||
Margalida | 3241m | |||
Mulleres | 3010m | |||
(1) Salvador Morales utilitza el nom de Moros per a denominar al Balaitous. Aquesta és una denominació en exclusiva del sud de la frontera. Els estudis d'Alberto Martínez Embid apunten a que el nom procedeix del veí Pic de Palas, antigament anomenat, a França, com
Castet deus Mourrous. Sembla que el trasllat de denominació va ser degut a l'enginyer Lucas Mallada en les seues "Memorias de la Comisión del Mapa Geológico de España" (1878). Posteriorment, apareix en un text de Juli Soler i Santaló sobre la vall de Tena al 1911. Més tard en la revista Peñalara en 1934. La primera edició de la fulla Panticosa del mapa de l'Alpina, on també figura com a pic Moros, és més tardana que la llista de Morales, ja que és del 1979. El topònim Moros salta a la topografia oficial en la primera edició del full 145-II Sallent de Gállego del "Mapa Topográfico Nacional 25k de l'any 2000. Un estudi exhaustiu del topònim, citant fonts, es realitza en l'obra de Marta Iturralde "Mitología del Balaitús", editorial Barrabés, Zaragoza, 2005. Pp. 43-50.
(2) Vol dir el pic Algas. La Bandera és el topònim utilitzat per al pic Algas en les edicions primera i segona del full 149 Sallent del "Mapa Topográfico Nacional" 50k dels anys 1936 i 1963. En la primera edició del full 149-II Sallent de Gállego a escala 25k, el nom de La Bandera apareix associat a l'Argualas. Malgrat això, el nom de La Bandera està mal usat. Per la festivitat de la mare de Déu del Carme, el 16 de juliol, es plantava una bandera en un pic visible des del balneari, i el pic de l'Algas no es veu des d'allí. El cim més cridaner des del balneari de Panticosa és l'Argualas, però el de més fàcil accés és el Garmo Negro. Al llibre de Buyse "Los tresmiles del Pirineo", es recull, en paraules de José Ignació López, aquest costum, senyalant que es pujava al pic Argualas, però al Garmo Negro, els francesos l'anomenen Arollas o Argalas.
(3) Clàssica equivocació en l'ús de Pic Long per a denominar la Pique Longue.
(4) Batchimale, aquí, ve a denominar el pic Abeillé. En molta de la cartografia antiga, s'utilitza el nom de Batchimale per a indicar el 3000 septentrional de la cresta, l'Abeillé. El punt més alt, el Gran Bachimala, rebia equivocadament el nom de pic Pétard. Mapa de Schrader Pyrénées Centrales, Feuille 2: Posets Mts. Maudits. Erhard imprimeur. 1892. També a la Guide Soubiron (1931).
(5) Denominació tradicional de les dues puntes dels Gemelos, Nord i Sud, i a més a més, amb les alçades correctes. Els antics pics de la Montañeta, després anomenats de Ledormeur, semblaven haver trobat nom definitiu... fins l'arribada de Buyse. En el full 179-II "San Juan de Plan" del "Mapa Topográfico Nacional" 25k, segona edició de l'any 2000, és on primer es diferencia entre pic dels "Gemelos" al Sud i pic de la "Montañeta o Veteranos" al Nord.
(6) És la Dent de Llardana, també anomenat Tucón de la Canal. Aquest últim nom és l'únic indicat en el full 179-II "San Juan de Plan", primera edició del 1989, del "Mapa Topográfico Nacional" 25k. Henri Brulle, durant la primera ascensió, al juliol del 1913, li va dir Grande Dent.
(7) És l'agulla de la cresta est del Crabioules, avui anomenada Agulla Jean Garnier. Presa, amb seguretat, de la cartografia de l'editorial Alpina, doncs figura una Agulla a l'est dels Crabioules ja en la primera edició del mapa "Alto valle del Ésera II - Posets", publicat el 1960. El gentilici actual prové de Buyse. Jean Garnier va morir el 1988, i el bateig està inclòs en la llista del primer llibre de Buyse del 1990. No figurava cap agulla en la llista que va publicar en la revista Pyrénées el 1988. Agulla de Crabioles sense alçada en el full 148 "Vielha", tercera edició del 1988, del "Mapa Topográfico Nacional" 50k i en el full 148-III del mapa 25k, primera edició del mateix any.
(8) Les alçades dels tres pics Occidentals de la Maladeta estan equivocades.
(9) El pic de Piedras Albas, veí del pic d'Aragüells, va figurar durant molts anys en la cartografia amb alçada de 3000 metres, pic número 3 de Estatas amb 3010 m. en el mapa-croquis de Léon Maury "Les Monts Maudits" del 1945. I en la primera edició del mapa d'Alpina "Alto valle del Ésera I - La Maladeta" del 1958, figura amb una alçada de 3000 m. Diverses cotes de 3000 metres al sud de l'estany "Cregüeña" en les edicions primera del 1934 i segona del 1950, del full 189 "Benasque" del "Mapa Topográfico Nacional" 50k. L'alçada actual és de 2993 m.