dimarts, 20 de gener de 2015

Llista de tres mils de Feliu Izard (4a edició. 1987).

A la primavera del 1987, Feliu IZard, ja sota l'auspici del Centre Excursionista de Lleida, publica la primera revisió de la seua llista de tres mils del 1985. Les variacions, respecte a aquella, són mínimes, però tenen la seua importància. Denoten que Feliu Izard ha consultat la llista de Buyse a Muntanya de l'any anterior i intercanvia el nom entre les Agulles de Cregüenya i Juncadella per ajustar-se a les alçades errònies reflexades al mapa d'Alpina. Alçades que no havia tingut en compte el 1985. Segueix assenyalant la posició de les Agulles de la cresta de Cregüenya: Occidental, Central i Oriental. Però Buyse, a l'ignorar aquesta dada i basar-se solsament en els alçades, involuntàriament inverteix els noms de Cregüenya i Juncadella, ja que quan les alçades foren corregides, van arrossegar amb elles els noms atorgats a les Agulles. És curiós com una falsa primera, la de Juncadella i Haurillon a la cresta meridional del Maldito, està en l'origen d'aquest desencontre toponímic.

Comentem ara la història d'aquesta primera de la cresta de Cregüenya, doncs és una referència molt comuna i totalment falsa.

Un article d'André Armengaud a la revista Pyrénées núm. 26 d'abril-juny del 1956, amb una entervista al guia de Luchon Jean Haurillon, pocs anys abans de la seua mort, és la base d'aquesta atribució. Haurillon s'atribueix haver realitzar la cresta de Cregüenya el 1908, encara que sense cap certesa sobre la data, doncs està citant de memòria. Aquest relat és recollit en la publicació del 1957, per Jean Escudier, del llibre "L'Aneto i els seus homes". Al 1958, a la guia "Posets-Maladeta" d'Armengaud i Jolis, s'afegeix a Emili Juncadella com a client d'Haurillon en aquell recorregut, que ara es data el 1910. Posteriorment, Marcos Feliu Dord se'n fa ressò el 1978 a "La conquista del Pirineo". Al 1976, el castell de Montesqueiu, que fou la residència d'Emili Juncadella, és donat a la Diputació de Barcelona. És llavors quan apareix el diari de les excursions realitzades per Juncadella entre 1908 i 1913. David Vilaseca Basco ho analitza en el seu llibre "Emili Juncadella. Aventures d'un burgès als Pirineus", Cossetania Edicions, 2004. Del que es diu en aquest llibre, es pot deduir que Juncadella i Haurillon mai van emprendre la cresta de Cregüenya. Allò més proper és un intent al pic "Maldito" realitzat el 12 i 13 d'agost del 1912, que no van culminar pel mal temps, limitant-se a pujar des de l'estany de Cregüenya al coll contigu al que ara es coneix com a pic "Abadías" (no el coll "Maldito", sinó el que es denominava Bretxa Sud de la Maladeta o coll d'Aneto), baixar a la gelera d'Aneto i, pel "Portillón" Superior, dirigir-se a l'"Hospice de Luchon". S'ha de dir que no s'han trobat enlloc els diaris d'Haurillon, raó per la qual no existeix constància documental d'algunes de les primeres atribuïdes a aquest guia. La última part de la cresta, la més propera al cim del pic "Maldito", fou recorreguda el 3 d'agost del 1905 per Luis Le Bondidier i Louis Camboué amb els guies Sansuc i Baylat-Lucquet, en ocasió de la primera ascensió al pic "Maldito". La primera ascensió documentada de la cresta de Cregüenya (no íntegra, solsament des la tercera agulla, la Haurillon) és la realitzada el 3 d'agost del 1928 per Jean Arlaud, P. Abadie, L. Bridenne, G.Guiraud, J.Pruent i P.Seguy, en el marc d'un campament del GDJ a "Llosás". El 1935, Joaquim Toldrà i Francesc Homedes, durant el primer descens d'aquesta cresta, tampoc íntegra doncs van abandonar molt amunt, refereixen que ha estat ascendida per tres o quatre cordades franceses. La primera ascensió hivernal va ser feta per André Armenagud el febrer del 1957.

És en base a aquella suposada primera que Feliu Izard anomena les fins llavors anònimes agulles de la cresta amb els noms d'Haurillon per a la més alta; Juncadella per la del mig; i Cregüenya, donat que aquest és el nom de la cresta, per a la més baixa. Fem notar de passada que Buyse no solsament té una errada a l'intercanviar els noms de les agulles, sinó que en el seu llibre identifica, també erròniament, al guia. Efectivament, en les edicions en castellà del seu llibre, indica que Haurillon era un dels guies de Russell. El Haurillon al que es refereix Buyse, de nom també Jean (1816-1868), pertany a una altra branca de la família de Jean Haurillon, de renom "Danse" (1878-1964), a qui està dedicada l'agulla. En l'edició francesa del llibre, en canvi, s'ha corregit lleugerament, assenyalant que el Jean Haurillon de l'agulla havia estat guia de Jean d'Ussell, cosa que és certa, en el primer recorregut integral des del pic Russell a l'Aneto, el 1912.

Qui no va caure en l'embolic de Buyse va ser Miquel Capdevila, que en el seu llibre "Pirineos: Los tresmiles en 30 jornadas", adopta l'ordre correcte establert per Feliu Izard.

Portada del quadernet en la seua 4a edició. (Cortesia de Luis Alejos)

Reproduim a continuació els tres mils d'aquesta quarta edició de la llista de Feliu Izard.

NÚM NOM ALÇ. Altres denominacions Notes
         
1 Pic d'Aneto 3404    
2 Pic dels Posets 3375 Pic de Llardana  
3 Mont Perdut 3355    
4 Punta d'en Astorg 3354    
5 Espatlla d'Aneto 3350 Pta. dels frères Cadier o Cap des 5 frères  
6 Pic Maleït 3350    
7 Pic del Mig 3345    
8 Pic de les Espases 3332 Pic de Llardaneta  
9 Cilindro de Marboré 3325    
10 Tuca de Llardaneta 3311   (1)
11 Pic de Corones 3310    
12 Pic de les Tempestats 3310    
13 Pic de la Maladeta 3308    
14 La Pique Longue 3298    
15 El Clot dera Hount 3274    
16 El Soum d'en Ramond 3254 Pic d'Añisclo  
17 Pic de Marboré 3253    
18 Punta d'en Cordier 3252 Maladeta Occ. Sur 1ª  
19 Pic de la Cerbillonera 3247 Cerbillonar, Cerbillona, etc  
20 Pic de na Margalida 3241    
21 Pic Central 3235    
22 Perdiguero 3221    
23 Pic de Montferrat 3220    
24 Punta d'en Sayó 3220 Maladeta Occ. Sur 2ª  
25 Pic d'en Russell N 3207    
26 Punta d'en Chaussenque 3205    
27 Pic d'en Russell 3205    
28 Le Piton Carré 3198 Les Jumeaux  
29 Le Pic Long 3192    
30 Punta d'en Mir 3178 Maladeta Occ. Sur 3ª  
31 El Dedo del Mont Perdut 3178    
32 Gran Bachimala 3177 Machimala, Pta. Schrader  
33 Punta d'en Delmàs 3170 Maladeta Occ. Sur 4ª  
34 Pic Or. de la Cascada 3161    
35 Pic Badet 3160    
36 Los Gemelos 3160   (2)
37 Pic de Campvielh 3157    
38 Pic de Lentilha 3156    
39 Pic de Lliterola 3152    
40 Pic de Tapou 3150    
41 Pic d'en Le Bondidier 3150    
42 Pic de Marmuré 3145 Bat-laitouse, Balaitus, Pico Moros  
43 Pic de Taillón 3144    
44 Punta del Sabre 3143    
45 Pica d'Estats 3143    
46 Dent d'Alba 3136    
47 Pic de la Munia 3134    
48 Pic dels Gorgs Blancs 3131    
49 Pic del Milieu 3130   (3)
50 Pic del Veterano 3125   (4)
51 Punta d'en Mossèn Cinto 3125 Punta N.Oest o Pic Occ. de la Pica  
52 Pta. dels Pavots 3121 Tucon Royo  
53 Pic Roio 3121    
54 Pta. d'en Ledourmeur 3120    
55 Pic d'Alba 3118    
56 Pic Or. dels Crabiolès 3118    
57 Pta d'en Gabarró 3115 Pta. S.Est o Pic Or. de la Pica  
58 Seilh dera Vaca 3114    
59 El Malhpas 3109    
60 Pta. d'en Lourde-Rocheblave 3107    
61 Pic d'en Brulle 3106 Pic Central de la Cascada  
62 Pic dera Vaca 3106    
63 Pic Occ. dels Crabiolès 3106    
64 Cap dera Vaca 3097    
65 La petita Munia 3096    
66 Pic Occ. de la Cascada 3095    
67 Pic de Neuvielh 3092 Pic d'Aubert  
68 Pico del Infierno 3091 Gran Pico de la Quijada de Pondiellos  
69 Sierra Morena 3090    
70 Pic d'en Lezat 3090    
71 Pic de Troumouse 3085    
72 Dent de Llardana 3085    
73 Montcalm 3080    
74 Pic de Bardamina 3079    
75 Pic Occ. del Infierno 3076    
76 Pic d'en Jean Arlaud 3074 Pic d'Oo  
77 Pic Maou 3074    
78 La Espalda de Marboré 3073    
79 Pic de Sotllo 3073    
80 Gran Pic d'Astazou 3071    
81 El Garmo Negro 3070 es el apropiado "Pico Bandera"  
82 Pico de las Frondellas 3069    
83 Pic Maubic 3069    
84 Pta. Ctal. Frondellas 3068    
85 Pic de Vallhiverna 3067    
86 Pta. d'en Franqueville 3065    
87 Pic dels Spijoles 3065    
88 Pic de les Colobres 3062    
89 Petit Bachimala 3060    
90 Pico Or. del Infierno 3056    
91 Gran Pic de Bagüenyola 3053 Eriste Ctal., Leners  
92 Pta. d'en Cikhacev 3052    
93 Torre d'en Costerillou 3049 Torre dels germans Cadier  
94 Pico de la Argualas 3046 Arollas, no hauria de ser el "Pic Bandera"  
95 Eriste Sud 3045 Bagüenyola Sud  
96 Pic del Portillò d'Oô 3044    
97 Pta. d'en Camboue 3043    
98 Pta. Sans Nom 3040    
99 Pic des Trois Conseillers 3039    
100 Pic d'Aragüells 3037    
101 Pta. de l'Abeille 3036    
102 Pic de Culfreda sud 3035 Batouas sud  
103 Pta. d'en Argarot 3035    
104 Turon de Neuvielh 3035    
105 Agulla d'en Haurillon 3035 Pta. Or. cresta Cregüenya  
106 Gran Quayrat 3034    
107 Pic Occ. de Gabietu 3034    
108 Pic d'en Gourdon 3034 Pic Noir  
109 Pic de Comaloforno 3033 Montado de Caldes  
110 El petit Vinhamala 3032    
111 Pic de Culfreda nord 3032 Batouas nord  
112 Pic de Bugarret 3031    
113 Pic Or. de Gabietu 3031    
114 Pico de Algas 3030    
115 Besiberri 3030    
116 Pics de Clarabide 3028    
117 Pic de Lustou 3026 Pic d'Estiouere o du Tour  
118 Pic d'en Beraldi 3025 Bagüenyola o Eriste Nord  
119 Pta. d'en Heredia 3024 Pico Anónimo  
120 Pta. de la Pez 3024    
121 Agulla d'en Ussel 3022    
122 Pta. d'en Heïd 3022    
123 Pala Carbonouse 3021    
124 Dent d'Estibere Male 3017    
125 Agulla de Pondiellos 3015    
126 Pta. Cregüenya 3015 Pta. Occ. Cresta Cregüenya (5)
127 Besiberri Nord 3014    
128 Pta. Alta de la Comaslesbienes 3014    
129 Petit Pic d'Astazou 3012    
130 Pta. de Ramougn 3011 Turon Petit  
131 Pic de Gias 3011    
132 Tuc de les Mulleres 3010    
133 El Diente Royo 3010    
134 La Torre de Marboré 3009    
135 Pic de Turets 3007 La Forqueta  
136 Pic de Robinhera 3007 Louseras  
137 El Corral Ciego 3006 Casque de Marboré  
138 Pta. Occ. de las Frondellas 3006    
139 La Gran Faixa 3006    
140 Pic Nord de Pondiellos 3006 Arnales Nord  
141 Pic d'Estaranha 3006    
142 Pics d'en Belloc 3006    
143 Agulla d'en Juncadella 3005 Pta. Central Cresta Cregüenya (6)
144 Pic Rodó de Canalbona 3004    
145 Pic del Boum 3004    
146 Pta. d'en Saint-Saud 3003    
147 El Doble Ressalt 3003 Besiberri Central  
148 La Punta de las Olas 3002    
149 Pta. d'en Celestin Passet 3002    
150 Pic de Pondiellos 3001 Arnales Sud  

(1) Tuca de Llardaneta, cim adquirit de la llista publicada a Muntanya l'any anterior per Juan Buyse.

(2) Los "Gemelos". Seguint la nomenclatura de Buyse, desapareix la localització geogràfica.

(3) Pic de Milieu, també agafat de la llista precedent de Buyse.

(4) Pic del "Veterano". Ha substituit el "Gemelos" Nord per la proposició de bateig de Buyse.

(5) Punta de Cregüenya. Canvia l'alçada d'aquesta punta per ajustar-se a les indicades als mapes Alpina, encara que segueix mantenint la seua localització com la més propera al coll de Cregüenya.

(6) Agulla d'en Juncadella. Igual que l'anterior. Canvia l'alçada per coincidir amb les errònies del mapa Alpina. Segueix éssent la central de la cresta.

Veiem que en dos cims, "Gemelos" i "Veteranos", s'adopta la nomenclatura utilitzada per Buyse, i s'afegeixen uns altres dos cims, oblidats en les edicions anteriors, agafades de la llista d'aquest, Tuca de la Llardaneta i el pic de Milieu. A més, s'ajusten les alçades de les dues primeres agulles de la cresta de Cregüenya a les errònies d'Alpina. Buyse, posteriorment, ignorarà aquesta correcció: el ball de noms d'aquestes dues agulles s'ha consumat. A més, hi ha algunes diferències menors, toponímiques i d'alçades, en altres cims.

FTer (traduït per Carles)

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Excel·lent article. :)

David Vilaseca

FTer ha dit...

Moltes gràcies David.

Una salutació.

Andreu ha dit...

Gràcies per donar a conèixer la vostra feina i la vostra pasió. Molts muntanyencs, com jo, agafem la vostra valuosa informació per conèixer més...
http://4.bp.blogspot.com/-WThqpDCkP6I/VmnCNLarBrI/AAAAAAAAcsw/wPD6jFzVF9o/s1600/Collada%2BCorones.jpg