La llista de tresmils de Manuel Cortés (1977).

Entre els dos opuscles de Juan María Feliú i amb total independència d'ells, l'any 1977, es publica una nova llista de tresmils. El seu autor és Manuel Cortés (Manel), i figura al Butlletí del Centre Excursionista de Lleida en el número de novembre de l'any esmentat, sota el títol "Els tres mil del Pirineu". Cortés assenyala expressament que cita en la seua llista totes aquelles puntes ("cims principals i també els de segona fila") que tenen la suficient personalitat per a haver merescut un nom. Tenim així el primer i més immediat criteri per a la validesa d'un "tresmil". Certament, allò que no té nom no existeix, no figura ni a la bibliografia ni a la cartografia. Agrupa els cims per unitats geogràfiques o massissos, resultant-ne onze zones que són les que, posteriorment, adoptarà Buyse. La impressió del propi Manel és que la seua llista no va servir de base per a la posterior llista de Feliu Izard, que oficialitzaria, d'alguna manera, el Centre Excursionista de Lleida posteriorment. Avui en dia, en Manuel renega del seu treball, vista la deriva que ha adoptat, posteriorment, el tema "tresmilista". Es pot considerar com la primera llista catalana de tresmils comprenent tota la serralada.

Manuel Cortés es basa, al confeccionar la llista, en la cartografia existent llavors, principalment de l'Editorial Alpina i utilitza els mapes topogràfics de l'IGN espanyol, en aquelles zones no cobertes per l'editorial de Granollers. També obté noms de les Guies Ollivier per al territori francès, però algun detall toponímic indica que no ha consultat la cartografia oficial francesa.

El número de cims que comptabilitza Cortés és de 122. Poc a poc van apareixent noves cotes de tresmil. Donat el criteri empleat, es pot dir que es van coneixent denominacions fins llavors amagades en algun mapa o relat antics.

Reproduim a continuació la llista de Manuel Cortés al complet, amb algunes anotacions per a explicar algun punt fosc.

REGIO DE PIEDRAFITA-PANTICOSA
				m.
1		Frondella Occid.		3000
2		Frondella Central		3064
3		Frondella Oriental		3069
4		Balaitous		3146
5		Agulla Anònima		3024		(1)
6		Gran Facha		3006
7		P. Infierno Occid.		3076
8		P. Infierno Central		3091
9		P. Infierno Orient.		3006
10		P. de los Arnales		3001
11		Pondiellos		3060		(2)
12		Argualas (Arollas)		3045		(3)
13		Algas		3030
REGIO DE VIGNEMALE
				m.
14		P.Tapou		3143
15		Montferrat		3220
16		P. Central		3235
17		Cerbillonar		3222
18		Clot d'Era Hount		3285
19		Pique Longue		3298
20		Pitón Carré		3198
21		Pointe Chausenque		3205
22		Petit Vignemale		3032
REGIO D'ORDESA-GAVARNIE
				m.
23		Gabieto		3034
24		Taillon		3144
25		El Casco		3006
26		La Torre		3012
27		Espalda de Marboré		3077
28		P. Occ. de la Cascada		3099
29		P. Central de la Cascada		3165
30		P. Oriental de la Cascada		3165
31		P. de Marboré		3253
32		Cilindro de Marboré		3328
33		Monte Perdido		3352
34		Soum de Ramond		3254
35		Punta de las Olas		3002
36		Petit Astazou		3024
37		Gran Astazou		3080
REGIO DE TROUMOUSE-BARROSA
				m.
38		Robiçera (Louseras)		3007
39		La Munia		3134
40		Petit Munia		3096
41		Serra Morena		3090
42		P. de Troumouse		3085
43		P.Heid		3022
REGIO DE CAMPBIEIL-LONG
				m.
44		P. Long		3194
45		P. Badet		3162
46		P. de Campbieil		3175
47		P. Estargne		3006
48		P. Tourrat		3030		(4)
49		P. Maubic		3069
50		P. de Néouvielle		3092
51		Turon de Néouvielle		3031
52		Trois Conseillers		3042
53		Pointe Ramoung		3010
REGIO CINQUETA DE LA PEZ
				m.
54		Batoua (Culfreda)		3035
55		Lustou		3026
56		P. de l'Abeillé		3036
57		Punta Ledormeur		3120
58		Gran Bachimala		3166
59		Punta del Sabre		3143
MASSIS DE POSETS-ERISTE
				m.
60		Tucón Royo (Pavots)		3121
61		Las Espadas		3332
62		Posets (Lardana)		3375
63		Los Gemelos		3125		(5)
64		Bardamina Occid.		3110
65		Bardamina Oriental		3079
66		P. Eriste S.		3045
67		P. Eriste Central		3053
68		P. Eriste N.		3025
69		Turets (Forqueta)		3007
REGIO D'ESTOS-ESPINGO-LYS
				m.
70		Clarabide Occid.		3021
71		Clarabide Oriental		3028
72		P. de Gias		3011
73		Pouchergues		3006		(6)
74		Pointe Camboué		3043		(7)
75		Pointe Saint-Saud		3079		(8)
76		Pointe Lourde-Rocheblave		3107
77		Gourgs Blancs		3131
78		P. d'Oô (Arlaud)		3074
79		P. Gourdon		3034
80		Spijeoles		3065
81		Cap dera Baquo		3106
82		Gran Pic Seilh dera Baquo		3114
83		P. del Portilló d'Oô		3044
84		Perdiguero		3221
85		P. Royo de Literola		3143
86		P. Quairat		3034
87		P. de Lézat		3090
88		Crabioulés Occid.		3115
89		Crabioulés Oriental		3119
90		Malpás		3109
91		P. del Bom		3004
REGIO LA MALADETA-VALLHIVERNA
				m.
92		P. d'Alba		3118
93		Dent d'Alba		3136
94		P. Le Bondidier		3150
95		Aragüells		3037
96		Piedras Albas		3000		(9)
97		Maladeta, 1.er Occid.		3195
98		Maladeta, 2.o Occid.		3220
99		Maladeta, 3.er Occid.		3252
100		Maladeta Oriental		3308
101		Punta Astorg		3354
102		P. Maldito		3350
103		P. de Enmedio		3345
104		P. de Coronas		3310
105		Aneto		3404
106		Espatlla d'Aneto		3350
107		Tempestats		3290
108		Margalida		3241
109		P. de Rusell		3205
110		Tuc de Mulleres		3010
111		P.de Vallhiverna		3067
112		Las Culebras		3062
REGIO DE CALDES
				m.
113		Biseverri N.		3014		(10)
114		Besiverri Central		3003
115		Besiverri S.		3030
116		Comaloforno		3033
117		Punta Passet		3002
118		Punta Alta		3014
119		Pala Alta del Serrader		3001		(11)
MASSIS DE SOTLLO-ESTATS
				m.
120		P. de Sotllo		3073
121		Pica d'Estats		3143
122		Montcalm		3080

(1) És l'actual Agulla Cadier, que figura en l'antiga cartografia Alpina com Pic Anònim

(2) És el Garmo Negro. El nom de Pondiellos sembla provenir de Russell i Wallon, que anomenen Pundillos a aquest cim. De totes formes, la cartografia oficial espanyola situa el nom Pondellos als pics d'Arnales, al full 145 Sallent, el 1936.

(3) El nom d'Arollas o Arualas és el que s'utilitza a França per al Garmo Negro. Al full 145 Sallent, 2a edició, del 1963, s'anomena Arualas al Pic Argualas.

(4) És el Bugarret. En tota la cartografia francesa figura com Bugarret. Preguntat Manuel Cortés sobre el perquè d'aquesta denominació, indica que la devia agafar d'algun mapa que no recorda o que seria de collita pròpia per dominar l'estany Tourrat. Nosaltres no hem trobat cap referència en que al Bugarret se l'hagi anomenat Tourrat.

(5) Sembla provenir de les primeres edicions del mapa Posets d'Editorial Alpina, on s'assenyala la cota 3.125 amb el nom "Los Gemelos", no estant representada la cota 3,160. En edicions posteriors ja figuren les dues cotes, però el nom de "Los Gemelos" s'ha desplaçat a la punta 3.160.

(6) (7) (8) Pouchergues és l'actual pic Saint-Saud. Aquestes tres cotes, conjuntament amb les seues denominacions, semblen tretes de la guia Armengaud-Comet de 1953 "Pyrénées IV. Guide de la Region d'Aure et de Luchon" on figura un croquis amb aquests noms. Per a una comprensió exhaustiva dels noms de les puntes al voltant del Gourgs-Blancs, veure l'article Histoire d'une montagne, les Gourgs-Blancs" de F.Termenón i R.Aymard a Pyrénées 241, de gener de 2010.

(9) El pic de Piedras Albas, veí del pic d'Aragüells, va figurar durant molts anys en la cartografia amb l'alçada de 3.000 metres. Pic número 3 de Estatas amb 3.010 m. al mapa-croquis de Léon Maury "Les Monts Maudits" de 1945. I en la primera edició del mapa d'Alpina "Alto valle del Ésera I - La Maladeta" de 1958, figura amb una alçada de 3.000 m. L'alçada actual és de 2.993 m.

(10) Biseverri (sic), sembla una errada d'impremta.

(11) Pala Alta del Serrader que, a la guia Pallars-Arán del CEC, d'Agustí Jolís i M. Antonia Simó figura amb 3.001 m d'alçada. L'alçada actual és de 2.983 m.

FTer (traduït per Carles)

Les llistes de tresmils de Juan Maria Feliú (1976 y 1978).

Juan María Feliú Dord, integrant de la fraternal saga dels Feliú (quatre germans muntanyencs navarresos encapçalats per Marcos Feliú), va publicar al 1976 una llista de tresmils amb 110 cims. Al 1978 va afegir cinc cims més en una segona edició.

Allò interessant d'aquestes dues llistes és que, per primera vegada, es té en compte el conjunt de la serralada, sense fer distincions en l'adscripció nacional o regionals dels diferents cims. L'únic criteri que impera és sobrepassar els 3000 metres.

Vaig tenir la sort de contactar, fa alguns anys, amb en Juan Mari, pel que vaig poder conéixer de primera mà els detalls de l'elaboració de les seues llistes i amb quina intenció van ser publicades. Va tenir el detall d'obsequiar-me amb un exemplar de la segona edició, que porta per títol: "Pirineus: els 115 "tres mils" de la serralada", editat pel "Club Deportivo Navarra", a Pamplona, al novembre del 1978.

Des de principis dels anys 70, en Juan Mari, que llavors residia a "Sant Jean de Luz", i sota el pseudònim "Kulixka", va publicar, per entregues setmanals d'una pàgina, entre gener del 1974 i febrer del 1977, al "Diario de Navarra", una secció dedicada als "tres mils" amb el títol de "Cumbres pirenaicas". S'hi relatava una mica d'història, itineraris, croquis de mapes i dibuixos.

Al mateix temps, apareix un article d'en Juan Mari, publicat a la revista "Pyrenaica" (núm. 3 de l'any 1975), de la Federació basco-navarresa de muntanyisme, amb el títol: "El Pirineo a debate". Allí exposa el seu convenciment de que, en el futur, el tractament que s'ha de donar a les qüestions pirinenques (siguin esportives, ambientals, de desenvolupament...) ha de contemplar la serralada com un conjunt, oblidant la curta mirada de centrar-se en la pròpia regió. Això, que avui ens sembla evident, s'havia de remarcar en una no tan llunyana data. Residint a França, en Juan Mari podia percebre les diferents sensibilitats entorn als Pirineus, i, és mèrit seu, es percatava al final del franquisme de com podia evolucionar la relació humana amb la muntanya en l'àmbit pirinenc. A partir d'aquí, totes les llistes de "tres mils" que es publiquen abarcaran tota la serralada, en contraposició a les publicades anteriorment, que es limitaven a una regió o país.

La mateixa idea la desenvolupa a nivell del País Basc, publicant, el 1974, un opuscle on unifica les muntanyes basques en base al catàleg de la "Hermandad de Centenarios".

En Juan Mari treballava en una impremta a "Saint Jean de Luz", i aprofita per a editar, el 1976, la primera edició de la seua llista amb 110 cims. Pel seu lloc de naixement, es pot considerar aquesta com la primera llista francesa de "tres mils".

Al 1978, ja des de la seua Pamplona natal, publica, gràcies al "Club Deportivo Navarra", l'opuscle que conté la seua segona llista amb 115 cims. Les diferències amb la primera és que apareixen el pic oriental i occidental del Pic de l'Infern, el Pic central de les Frondelles, la Torre de Costerillou i l'Agulla d'Ussel.

La llista del 1978 és la que reproduim totalment aquí. Està classificada en tres sectors: Occidental, Central i Oriental, i, a més a més dels cims i les seues alçades, s'indica el massís corresponent, les poblacions més properes i els autors i dates de les primeres ascensions a cada cim. A més, s'afegeix en cada full un consell d'àmbit moral o muntanyenc. Afegim les primeres ascensions tal i com apareixen a l'opuscle. S'ha de prendre aquesta informació amb totes les precaucions, doncs existeixen nombroses errades.

Portada del folleto de Juan María Feliú publicado en 1978 por el Club Deportivo Navarra

(A) SECTOR OCCIDENTAL
Nº	CUMBRE	ALTITUD	PRIMERA
1	BALAITUS	3145m	8-8-1825. Peytier y Hossard
2	COESTERILLOU Tour	3049m	18-8-1913. Edouard y George Cadier
3	AIGUILLE D'USSEL	3023m	7-1908. Ussel, Castagné y Soubie
4	CADIER Aguja o P.Anónimo	3022m	30-8-1911. Hnos. Cadier
5	FRONDIELLA ORIENTAL	3068m
6	FRONDIELLA CENTRAL	3033m
7	GRAN FACHA	3006m
8	INFIERNO P.CENTRAL	3090m
9	INFIERNO P.OCCIDENTAL	3074m
10	INFIERNO P.ORIENTAL	3076m
11	ARGUALAS	3046m	1790. Heredia y Junker
12	ARNALES	3005m
13	GARMO NEGRO	3070m
14	PIQUE LONGUE	3289m	7-8-1938. Miss Lyster,Cazeaux y Cartes
15	CERBILLONA	3247m
16	MONFERRAT	3220m
17	PITON CARRE	3198m
18	POINTE CHAUSENQUE	3205m	30-6-1822. Chausenque y Latapie
19	CLOT DE LA HUNT	3274m
20	TAPOU	3148m	1833. Russell
21	PETIT VIGNEMALE	3082m	1798. La Beaumelle
(B) SECTOR CENTRAL
Nº	CUMBRE	ALTITUD	PRIMERA
22	GABIETO	3032m
23	GABIETO SUR	3024m
24	TAILLON	3146m	1792. Heredia
25	CASCO MARBORE	3005m
26	TORRE MARBORE	3018m
27	P.OCC. DE LA CASCADA	3085m
28	PICO CENTRAL	3146m	1888. Brulle
29	PICO ORIET. DE LA CASC.	3157m
30	ESPALDA MARBORE	3069m
31	MARBORE	3253m
32	CILINDRO	3327m	1863. Russell
33	ASTAZU GRAND	3083m	22-7-1870. Russell y C.Passet
34	ASTAZU PETIT	3024m
35	MONTE PERDIDO	3353m	6-6-1802. Rondo, Laurens, Ramond y un aragonés
36	SOUM DE RAMOND	3130m	1877.Russell y compañeros
37	TUCA	3018m
38	PIC LONG	3069m	1864. Duque de Nemours
39	NEOUVIELLE	3092m	1847. Chausenque y Teintu
40	TROIS CONSEILLERS	3056m
41	BADET	3161m
42	CAMPBIELL	3175m
43	BUGARRET	3006m
44	RAMOUNG	3010m
45	LENTILLE	3156m
46	TOUR NEOUVIELLE	3042m
47	ESTERAGNE	3005m
48	LA MUNIA	3134m
49	LAUSERAS	3007m
50	TROUMOUSE	3085m
51	HEID	3022m
52	LA MUNIA PETIT	3096m
53	SIERRA MORENA	3058m
54	SCHRADER	3177m	19-7-1878. Schrader y H.Passet
55	LEDORMEUR	3120m
56	PUNTA SABRE	3145m
57	ABEILLE	3036m
58	PETIT BACHIMALA	3060m
59	CULFREDA	3034m	1848. Capitán Langot
60	LUSTOU	3025m	29-7-1884.Brulle y C.Passet
61	BAGUEÑOLA	3035m.	19-7-1878. Russell y F.Barrau
62	TOURETS	3014m	12-8-1905. Le Bondidier y Sansuc
63	BERALDI	3005m	13-8-1905. Le Bondidier y Sansuc
64	ESPADAS	3332m	10-8-1905. Le Bondidier, Cansuc, Camboué
65	POSETS	3375m	6-8-1856. Halket, Rendonnet y Barrau
66	DIENTE LLARDANA	3085m	22-7-1913. Brulle
67	PAVOTS	3122m	22-7-1885. Russell y P.Barrau
68	BARDAMINA	3079m	7-7-1914. Brulle, Castagné y M.D'Estrux
69	TUCA LLARDANETA	3311m
70	GIAS	3011m
71	CAMBOUE	3043m
72	CLARABIDE	3028m
73	GOURGS-BLANCS	3128m	1864. Bacillac y Passet
74	SAINT-SAUD	3003m
75	ARLAUD	3065m	1872. Russell y C.Passet
76	GOURDON	3034m
77	SPIJEOLES	3066m	1-8-1880. Russell y J.Brunet
78	BELLOC	3008m
79	SEHIL DE LA BAQUO	3109m	9-1858. Russell, Strafield y F.B.
80	PORTILLON	3044m	31-7-1894. Brulle y C.Passet
81	LITEROLA	3132m	1-8-1868. Russell y J.Haurillon
82	ROYO	3120m	1-8-1863. Russell y J.Haurillon
83	QUAYRAT	3060m	1879. H.Reboul y ayudantes
84	LEZAT	3102m	1852. Lezat y compañeros
85	PERDIGUERO	3222m	1817. Parrot
86	CABRIOULES	3109m	1852. Lezat y compañeros
87	MAUPAS	3110m	1825. Peytier y Hossard
88	BOUM	3006m	9-1858. Lezat y Dr.Laubron
89	ALBA	3100m	7-1868. Russell y J.Haurillon
90	DIENTE DE ALBA	3114m	31-8-1882. Russell y Courrège
91	MALADETA OR.	3308m	29-9-1877. Russell y C.Passet
92	MALADETA OC.	3178m	25-8-1877. Parrot y P.Barrau
93	MALDITO	3350m	3-8-1905. Le Bondidier,Sansuc,Camboué y Luquet
94	PUNTA ASTORG	3354m	9-7-1901. D'Astorg,Brulle,C.Passet y B.Salles
95	MEDIO	3345m	9-1858. Lezat
96	CORONAS	3310m	1864. Russell y un porteador
97	ANETO	3404m	10-7-1842. Franqueville y Tchihatcheff
98	RUSSELL	3100m	1865. Russell y Packe
99	MARGALIDA	3258m	29-7-1905. Le Bondidier y Sansuc
100	ESPALDA DE ANETO	3340m	Los cinco hermanos Cadier
101	TEMPESTADES	3310m	21-8-1877. Russell y C.Passet
102	ARAGÜELLES	3037m	10-8-1880. Russell y F.Barrau
103	LLOSAS Agujas de	3004m	24-7-1920. Arlaud y Sabadie
104	LE BONDIDIER	3150m	24-8-1921. Arlaud,D'Espouy y Alba
105	VALLIVIERNA	3067m	1864. Barrau,Packe y Barnes
106	MULIERES	3010m	5-8-1879. Barrau,Russell y Caurrège
(C) SECTOR ORIENTAL
Nº	CUMBRE	ALTITUD	PRIMERA
107	PUNTA ALTA	3014m	15-8-1880. Schrader y Passet
108	PALA ALTA	3001m
109	BIZIBERRI NORTE	3014m	7-8-1889. Sansuc,Spont y Barck
110	BIZIBERRI SUR	3030m	25-8-1866. Packe y Deshwood
111	COMOLO FORNO	3030m	25-7-1882. Brulle,Bacillac y Passet
112	P.CELESTIN PASSET	3002m	25-7-1882. Brulle,Bacillac y Passet
113	PICA ESTATS	3143m	1883. Gourdon y Courrège
114	SOTLLO	3073m
115	MONTCALM	3074m	1827. Corabeuf y Testu

Com aclariments, assenyalar:

Número 37, Tuca és la Punta de las Olas.
Número 46, Tour Neouvielle vol indicar el Turón de Neouvielle.
Número 49, Lauseras és el Robinyera.
Número 59, Culfreda és el nom espanyol del Batoua.
Número 61, Bagueñola és uno dels noms del Gran Pic d'Eriste.
Número 62, Tourets és el nom francès del Pic de la Forqueta.
Número 108, Pala Alta és la Punta Alta de Serrader que, a la guia Pallars-Arán del CEC, d'Agustí Jolís i M. Antònia Simó figura amb 3001 m. d'alçada. L'alçada actual és de 2983m.

FTer (traduït per Carles)

Els tresmils fantasmes. Artell ("Nudillo") del Mont Perdut.

Entre el Cilindre de Marboré i el Mont Perdut es desenvolupa una cresta en la que els estrats de roca calcària han adoptat una posició vertical. La paret est del Cilindre mostra ben clarament el gran plegament que ha sofert la roca. Les diferents capes que atravessen la cresta han sofert de diferent manera l'erosió, formant algunes d'elles el monolit del Dit. Entre aquest i el Cilindre, alguns dels estrats s'han mantingut elevats i formen dos petites prominències separades del Dit per una breta de 14 metres de profunditat. Aquesta configuració s'aprecia molt bé des del Pitó SW del Cilindre, observant com, alguns estrats han estat erosionats, i altres no, formant una espècie de pastís de milfulles. Una cornisa, que segueix un d'aquests estrats, uneix, per la vessant sud, el coll del Cilindre amb la bretxa entre "Nudillo" i Dit, i és transitable en tota la seua longitud.

Artell i Dit del Mont Perdut des del Pitó SW del Cilindre. (Autor: Martín Garmendia)

Els primers recorreguts de la cresta entre el coll del Cilindre i el cim del Mont Perdut tenen una història curiosa. El relat es pot llegir en la recent obra d'Alain Bourneton: "Gavarnie. Histoire d'un grand site". Editions Le pass d'oisseau, Toulouse, 2010.

Un dels problemes de l'època a Gavarnie consistia en escurçar l'itinerari del Mont Perdut, que era el recorregut més sol·licitat. Efectivament, des del poble s'utilitzaven dues vies, per la bretxa de Roland i recorrent tota la vessant sud dels Marborés fent nit a les cabanes de Góriz, o per la bretxa de Tucarroya pujar al coll del Cilindre i d'allí, per l'Escupidera, arribar al cim. Normalment, es combinaven els dos recorreguts, pujant per Tucarroya i baixant per la bretxa de Roland.

Sobre el mapa, la via més directa implicava passar per Les Rochers Blancs. Sembla que aquest accés va ser descobert per Laurent Passet, doncs aquest li oferí a Russell, al 1861, efectuar aquesta primera, segons relata Beraldi. Encara que hi ha dubtes pel que fa a la data, que potser va ser al 1858, concretament el 13 de setembre, com està mencionat al registre de l'Hôtel des Voyagers.

En resum, l'ascenció es va realitzar anant al coll d'Astazu directament des de Gavarnie. D'allí van dirigir-se al coll del Cilindre per la gelera i continuaren per la cresta. Forçosament, van haver de passar per l'Artell, desgrimpar a la bretxa entre aquest i el Dit, i vorejar aquest darrer per les cornises que té al seu cantó nord, continuant al cim per la part superior de l'Escupidera.

Però no era res gens estrany a l'època: Laurent Passet hauria venut tres cops aquesta primera, segons cita Bourneton al seu llibre.

Un tal Armengaud, en un llibre publicat al 1861, narra aquesta ascensió: "Escapades d'un homme sérieux", E. Dentu, París. Dóna els suficients detalls per a donar per bona la seua ascensió, que potser va ser anterior a la de Russell. Aquí hi ha part del seu relat, que descriu la cresta per sobre del coll del Cilindre: "Entre el Cilindre i el Mont Perdut, es troba una aresta formidable que es pot comparar a un gran matxet, o millor, al coll d'un cavall monstruós, estarrufada amb una terrible crin. Del cantó de la primera muntanya, la inclinació és molt suau, i es pot caminar sense perill. Però un es troba ben aviat davant d'una multitud d'agudes dents, sobre les quals és necessari caminar, grimpar i arrossegar-se amb molta prudència, si no vols perdre l'equilibri i caure bracejant a Espanya. Als nostres peus, del cantó nord, comencen a aparèixer les capes de neus eternes, que es transformen ben aviat en immensos delivis d'un gel que és el més bonic dels Pirineus [...] Vam anar a parar a una cornisa de tres decímetres d'ample. Sang freda! doncs s'ha de continuar sense que la ma trobi lloc per a agafar-se. Al nostre voltant s'extenen els abismes, on s'ha de procurar no fixar la mirada massa, doncs el vertígen és fatal [...]"

I en un raríssim opuscle titulat: "Le Marboré et le Mont Perdu - Juillet 1861", el sr. Fournier, notari de Burdeus, efectua el relat d'una altra d'aquestes "primeres": "El 25 de juliol, acompanyat de Laurent Passet i Fortané, jo deixava l'alberg de Gavarnie a les tres de la matinada...".

Sigui com sigui, aquesta cota ni tan sols figura en la llista de cotes restants de Buyse, i tampoc no la citen Angulo, Alejos o Capdevila. És cert que és molt poc visible, doncs de quasi tot arreu sembla existir una continuitat a la cresta que culmina en el Dit del Mont Perdut.

El 13 d'abril del 2011, Martín Garmendia investigà aquesta cresta, conjuntament amb alguna altra agulla en la vessant est del Cilindre, trobant una alçada, per a la cota que forma el "Nudillo" de 3.176,1 metres, i, a la bretxa que el separa del Dit, de 3.160,9 metres. O sigui, una prominència de 15,2 metres. L'alçada d'aquesta cota, assenyalada en la cartografia del "Servicio de Información Territorial" d'Aragó (SITAR), és de 3.174,05 metres. La cota 3.174 està indicada també al full 146-IV Mont Perdut del Mapa topogràfic nacional 25k, 2a edició, 2006.

El nom d'Artell se'ns va ocórrer donada la seua forma i el seu veïnatge amb el Dit.

Cresta entre el coll del Cilindre i Mont Perdut des de la vessant est del Cilindre. (Autor: Martín Garmendia)

Dades tècniques:

Bretxa Artell-Dit ......... 31T x:256842 y:4729687 z:3160,9m
Artell del Mont Perdut.... 31T x:256811 y:4729751 z:3176,1m

Podeu consultat l'activitat en el següent link:
Nudillo del Monte Perdido.

FTer (traduït per Carles)

Llista de tresmils de Salvador Morales (1973).

Salvador Morales, seguint la tradició aragonesa, limita la seua llista als tresmils d'aquest territori. El tresmilisme incipient que intentava encoratjar Lorenzo Almarza des del 1932 encara no contemplava la cordillera com un conjunt. Salvador assenyala que la llista es basa en la seua experiència sobre el terreny. Les indagacions d'Alberto Martínez Embid entre els membres veterans de "Montañeros de Aragón" indiquen que Morales era un muntanyenc que freqüentava més els Prepirineus que els cim més alts de la serralada. Veiem que en algun cas s'ha recolzat en els mapes de l'editorial Alpina que es van començar a publicar el 1946. El primer mapa de l'editorial Alpina que comprenia zones de tresmils fou el corresponent a La Maladeta-Aneto, edició del 1958. Es llisquen a la llista algunes errades toponímiques o de comprensió de noms francesos, així com d'alçades.

La llista es va publicar el 1973 al "Boletín de Montañeros de Aragón" número 22, club del que era soci Morales, amb el títol: 92 "tres miles" aragoneses. Els cims indicats estan agrupats per primera vegada per massisos o valls en una seqüència oest-est, d'esquerra a dreta seguint l'ús de l'escriptura/lectura en la representació cartogràfica del territori.

Reproduïm a continuació, estrictament, la llista de Salvador Morales. Senyalem mitjançant notes allò que crida més l'atenció

PIEDRAFITA
Moros (Balaitus)		3150m		(1)
Frondella		3006m
Faja (Gran Fache)		3013m
Infierno Occidental		3076m
Infierno Central		3090m
Infierno Oriental		3065m
PANTICOSA
Argualas		3041m
La Bandera		3021m		(2)
Garmo Negro		3051m
Arnales		3006m
VIGNEMALE
Vignemal (Long Pic)		3303m		(3)
Clot de Hount		3298m
Cerbillona		3247m
Central		3235m
Montferrat		3220m
Tapou		3148m
ORDESA-PINETA
Gabietou		3031m
Taillón		3141m
Casco		3006m
Torre de Marboré		3012m
Espalda de Marboré		3077m
Cascada Occidental		3099m
Cascada Central		3029m
Cascada Oriental		3088m
Marboré		3253m
Astazu		3080m
Pequeño Astazu		3024m
Cilindro		3328m
Monte Perdido		3355m
Soum de Ramond		3254m
BARROSA
Trumouse		3086m
Sierra Morena		3090m
Munia		3134m
Robiñera		3006m
BALINA
Batoa		3035m
Ledormeur		3120m
Batchimale		3029m		(4)
Bachimala		3177m
Punta Sable		3143m
POSETS
Gemelo Norte		3125m
Gemelo Sur		3160m		(5)
Posets (Llardana)		3375m
Espadas (Lardaneta)		3332m
Tucón Royo		3121m
Tucón de la Canal		3085m		(6)
Forqueta (Turets)		3007m
Bardamina		3079m
Eristes o Bagüeñolas
Norte (Beraldi)		3025m
Central (Eriste)		3053m
Sur		3045m
ESTÓS
Claravide		3028m
Gias		3011m
Rochneblave		3104m
Gorgas Blancas		3129m
Oô (Arlaud)		3065m
Seil de la Baquo		3114m
Cap de la Baquo		3106m
Pico Portillón de Oö		3050m
Perdiguero		3221m
Hito del Perdiguero		3170m
Royo		3136m
Literola		3132m
Gabrioules Occidental		3106m
Gabrioules Oriental		3116m
Aguja		3025m		(7)
Maupas		3109m
Boum		3004m
BENASQUE
Alba		3118m
Diente de Alba		3136m
Maladeta Occ. pico 3º		3195m
Maladeta Occ. pico 2º		3220m
Maladeta Occ. pico 1º		3308m		(8)
Maladeta Oriental		3308m
Maldito		3350m
Astorg		3354m
Medio		3345m
Coronas		3310m
Aneto		3404m
Espalda del Aneto		3350m
Aragüelles		3037m
Bondidier		3000m
Piedras Albas		3000m		(9)
Gregüeña		3002m
Valliberna Occidental		3062m
Valliberna Oriental		3067m
Aguja Frankeville		3066m
Aguja Tchinchef		3048m
Aguja Argarot		3030m
Tempestades		3290m
Margalida		3241m
Mulleres		3010m

(1) Salvador Morales utilitza el nom de Moros per a denominar al Balaitous. Aquesta és una denominació en exclusiva del sud de la frontera. Els estudis d'Alberto Martínez Embid apunten a que el nom procedeix del veí Pic de Palas, antigament anomenat, a França, com
Castet deus Mourrous. Sembla que el trasllat de denominació va ser degut a l'enginyer Lucas Mallada en les seues "Memorias de la Comisión del Mapa Geológico de España" (1878). Posteriorment, apareix en un text de Juli Soler i Santaló sobre la vall de Tena al 1911. Més tard en la revista Peñalara en 1934. La primera edició de la fulla Panticosa del mapa de l'Alpina, on també figura com a pic Moros, és més tardana que la llista de Morales, ja que és del 1979. El topònim Moros salta a la topografia oficial en la primera edició del full 145-II Sallent de Gállego del "Mapa Topográfico Nacional 25k de l'any 2000. Un estudi exhaustiu del topònim, citant fonts, es realitza en l'obra de Marta Iturralde "Mitología del Balaitús", editorial Barrabés, Zaragoza, 2005. Pp. 43-50.

(2) Vol dir el pic Algas. La Bandera és el topònim utilitzat per al pic Algas en les edicions primera i segona del full 149 Sallent del "Mapa Topográfico Nacional" 50k dels anys 1936 i 1963. En la primera edició del full 149-II Sallent de Gállego a escala 25k, el nom de La Bandera apareix associat a l'Argualas. Malgrat això, el nom de La Bandera està mal usat. Per la festivitat de la mare de Déu del Carme, el 16 de juliol, es plantava una bandera en un pic visible des del balneari, i el pic de l'Algas no es veu des d'allí. El cim més cridaner des del balneari de Panticosa és l'Argualas, però el de més fàcil accés és el Garmo Negro. Al llibre de Buyse "Los tresmiles del Pirineo", es recull, en paraules de José Ignació López, aquest costum, senyalant que es pujava al pic Argualas, però al Garmo Negro, els francesos l'anomenen Arollas o Argalas.

(3) Clàssica equivocació en l'ús de Pic Long per a denominar la Pique Longue.

(4) Batchimale, aquí, ve a denominar el pic Abeillé. En molta de la cartografia antiga, s'utilitza el nom de Batchimale per a indicar el 3000 septentrional de la cresta, l'Abeillé. El punt més alt, el Gran Bachimala, rebia equivocadament el nom de pic Pétard. Mapa  de Schrader Pyrénées Centrales, Feuille 2: Posets Mts. Maudits. Erhard imprimeur. 1892. També a la Guide Soubiron (1931).

(5) Denominació tradicional de les dues puntes dels Gemelos, Nord i Sud, i a més a més, amb les alçades correctes. Els antics pics de la Montañeta, després anomenats de Ledormeur, semblaven haver trobat nom definitiu... fins l'arribada de Buyse. En el full 179-II "San Juan de Plan" del "Mapa Topográfico Nacional" 25k, segona edició de l'any 2000, és on primer es diferencia entre pic dels "Gemelos" al Sud i pic de la "Montañeta o Veteranos" al Nord.

(6) És la Dent de Llardana, també anomenat Tucón de la Canal. Aquest últim nom és l'únic indicat en el full 179-II "San Juan de Plan", primera edició del 1989, del "Mapa Topográfico Nacional" 25k. Henri Brulle, durant la primera ascensió, al juliol del 1913, li va dir Grande Dent.

(7) És l'agulla de la cresta est del Crabioules, avui anomenada Agulla Jean Garnier. Presa, amb seguretat, de la cartografia de l'editorial Alpina, doncs figura una Agulla a l'est dels Crabioules ja en la primera edició del mapa "Alto valle del Ésera II - Posets", publicat el 1960. El gentilici actual prové de Buyse. Jean Garnier va morir el 1988, i el bateig està inclòs en la llista del primer llibre de Buyse del 1990. No figurava cap agulla en la llista que va publicar en la revista Pyrénées el 1988. Agulla de Crabioles sense alçada en el full 148 "Vielha", tercera edició del 1988, del "Mapa Topográfico Nacional" 50k i en el full 148-III del mapa 25k, primera edició del mateix any.

(8) Les alçades dels tres pics Occidentals de la Maladeta estan equivocades.

(9) El pic de Piedras Albas, veí del pic d'Aragüells, va figurar durant molts anys en la cartografia amb alçada de 3000 metres, pic número 3 de Estatas amb 3010 m. en el mapa-croquis de Léon Maury "Les Monts Maudits" del 1945. I en la primera edició del mapa d'Alpina "Alto valle del Ésera I - La Maladeta" del 1958, figura amb una alçada de 3000 m. Diverses cotes de 3000 metres al sud de l'estany "Cregüeña" en les edicions primera del 1934 i segona del 1950, del full 189  "Benasque" del "Mapa Topográfico Nacional" 50k. L'alçada actual és de 2993 m.

FTer (traduït per Carles)

 

Els tresmils fantasmes. Avantcim Nord de Sotllo.

El tresmils més occidental de la zona d'Estats, el Sotllo, està unit amb la Pica d'Estats mitjançant el coll fronterer de Sotllo, lloc on conflueixen les seues vies normals del Nord i del Sud. La frontera dibuixa al seu cim quasi un angle recte: d'una orientació Est-Oest provinent de la Pica, gira al seu cim a Sud-Nord fins el veí cim de Guins de l'Ase. El Sotllo és capçalera de tres importants valls: Al nordoest, la vall francesa de la Cometa d'Estats, al Sud la Vall Ferrera, i al nordoest la vall de Broate.

Pic Sotllo des de la Punta Verdaguer (Autor: Joseba Calzada)

La primera ascensió verificable del pic de Sotllo va ser l'efectuada per Jean d'Ussel el 1902. La toponímia, aquí, si serveix d'alguna cosa, és com a element de confusió. El nom antic a la part de la vall Ferrera d'aquestes muntanyes, inclosa la Pica d'Estats, sempre va ser Sulló. Però s'utilitzaven tant els noms de Sulló i d'Estats per a denominar al que avui és el coll de Sotllo (2893m.). La triangulació francesa es va recolzar en el vèrtex de primer ordre Montcalm, i l'espanyola va escollir com a vèrtex el més oriental dels tres cims de la Pica, la que avui és coneguda com Punta Gabarró, i el nom que va rebre aquest senyal va ser Sulló. El nom estrany aquí, per tant, és el de la Pica d'Estats (el veritable Sulló), els orígens del qual són incerts: tant pot ser un modernisme alçat des del coll veí, com hi ha qui suggereix que prové del punt on es trobaven antigament França, Espanya i Andorra. Però "estat és un concepte molt modern i, en aquest cas, el nom hauria de ser "tres estats"; com fins i fot pot tenir la mateixa arrel que Astazús o Estaubé en el sentit de lloc pastoral, del llatí statu [Robert Aymard]. Aclarir que el nom de l'actual pic Sotllo era el de pic del Port de Sulló.

A la fronterera cresta nord del Sotllo, just on s'abat cap al coll dels Guins de l'Ase, es presenta una agulla o avantcim per sobre dels 3000 metres que, segons la cartografia de l'ICC, està separada del cim principal per una bretxa de més de deu metres. A la cresta occidental i a una distància similar del cim, també existeix un altre avantcim de les mateixes característiques però de menor importància. Aquestes dues cotes no figuren a la llista Buyse de cotes restants. Està senyalada per Miguel Angulo en la seua obra "Pirineos. 1000 ascensiones. Vol. V", com a Avantcim Nord, amb una alçada de 3.050 m.

Sotllo i Sotllo Nord des del coll homònim (Autor: Joseba Calzada)

El 20 d'agost del 2009, Joseba Calzada pren medicions GPS a la bretxa, obtenint una alçada de 3054,9 m, i, a l'Avantcim Nord, 3066,7 m., amb un resultat per a la prominència d'11,8 m (la cartografia 1:5000 de l'ICC ofereix uns valors de 3047,3 m i 3058,2 m respectivament).

Cartografia 1:5000 de l'I.C.C.

Dades tècniques:

Bretxa Sotllo-Sotllo N ...... 31T x:367958 y:4725592 z:3054,9m
Sotllo N ................ 31T x:367957 y:4725611 z:3066,7m

Consulteu l'activitat en el següent link:
Sotllo Norte.

FTer (traduït per Carles)

Els tresmils fantasmes. Crabounouse nord.

A l'ombra del Pic Long, i en la seua vessant nord, s'hi troba l'estany Tourrat (gelat en occità). Fins a mitjans del segle passat, les llenques de glaç despreses de la, avui per avui, quasi desapareguda gelera nord, tenyien les seues aigües d'un verd pàlid característic. La seua ubicació en un dels llocs més desconeguts dels Pirineus, va fer que fos visitat bastant tard. Efectivament, al centre d'un circ de cims sobrepassant els 3000 metres, el seu accés natural des de Pragnères per la vall de Barrada està defensat pels ressalts difícilment transitables del cirs d'Érès Lits i la gorja de Marraut. Així, les portes d'entrada més normals són el coll de Pierrefitte, accessible des del pobles de Villenave per sobre de Luz; el coll Rabiet des de Barèges, on s'ubica el renovat refugi lliure Packe (el segon més antic dels Pirineus després del de Tucarroya, i com aquest, obra de Lourde-Rocheblave) i l'Hourquette de Bugarret des de Cap de Long.

Tanca la conca, a l'oest de l'estany Tourrat, un gran relleu granític que no forma grans cims. La zona es denomina Crabounouse i presenta tres lloms que quasi no destaquen un sobre l'altre. El cim culminant, la Pale de Crabounouse, és el naixement d'una important carena que es desenvolupa cap a l'oest, presentant els oblidats Pic de l'Espade i pic d'Estragna. Cap al nord, la gropa granítica descendeix suaument fins a prop de l'estany Rabiet, i rep el nom de Crète de Crabounouse. La vessant oest d'aquesta grupa és molt abrupta. Existeix per ella un itinerari totalment oblidat que aconsegueix la part cimera des del circ d'Érès Lits, seguint el salvatge recorregut del torrent i l'estany de Crabounouse.

El nom de Crabounouse, també Carbounouse, sembla referir-se a les roques entre gris i blavoses, carboníferes, que es troben en la seua vessant sudoest. Del llatí "carbon", en gascó "crabou" (Robert Aymard. Toponymie des trois milles).

L'aillament d'aquesta zona fa que la seua conquesta sigui relativament tardana. Malgrat figurar ja al mapa d'État-Major i d'una cita de Russell del 1868, no la xafaran, al mateix temps que els seus veïns Bugarret i Dent d'Estibère Male, fins al 13 d'agost de 1890, Brulle i De Monts, guiats per Célestin Passet i Bernat-Salles. Brulle menciona expressament les cinc puntes trobades.

El llom nord del trio, cota restant 1045 de Buyse, cumpleix amb les premises establertes, presentant una petita bretxa amb el cim principal. Luis Alejos es refereix a ella com un avantcim de la Pale de Crabounouse. També citen el trio Miquel Capdevila i Hipólito Maeso, desviant-se els dos lleugerament del seu recorregut per a anar xafar el cim nord.

Crabounouse i Crabounouse Nord des de la cresta oest del Pic Long (Autor: Joseba Calzada)

El 27 de juliol de 2008, Joseba Calzada i Agustín Bakaikoa, recorren els cims de Crabounouse i Bugarret. La seua medició a la bretxa que separa el cim central del nord presenta una prominència, per a aquest últim, d'11 metres.

Track de les puntes del Crabounouse (Autor: Joseba Calzada)

Dades tècniques:

Crabounouse Nord....... 31T x:262098 y:4743396 z:3021,5m
Coll .................. 31T x:262049 y:4743336 z:3010,5m
Pale de Crabounouse.... 31T x:261976 y:4743272 z:3028m

Es pot consultar l'activitat en aquest link:
Crabounouse Norte.

FTer (traduït per Carles)

Llista de tresmils de l'Anuari de "Montañeros de Aragón" (1968).

Al llibre de Juan Buyse "Los tresmiles del Pirineo" es recull un resum de llistes anteriors. Entre elles, l'autor se sorprèn d'haver trobat una llista, publicada per "Montañeros de Aragon" al 1968, la relació de cims de la qual, és, si més no, sorprenent. Ja hem vist d'on procedeix la sorpresa de Buyse (veure Llista de Almarza). Alberto Martínez Embid ha tingut l'amabilitat de remetre'ns còpia d'aquesta publicació. No creiem que sigui abusar de la seua confiança reproduir-la aquí.

Veient aquesta relació, i sense oblidar que és del 1968, no és d'estranyar que Buyse se'n faci creus i digui: "És fàcil d'imaginar el número d'interrogants que formularà el lector a la vista de tants disbarats. Notem que des d'aquesta publicació fins avui només han passat 22 anys. No hi haurà alguna errada en la data de la publicació?" (pàgina 128 de l'edició de 1990).

No hi ha errada en la data de publicació, Butlletí núm. 4 de "Montañeros de Aragón", del 1968, però sí en la de la confecció suposada per Buyse, ja que és una còpia de la llista d'Almarza del 1932. Qui va fer-ne el calc, no va tenir en compte que la llista d'Almarza es limitava exclusivament als tresmils aragonesos, i va extendre l'àmbit a tot el Pirineu. Afegim-hi que la relació de cims era acceptable al 1932, però ja no és en absolut al 1968. Buyse, encara amb dubtes, va donar per bona la data de la llista. "Montañeros de Aragón", en aquesta ocasió, es va columpiar amb tot l'equip.

Llista de tresmils publicada per "Montañeros de Aragón" al 1968.

FTer (traduït per Carles)